divendres, 20 de desembre del 2013

El Sik segons Bonaventura Ubach

He pensat que la millor forma de felicitar-vos les festes és obsequiar-vos amb dues joies. La primera és un text de la descripció que Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va fer del congost del Sik, que és l’entrada de Petra i que escriu arran del seu viatge el 1910. El llibre d’aquest viatge es va imprimir per primer cop el 1913 i, per segon cop, el 1955 en català i en ple franquisme. La segona joia són les fotografies que vaig fer el dia de Nadal del 2012 en un viatge familiar a Jordània, on van gaudir del congost del Sik. Comencem per les paraules de Bonaventura Ubach.

Res tan digne de la grandesa i de la majestat de Petra com el Sik que li serveix d’entrada. És un dels espectacles més admirables que puguin existir damunt la terra. He llegit relacions de viatges, descripcions de països poètics i encisadors, m’he fixat en els detalls d’un sens nombre de fotografies de paisatge, i no he pogut trobar cap semblança amb aquesta meravella, que jo diria la més imponent que hom pugui contemplar. Imagineu-vos un corriol de no més de dos metres, vorejat d’espadats areniscos que s’enlairen fins a l’alçaria d’uns 80 metres, amb infinites corbes que l’erosió de les aigües han anat dibuixant a còpia d’anys, aquí regulars i gracioses, més enllà sobtades i salvatges, tot embolcallat dins del misteri d’un mitja llum difusa.
Al cap d’uns quants minuts la gorja s’aixampla. Nova sorpresa, altre crit d’admiració

Bon Nadal !!






dilluns, 2 de desembre del 2013

L'oliverar fosc de la finca de la vinyeta


Fa uns dies, amb els professors i alumnes del Màster de Canvi Ambiental de la UdG, vàrem visitar la finca de la vinyeta (www.lavinyeta.es) situada al municipi de Mollet de Peralada, dins la comarca de l'Alt Empordà. En temps de crisi dona gust passejar entre vinyes i oliveres i escoltar dels seus gestors els eixos de treball d'una explotació plena de dinamisme i projectes.

Un dels elements que més en va sorprendre, com a amant dels arbres, va ésser l'oliverar fosc. Es tracta d'una vella plantació d'oliveres, algunes de les quals són centenàries, d'on surt un oli, també anomenat fosc, definit com: ”un oli pur, aromàtic i amb l’amargor justa i amb un fort caràcter...i que recull l’essència de la terra que l’ha vist néixer: l’Empordà

Ara be, el més interessant va ser l'origen de l'adjectiu fosc. Segons ens va explicar la Marta, que conjuntament amb el seu marit dirigeix la finca, aquest oliverar pren l'adjectiu fosc de l'ús que els habitants de Mollet de Peralada en feien en el seu temps lliure i normalment amb parella. Ràpidament vaig pensar en la multifuncionalitat dels boscos i en la mediterrània fecunditat de l'olivera que des de la mitologia grecollatina ha sigut considerada un arbre sagrat per totes les cultures i religions mediterrànies i en la del seu fruit, l’oli, que ha servit per ungir reis i consagrar altars. Per fortuna ara encara podem seguir gaudint de la fecunditat d'aquests arbres a partir d'untar amb oli una bona llesca de pa amb tomàquet i, tot assaborint la mossegada, tancar els ulls i somiar amb l'agradable i tènue foscor del fullatge de les oliveres d’un capvespre d’estiu.