Benvinguts sigueu tots a l’acte de graduació
de la Facultat de Lletres.
Normalment
en aquests events les persones que es dirigeixen als graduats/des els
parlen del futur que els espera i es deixen voleiar consells i màximes per
afrontar el camí que els espera.
Com a enamorat i estudiós dels arbres, els
boscos i la natura deixeu-me dir-vos,
com a felicitació pels nois i noies que avui celebren la seva graduació,
simplement: Sigueu com els arbres!!
Sigueu com els arbres i enfonseu els vostres
peus com les arrels en la història, el patrimoni, l’art, les lectures i el
territori i encara que us trasplantin lluny de ben segur que sempre portareu
entremig de les robustes o fines arrels petits grumolls de la vostra terra
originària.
Sigueu com els arbres i creixeu rectes, com
el tronc de l’arbre i protegiu-vos, tal com fa la sequoia gegant dels insectes
i el foc per de viure molts anys.
Sigueu com els arbres i obriu les vostres
branques i el vostre fullatge cap al cel i deixeu-vos gronxar pel vent i gaudiu
de la força del sol així com de la humitat de la pluja o de la boira.
Sigueu com els arbres i si us sentiu perduts
recolzeu-vos en el tronc d’un vell roure o d’una recargolada olivera i escolteu
la seva saviesa, tal com el poeta mallorquí Josep Lluís Pons li deia a l’olivera
mallorquina:
Conta’m, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps d’enrera
que escrites veig en ta surenca soca.
Sigueu com els arbres i obriu les flors i ompliu-vos
de bellesa de tots colors que ben segur sereu la inspiració dels que us
envolten i, sobretot, dels poetes, com Jacint Verdaguer que deixa aquests
versos sobre la tendra i primerenca flor de l’ametller:
Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener
Sigueu com els arbres i produïu fruits de
tots colors, vermells com els del cirerer d’arboç, sucosos com els del préssec,
delitosos com les figues que tant bé descriu Josep Carner:
Dónes, figuera, quan l’aire rutila,
bosses de mel a l’amic i a l’estrany;
Sigueu com els arbres i trobeu en els boscos
un refugi, tal com feia Shakespeare. Només cal que escolteu que deia el Duc a
l’obra: “El vostre gust”:
“No estan aquests boscos més lliure de
perill que la cort envejosa? Aquí no tenim altra pena que la del pecat d’Adam,
la diversitat de les estacions,.., I, així, la nostra vida actual, lliure del
brogit públic, veu oradors en els arbres, llibres en els rierols remorosos,
sermons en les pedres i el bé en totes les coses. No vull pas canviar-la”
O Timó
quan es dirigeix a un bandit a l’obra: “Timó d’Atenes”:
“Mireu: a la terra hi ha arrels; a una
milla d’aquí hi trobareu cent fonts, els roures tenen glans, l’esbarzer mores.
Aquesta pròdiga mestressa, la Natura, a cada mata us para un plat”
Sigueu com els arbres i creixíeu robustos i
plens d’amor, tal com Perejaume ens diu:
“Tots
els arbres són fills de l’amor. D’atribució forestal i realitat pagèsica, la
molta cultura s’hi amaga, rústega del tot i embosquida. L’arbre escrit amb
fulles del seu puny i lletra, i l’arbre que m’és, l’arbre amb intenció de
ser-ne, tots dos arbres són fills de l’amor”
I finalment us demano que no tingueu por, que
com deia Joan Vinyoli i us deixeu cridar per la natura i us endinseu i convertiu
interiorment en un arbre, tal que ens descriu el poeta Guerau de Liost
Mirant el bosc amb persistència
m’esdevé el temps eternitat
i se’m transforma l’existència
en un llarg somni improvisat.
i tot jo quedo obsessionat:
el bosc se’m torna pròpia essència
i de mon jo la consciència
se fon dins l’ampla immensitat.
i veig els arbres per dins meu,
i les arrels veig dins la terra,
veig les entranyes de la serra
veig els cimals sota la neu.
I al fons de tot m’hi veig a mi
guitant dins meu el bosc lluir.
Molta sort!!!
