dilluns, 23 de novembre del 2015

Faulkner i els boscos


Quan el literat americà William Faulkner (1897-1962)  publica el relat: “El oso” som davant d’un text on els grans boscos, on viu l’ós Old Ben, són descrits com un espai immens, perdedor... on existeixen unes altres normes i, en conseqüència, el bosc es converteix en un espai d’iniciació del jove caçador i la relació entre l’ós i el caçador en una relació quasi religiosa ja que la caça es converteix en un ritus iniciàtic en que el protagonista s’endinsa i ha de superar les foscors dels boscos i prendre consciència del paper de l’ésser humà amb la natura i el bosc en el santuari on es practica aquest ritus. Les boscúries que descriu Faulkner es converteixen en un mon que està apunt de desaparèixer per l’ambiciosa societat industrial americana i on es contraposa la cosmologia que tenen els indis que viuen en aquests boscos i que es fonamenta en una concepció sagrada de la natura amb les actituds destructores de la societat industrial.


dilluns, 9 de novembre del 2015

Sigueu com els arbres


Benvinguts sigueu tots a l’acte de graduació de la Facultat de Lletres[1].

Normalment  en aquests events les persones que es dirigeixen als graduats/des els parlen del futur que els espera i es deixen voleiar consells i màximes per afrontar el camí que els espera.

Com a enamorat i estudiós dels arbres, els boscos i  la natura deixeu-me dir-vos, com a felicitació pels nois i noies que avui celebren la seva graduació, simplement: Sigueu com els arbres!!

Sigueu com els arbres i enfonseu els vostres peus com les arrels en la història, el patrimoni, l’art, les lectures i el territori i encara que us trasplantin lluny de ben segur que sempre portareu entremig de les robustes o fines arrels petits grumolls de la vostra terra originària.

Sigueu com els arbres i creixeu rectes, com el tronc de l’arbre i protegiu-vos, tal com fa la sequoia gegant dels insectes i el foc per de viure molts anys.

Sigueu com els arbres i obriu les vostres branques i el vostre fullatge cap al cel i deixeu-vos gronxar pel vent i gaudiu de la força del sol així com de la humitat de la pluja o de la boira.

Sigueu com els arbres i si us sentiu perduts recolzeu-vos en el tronc d’un vell roure o d’una recargolada olivera i escolteu la seva saviesa, tal com el poeta mallorquí Josep Lluís Pons li deia a l’olivera mallorquina:

Conta’m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d’enrera
que escrites veig en ta surenca soca.

Sigueu com els arbres i obriu les flors i ompliu-vos de bellesa de tots colors que ben segur sereu la inspiració dels que us envolten i, sobretot, dels poetes, com Jacint Verdaguer que deixa aquests versos sobre la tendra i primerenca flor de l’ametller:

Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener

Sigueu com els arbres i produïu fruits de tots colors, vermells com els del cirerer d’arboç, sucosos com els del préssec, delitosos com les figues que tant bé descriu Josep Carner:

Dónes, figuera, quan l’aire rutila,
           bosses de mel a l’amic i a l’estrany;

Sigueu com els arbres i trobeu en els boscos un refugi, tal com feia Shakespeare. Només cal que escolteu que deia el Duc a l’obra: “El vostre gust”:

No estan aquests boscos més lliure de perill que la cort envejosa? Aquí no tenim altra pena que la del pecat d’Adam, la diversitat de les estacions,.., I, així, la nostra vida actual, lliure del brogit públic, veu oradors en els arbres, llibres en els rierols remorosos, sermons en les pedres i el bé en totes les coses. No vull pas canviar-la

 O Timó quan es dirigeix a un bandit a l’obra: “Timó d’Atenes”:

Mireu: a la terra hi ha arrels; a una milla d’aquí hi trobareu cent fonts, els roures tenen glans, l’esbarzer mores. Aquesta pròdiga mestressa, la Natura, a cada mata us para un plat

Sigueu com els arbres i creixíeu robustos i plens d’amor, tal com Perejaume ens diu:

Tots els arbres són fills de l’amor. D’atribució forestal i realitat pagèsica, la molta cultura s’hi amaga, rústega del tot i embosquida. L’arbre escrit amb fulles del seu puny i lletra, i l’arbre que m’és, l’arbre amb intenció de ser-ne, tots dos arbres són fills de l’amor

I finalment us demano que no tingueu por, que com deia Joan Vinyoli i us deixeu cridar per la natura i us endinseu i convertiu interiorment en un arbre, tal que ens descriu el poeta Guerau de Liost

Mirant el bosc amb persistència
m’esdevé el temps eternitat
i se’m transforma l’existència
en un llarg somni improvisat.
i tot jo quedo obsessionat:
el bosc se’m torna pròpia essència
i de mon jo la consciència
se fon dins l’ampla immensitat.
i veig els arbres per dins meu,
i les arrels veig dins la terra,
veig les entranyes de la serra
veig els cimals sota la neu.
I al fons de tot m’hi veig a mi
guitant dins meu el bosc lluir.


Molta sort!!!











[1] Celebrat el dissabte 7 de novembre a l’Auditori de Girona