diumenge, 28 d’agost del 2016

Bicicleta i natura


 Aquestes dues darreres setmanes d’agost he gaudit enormement pedalant pels carrils bici del Trentino i l’Alto Adige o Sudtirol.

Al llarg de les moltes hores passades damunt la meva “Pinarello” he resseguit rius cabalosos, infinits camps de pomeres i vinyes, amples valls, estrets congostos, frondosos boscos... Voldria explicar-vos dues reflexions que són producte d’aquestes pedalades. La primera és una consideració de país, en canvi, la segona és personal i fa referència a les meves vivències vers la natura observada i viscuda des de la bici.

El Trentino i l’Alto Adige tenen més de 600 km de “ciclabiles” o sigui, vies verdes o carrils bici. Es tracta de vies segregades i asfaltades per on només circulen bicicletes i tenen, majoritàriament, un magnífic estat de conservació i de serveis al seu voltant, és a dir, espais per aturar-se, fonts, plafons informatius, senyalització, bars, ponts i túnels per creuar carreteres... Com que normalment transcorren pel fons de vall, les bicicletes circulen, en moltes ocasions, paral·leles als cursos fluvials, creuen la major part dels pobles i són un esplèndid espai per gaudir del paisatge i del patrimoni natural i cultural. Aquests dies he vist milers de ciclistes de totes les edats i amb tota mena  d’artilugis que van sobre rodes. Per tant els carrils bici són una important font d’ingressos per a l’hostaleria i per aquest motiu tenen un recolzament de l’administració total, fins al punt que es promouen rutes que combinen el tren i la bicicleta a nivells espectaculars ja que en una ocasió he pujat a un tren a Linz –Aústria- que tenia 5 vagons per carregar bicicletes.


Sempre he pensat que a Catalunya no tenim prou present la bicicleta com a mitja per viure més lentament i amb més calma el territori. D’altra part, tenim valls de gran bellesa que permeten recorreguts meravellosos que enllacen la muntanya amb la mar. No es tractaria, només,  d’assenyalar sobre un mapa, les cruïlles o en una web els itineraris, aniria molt més enllà el que caldria fer: inversió per promoure infraestructures segures i còmodes per a les bicicletes que permetessin no haver de lluitar amb els cotxes, que tinguessin  espais d’aturada, punts d’informació, que fossin asfaltades per tal que hi poguessin  circular tot tipus de bicicletes amb remolcs que permeterien portar els nens o utensilis per fer ruta.

Poques vegades he parlat de la natura i la bici ja que el fet de no tocar de peus a terra i la velocitat pensava que dificultaven la comprensió i la vivència en plenitud de la natura. Ara bé, després de fer alguns centenars de quilometres, acabes essent tu i la bicicleta el mateix, és a dir, ens convertim en una unitat. Per tant, des de la bici també he arribat a gaudir-ne enormement. Només el simple fet de pedalar al costat mateix del riu i de poder-lo contemplar, m’ha generat una enorme sensació de companyia, de fer el mateix camí, d’unió... Es clar que en alguns moments m’he aturat per gaudir d’espectacles únics, com veure un ànec assegut damunt d’un roc al bell mig del riu observant el moviment de les aigües o bé mirar el bell moviment d’un canyissar... tantes coses, tanta bellesa que no acabaria.

Afortunadament també he travessat boscos d’avets amb làrixs i pi roig que m’han obsequiat amb la seva frescor reconfortant després de sentir el sol a la pell.
Tanquem, des de la bici he aconseguit gaudir del paisatge i dels canvis amb els quals la natura m’ha obsequiat a cada vall, en creuar un torrent, al passar per dins d’un bosc.  No m’ho acabo.


Hi tornaré!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada