divendres, 15 de desembre del 2017

L’avet de Nadal d’Alsàcia


Aquests darrers dies hem gaudit dels paisatges de l’Alsàcia i ens ha sorprès el gran nombre de mercats de Nadals que hi ha tant a les ciutats, com Estrasburg o Còlmar, com els petits pobles situats al peu de les muntanyes dels Vosges, com Kaysersberg o Riquewihr. A tots ells l’arbre de Nadal és omnipresent i no és gens estrany ja que a la vila de Selestat hi ha el document més antic que parla del guarniment d’un arbre de Nadal, en concret es tracta d’un text del 1521 guardat als arxius municipals. A partir del 1870 l’avet es converteix en l’arbre de Nadal i la tradició de guarnir-lo s’estén per tot Europa. No es estrany que tot això succeís a l’Alsàcia, doncs aquesta regió s’estén entre les suaus muntanyes dels Vosges on els avets creixen entre els faigs i els roures i l’ampla i prospera vall del Rin.

L’avet, segon la mitologia grega, era l’arbre dedicat  a Àrtemis, deessa de la Lluna, la vida salvatge i per tant dels boscos i les selves, protectora de les dones i de la fecunditat. Per tant, no és estrany que els cristians associessin aquest arbre al naixement de Crist, data que també coincideix amb els solstici d’hivern i per tant, en el moment que el sol torna a guanyar presència ja que el dia es fa més llarg. A més a més, amb contrast amb la resta dels arbres caducifolis de la regió, l’avet és perennifoli, és a dir sempre verd i, en conseqüència, promesa de renaixença i de vitalitat.

El darrer dia de la nostra estada a l’Alsàcia vam anar a passejar pel bosc de Haguenau. Es tracta d’un immens bosc planicial ja que té una extensió de 20.000 Ha i està format per rodals de faig, pi roig, bedoll, avets i roures penols. Es tracta d’un espai habitat des de fa milers d’anys tal com testimonien els centenars de túmuls i necròpolis cèltiques. A l’època medieval  si van instal·lar ermitans i monestirs. Aquest fet li ha donat el sobrenom de “bosc sant”

En un moment de la nostra passejada pel bosc de Haguenau ens va sobtar trobar-nos amb un petit avet guarnit amb elements nadalencs i un cartell al costat que ens desitjava: Bones Festes i Pau sobre la terra als homes i dones de bona voluntat. Mai ens havia succeït res semblant i vam pensar que realment érem dins d’un bosc ben especial !!!







dimarts, 14 de novembre del 2017

La sequoia i el jove graduat



Aquestes paraules parteixen de la meva intervenció, com a degà de la Facultat de Lletres, a l’acte de graduació del passat 10 de novembre de 2017. Passats uns dies he decidit revisar-les per tal de publicar-les en aquest bloc.



Us vull explicar una senzilla faula vegetal. Sabeu quina és l’espècie amb major biomassa del planeta ? Doncs, la sequoia gegant que creix a les muntanyes de Califòrnia.

Una de les sequoies gegants més conegudes és l’anomenada general Sherman que porta aquest nom en honor al general William T. Sherman que va participar a la guerra civil americana (1861-1865) i que va fer-se famós com a estratega i també perquè va formar part del bàndol dels vencedors.

Aquesta sequoia, situada al Parc Nacional de les Sequoies, té 1.487 metres cúbics de biomassa i per tant, pesa com un Boeing 747, arriba als 84 metres d’alçada i perquè un llamp fa afectar el cimal de l’arbre ja que hi ha sequoies que arriben als cent metres. Tingueu present que un dels edificis més alts de la ciutat de Girona és la torre Girona amb 42 metres d’alçada, doncs la nostra sequoia fa el doble d’alçada que l’esmentada torre Girona. Una altra dada interessant és que aquest arbre fa 31 metres de diàmetre a la base del tronc i es creu que va créixer a partir d’una llavor que només pesava uns 6 mil·ligrams i que va germinar entre els segles VIII i IV aC. i , en conseqüència té més de 2000 anys d’existència.

La longevitat d’aquest gran arbre es producte del seu robust tronc i de l’ampla escorça que compta amb una important quantitat de tanins i altres substàncies químiques que impedeix que sigui atacat pels insectes i que a la vegada el protegeixen dels focs que esporàdicament cremen a nivell de la superfície del bosc aprofitant la gran quantitat de fusta morta existent i les tempestes seques estivals.

Per tant, les claus d’aquesta longevitat cal cercar-les a la seva alimentació i, sobretot, a la seva bona estratègia per resistir els atacs dels insectes i del foc.

Benvolguts graduats i seguin el símil vegetal, sense cap de mena de dubte vosaltres ja no sou ni llavors ni plançons sinó uns jovenets arbres que comenceu a obrir les vostres branques, a treure les primeres flors i donar els primers fruits.

Si voleu créixer rectes i alts com la sequoia us convé alimentar-vos bé i el millor aliment per la gent de lletres és la lectura. Nuncio Ordine, professor de la Universitat de la Calàbria i autor del prestigiós manifest La utilitat de l’inútil, i que ha publicat recentment un llibre titulat,  Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal,  que gira a l’entorn de la necessària relectura  dels clàssics a través dels anys per la seva atemporalitat i mestratge i perquè corroboren aquella justa afirmació que diu que  els bons llibres obren horitzons i ens ajuden a caminar per la vida.  

Una altra font d’alimentació és la formació. Genis Roca, exestudiant d’història de la nostra facultat i actualment president de l’empresa Roca Salvatella, els quals són experts en la transformació digital dels negocis, ens deia en la lliçó inaugural de la Facultat de Lletres del curs passat: “La informàtica i el fet digital estan transcendint més enllà d’allò estrictament tècnic i estan transformant la societat,..., tot serà reconsiderat i redefinit” Per tant, en un món ple d’incerteses la formació contínua essent un element o un aliment imprescindible.

Ara bé no només cal alimentar-se sinó que també cal protegir-se, tal com fa la sequoia amb la seva escorça vermellosa. Albert Einstein va escriure milers de cartes. Una de les més famoses és la que va escriure a la seva filla, en la qual esmenta que hi ha una força, extremadament poderosa, a la qual la ciència no ha trobat explicació i que governa totes les altres: la força universal de l’amor. L’amor és llum ja que tot ho il·lumina, l’amor és gravetat ja que fa que totes les persones sentin atracció unes per les altres, l’amor és potencia ja que multiplica el millor que tenim. Per tant, la millor protecció és estimar-vos a vosaltres tal com sou, estimar el planeta del qual formeu part, la societat dins la qual heu crescut, la família que us ha recolzat, els amics que us han ajudat, els llibres que heu llegit... en definitiva, recordeu que l’amor és la quinta essència de la vida i, en conseqüència, no oblideu mai de practicar la força i les bondats de l’amor i que tingueu molta sort !


dimecres, 4 d’octubre del 2017

El pacifisme de Sant Francesc d’Assís

Avui 4 d'octubre és la festivitat de sant Francesc d'Assís. Hi ha molt motius per acostar-se a la seva figura: l’estima i fraternitat per totes les espècies de la Natura, l’amor per la pobresa,la seva humilitat i docilitat, l’estima a la figura de Jesús, l’estricte seguiment de l’evangeli..., però n'hi ha un de lamentable actualitat: el seu pacifisme.

Avui, un molt bon amic: Josep Mañà, envia a un grup de persones que estimem la natura un bonic text de Sant Francesc que il·lustra el seu pacifisme:

Senyor, fes-me un instrument de la Teva pau. Allà on hi ha odi, deixa’m sembrar amor; allà on hi ha injuria, perdó; allà on hi ha dubte, fe; allà on hi ha aflicció, esperança; allà on hi ha fosca, llum; allà on hi ha tristor, joia.

Oh, Mestre Diví, concedeix-me que no cerqui esser consolat sinó consolar, no ésser comprès sinó comprendre; no ésser estimat sinó estimar. Perquè és en donar que rebem, és en perdonar que som perdonats, és en morir que naixem a la vida eterna



Un remarcable fet que reflecteix aquesta actitud pacifista o d’apòstol de la pau és la trobada amb el sultà Malek el-Kamelel el 1219 en plena creuada. Cal remarcar que es presentà davant dels soldats del sultà vestit amb el seu senzill hàbit, les mans aixecades i amb l'únic desig de dialogar. Un gran exemple !!!

El Sant Pare Benedicte XVI diu sobre la trobada de sant Francesc amb el sultà, que es produeix en una època d’enfrontament entre cristians i musulmans i que sant Francesc va anar-hi armat només amb la seva fe i la seva humilitat i així va aconseguir iniciar el camí del diàleg. 

La presència de sant Francesc i els seus fra menors travessant el camp de batalla per anar a parlar amb el sultà ha estat descrita en nombroses cròniques i pintures. En moltes d’aquestes pintures apareix sant Francesc amb el seu senzill hàbit, cenyit amb una corda i amb una actitud humil i dòcil i davant seu el sultà assegut tot escoltant les seves paraules. Què bonic dialogar !!!


dissabte, 2 de setembre del 2017

Una casa de fusta a Tiana, a càrrec de Francesc Giró


Com a resposta al meu post: El Trentino, una terra que estima la fusta, en Francesc Giró em va enviar aquest comentari. Posteriorment em va enviar una imatge de la seva casa per il·lustrar les seves paraules. Gràcies Francesc !

“La meva casa al Maresme (Tiana) també és de fusta de pi i avet del Pirineu i la capa exterior és de làrix, ja que no requereix cap tipus de manteniment. Com la casa del teu conegut, primer té un color intens groc-taronja i amb el temps es va tornant més fosca i grisa, integrant-se perfectament en el paisatge. Ja fa 4 anys que hi vivim i n’estem molt contents. Al nostre país només ens imaginem cases de fusta a les muntanyes, però a Califòrnia sempre n’han construït a la vora del mar i en clima mediterrani. Funciona perfectament. Ah! i no tenim ni aire acondicionat ni ventiladors. No ens cal... Fixeu-vos que les zones amb una tonalitat més gris, tenen el mateix color que el mur vell de pedra i ciment de la masia.