diumenge, 26 de desembre del 2010

Els xiprers de Sant Benet del Bages

 
Aquest desembre he visitat el monestir de Sant Benet del Bages. M’interessava conèixer, en primer lloc, la història d’aquest conjunt patrimonial i la proposta cultural que ha desenvolupat Caixa Manresa i que s’anomena Mont Sant Benet (www.montstbenet.com ). En segon lloc, volia fotografiar xiprers i observar el paper que tenen en aquest espai.
Els xiprers que hi ha a Sant Benet del Bages tenen dues funcions. La primera és simplement estètica i, en ocasions, separadora dels diferents espais. (Fotografies 1 i 2) És resultat dels treballs de jardineria duts a terme des que l’any 2000 Caixa de Manresa va comprar aquesta finca.
Fotografia 1
Els xiprers ens acompanyen en el camí cap al monestir de Sant Benet del Bages

Fotografia 2
Els xiprers separen el camí de l'espai ajardinat

En segon lloc voldria parlar dels xiprers del claustre del monestir. Aquests arbres que s’apropen al centenar d’anys van ser plantats per la família del pintor Ramon Casas que va comprar la finca a principis del segle XX ja que, segons mostren imatges històriques, anteriorment el claustre era net d’arbres. La família Casas va decidir utilitzar aquesta propietat com a residència estival i,en conseqüència, va optar  per rehabilitar el monestir i convertir en vivenda una part de les seves estances. Totes aquestes actuacions van fer-se sota la influència dels principis del Modernisme. De ben segur que la plantació de xiprers (Fotografies 3 i 4) i teixos en el claustre del monestir també és producte de les idees romàntiques que impregnaven el Modernisme. Possiblement, cal també esmentar la influència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el qual va pintar nombrosos jardins on els xiprers tenien un clar protagonisme i va escriure textos lloant els valors i el simbolismes d’aquests arbres. Llegim-ne un parell de fragments[1]:
Aquest bell arbre conscient, que és escultura i arquitectura, que sap lo que es fa i del modo que creix, que necessita per arrelar-se el prestigi i la noblesa de moltes generacions; que dóna silueta al paisatge i sobirania als jardins, que és campanar dels arbres i la majestat de la plana; aquest arbre que sols aixeca en la calma i la solitud
Són campanars de vellut fosc, són fantasmes immensos del jardí, són obeliscos de verdor, són monstres de simetria, de proporció i d’ampla bellesa,..,els troncs pugen llisos com columnes, i els capitells són la verdor que puja pariona als núvols, sense un dubte i sense una arruga; són arbres de voluntat, d’energia i consciència


[1] Santiago Rusiñol (1976): “La guerra dels xiprers” dins Obres Completes IIVol., Editorial Selecta, Barcelona.



Fotografia 3
Els xiprers del claustre són el campanar dels arbres

Fotografia 4
Els xiprers són obeliscos de verdor
Quan observeu les fotografies o visiteu el claustre comprovareu com les xiprers són els veritables protagonismes, convertint-se en campanars o obeliscos verds.




[1] Santiago Rusiñol (1976): “La guerra dels xiprers” dins Obres Completes IIVol., Editorial Selecta, Barcelona.





dilluns, 20 de desembre del 2010

Unes breus reflexions vers l’arbre de Nadal

Aquest text parteix de la comparació de dues imatges. La primera és un grafograma sumeri i la segona és una imatge d'un senzill arbre de Nadal actual. Entre les dues imatges hi ha més de 5000 anys. Els sumeris van viure 3000 aC. a la depressió formada pels rius Tigris i Èufrates. Aquest territori també es coneix com Mesopotàmia, que vol dir país entre rius.
Grafograma sumeri que simbolitza l'arbre còsmic
El grafograma sumeri, segons els experts, significa l’arbre còsmic, és a dir, l’arbre que se situa en el centre del món en perfecte harmonia i equilibri entre el cel i la terra. L’arbre era i és l’agent de comunicació entre els tres mons: l’abisme infernal, la superfície de la terra i el cel o, dit d’altra manera, l’arbre és el pont de contacte entre el món sobrenatural i el natural o, entre les persones i Déu.
Arbre de Nadal actual
Normalment, l’arbre de Nadal és un avet, és a dir, una espècie sempre verda o perennifòlia que simbolitza la resistència al fred i el triomf sobre l’hivern ja que després de la llarga foscor hivernal i amb l’arribada de les llums primaverals comença, de nou, a reviure. Amades ens explica que a la festa de Nadal els arbres hi han estat molt presents. En primer lloc, perquè la festa es feia a l’escalf del foc de la llar, que es constitueix en un espai de comunió sagrada entre els presents i els avantpassats. A més a més, dels troncs cremant, tenim el tió de Nadal que és un reminiscència al culte dels arbres. L’avet de Nadal malgrat ésser una tradició nòrdica cada cop és més present entre nosaltres i ens fa avinent que malgrat que han passat cinc mil·lennis des de l’arbre còsmic sumeri, el símbol de l’arbre encara roman present a moltes llars simbolitzant aquest desig, tant humà, d’entroncar el cel i la terra.
Bon Nadal !!


dilluns, 13 de desembre del 2010

Arbres i llibres II

Els arbres parlants són presents en el folklore i la mitologia de moltes cultures.  Producte d’aquesta presència en l’imaginari col·lectiu, alguns literats han agafat aquesta idea i l’han incorporat als seus llibres. A continuació, us parlaré de dos llibres on apareixen arbres parlants.
El primer és el llibre de Guido Mina di Sospiro titulat: Memorias de un árbol  (Ed. Integral,, Barcelona, 2004)que explica la història d’un teix narrada en primera persona, talment com si l’arbre tingues cor, ment i parla. Per tant, el text comença quan l’arbre brota enmig del bosc i al costat de la seva mare i acaba en la senectut de l’arbre quan aquest té més de 2000 anys.
El segon és el llibre de J.R.R. Tolkien: El senyor dels anyells que va ser publicat entre el 1954 i 1955 al Regne Unit i popularitzat per la trilogia cinematogràfica dirigida per Peter Jackson. Tolkien que era un gran amant de la natura i de l’ecologia fins al punt que preferia utilitzar la bicicleta abans que l’automòbil, fa ambientar molts episodis de la seva narració en ambients forestals (el bosc vell, el bosc tancat, el bosc, ombrívol, els boscos de Nuath, els boscos de Firien..).
Un ent

En un d’aquests episodis apareixen els ents, que són criatures en forma arbòrea que viuen en el bosc de Fàngorn. En concret eren pastors d’arbres ja que la seva feina era vigilar i protegir la resta d’arbres del bosc. Al sentir-se traïts per Sàruman decideixen atacar Isengard i després l’Abisme de Helm destruint tots els exercits de Sàruman. Per tant, els arbres tenen un paper molt important en el desenllaç de la història. Per il·lustrar que són els ents, reprodueixo un petit fragment de la primera trobada entre els protagonistes de la història i els ents:
“-Si li plau –va dir- ¿qui és vostè? ¿ I què és?
Una mirada sospitosa aparegué als ulls vellíssims, una mena de cansament; els pous profunds quedaren tapats.
-         Hrum, vejam –va respondre la veu -; bé, soc un ent, o aquest és el nom que em donen. Sí, el nom és ent. Podríeu dir que jo soc El ent, segons la vostra manera de parlar. Segons alguns el meu nom és Fàngorn i uns altres diuen que Babarbrat. (..)
-         Els arbres i els ents –respongué en Barrarbrat--. Jo mateix no comprenc tot el que succeeix, de manera que no us ho puc explicar. Alguns de nosaltres encara som veritables ents i, a la nostra manera, força vius, però molts d’endormisquen, esdevenen, podríem dir-ne, una mica arbrosos. La majoria dels arbres, evidentment, no són més que simples arbres; però molts estan mig desperts. I n’hi ha de molt desperts, i uns pocs, doncs, bé, ah, uns pocs s’estan tornant entescs. I això passa cada dos per tres

dijous, 9 de desembre del 2010

Els propietaris forestals i els incendis

Els incendis forestals són un dels problemes ambientals de major repercussió mediàtica i impacte social i, per tant, política.  També tenen importants repercussions econòmiques. Per exemple, els incendis que van tenir lloc a la Catalunya Central entre els dies 18 i 21 de juliol de 1998 van deixar 27.000 ha cremades, de les quals 18.000 eren boscos i 9.000 conreus i, a la vegada, va afectar a 130 masies. A tot això cal afegir els efectes de la desvaloració de la fusta, la pèrdua de renda durant els 60 anys que el bosc trigarà a oferir les condicions d’explotació anteriors al foc  i la dificultat d’utilitzar el bosc com espai de lleure ja sigui per caminar o per anar a buscar bolets; fets de grans transcendència si la finca té una activitat de turisme rural.
Sobre les causes i conseqüències dels incendis forestals a la mediterrània s’han escrit milers de pàgines en treballs de recerca, publicacions de divulgació així com notícies i articles d’opinió a la premsa. En aquest darrer àmbit assistim, any rere any,  al mateix procés. Cada estiu eixut que generà onades de foc, com les de 1986, 1994, 1998 o 2003 que s’enduen vides, cases i boscos per endavant,  les notícies s’acompanyen d’articles d’opinió sobre el que no s’ha fet i el que caldria haver fet. Els principals autors d’aquests articles  són: càrrecs  polítics, tècnics, estudiosos i, en alguns casos, propietaris rurals.
Després de llegir moltes notícies, articles i treballs de recerca i divulgació al voltant dels incendis forestals es dibuixen, al nostre entendre, tres grans grups d’opinió.
El primer d’ells és el dels polítics, els quals segons estiguin al govern o a l’oposició presenten uns o altres arguments sobre la feina feta o la manca d’inversions i prevenció que calia haver dut a terme.
El segon grup està format pels tècnics i estudiosos. És un col·lectiu força heterogeni format per geògrafs, biòlegs, enginyers de forest.. Es tracta de persones que treballen com a tècnics a l’administració o en entitats lligades al sector forestal o que, d’altra part, són investigadors o professors universitaris. Aquest grup és el més present en la premsa i, generalment, aposta per la necessitat de promoure la planificació i la gestió forestal i, per tant, per dedicar més esforços a la prevenció dels incendis forestals. Per comprovar la gran diversitat de professionals que opinen sobre els incendis volem esmentar un fragment de  l’article d’una psicòloga i escriptora titulat:” Patrimoni natural” on s’expressen idees tant simples i urbanes que simplement esgarrifem: “Hay unas cuestiones de sentido común que deberían cumplirse a través de una legislación y las consecuentes inspecciones. Todo el mundo las sabe, aunque no se aplican vete a saber porqué. En primer lugar, el bosque tiene que limpiarse despues de cada primavera, despues de la crecida del sotobosque” És enormement perillós concebre el bosc com un parc urbà  on cada matí passa la brigada de neteja i el deixa net perquè els ciutadans el gaudeixin ja que el parc és de titularitat pública i té uns treballadors dedicats al seu manteniment finançats pels pressupostos públics i, en canvi, el bosc és de propietat privada i si  cal fer alguna actuació els diners han de sortir del pressupost familiar malgrat que poden demanar-se subvencions a l’administració forestal.
El tercer grup d’opinió està format pels propietaris rurals. Aquest darrer grup és poc present en els mitjans de comunicació, segurament perquè tenen molta altra feina a fer després d’un incendi. Tot i això, cal esmentar el colpidor article del president del Consorci Forestal de Catalunya, després del foc del 1998: “En los pasados días hemos asistido a un dantesco incendio que nos privará de unos paisajes únicos. Centenares de familias han perdido patrimonios que son fruto del esfuerzo y ahorro de generaciones. Y lo que es peor, ha habido víctimas humanas irremplazables. ¿ Se ha hecho todo lo posible para evitar este desastre? Vaya por delante nuestra respuesta: claramente, no”Cal matissar que encara que els propietaris forestals són els que lideren l’opinió també cal tenir present que dins d’aquest grup de propietaris rurals també hi ha ramaders, agricultors i, fins i tot, propietaris de cases en parcel·les d’urbanitzacions.
Si voleu escoltar la veu del propietari us recomano la visió del següent video del programa: El medi ambient de TV3 emés el 7 de desembre de 2010.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3251450

dimarts, 7 de desembre del 2010

Valors i simbologia del Plàtan

El plàtan, si creix isolat, s’esdevé un arbre corpulent i dret que genera una espectacular capçada i una important alçada. La seva escorça és prima i es desprèn en forma de plaques. Les seves fulles són caduques, tenen forma palmada i estan dividides en de 3 a 5 lòbuls acabats en punxa.
Les imatges que he triat per il·lustrar aquesta entrada són del Plàtan de la plaça del mercat de Girona (Platanus x hispanica) . He  fotografiat aquest arbre pel  seu magnífic port i perquè l’espai urbà l’ha tractat molt bé al convertir-lo, des del meu punt de vista, en un element omnipresent  i definidor de la plaça. Es tracta d’un arbre catalogat per l'Ajuntament de Girona i  de grans dimensions ja que arriba als 19 m d’alçada i el diàmetre de la seva capçada fa 26 m.
El plàtan de la plaça del mercat de Girona és un magnífic exemple d'inserció de l'arbre dins la ciutat.
Port del plàtan de la plaça del mercat de Girona

Els plàtans han estat plantats per aprofitar la seva fusta ja que és dura i fibrosa i, en conseqüència, és de gran utilitat de la indústria de la fusta. També és un arbre molt utilitzat en la jardineria urbana i, tant ens apareix en rambles i carrers com isolat en places.
El plàtan va ser un arbre que després de la revolució francesa es plantava en les places dels pobles per celebrar la fi de l’obscurantisme i l’inici d’una nova era. Per aquest motiu se l’anomena l’arbre de la llibertat.
L'arbre de la llibertat