divendres, 25 de març del 2011

La simbologia de la Palmera datilera

La palmera datilera (Phoenix dactylifera)té un únic tronc i pot arribar als 15-20 m d’alçada. Les seves fulles fortament dividides arriben al mig metre. Els fruits que es desenvolupen en ramells s’anomenen dàtils i són d’una gran importància en els països musulmans. Per exemple, els dàtils amb llet són la primera menja quan es pon el sol en el temps del Ramadà.

La distribució original de la palmera datilera és desconeguda, però hom creu que era als oàsis dels deserts del nord d'Àfrica. El seu conreu va començar a la part oriental de la península aràbica vers el 6000 AC. i, posteriorment, va convertir-se en un dels més importants arbres conreats a l'antic Egipte. Des d’aquesta zona s’ha estes per tota la mediterrània.

El simbolisme de la palmera es remunta a la civilització egípcia on representava el triomf de la vida sobre la mort i les seves grans fulles eren considerades com la volta celeste. Cal recordar que la vida a Egipte transcorre al voltant del Nil ja que a banda i banda hi ha desert. Per tant, un arbre que oferia ombra i fruits era una benedicció.

Pashedu s'agenolla davant d'una palmera. Pintura de la tomba de Pashedu, Deir-Medina, XIX Dinastia



 
La palmera ens torna a aparèixer relacionada amb la religió cristiana i per tant  dins del textos bíblics. Segons una llegenda, recollida en els evangelis apòcrifs, quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte i en un moment que Maria havia de donar el pit, es van aturar al peu d’una palmera i aquesta per amagar-los dels soldats es va ajupir per tapar-los amb la seva capçada. Aquest trasbals va generar que una gota de la llet de Maria caigués sobre la roca i aquesta es va tornar blanca. Aquesta llegenda està en l’origen de la gruta de la llet de Betlem i, per aquest motiu la palmera és símbol d’acollida i hospitalitat i, a la vegada, és una de les imatges de la verge Maria.  Aquest episodi de la palmera i la sagrada família ha inspirat un gran nombre d’obres d’art.

D’altra part, la fulla de la palmera, conjuntament amb branques d’olivera, va ser utilitzada pels habitants de Jerusalem per festejar l’entrada de Jesús i,en conseqüència, simbolitza el triomf o la victòria sobre el pecat i la mort i, per tant, molts màrtirs porten una branca de palmera o palma a la ma ja que han vençut el martiri i la mort . Un altre exemple on apareixen juntes l’olivera i la palma el trobem al segon llibre de Macabeus ( 2M 14, 4) quan Alquim anà a trobar al rei Demetri: “Es presentà, doncs, davant el rei Demetri cap a l'any cent cinquanta-u per fer-li ofrena d'una corona d'or, una palma i les tradicionals branques d'olivera del temple”.

 Per alguns autors la palma esdevé l’arbre de la perfecció ja que el seu fust és recte, es projecta cap al cel i les fulles són simètriques. Per tant, la palmera també es presenta com a símbol d’immortalitat i, a la vegada, ens evoca el paradís perdut.

Descans en la fugida d'Egipte. Pintura de Fernando Llanos (1507) Catedral de València
Per il·lustrar  l’episodi de la palmera que dona aixopluc a la sagrada família reproduirem uns versos de Jacint Verdaguer del poema: La palmera.

Mentres la Verge s’asseu,
de l’arbre aguaita la cima;
carregada és de fruit d’or
com núvia de pedres fines:
-Josep, si els pogués haver
dos o tres dàtils prendria.
-Alterosos són per mi,
-Ai! Lo meu braç no hi arriba.-
L’infant Jesús quan ho sent
diu a la palmera: -inclina’t-
i l’arbre abaixa el front
a les plantes de Maria,
qui en floreja els dàtils d’or
com los joiells en botiga

dissabte, 19 de març del 2011

V Seminari Turisme i Paisatge. Bosc i ecoturisme

El passat 17 de març va celebrar-se, a la seu del Consorci del Lluçanès, el V Seminari Turisme i Paisatge dedicat a reflexionar i debatre vers l’ús turístic del bosc. Aquesta jornada estava organitzada per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG i el Consorci del Lluçanès i coordinada per Montse Barniol i Josep Gordi.


Al matí els conferenciants van explicar les relacions entre el turisme i el bosc. Va començar el professor de Geografia de la UdG, Josep Gordi, que desgranar els interessos turístics que atresora l’espai forestal i els conflictes que genera la freqüentació dels boscos a Catalunya. El biòleg Josep Maria Llorach va explicar-nos com el contacte amb la natura pot esdevenir un mitja per la millora de la persona (http://www.auri.cat). Jordi Pau Caballero, president de l’Associació Nòrdic Walking Pirineus (http://www.nordicwalking.cat) va relacionar l’evolució de la percepció esportiva dels espais naturals. Eduard Plana, president de l’Associació Projecte boscos de Muntanya, va endinsar-nos en els objectius d’aquesta associació que promou el contacte de les persones amb els boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat). Joan Sales, gerent de l’empresa Burricleta (http://es.burricleta.com), va explicar l’evolució i les característiques d’aquesta empresa del Lluçanès. En darrer lloc, el mestre Josep Espigulé, va parlar de la utilització del bosc com a mitja per promoure l’educació ambiental.


El pantà de Garet

Després d’un esplèndid dinar amb amanides i carn a la brasa provinent del territori vam traslladar-nos a la finca la font situada en el municipi de Lluça. Des del monestir de Lluça i acompanyats del propietari de la finca: Pere Garet, vam caminar fins el pantà de Garet. En aquest punt el propietari d’una finca eminentment forestal va explicar-nos, amb gran sinceritat, la gestió que du a terme i el cas del pantà de Garet que és resultat d’un acord de custòdia entre el propietari  i el Centre d’Estudis del rius mediterranis
Els participants del seminari escoltant les explicacions del propietari Pere Garet

dimecres, 16 de març del 2011

En suport al poble japonès, parlarem del seu arbre nacional: el cedre roig japonès

Aquests dies patim, enormement, a l'observar els terribles efectes del tsunami i ara els perills de fuites radioactives de la central nuclear de Fukushima. Per aquest  motiu he pensat que la millor manera d’encoratjar al poble japonès era parlar del seu arbre nacional: el cedre roig japonès. Ja que de ben segur que la fortalesa d’aquest arbre és present en l’ànima d’aquest treballador, amable i sofert poble.
El cedre roig japonès o Sugi  (Cryptomeria japonica) és l’arbre nacional del Japó. Cal precisar que pròpiament no es tracta d’un cedre doncs aquest gegant és un representant de la família de les taxodiàcies. Per tant, és un parent de les sequoies. El sugi és un arbre perennifoli molt alt ja que en ocasions pot arribar als 70 m d’alçada; posseix uns diàmetres que sobrepassen els 4m i la seva escorça grisenca i vermellosa amb tires verticals és realment particular.
Quan el cedre roig té molts anys pren el nom de Yakusugi, el qual en ocasions forma boscos molt especials que tenen la consideració de sagrats. Un dels exemples, més espectaculars, de bosc sagrat, el trobem a l’illa de Yaku-shima . Només cal tenir present que els arbres d’aquesta illa poden arribar a tenir de 3 a 5 m de diàmetre, més de 30 m d’alçada i, majoritàriament són mil·lenaris. El Yakusugi de més edat que ha estat identificat fa 25,3 m d’alçada, una circumferència a l’alçada del pit de 16,4 m i es calcula que té més de 7.000 anys.
Cedre roig japonès del temple de Nikko. Fixeu-vos que al seu peu els japonesos pengen desitjos escrits que s'anomenen Omikuji

dissabte, 12 de març del 2011

Perseguint un baobab.

Fa uns dies llegia al diari Ara (09-01-11) un interessant article del periodista Bru Rovira titulat: La cruïlla del baobab i l’endemà l’Amèlia, una bona amiga de Mataró, m’explicava que la seva filla Helena va retratar diversos baobabs en un viatge per l’Àfrica. Vaig demanar-li algunes fotografies del seu viatge i al cap d’uns dies van arribar. Per tant, calia parlar d’aquest gegant de la sabana africana. 

Primer de tot, endinsem-nos en els valors culturals d’aquest arbre. Bru Rovira ens diu que el baobab s’aixeca entre el cristianisme, l’islamisme i l’essència animista i que aquest arbre els ajuda a dirimir els problemes que plantegen les creences de la religió així com les qüestions íntimes. Rovira, sobre el simbolisme de l’arbre, explica que: “abans d’abraçar la fe de Déu, la mirada en el més enllà, tots formaven part del misteri de la natura, del seu ordre i la seva obscuritat”.  Altres autors parlen dels baobabs com els arbres del diàleg o de la paraula ja que sota la seva ombra es reunien les persones per tancar els seus litigis.

Baobab. Autora: Helena Gil
Pel que a les seves característiques morfològiques, baobab és el nom comú del gènere Adansonia, el qual conté vuit espècies d’arbres. El nom d’Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806) que va ser un filòsof, naturalista i explorador francès que va descriure per primer cop el baobab africà (Adansonia digitata) en una monografia publicada el 1761. 

El Baobab és un arbre característic de la sabana africana que pot sobrepassar els 20 m. d’alçada i viure milers d’anys. Al Parc nacional Kruger hi ha un baobab monumental datat en uns 3000 anys. Una de les seves grans peculiaritats és el seu gran tronc engruixit que pot sobrepassar els 10 m de diàmetre i que serveix per emmagatzemar aigua durant l’època de les pluges i així sobreviure a l’estació eixuta. Presenta una capçada poc important amb relació el tronc. És un arbre que perd les fulles durant l’estació seca i, tant bon punt, comencen les pluges, l’arbre s’omple de noves fulles i apareixen les flors.

Baobab. Autora: Helena Gil

diumenge, 6 de març del 2011

Arbres caiguts

Aquests dies farà un any de la tempesta de neu que va afectar el sector nord-oriental de Catalunya. Un cop la neu deixar de caure i va sortir el sol, la població va acabar d'adonar-se'n de l'enorme mal que el vent i la neu havien fet en els boscos. Aquesta situació ens va portar a escriure, a l'Eduard Plana i a mi, un breu article, que es va publicar al diari El Punt, el qual reflexionava sobre les pertorbacions i els boscos i que es titulava: "Arbres caiguts". Com que el que s'explicava és plenament vigent he decidit reproduir-lo, acompanyat d'unes fotografies fetes després de la terrible ventada del gener del 2009 en els boscos de Gallecs.

Arbres caiguts

Arbres caiguts no és el primer vers d’un poema de Guerau de Liost sobre les boscúries del massís del Montseny; sinó que és un dels darrers efectes de la tempesta de neu que va afectar Catalunya el passat dilluns 8 de Març i, que comença a ser visible un cop les infraestructures viàries i elèctriques van a normalitzant-se.

Desgraciadament tornem a parlar dels boscos en negatiu, és a dir, que són notícia quan aquests pateixen els efectes del vent, del foc o de la neu. Només cal recordar que el gener del 2009 una excepcional ventada va tombar milers d’arbres, o que l’estiu passat diversos incendis van calcinar milers d’hectàrees forestals. Per tant, en els darrers mesos, el vent, el foc i la neu han afectat negativament els nostres boscos. Cal emfatitzar que les ventades, els incendis forestals i les nevades excepcionals són, primer de tot, pertorbacions naturals, i és quan afecten a un medi vulnerable i provoquen alteracions intenses a les persones, els bens, els serveis o el medi ambient els podem qualificar de desastres naturals.

Arbre tombat per la ventada de gener de 2009 al bosc de Can Veire de Gallecs

Els ecosistemes mediterranis, com els d’altres latituds pateixen cíclicament pertorbacions que afecten la seva estructura i el seu funcionament. Per exemple, el Parc Nacional de Yellowstone, que va ésser el primer espai natural protegit del món i que és un veritable santuari natural, pateix anualment incendis de diferents magnituds. Precisament el 2008 va fer 20 anys d’un dels més terribles incendis que va afectar el parc ja que van calcinar-se tres quartes parts del mateix. En motiu d’aquesta efemèride va celebrar-se un congrés que, entre altres temes, va posar en evidència que cada 300-400 anys es produeixen incendis que afecten la quasi totalitat del parc, és a dir, centenars de milers d’hectàrees. En conseqüència, els incendis forestals, com les ventades o les tempestes de neu són pertorbacions que afecten, cíclicament, molts ecosistemes i aquests, seguint el seu propi ritme natural, se’n van refent. Per tant, si els ecosistemes estant adaptats per superar els diferents tipus de pertorbacions, on rau el problema ?

La clau és que, necessàriament, no som davant d’un problema ecològic sinó enfront d’un drama o desastre dins d’un context social i econòmic. Ens explicarem. El problema és social ja que dins dels nostres boscos hem permès que existeixin centenars de quilòmetres de carrers, de cases i de conduccions elèctriques i, per tant, els arbres han caigut sobre les cases o enmig dels carrers, deixant moltes persones incomunicades o amb la seva vivenda malmesa. El resultat va ser que el dilluns 8 de Març moltes urbanitzacions del Vallès Oriental, del Maresme o de la Selva van veure’s afectades per la tempesta de neu, com a l’estiu del 1994 quan van patir la por de les flames de l’incendi forestal que va iniciar-se a Gualba i va arribar a les portes de Santa Coloma de Farners. Senzillament perquè viuen en un espai sotmès, periòdicament, a riscos naturals i no en un territori idíl·lic. 

El problema també és econòmic ja que la major part dels boscos on s’han escapçat branques o han caiguts arbres són de propietat privada i, per molts d’aquests propietaris, el bosc és un recurs econòmic que ara s’ha descapitalitzat. Si volem actuar amb visió de futur, hauríem de considerar els nostres boscos, tal com reclamava el II Congrés Forestal Català, com a infraestructures de país, tal com ho són la xarxa viària o elèctrica. Cal entendre que l’espai forestal no només és un recurs econòmic sinó també és, entre altres funcions, un reservori de carboni o de biodiversitat, així com paisatge i, en conseqüència, un espai de lleure, malgrat ésser, majoritàriament de propietat privada.

En conclusió i si volen ser conseqüents amb la màxima de que els incendis s’apaguen a l’hivern, convé dur a terme, ràpidament, iniciatives, d’acord amb la propietat, per minimitzar els efectes que va generar  la tempesta de neu sobre els ecosistemes forestals. I en aquest punt, ens apareixen diferents preguntes: què en farem d’aquesta biomassa ? Simplement la triturarem i la llençarem sobre els sòls ? la portarem a serradores a uns preus llastimosos ? No seria millor aprofitar-la energèticament i convertir-la en estella i fer-la servir per alimentar calderes ?

Si a l’inici de l’article dèiem que arbres caiguts podrien ser les primeres paraules d’un vers; acabarem  esmentant uns veritables versos de Mn. Pere Ribot que fan referència als arbres: “Entre la terra i el cel, he enfondit la rel, en l’eternitat”.
Branques i arbres caiguts per la ventada de gener de 2009 al bosc de can Veire de Gallecs