Una llarga avinguda de palmeres de més de cent metres
d’alçada donen la benvinguda al visitant del Jardí Botànic de Rio de Janeiro.
El Jardí Botànic està situat a la zona sud de Rio, en el barri del mateix nom,
a prop de la llacuna Rodrigo da Freitas i el barri d’Ipanema. Dins de la sorollosa
ciutat de Rio, de més de sis milions d’habitants i un trànsit infernal,
l’espaiós jardí botànic és una inimaginable illa de pau i serenitat.
Avinguda de Palmeres, camí del jardí botànic |
L’any 1808 la cort
reial portuguesa es va traslladar a Rio, aconsellada per la corona britànica,
fugint de la invasió napoleònica. La ciutat, fins aleshores el centre
administratiu de la colònia del Brasil, va esdevenir la capital de l’imperi
portuguès. Rio va acollir l’única cort d’una monarquia europea ubicada fora del
continent europeu. Dintre del canvi imposat per la nova situació, el rei Joan
VI va crear un espai d’aclimatació d’espècies tropicals de les Índies Orientals,
que es va anomenar “Real Horto”. Un cop el rei de Portugal va tornar a Europa,
el seu fill, Pere I, va proclamar la independència del Brasil, incitat per les
elits locals. L’any 1822, el jardí d’aclimatació ja feia les funcions de jardí
botànic i amb el nom de “Real Jardim Botânico” va ser obert al públic per
l’emperador Pere II. Donat el seu valor
natural i científic, el Jardí Botànic va rebre el reconeixement de la UNESCO, en
ser declarat Reserva de la Biosfera.
L’espai posseeix
83 hectàrees de boscos i 54 hectàrees de zones cultivades. Acull també
una important mostra de l’ecosistema forestal de la Mata Atlàntica, propi de la
costa brasilenya. El jardí conté més de 40 mil plantes i unes 6725 espècies diferents. És una de les majors
col·leccions de plantes del món. Entre els espais que es poden destacar hi ha
un orquidiari de gran valor i diferents exemplars del “pau brasil”, l’arbre tan
apreciat pels portuguesos en la primera època de la colonització, que va donar
nom a la colònia i després al país.
Orquidiari |
També, hi ha l’avinguda de palmeres, que s’alcen
impressionants cap al cel brillant del tròpic. Les dues fileres de altíssimes
palmeres acompanyen el visitant cap a l’interior del parc. Una font escultòrica
trenca l’avinguda en dues meitats i fa l’efecte de ser el referent visual,
l’altar principal del temple vegetal. Com en una catedral medieval, les
palmeres imiten l’atreviment de les columnes i els arcs gòtics, intentant
assolir les impossibles alçades de la volta celestial.
Mentre des de l’altura del cim, el crist de Corcovado,
sembla observar la vida de la lluminosa
i atrafegada ciutat.
El crist de Corcovado |