dijous, 16 d’agost del 2012

Les ombres amigues de la via verda Olot – Girona.


Gairebé tots tenim rutes, camins, passejades... que repetim sovintejadament i que acostumem  a fer amb alegria, com quan retrobem l’amic després de molts mesos. A casa ens agrada anar, un parell de vegades l’any, a fer el sector de la via verda que va d’Amer a Olot. Hi anem a la primavera i a l’estiu. Precisament ahir dimecres 15 d’agost, amb en Giovanni i la Núria, vam fer la visita estiuenca. Per què ens agrada tant fer la via verda ?

Primer de tot, perquè la recuperació i reutilització de l’antiga traça del carrilet per a usos de lleure em sembla una gran acció de la nostra societat. També m’agrada perquè en el tram entre Amer i Olot la via circula, en bona part, per dins de boscos d’alzines i roures. I, en darrer lloc, per la varietat de paisatges dels quals es pot gaudir. Primer els de la vall d’Hostoles amb la cinglera del Far al fons i després els de l’esplèndida plana de la vall d’en Bas presidida pel Puigsacalm.

Pedalar a la primavera et fa fruir dels espais sense cobertura arbòria i per tant del sol, el  cos es reconforta de la fredor que els les obagues encara retenen. En canvi, a l’estiu i sobretot, com ahir, en el darrer dia de la canícula, l’ombra de les alzines i roures és una veritable ombra amiga que et proporciona la frescor i penombra necessàries per “resistir” ja que les temperatures a ple sol superen els 34 ºC.

La via verda entre arbres
Ens agrada començar el trajecte en sentit ascendent ja que fer-ho en aquest ordre em permet fixar-me en l’estat del bosc i els paisatges que vas trobant pel camí. Ahir vaig apreciar, sobretot a les muntanyes de la solana de la vall d’en Bas, els efectes de la prolongada sequera; ja enmig de la verdor dels vessants muntanyosos apareixien importants taques ocres que corresponen a rodals d’arbres que s’han assecat.

Després de gaudir del dinar i l’amabilitat de la gent de les Preses vam iniciar el camí de tornada. De baixada la via verda permet delectar-se amb  la velocitat per dins dels boscos. En ocasions sembla que viatges embolcallat d’un túnel forestal que t’empeny amb força i on el pedalar es converteix en un fer harmònic amb la natura que t’empenyen i anima.

Una altra meravella d’aquest ruta són els punts d’aturada que es van trobant:  et permeten proveir-te d’aigua i, si ho necessites,  estirar-te una estona tot contemplant les magnífiques capçades dels arbres.

En fi, si us agrada sentir el bosc de ben a prop des de la bicicleta no us perdeu el sector, Amer-Olot, de la via verda d’Olot a Girona. Us reconfortarà i emocionarà!!!

L'ombra dels plàtans a l'estació de sant Feliu de Pallarols.

La Mercè i jo en una aturada del camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada