dimarts, 27 de març del 2012

El poder curatiu dels arbres

Dies enrere un forestal italià, amic meu, va enviar-me un article titulat[1]: “Il soffio benefico degli alberi” Aquest treball analitza l’argument que el contacte amb els arbres és beneficiós per a  la salut de les persones. Per demostrar aquesta tesi, l’autor esmenta un conjunt de recerques dutes a terme per Universitats i Centres de Recerca. D’ algunes en parlarem un xic més endavant.

L’autor comença fent incís en el fet que les cultures més antigues, -com les dels natius nord-americans per exemple- ja coneixien els poders terapèutics de la natura i per aquest motiu, els seus rituals, es fonamentaven en el contacte físic amb els arbres i altres elements naturals, per tal d’intercanviar l’energia necessària per recarregar la força vital i reforçar el caràcter. L’article també esmenta fets més propers, com el que fa referència al consell del metge particular del canceller Otto Bismarck que li recomanava abraçar-se diàriament mitja hora a un roure. Altrament i en aquest mateix sentit, en el jardí botànic de Sidney es troben cartells que conviden a abraçar-se els arbres.

Tal com dèiem abans, diversos estudis han posat en evidència que totes les formes físiques (humanes, animals, vegetals i minerals) tenen camps d’energia electromagnètica. Walter Kunnen ha estudiat les influències electromagnètiques de la biosfera sobre la vida i la salut dels éssers vius, descobrint que els organismes reben, acumulen i emeten energia. Per tant, hi ha intercanvis d’energia entre els ésser vius a partir de l’anomenada bio-resonància. D’altra part, l’investigador va aconseguir, a partir de la tècnica Bioenergetic Landscapes, mesurar les radiacions electromagnètiques i la capacitat que té l’arbre d’influir sobre les funcions vitals de les persones. Fruit d’aquest treball s’han acabat identificant els arbres més beneficioses i perjudicials per a la salut de les persones.

L’autor conclou l’article comentant que al llarg de la història, les persones, mercès a la seva sensibilitat i experiència, han reconegut el valor positiu d’alguns arbres que han merescut un tracte especial. Per exemple, el contacte amb el roure pènol (Quercus robur) se sap que és un arbre particularment beneficiós pel sistema cardiovascular, immunulògic i pels òrgans reproductors. També l’olivera, el freixe i el bedoll tenen una elevada càrrega positiva per a  la persona.
Gaudint de l'energia de l'arbre

En conclusió, abraçar un arbre ens posa en contacte amb emissions energètiques que activen mecanismes del benestar personal i, de la mateixa manera, caminar per l’interior d’un bosc pot convertir-se en una agradable teràpia energètica.


[1] NIERI, MARCO  (2011) “Il soffio benefico degli alberi”. L’Italia Forestale e Montana, 66, pp.409-413.

dimecres, 21 de març del 2012

L’ésser humà i la natura. Conversa amb Jorg Zimmer


Dies enrere vaig trobar-me amb professor Zimmer al seu despatx per parlar del paper de l’espècie humana dins la naturalesa ja que, al meu entendre, de l’encaix entre l’individu i el món natural se’n deriven moltes conseqüències ecològiques i econòmiques. La conversa es va iniciar esmentant el Gènesi on es diu, fent referència a l’home i la dona: ”Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les besties i totes les cuques que s’arrosseguen per terra” D’aquestes paraules és d’on neix l’antropocentrisme, el qual es consolidà a l’Europa Occidental durant al Renaixement i fou la base del positivisme i materialisme que, durant els segles XVII-XVIII conformaren el suport ideològic del cientifisme, que a la vegada va ser la base de totes les tendències que ens conduiren, des d’aleshores, a la crisi ecològica global. Zimmer comentà que també els pensadors grecs també posaven la persona davant de la natura i mai dins d’ella.

Davant de la pregunta: Hi ha pensadors que situïn la persona dins el sistema natural, tal com va fer sant Francesc d’Assís. Zimmer va parlar-me, primer de tot, d’un viatge que va fer a la Xina per participar en un congrés d’estètica. Un dia, acompanyat d’una traductora, va visitar un museu on s’esposaven grans murals paisatgístics on apareixien també escenes de la vida rural de segles passats. Quan va preguntar-li a la seva traductora com era que les figures humanes ocupaven un espai tant petit dins del mural, ella va respondre-li: “que era el lloc i tamany que ocupaven dins de la naturalesa ja que les persones hi viuen dins”. Aquesta resposta va fer-li veure com de diferent n’és la relació entre persones i natura a occident i orient.

Després el professor Zimmer va explicar-me que Goethe reflexionà a l’entorn de la noció de natura dins la ciència moderna i del paper de l’espècie humana dins el sistema natural. El pensador i literat alemany proposà que la persona forma part de la natura. Zimmer en un article seu incideix en el pensament de Goethe i diu: “el subjecte mai no és allò reduïble a la identitat pura de la consciencia, sinó que forma part del món, és a dir, és el que és a través de les seves relacions amb el món i la manera d’actuar sobre la realitat

La conversa es va acabar llegint uns versos del poeta:

Damunt tots els cimals
hi ha repòs,
en tots els brancams
un hàlit
a penes sentiràs;
els ocellets callen al bosc;
espera, que aviat
també reposaràs.

Els nens jugant amb l'aigua simbolitzen un dels primers contactes de les persones amb el món natural

dimarts, 13 de març del 2012

Incendis d’hivern


Un estudiós dels incendis acostumava a acabar les seves ponències amb una imatge on es veia un bosc nevat i, en primer terme, un cartell que deia: Perill d’incendi. Aprofitava aquesta imatge per explicar que l’òptima política preventiva per reduir el risc d’incendi s’ha de dur a terme abans que arribi l’eixut estival i, per tant, al llarg dels mesos hivernals. Malauradament, aquest hivern els bombers han de dedicar-se a lluitar contra el foc. En una setmana s’han cremat unes 1200 ha a les serres pirinenques en diferents  localitats i al voltant de 400 ha en el massís de l’Ardenya.

Les principals causes d’aquest episodi de focs cal cercar-les en prolongada sequera que patim, la baixa humitat i el fort vent. Anem per parts. L’escassetat de precipitacions ve de lluny, però aquesta tardor i hivern han estat particularment eixuts. Per exemple, el desembre del 2011 només va ploure un 5% del que és normal, al gener només van caure un 20% de les precipitacions mitjanes i al febrer les precipitacions van ser només un 10%  de la mitjana climàtica. Alguns meteoròlegs comenten que ens trobem davant d’una de les sequeres més greus del que portem de segle. El principal causant d’aquesta situació és que el temps anticiclònic ha estat el predominant en els darrers mesos i en diverses ocasions hem estat afectats per anticiclons que ens han portat aire fred siberià acompanyat de fortes ventades del nord. Per exemple, aquesta setmana la tramuntana que ha afectat l’Empordà ha generat cops de vent que han superat els 90 km/hora. En conclusió, la manca de pluges i els continus vents del nord han provocat que la vegetació visqui una situació d’estrés hídric molt delicada que la fa molt vulnerable.

L’escassetat d’aigua, en un escenari de canvi climàtic on cal ubicar tot el que succeeix, ens situa davant d’una primavera i un estiu que ens pot portar a viure un altre any catastròfic en incendis. Cal no oblidar que encara hi ha zones boscoses que tenen una gran quantitat d’arbres caiguts de les nevades de fa dos anys i que els boscos segueixen augmentant en superfície i volum. Segons dades del CREAF, entre 1989-90 a 2000-01 el volum de fusta al bosc (volum amb escorça) ha augmentat un 35%, és a dir un augment mitjà de 2,12 Mm3/any. En el mateix període els aprofitaments han representat un 0,78Mm3/any.

Les consideracions que hem interioritzar de cara als propers mesos són que caldrà extremar les mesures preventives respecte l’ús del foc, tal com ja s’està fent i difondre entre la població la necessitat d’extremar les conductes a l’entorn dels boscos.

A llarg termini s’imposa una reflexió més contundent vers l’ús i la gestió de l’aigua, així com la necessitat de realitzar de forma continuada una gestió preventiva de les masses boscoses per reduir el risc d’incendi.

Després del foc torna la vida

divendres, 9 de març del 2012

Boscos de bruixes al Lluçanès

Avui, amb els estudiants de l’assignatura “Bosc i societat” que imparteixo dins el Màster de Medi Ambient de la UdG, he visitat la seu “Consorci del Lluçanès”. Ens han explicat diferents iniciatives per apropar els valors patrimonials als visitants. De les diferents propostes explicades: rutes de transhumància al Lluçanès, ruta dels 400 anys d’Oristà a Lluçà per camins ramaders i rals... m’ha encuriosit la Ruta de les bruixes del Lluçanès. Una ruta marcada amb cinc plafons situats en indrets vinculats a la història de la bruixeria a la comarca. Ens hem acostat fins al Roc Foradat dins del terme municipal de Prats de lluçanès. Sort que ens hi han acompanyat ja que és difícil de trobar. El roc Foradat era el lloc on la bruixa de Napa hi preparava els seus beuratges aprofitant una cavitat de la roca. Aquesta bruixa és un personatge històric del segle XVII que s’ha mantingut durant molt de temps dins l’imaginari col·lectiu de la comarca  per fer por i tornar obedients a les criatures.
El Roc Foradat

És sorprenent que les institucions utilitzin referents històrics amb connotacions negatives- com les bruixes i els bandolers- per acostar els visitants a l’espai forestal i als paisatges de la comarca. Imagino que dins del nostre inconscient encara considerem la boscúria com un espai de perill i por per on transiten les criatures més perilloses.

Plafó de la ruta de les Bruixes