La palmera datilera (Phoenix dactylifera)té un únic tronc i pot arribar als 15-20 m d’alçada. Les seves fulles fortament dividides arriben al mig metre. Els fruits que es desenvolupen en ramells s’anomenen dàtils i són d’una gran importància en els països musulmans. Per exemple, els dàtils amb llet són la primera menja quan es pon el sol en el temps del Ramadà.
La distribució original de la palmera datilera és desconeguda, però hom creu que era als oàsis dels deserts del nord d'Àfrica. El seu conreu va començar a la part oriental de la península aràbica vers el 6000 AC. i, posteriorment, va convertir-se en un dels més importants arbres conreats a l'antic Egipte. Des d’aquesta zona s’ha estes per tota la mediterrània.
El simbolisme de la palmera es remunta a la civilització egípcia on representava el triomf de la vida sobre la mort i les seves grans fulles eren considerades com la volta celeste. Cal recordar que la vida a Egipte transcorre al voltant del Nil ja que a banda i banda hi ha desert. Per tant, un arbre que oferia ombra i fruits era una benedicció.
Pashedu s'agenolla davant d'una palmera. Pintura de la tomba de Pashedu, Deir-Medina, XIX Dinastia |
La palmera ens torna a aparèixer relacionada amb la religió cristiana i per tant dins del textos bíblics. Segons una llegenda, recollida en els evangelis apòcrifs, quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte i en un moment que Maria havia de donar el pit, es van aturar al peu d’una palmera i aquesta per amagar-los dels soldats es va ajupir per tapar-los amb la seva capçada. Aquest trasbals va generar que una gota de la llet de Maria caigués sobre la roca i aquesta es va tornar blanca. Aquesta llegenda està en l’origen de la gruta de la llet de Betlem i, per aquest motiu la palmera és símbol d’acollida i hospitalitat i, a la vegada, és una de les imatges de la verge Maria. Aquest episodi de la palmera i la sagrada família ha inspirat un gran nombre d’obres d’art.
D’altra part, la fulla de la palmera, conjuntament amb branques d’olivera, va ser utilitzada pels habitants de Jerusalem per festejar l’entrada de Jesús i,en conseqüència, simbolitza el triomf o la victòria sobre el pecat i la mort i, per tant, molts màrtirs porten una branca de palmera o palma a la ma ja que han vençut el martiri i la mort . Un altre exemple on apareixen juntes l’olivera i la palma el trobem al segon llibre de Macabeus ( 2M 14, 4) quan Alquim anà a trobar al rei Demetri: “Es presentà, doncs, davant el rei Demetri cap a l'any cent cinquanta-u per fer-li ofrena d'una corona d'or, una palma i les tradicionals branques d'olivera del temple”.
Per alguns autors la palma esdevé l’arbre de la perfecció ja que el seu fust és recte, es projecta cap al cel i les fulles són simètriques. Per tant, la palmera també es presenta com a símbol d’immortalitat i, a la vegada, ens evoca el paradís perdut.
Descans en la fugida d'Egipte. Pintura de Fernando Llanos (1507) Catedral de València |
Per il·lustrar l’episodi de la palmera que dona aixopluc a la sagrada família reproduirem uns versos de Jacint Verdaguer del poema: La palmera.
Mentres la Verge s’asseu,
de l’arbre aguaita la cima;
carregada és de fruit d’or
com núvia de pedres fines:
-Josep, si els pogués haver
dos o tres dàtils prendria.
-Alterosos són per mi,
-Ai! Lo meu braç no hi arriba.-
L’infant Jesús quan ho sent
diu a la palmera: -inclina’t-
i l’arbre abaixa el front
a les plantes de Maria,
qui en floreja els dàtils d’or
com los joiells en botiga