Avui 4
d'octubre és la festivitat de sant Francesc d'Assís. Hi ha molt motius per acostar-se a la seva
figura: l’estima i fraternitat per totes les espècies de la Natura, l’amor per
la pobresa,la seva humilitat i docilitat, l’estima a la figura de Jesús, l’estricte
seguiment de l’evangeli..., però n'hi ha un de lamentable actualitat: el seu
pacifisme.
Avui, un
molt bon amic: Josep Mañà, envia a un grup de persones que estimem la natura un
bonic text de Sant Francesc que il·lustra el seu pacifisme:
“Senyor, fes-me un instrument de la Teva pau.
Allà on hi ha odi, deixa’m sembrar amor; allà on hi ha injuria, perdó; allà on
hi ha dubte, fe; allà on hi ha aflicció, esperança; allà on hi ha fosca, llum;
allà on hi ha tristor, joia.
Oh, Mestre Diví, concedeix-me que no cerqui
esser consolat sinó consolar, no ésser comprès sinó comprendre; no ésser
estimat sinó estimar. Perquè és en donar que rebem, és en perdonar que som
perdonats, és en morir que naixem a la vida eterna”
Un remarcable fet que
reflecteix aquesta actitud pacifista o d’apòstol de la pau és la trobada amb el
sultà Malek el-Kamelel el 1219 en plena creuada. Cal remarcar que es presentà davant dels
soldats del sultà vestit amb el seu senzill hàbit, les mans aixecades i amb
l'únic desig de dialogar. Un gran exemple !!!
El Sant Pare
Benedicte XVI diu sobre la trobada de sant Francesc amb el sultà, que es
produeix en una època d’enfrontament entre cristians i musulmans i que sant
Francesc va anar-hi armat només amb la seva fe i la seva humilitat i així va aconseguir iniciar el camí del diàleg.
La presència de sant Francesc i els seus
fra menors travessant el camp de batalla per anar a parlar amb el sultà ha
estat descrita en nombroses cròniques i pintures. En moltes d’aquestes pintures
apareix sant Francesc amb el seu senzill hàbit, cenyit amb una corda i amb una
actitud humil i dòcil i davant seu el sultà assegut tot escoltant les seves
paraules. Què bonic dialogar !!!
