Dies enrere un forestal italià, amic meu, va enviar-me un article titulat[1]: “Il soffio benefico degli alberi” Aquest treball analitza l’argument que el contacte amb els arbres és beneficiós per a la salut de les persones. Per demostrar aquesta tesi, l’autor esmenta un conjunt de recerques dutes a terme per Universitats i Centres de Recerca. D’ algunes en parlarem un xic més endavant.
L’autor comença fent incís en el fet que les cultures més antigues, -com les dels natius nord-americans per exemple- ja coneixien els poders terapèutics de la natura i per aquest motiu, els seus rituals, es fonamentaven en el contacte físic amb els arbres i altres elements naturals, per tal d’intercanviar l’energia necessària per recarregar la força vital i reforçar el caràcter. L’article també esmenta fets més propers, com el que fa referència al consell del metge particular del canceller Otto Bismarck que li recomanava abraçar-se diàriament mitja hora a un roure. Altrament i en aquest mateix sentit, en el jardí botànic de Sidney es troben cartells que conviden a abraçar-se els arbres.
Tal com dèiem abans, diversos estudis han posat en evidència que totes les formes físiques (humanes, animals, vegetals i minerals) tenen camps d’energia electromagnètica. Walter Kunnen ha estudiat les influències electromagnètiques de la biosfera sobre la vida i la salut dels éssers vius, descobrint que els organismes reben, acumulen i emeten energia. Per tant, hi ha intercanvis d’energia entre els ésser vius a partir de l’anomenada bio-resonància. D’altra part, l’investigador va aconseguir, a partir de la tècnica Bioenergetic Landscapes, mesurar les radiacions electromagnètiques i la capacitat que té l’arbre d’influir sobre les funcions vitals de les persones. Fruit d’aquest treball s’han acabat identificant els arbres més beneficioses i perjudicials per a la salut de les persones.
L’autor conclou l’article comentant que al llarg de la història, les persones, mercès a la seva sensibilitat i experiència, han reconegut el valor positiu d’alguns arbres que han merescut un tracte especial. Per exemple, el contacte amb el roure pènol (Quercus robur) se sap que és un arbre particularment beneficiós pel sistema cardiovascular, immunulògic i pels òrgans reproductors. També l’olivera, el freixe i el bedoll tenen una elevada càrrega positiva per a la persona.
En conclusió, abraçar un arbre ens posa en contacte amb emissions energètiques que activen mecanismes del benestar personal i, de la mateixa manera, caminar per l’interior d’un bosc pot convertir-se en una agradable teràpia energètica.
[1] NIERI, MARCO (2011) “Il soffio benefico degli alberi”. L’Italia Forestale e Montana, 66, pp.409-413.