El dilluns 31 d’octubre “La
Vanguardia” publicava un interessant article de Josep Massot titulat: “L’arbre
de Miró” que prenia com a punt de partida una estampa de l’arbre genealògic de
la família Miró que durant anys havia estat penjat en una de les parets de casa
seva. Si ens entretenim a observar aquest quadre ens adonarem que apareixen dos
tipus d’arbres.
En primer terme
sobresurt una rectilínia i esplendorosa alzina, per on s’enfila l’heura, que té
penjats del tronc i les seves branques els noms dels avantpassats familiars i
al costat un rebrot amb els noms Joan i Maria Dolors, que són els noms del
pintor i de la seva única filla.
Al fons de la pintura,
encara que amb un to molt atenuat, s’endevinen els xiprers de l’ermita de Sant
Joan del Codolar, situada al peu del Montsant. Per tant, dos arbres plenament
mediterranis.
Que el pintor conserves
aquesta estampa tota la vida la converteix en una de les primeres fonts de la
simbologia de l’arbre per Joan Miró. Per tant, no és d’estranyar que quan pinta
el quadre: “La masia” ubiqui en el centre de la composició de nou un arbre. J. Massot
afirma que el que l’interessava al pintor era la imatge de l’arbre que arrela a
la seva terra i de la qual neix la vida.
Joan Miró era un nen poc
parlador, però que dibuixava molt. Cal assenyalar que el 1906 va passar un
estiu a casa dels avis a Cornudella del Montsant i va passejar amb el seu
quadern de notes pels camins del Priorat. Es conserven dibuixos seus de
l’ermita i els xiprers de Sant Joan del Codolar.
La presència de l’arbre,
amb una concepció animista, apareix també en una carta del 1923: “Animals monstruosos i angelicals. Arbres amb
orelles i ulls. I pagesos amb barretina i escopeta i fumant una pipa. Tots els
problemes pictòrics resolts” i molt anys més tard, el 1980, diu: “quan veig un arbre...puc sentir que l’arbre
em parla”
És fantàstic comprovar
com les pintures, els paisatges i el arbres viscuts a la infantesa es
converteixen en un record vital i senzill que ressorgeix, periòdicament, com a
font d’inspiració.