Temps de cireres

Aquests dies als mercats comencen a arribar les cireres. Aquest desitjos fruit- que omple de colors les parades de fruita- anuncia l’arribada del bon temps i ha estat font d’inspiració de nombroses poetes. Per exemple, Josep Carner va anomenar les cireres com: “les joies de l’estiu”. La cirera també ha estat utilitzat a la cuina en tot tipus de plats. La revista Cuines del mes de maig ens explica com fer unes postres de cireres, maduixes i tomàquet amb formatge de cabra gratinat o un calamar farcit de bou de mar i salsa de cirera. Ara bé, els fruits i, sobretot, les flors del cirerer ens porten a pensar en el Japó.

Una plata de cirerers arribades del mercat

Al Japó s'ha celebrat des de fa vora 1000 anys l'arribada de la primavera amb la festa del Hanami (observació de flors de cirerer en japonès) que coincideix sempre amb el punt àlgid del Sakura (floració dels cirerers) que sol ser pels darrers dies del mes de març. La curta durada d'aquest fenomen, juntament amb unes pràctiques religioses sintoistes i budistes, fortament lligades a la natura, recorda als japonesos, i històricament a la seva casta guerrera els samurais, la curta durada de la vida i la conseqüent joia i sentiment de gratitud que han d'expressar pel fet d'estar vius.

Mentre dura la Sakura, les famílies, els estudiants o els companys de feina, s’apleguen al parc més proper i es troben junts sota els cirerers per fer un picnic a la japonesa, tot menjant, bevent o cantant.


Les flors del cirerer tenen un significat especial ja que anuncien l’inici de l’estació del renaixement de la vida i al Japó també és senyal de que ja es pot començar a plantar l’arròs.
El cirerer com a arbre simbolitza l’esperança. Per aquest motiu, el passat 11 de març que es commemorava l’aniversari del terratrèmol que va afectar l’est del Japó, molts japonesos van plantar cirerers prop del seus temples i també prop de la central nuclear de Fukushima.

L’exposició el bosc dels sentits. Per Eudald Alabau.

Ara que som a les portes de l’estiu i els incendis tornen a ser presents entre nosaltres ja que fa pocs dies que s’ha extingit el foc de Rasquera que ha calcinat 3000 ha, em sembla molt oportú recordar una exposició de l’artista Eudald Alabau titulada: El bosc dels sentits i que ell ens ha escrit. Gràcies Eudald !

Com artista plàstic que visc a la comarca del Ripollès, sempre m’he sentit envoltat de natura. La meva recerca plàstica, ha tingut sempre la natura con a referent primordial. Es per això que quedo molt abatut e impressionat quan a la dècada dels 90, crema mig Catalunya, i em pregunto que puc fer al respecte, i així neixen les columnes del cel, després de llegir un proverbi indi que diu: “Els arbres són les columnes del cel, el dia que desapareguin el firmament caurà”. Una frase que m'anima a iniciar un treball de 3 anys, preparant una quarantena de troncs, fets a base de sobreposar rodanxes de cartró, que recollia en containers o supermercats, o bé elaborant una pasta de paper per fer diverses textures en els cartrons.

L'exposició constava de tres parts diferenciades: L'àrea viva, per explorar amb els sentits, caminar descalç damunt una catifa de cartrons, escoltar el so d'uns ocells cantant, ficar les mans dins uns forats per descobrir-hi una serp de mentida, uns ous d'un niu, olorar la resina dels arbres, tocar-ho i explorar-ho tot. A més de l'àrea viva, hi havia un altre de cremada, amb una pasta negra que folrada els troncs i una tercera àrea amb fang esquarterat resultat de la desertització per on caminaves amb el peu nu. També hi havia unes explicacions que acaben d'arrodonir la meva exposició sobre aquest bosc . Si dels arbres em fem cartró, jo dels cartrons en vaig fer arbres. El dia de la inauguració, a l'octubre de l'any 2000, menjarem castanyes i bolets. Tots els sentits en joc. Vaig encadenar 14 exposicions.

L'Eudald treballant en l'exposició

http://eudaldalabau.wordpress.com/el-bosc-dels-sentits/

VI Seminari Turisme i Paisatge. L’art en el paisatge

Avui 18 de maig s’ha celebrat a Alpens el VI Seminari “Turisme i Paisatge. L’art en el paisatge,” que ha coincidit amb la XI Trobada Internacional de Forjadors.

En aquest seminari que he coordinat i en el qual he parlat dels boscos i art hi h participat l’artista del “poligonès” (Gusi dixit) occidental, Albert Gusi (www.albertgusi.com ) que ens ha explicat diferents projectes d’intervenció artística sobre el paisatge com : la translació del camp del Barça a sant Jaume de Frontanyà o la nova explosió del volcà Montsacopa a Olot. La seva interessant i divertida intervenció ens ha deixat algunes perles que fan referència a les relacions entre turisme i paisatge: ens aboquen galledes de paisatge, el paisatge és l’aparador o el paisatge és consum.

 Tot seguit ha parlat Francesc Muñoz, Director del Màster en Intervenció i Gestió del paisatge de la UAB (http://geografia.uab.es/paisatge ). En el seu parlament, Muñoz ens ha explicat les principals característiques del “land art “i  la  importància de l’art en la intervenció i  gestió del paisatge tant rural com urbà. La principal argumentació a la importància de la intervenció artística en el paisatge ha estat molt suggerent: l’art sempre ens interroga.

En darrer lloc, ha parlat de  Joan Vila Puig, artista visual i membre del col·lectiu Sitesize (http://www.sitesize.net/) que ha reflexionat sobre les relacions entre l’art, el paisatge i el turisme. Ha il·lustrat els seus arguments amb treballs realitzats a Sabadell i Valls.

L'arbre de Vulcano, un dels treballs de la trobada de forjadors a Alpens

L’arbre de la vida

Un dels grans arbres simbòlics en diferents religions és l’arbre de la vida. 5000 anys enrere, dins de la cultura Sumèria ja es va trobar un baix relleu que simbolitza l’arbre de la vida. Els sumeris van viure 3000 a C. a la depressió per la qual transcorren els rius Tigris i Èufrates. Aquest territori també es coneix com Mesopotàmia, que vol dir país entre rius.

Dins del cristianisme, la primera referència a l’arbre de la vida ens apareix en el Gènesi (Gen 2:8-10): “Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que havia format. Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d’arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també  l’arbre de la vida, al mig del jardí” Per tant, al bell mig del paradís se situa l’arbre de la vida. En conseqüència, l’arbre ocupa un lloc central sense esmentar-ne l’espècie i es converteix en un arbre simbòlic ja que es converteix en un pont entre la terra i el cel, entre el món natural i el sobrenatural i, per tant, entre les persones i la divinitat. L’arbre és font de vida a partir de la llum del sol que li permet; a partir dels gasos que hi ha a l’atmosfera, l’aigua i el nutrients del sòl i mitjançant l’acció de la fotosíntesi crear matèria orgànica, és a dir, treure brots nous, flors i fruits.

En el llibre dels proverbis també s’esmenta l’arbre de la vida (Pr 11:30):

“La recompensa del just és l’arbre de la vida,

i el savi assoleix una vida eterna”

Per tant, l’arbre de la vida simbolitza també un camí i un destí per sortir del laberint que és la vida. Un camí ple d’eleccions responsables que sempre se situen, com l’arbre mateix, entre el cel i la terra. Per aquest motiu, l’arbre de la vida torna a aparèixer dins l’Apocalipsi (Ap 2: 7): El qui té orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies: “Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar de l’arbre de la vida que hi ha al Paradís del meu Déu”

El judaisme també utilitza el símbol de l’arbre de la vida visualitzat com un tronc que al seu voltant apareixen deu nòduls o esferes i vint-i-dos camins que representen els diferents estadis per acostar-se a la comprensió de Déu i d ela creació del món.

L'arbre de la vida esculpit a l'entrada del Duomo de Lucca