dimecres, 24 de desembre de 2014

Nit de Nadal

Un dels exercicis més plaents que he fet ha estat sortir a cap a caminar cap al capvespre i acabar en plena nit. Gaudir de com es va movent el cercle d’il·luminació és com assistir a una espectacular i pausada obra de teatre en dos actes. En el primer, si el dia ho permet, t’emociones amb la posta de sol, que pot allargar-se una bona estona i, en ocasions, mentre es fa de nit encara veus el reflex dels darrers raigs de sol sobre els núvols i et sents com si fossis a l’entreacte. En el segon acte, canvien el decorat i el dia deixa pas a la nit i ens apareix, en la seva esplendorositat, la volta celeste, plena d’estels i constel·lacions. Si decidiu viure aquesta experiència cerqueu un lloc planer lluny de qualsevol àrea urbana i no porteu cap frontal o llum. Simplement, intenteu no pensar i deixeu-vos guiar per les vostres sensacions i, sobretot, gaudiu dels mil tons de la nit.

Foto de Mercè Solé

No totes les nits tenen el mateix encant i simbologia. Des del meu punt de vista les nits solsticials tenen un valor i una bellesa especials. La nit del solstici d’estiu és un temps de focs, de festes, de recollir herbes remeieres... en canvi la nit de Nadal ens convida, tal com deia el poeta Joan Maragall en el seu poema: “Nadal” a la nuesa i la glacialitat, és a dir, al despullament interior per festejar en tota la seva intensitat el naixement d’una renovada esperança o el començament d’un nou cicle natural. Per exercitar el nostre cor en la senzillesa i en la duresa, res com caminar de nit i si abans de sortir us llegiu els versos de Maragall:
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta


de ben segur que la contemplació de la nit amb tota la seva fredor i misteri us permetrà asserenar la vostra ment i connectar el vostre silenci interior amb el que us envolta.

Permeteu-me acabar aquestes ratlles amb el desig que tingueu una plàcida nit de Nadal i un agradable dia de Nadal !!!

diumenge, 14 de desembre de 2014

Paisatge forestal després de la ventada

Avui he fet un dels meus recorreguts ciclistes habituals. He resseguit des de Mollet del Vallès la carena que hi ha entre la riera de Caldes i la riera Seca fins arribar a Caldes de Montbui. A la majoria de les pinedes per on he passat he vist un gran nombre de pins arrencats de soca arrel pel vent i caiguts a terra o sobre altres arbres. També he apreciat un gran de branques trencades. Sempre es tractava de pins blancs o pinyoners ja que tenen majors alçades i unes arrels més superficials. També cal ressenyar que es tracta de masses forestals amb una elevada densitat i que no tenen cap tipus de gestió forestal ja que fa molts anys que hi passejo. En mots casos s’han talat els troncs per facilitar la circulació i aquests i les corresponents branques s’han deixat al costat mateix del camí. Aquest dantesc paisatge forestal és resultat de la forta ventada que va patir Catalunya el passat dimarts 9 de desembre. Cal ressenyar que en algunes localitats del Vallès Oriental es van arribar a cops de vent de 100 quilòmetres per hora, fet que va generar la caiguda de centenars d’arbres.



Desgraciadament tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que només són notícia quan aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar que el gener del 2009 una altra excepcional ventada va tombar milers d’arbres, que l’estiu del 2010 diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees forestals o que la inesperada nevada del 8 de març de 2011 va tombar milers d’arbres en els boscos litorals i prelitorals. Per tant, en els darrers anys, el vent, el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable que provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi ambient i els podem qualificar de desastres naturals.

Els ecosistemes mediterranis, com els d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva estructura i el seu funcionament. En conseqüència, els incendis forestals, com les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament, molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents tipus de pertorbacions, on rau el problema ?



La clau és que, necessàriament, no som només davant d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers, de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la seva vivenda malmesa. Això és el que va passar el passat  dimarts 9 de desembre, el dilluns 8 de Març de 2011 o l’estiu del 2010 i del 1994 en que molts boscos i cases del Vallès Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectats per la  ventada, la tempesta de neu o les flames de l’incendi. Tot això passa, perquè, senzillament, vivim en un espai sotmès, periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic. 

El problema també és econòmic ja que la major part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc, encara que esporàdicament, és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.


En conclusió i si volen ser conseqüents amb la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme, ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes que va generar  la ventada sobre els ecosistemes forestals. I en aquest punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ? Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes ?

dimarts, 9 de desembre de 2014

En record d'en Rafel

A mitjans d’octubre participava en un cerimònia, al santuari del Miracle, on es recordava a tots els que ens han precedit. En una urna hi havia unes cendres que simbolitzaven els difunts i al seu voltant uns raigs de flors ja que sense ells nosaltres no seríem on som i cal saber recordar-los amb la major alegria i color possible. Ara bé, mai m’hauria pensat que em tocaria posar dins d’aquell simbòlic receptacle dels difunts al meu company de professió i degà de la Facultat de Lletres, Rafel Llussà.



Parlar d’ell en passat és molt difícil. Per tant, seré molt breu. Recordaré sempre d’en Rafel el seu somriure de murri, el qual generava una quasi permanent sensació d’alegria que s’encomanava. Els seu amor per la natura que el va portar a caminar per moltes valls i muntanyes i a tenir cura del que mengem.  I que, per damunt de tot, era un servidor públic, és a dir, una persona preocupada perquè el món públic funcionés correctament, amb la màxima eficiència i justícia. Gràcies Rafel!!

Dies enrere a la Facultat de Lletres sentíem recitar els versos de Joan Vinyoli i, en conseqüència, voldria acabar aquestes breus paraules amb un fragment del poema: “El silenci dels morts”

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin

sentir la flaire de les roses.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Col·lecció xisqueta

M'encanta que em vulguin seduir d'aquesta manera:


 "Entra al bosc... camina, respira i sigues natura. Ressegueix amb la mà l’escorça gruixuda dels arbres vells, para’t i deixa’t acaronar pel vent de muntanya, pel vent de mar. Recull tot allò que et crida arran de terra. Aprofita tot el que siguis capaç de reconèixer. Mira aquell racó que il·lumina la llum que s’escola entre les rames i descobreix la bellesa de les coses petites. El bosc és un bon abric. Els núvols, la llenya encesa d’un dia d’hivern són un bon abric. Hi ha abrics que no ens podem endur"

http://www.xisqueta.cat/



dijous, 27 de novembre de 2014

L’última trobada

Fa uns dies vaig tenir la fortuna de veure, al Romea, l’excel·lent obra de teatre: “L’última trobada”, que es fonamenta en el llibre de Sandor Marai que té el mateix títol. Tant al teatre com al llibre el bosc juga un paper clau. Com sempre l’espai forestal és un territori de dubtes i desitjos. Per tal que copseu el paper del bosc i gaudiu de la magnífica prosa de Marai us n’adjunto un breu fragment.


Era l’instant en què la nit se separa del dia, i el món inferior del superior. I potser hi ha altres coses que també se separen. L’instant en què la profunditat i l’altura, la llum i la foscor, encara es toquen en el món i en l’ànima humana, en què els dorments es desperten sobresaltats dels seus somnis pesants i turmentosos, i els malalts sospiren profundament perquè s’adonen que s’ha acabat l’infern de la nit i aviat el seu lloc l’ocuparà una sofrença més lleugera,.., Ja no és de nit, però encara no és de dia. El perfum del bosc es fa aspre i salvatge com si tots els organismes vius comencessin a despertar-se en el gran dormitori del món; com si tot, les plantes, les bèsties i fins i tot els ésser humans, exhalés els seus secrets i els seus sospirs. El perfum de les fulles humides, de les falgueres, de les escorces cobertes de molsa, del corriol del bosc cobert de rosada i ple de pinyes desfetes, de fulles i d’agulles de pi que formen un tapís lliscant, surt de la terra, com el perfum de la suor dels cossos dels amants en l’ímpetu de la passió. És un instant carregat de misteri; els antics pagans el celebraven en la profunditat dels boscos, amb devoció, amb els braços ben oberts i la cara mirant cap a Orient, amb el mateix sentit màgic d’espera amb què l’home lligat a la matèria espera eternament l’arribada de la llum, és a dir, de la raó i del sentit comú. En aquesta hora les bèsties van a abeurar-se. La nit no s’ha dissolt del tot encara, al bosc encara passa alguna cosa, els animals nocturns encara estan desperts i estan a l’aguait,.., La nit s’entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa, amb la consciència de la presa, de l’amor, de la vagabunderia, de la mateixa joia de viure i de la lluita per la supervivència. Aquest és l’instant en què en l’espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa

divendres, 21 de novembre de 2014

L’evolució del paisatge forestal (1950-2013) a l’Alt Empordà, a càrrec de Jordi Bou Manobens i Víctor Àguila Gimeno

Actualment l’Alt Empordà està dominat pel paisatge forestal i agrícola. Concretament la coberta del sòl més important de la comarca és la de boscos (42.25%), que va seguida per conreus (33.33%) i matollars (20.48%). Principalment el bosc està distribuït per la zona de la Garrotxa d’Empordà i el massís de les Salines, mentre que a la plana si situen les principals zones urbanes i una gran extensió de superfície de conreu. Per altra banda, al nord est de la comarca en el massís de l’Albera, la Serra de Rodes i el cap de Creus, s’hi troba una important superfície de matollars.

Evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà Durant el període de 1957 a 2009


1957
1993
2009
Superfície (ha)
%
Superfície (ha)
%
Superfície (ha)
%
Boscos
45303,40
33,40%
48735,00
36,30%
52457,04
42,25%
Matollars
24030,50
17,70%
26868,00
20,10%
25424,43
20,48%
Pastures
1020,20
0,75%
2672,00
1,99%
4898,58
3,95%
Conreus
60616,50
44,60%
46644,00
34,75%
41384,37
33,33%









En aquesta comarca la major part de bosc dens és alzinar (30.89%), mostrant així un fort caràcter mediterrani en la vegetació. Amb una percentatge de superfície molt similar (24.72%) hi ha la sureda, que tot i que avui en dia no és tant aprofitada continua mantenint un recobriment important. També té un valor significatiu la superfície de pi blanc (20.27%), la qual es concentra en el sud de la comarca i a l’oest de Figueres. En comparació la resta de boscos tenen un recobriment molt menor, però destaquen algunes espècies forestals, com les les rouredes de roure martinenc (6.45%) i les fagedes (2.88%). Dos boscos amb una distribució similar a l’Empordà, tot i que amb un gradient altitudinal diferent. Es tracta de dos formacions forestals amb requeriments hídrics superiors, motiu pel qual es troben en zones més muntanyoses com és el cas del massís de les Salines i l’Alta Garrotxa. En aquestes zones hi trobem unes condicions meteorològiques més optimes però que amb el canvi climàtic, poden acabar variant i portant a la reducció de les masses forestals d’aquestes especies d’ambient més humits.

Cal tenir present que el paisatge forestal no sempre ha estat així, ja que els seus usos han canviat molt al llarg del temps. Actualment els aprofitaments fustaners s’han reduït molt, però amb aquesta davallada de l’activitat silvícola contrasta l’augment de noves activitats relacionades amb el turisme i el lleure. Així doncs en els darrers 60 anys, la comarca de l’Alt Empordà ha passat de tenir una economia fonamentada en el sector primari a una economia dominada per el sector terciari amb serveis, indústria i turisme al capdavant. Aquest procés no només ha significat un canvi econòmic sinó també social produint un gran moviment de població cap a les ciutats que ha provocat l’abandonament de les zones agràries més marginals, conreus i pastures. Aquest abandonament ha suposat l’increment de la superfície forestal i la eliminació d’espais oberts suposant això la homogeneïtzació del paisatge forestal.

El creixement esmentat del sector serveis i turisme, s’ha vist reflectit en la massificació de construccions en la costa alt empordanesa amb l’edificació de segones residencies i establiments turístics. Aquest conjunt de canvis han portat a duplicar la densitat de població de l’Alt Empordà en els últims 60 anys, i també ha suposat la reducció de la superfície forestal del litoral empordanès. A tots aquest factors de canvi esmentats, cal afegir-hi el foc, que ha estat i segueix sent un dels factors més importants de modificació del paisatge forestal  a l’Alt Empordà, sobretot quan es donen situacions de sequera i quan bufa el vent del nord o tramuntana. Això fa que en algunes zones on hi ha recurrència d’incendis, els boscos mediterranis d’alzines, sureres i pins es converteixin amb extenses superfícies de matolls i arbustos.

El futur els boscos de l’Alt Empordà, igual que la majoria de boscos del món es veurà influenciat pel canvi climàtic. Per una banda els intensos períodes de sequera podran produir la mort per estres hídric de molts arbres, i per altra, podran augmentar el nombre i intensitat d’incendis. Per això podem pensar que es veurà  fortament reduïda l’àrea de distribució d’algunes espècies forestals com el faig i el pi roig. D’altres com els roures, la pinassa i els suros també es preveu una certa reducció de la seva superfície actual i  algunes altres, com pi blanc i alzina, faran un canvi de distribució cap a cotes més superiors, desplaçant així especies de més altura o de ambients més humits.

L’evolució que s’ha donat fins ara no ha de ser un element d’estudi purament acadèmic, si no que ha de tenir implicacions en la gestió que es fa dels actuals espais forestals de l’Alt Empordà. Només tenint en compte l’evolució que s’ha donat fins ara i les projeccions futures, es podrà fer una bona gestió del paisatge forestal de la comarca. Això vol dir continuar millorant la gestió dels incendis, incidint sobretot en la seva prevenció, integrar el canvi climàtic en la gestió forestal i fer una bona tasca de manteniment del la superfície forestal.


Un dels objectius a perseguir en la gestió del paisatge forestal de la comarca, ha de ser aconseguir mantenir la diversificació dels boscos naturals i l’estructura en mosaic en els terrenys agrícoles i oberts que caracteritzen aquest entorn biogeogràfic mediterrani.