tag:blogger.com,1999:blog-24697426270973858122024-03-12T19:17:43.393+01:00Els arbres, entre el cel i la terra El Blog de Josep Gordi SerratJosep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.comBlogger331125tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-24822471445835543552022-02-15T10:06:00.003+01:002022-02-15T10:15:36.098+01:00 Les alzines a la Barcelona de principis del segle XX<p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-family: verdana; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"><span style="font-family: verdana;">El director de “L’Avenç,” Josep Maria Muñoz, m’envia el setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa” del 15 de gener del 1926 ja que fa uns mesos es va publicar a la seva revista un article meu sobre les alzines de la plaça Catalunya. A la portada del setmanari es veuen un dibuix imaginari amb una colla de porcs menjant els aglans de les alzines de la plaça Catalunya de Barcelona davant la mirada atònita d’uns ciutadans i d’un guàrdia urbà que acaba sentenciant: “Les alzines són per als porcs”</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"> <br /></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgzU0tHpAfIHPwd0EpR7MNe0YhdKPJH-39NDx6fWxl0K7KQM-QVxG5EyweAtC8VlEpj7yd6r64P3auYGww7pCa4Gsrdpcwzy2nGN88tbwB0KuU4w9YdbboGySLDgXNKOpaV9NLD6lqggPxlmvRtNsmT6dV6v5Vz8DBS1VkvvzB_PA7zu00IP8eSKdyUTg=s1169" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1169" data-original-width="826" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgzU0tHpAfIHPwd0EpR7MNe0YhdKPJH-39NDx6fWxl0K7KQM-QVxG5EyweAtC8VlEpj7yd6r64P3auYGww7pCa4Gsrdpcwzy2nGN88tbwB0KuU4w9YdbboGySLDgXNKOpaV9NLD6lqggPxlmvRtNsmT6dV6v5Vz8DBS1VkvvzB_PA7zu00IP8eSKdyUTg=w451-h640" width="451" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com que les alzines feia poc que s’havien plantat en el definitiu procés d’urbanització de la plaça, aquesta sàtira em porta a reflexionar vers la contraposició entre l’arbre rural i l’arbre de ciutat i, en el fons, entre els noucentistes que creuen en la ciutat com espai de progrés i civilitat i els modernistes que defensen que l’essència de l’ésser humà cal cercar-la a la natura, la qual es troba molt més present en el món rural. Per tant, és possible que per al dibuixant, l’alzina, arbre generador d’aglans i fruit delerós dels porcs, és un element de la ruralitat que no té cabuda a la ciutat. Fins i tot, ens imaginem que els trets morfològics de l’alzina amb un creixement lent, una escorça rugosa i, a vegades tortuosa, fulles perennes i ovalades no són adients amb la rectitud i rapidesa de la ciutat. Quin és l’arbre per excel·lència a principis de segle XX a la ciutat de Barcelona? Doncs el plàtan d’ombra, que també caracteritzava alguns dels passeigs de Londres o Paris i que ja havia arribat a Barcelona el 1861 quan es van plantar a la Rambla i que, amb el desenvolupament de l’Eixample, s’havia convertit en l’arbre de carrer de Barcelona. Per tant, un arbre que arriba d’altres ciutats. Quins són els trets del plàtan d’ombra que el van convertir en un arbre urbà? Doncs, que presenta un creixement molt més ràpid que l’alzina, amb un tronc rectilini i que s’enfila, fàcilment, per damunt del vint metres i que al tenir un fullatge caduc genera ombra a l’estiu i a l’hivern, la manca de fullatge permet que els ciutadans gaudeixin de l’escalfor del sol.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm;"><span lang="CA" style="line-height: 28px;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">Per tant, darrera la imaginària sàtira de “L’Esquella de la Torratxa” ens apareix, des del nostre punt de vista, potser un conflicte ideològic?, la simple contraposició entre la ruralitat i la urbanitat o entre la tradició i el progrés? </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></span></p>Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-87751756061805838642021-04-28T15:11:00.000+02:002021-04-28T15:11:06.457+02:00Les alzines de plaça Catalunya de Barcelona<p>Us heu preguntat mai com és que a la plaça Catalunya es van plantar quaranta-cinc peus d’alzines fa quasi cent anys, és a dir, en el moment d’iniciar-se les obres d’urbanització de plaça actual? Us pot semblar el fet més normal del món si tenim present que l’alzina és un arbre mediterrani i un dels més importants de Catalunya. Ara bé, a la ciutat de Barcelona és poc present i als anys vint els arbres més abundants als carrers de la ciutat eren els plàtans d’ombra i altres espècies caducifòlies. Actualment, les alzines plantades a la ciutat de Barcelona no arriben al miler davant dels 150.000 arbres que té la ciutat, només ens apareixen en algunes places i mai formant una alineació d’arbres en un carrer. Per respondre, correctament, a la pregunta inicial cal submergir-se en la història urbanística de la ciutat.</p><p>A mitjans del segle XIX, l’espai que ara ocupa la Plaça Catalunya era simplement un descampat davant de les muralles, però molt a prop de la Rambla que era l’arteria urbana més importants de la Ciutat Vella (Figura 1) i que enllaçava amb les fileres d’arbres del camí o passeig de Gràcia i del camí de Sarrià. Per tant, era una zona destinada a convertir-se en una ròtula entre la Ciutat Vella i el Nou Eixample.</p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1824" height="482" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/figura1.jpg" width="640" />Figura 1</p><p>Espai de davant de les muralles on s’ubicaria la plaça Catalunya a principis del segle XIX</p><p>Font: <a href="http://www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat/">www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat</a></p><p>Quan les muralles es van enderrocar (1859) i va començar a fer-se realitat l’eixample ideat per Ildefons Cerdà, l’Ajuntament va constatar que Cerdà no havia deixat cap espai de transició entre la ciutat vella i la nova i, en conseqüència, la zona on ara hi ha la plaça Catalunya era, simplement, una illa més de l’eixample (Figura 2). Aquesta realitat del planejament va topar amb la necessitat d’establir lligams amables entre el Nou Eixample i la Ciutat Vella.</p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1825" height="547" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/figura2.jpg" width="640" /></p><p>Figura 2</p><p>L’eixample d’Ildefons Cerdà i la ciutat vella</p><p>Font: <a href="http://www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat/">www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat</a></p><p>Un exemple -del 1865- de la necessitat de relligar la ciutat vella amb la nova va ésser la plantació de diferents fileres d’arbres per unir la Rambla amb la rambla Catalunya, i el portal de l’Àngel amb el passeig de Gràcia. La manca de concreció urbanística i el fet que la futura plaça no comptes amb un perímetre construït va generar que durant diverses dècades aquest espai acollís diferents construccions i activitats, com barraques de fira, circs, quioscos, cafès... però sense una proposta global que planifiqués i ordenés l’espai.</p><p>Amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, l’Ajuntament decidí fer una operació d’endreça a l’enderrocar algunes barraques, posar un nou enllumenat i tallar arbres i arbustos aïllats i, al mateix temps, va plantar diferents fileres de pollancres i acàcies. Un any més tard s’aprovà la Reial Ordre que creava, definitivament la Plaça Catalunya.</p><p>El 1902, sota les ordres de l’alcalde, s’establiren uns grans eixos de passeig d’uns vint metres d’amplada els quals creuaven la plaça en forma d’aspa. En els parterres que restaven, van plantar-se diferents arbustos, flors així com plàtans d’ombra i magnòlies i, als marges dels espais del passeig, es van plantar diferents rengleres de palmeres que van generar una imatge ben curiosa per als barcelonins de l’època que no se n’estaren de criticar aquell espai central de la ciutat, com veurem tot seguit. Malgrat les veus discordants, l’espai es va mantenir tal i com era al llarg de dues dècades més. (Figures 3 i 4).</p><p><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-1826" height="538" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/figu3.png" width="514" /></p><p>Figura 3</p><p>Imatge aèria de la Plaça Catalunya a principis del segle XX</p><p>Font: <a href="http://www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat/">www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat</a></p><p> </p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1827" height="452" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/fig4.jpg" width="640" /></p><p>Figura 4</p><p>Fotografia de la Plaça Catalunya el 1905</p><p>Font: <a href="http://www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat/">www.catalegarxiumunicipal.bcn.cat</a></p><p>Diferents veus van aixecar-se contra aquesta concepció de la plaça. Per exemple, al juliol del 1919, a la revista<em>L’Esquella de la Torratxa</em> aparegué un text sobre la plaça que deia:</p><p>“<em>Per l’amor de Déu! Arrangeu-nos d’una vegada la Plaça Catalunya- de qualsevol manera, de la manera més barata. Poc cal que rumieu durant anys i panys.</em>”</p><p>També en una de les glosses que Eugeni d’Ors<a name="_ftnref1">[1]</a> escrigué a la “Veu de Catalunya” en parlà. En concret a la glossa titulada: “Xiprers” i publicada el 3 de novembre de 1913 on hi deia:</p><p>“<em>No us havia dit alguna vegada, com jo amaria que la nostra plaça Catalunya fos plantada, en lloc de palmeres, de xiprers -de xiprers i rosers- com el camí de Florència a Fiesole. Valdria això com donar a la plaça i a la ciutat una carta més de noblesa</em>”.</p><p>El 1915 l’Ajuntament de Barcelona encarregà un estudi d’urbanització de la plaça a Puig i Cadafalch. L’arquitecte no va lliurar un avançament del projecte fins el 1924, però el dictador Primo de Rivera apartà l’arquitecte del projecte i va fer que fos encarregat a Francesc P. Nebot, el qual, el 1927 entregà el “<em>Proyecto definitivo de Plaza Cataluña</em>”</p><p>Aquell mateix any Puig i Cadafalch va publicar el seu projecte complert, estructurat en tres volums: <em>“Comentaris, comparacions i projecte</em>” en el qual apareixen els dibuixos, alçats i una presentació de les grans places de les ciutats d’Europa. Al volum titulat “Comentaris”, desenvolupava la idea que la plaça Catalunya havia de ser un fòrum just en el punt on acabava la Rambla que és la Via Sacra de la Ciutat Antiga i que aquest espai havia de ser dedicat a resoldre els enllaços i en canvi el centre havia de convertir-se en un espai de repòs. Puig i Cadafalch també hi deia que ell se situava entre els “antics” i per aquest motiu l’espai que va projectar respira classicisme i esmenta que caldria situar un conjunt d’estàtues que resolguessin les necessitats espirituals de la ciutadania. Els arbres també formaven part del projecte, tal com ell mateix afirma<a name="_ftnref2">[2]</a>:</p><p>“<em>Cal només esperar que esclatin les flors, que els arbres creixin per a tenir la visió que no serà mai més que en el dibuix en què la perspectiva improvisa una imatge d’una realitat somiada</em>”</p><p>A les diferents làmines d’aquesta publicació ens apareix una plasmació de com podria dissenyar-se la plaça. (Figura 5) A la làmina XLVIII podem observar una perspectiva des d’un terrat de com seria la plaça. Al seu voltant, que l’arquitecte seguia mantenint com una cruïlla de camins, apareixien dues fileres d’arbres de dimensions més reduïdes i d’un color més fosc que els arbres dels carrers propers.</p><p>Aquest fet, el de les dimensions i els colors, em fa pensar que es tracta d’arbres perennifolis enfront dels caducifolis, és a dir, d’alzines enfront de plàtans d’ombra, que era el que es plantava en tots els carrers de l’Eixample. La uniformitat de les mides dels arbres fa pensar que l’autor té clar que aquests són arbres que poden ser retallats. Tal volta Puig i Cadafalch que quan tenia un projecte entre mans acostumava a documentar-se i viatjar per veure les diferents solucions que s’anaven donant als nous espais arreu d’Europa, havia visitat els jardins barrocs del palau del cardenal Aldobradini a la ciutat de Frascati, província de Roma, els quals tenen a l’entrada unes majestuoses alzines, sofisticadament retallades (Figura 6)</p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1828" height="463" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/fig5.jpg" width="640" /></p><p>Figura 5</p><p>Proposta de Puig i Cadafalch</p><p>Font: Puig i Cadafalch, Josep (1927) <em>La plaça Catalunya</em>, Llibreria Catalonia, Barcelona.</p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1830" height="343" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/fig6.jpg" width="640" /></p><p>Figura 6</p><p>Entrada de la vila Alldobradini</p><p>Font: Fotografia Josep Gordi</p><p>Lluís Permanyer en la seva “Biografia de la Plaça Catalunya”<a name="_ftnref3">[3]</a> esmenta que Nebot seguí el projecte de Puig i Cadafalch. Vaig visitar l’arxiu històric del COAC per observar els documents existents sobre la plaça que ens ocupa dins del llegat de l’arquitecte Francesc P.Nebot. La proposta de Nebot conserva les dues fileres d’alzines (Figura 7) i situa una font al mig de la plaça i un templet a la banda de muntanya. La diferència entre les alzines i els plàtans d’ombra queda molt més clara en els dibuixos de Nebot. També hi ha un gran nombre de fotografies de les escultures que havien d’incorporar-s’hi, amb un estil clarament noucentista. Cal assenyalar que el juny de 1927 es va convocar un concurs per tal que els artistes presentessin esbossos de la seva obra. Se’n van presentar noranta i se’n van escollir vint-i-vuit. Per tant, també el projecte de Nebot es ple de classicisme ja que a les escultures, escales, obeliscs...s’hi afegia un templet que no es va arribar a realitzar.</p><p><img class="aligncenter size-full wp-image-1829" height="480" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/fig7.jpeg" width="640" /></p><p>Figura 7</p><p>Dibuix de la proposta de Francesc P. Nebot per la plaça Catalunya</p><p>Font: Arxiu històric COAC</p><p>El 1927 les discrepàncies entre Nebot i l’Alcalde Llansó , respecte de la necessitat de construir el templet, van provocar que l’arquitecte presentes la seva dimissió i que l’obra es continués sota la supervisió de Llansó amb la col·laboració de Josep Cabestany i Rubió i Tudurí en qualitat de de jardiner municipal. Segons consta en un expedient, consultat a l’Arxiu Municipal Contemporani, l’octubre de 1927 l’alcalde signà un decret el qual anomenava Rubió com a director de les obres de la plaça. En el mateix arxiu he localitzat un expedient on Rubió reclama que es dediqui una partida de 10.000 pessetes del pressupost municipal per poder comprar “<em>plantes de grans dimensions pels jardins de la Plaça Catalunya”</em> i al mateix temps dibuixa un plànol de plantacions. Per tant, l’Ajuntament inicia un procés per demanar a diferents professionals que presentin ofertes de peus d’arbres de dimensions importants, de magnòlies, llorers, cedres... Però en aquest llistat, no apareix cap peu d’alzina. Aquest fet em fa pensar que les alzines ja s’havien plantat. D’altra part, he trobat una fotografia de la plaça Catalunya del 1929 on les alzines ja tenen unes dimensions considerables. (Figura 8)</p><p><img class="aligncenter wp-image-1831" height="468" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2021/04/fig8l.jpg" width="640" /></p><p>Figura 8</p><p>La plaça Catalunya el 1929</p><p>Font: Fons família Cuyàs (1905-1980), <a href="http://cartotecadigital.icgc.cat/">http://cartotecadigital.icgc.cat</a></p><p>Per tot plegat, penso que l’elecció de l’alzina com a arbre per l’espai de repòs del centre de la Plaça Catalunya està en la línia noucentista que proposà Puig i Cadafalch i que seguí Francesc Nebot: la de recuperar i defensar l’ordre clàssic i la mediterraneïtat d’un emplaçament tan important i peculiar per a la ciutat.</p><p>Per fer realitat aquests postulats, la plaça emergeix amb unes línies diàfanes, a les quals embolcallen serenes escultures que els elements decoratius no fan més que atiar. La recreació d’aquesta atmosfera classicitzant troba el seu contrapunt ideal en la presència de l’alzina, tot un monument natural a l’ideari noucentista que Puig i Cadafalch abraçà en aquest tram de la seva espectacular creativitat. L’alzina uneix, unifica i agermana tota la conca mediterrània, els fills de la venerada i enyorada Grècia antiga dels quals som hereus. La seva proverbial presència, símbol d’una connexió íntima, vigorosa amb aquell món enyorat, model de perfecció, la definí amb una gràcil senzillesa Guerau de Liost, el 1908 en el poema “L’alzina”, inclòs al poemari <em>La muntanya d’ametistes, </em>que segurament Puig i Cadafalch coneixia<em>.</em> Poema en el qual es mostra la veneració per aquest arbre tan humil en la seva quotidianitat que gairebé no se’l percep i que atresora, per al poeta, una perenne joventut i fortalesa, una serenor i saviesa proverbial, una generositat que mai no s’esgota ni en els temps més difícils i complexos: mare i nodridora de tota la mediterrània. Digna representant nostra la qual amb un fil invisible ultrapassa el temps i els avatars històrics, ens lliga al millor de l’experiència de l’ésser humà ja que dins seu atresora la saviesa i serenor dels temps reculats:</p><p> </p><p style="text-align: center;"><em>Quan el bosc camina<br />cap a la vellura<br />en venir l'hivern,</em></p><p style="text-align: center;"><em>serves, tu, alzina<br />de la fusta dura<br />i el fullatge etern.</em></p><p> </p><p style="text-align: center;"><em>Tot forcats impliquen<br />barreges de líquen<br />i vesc de Nadal.</em></p><p> </p><p style="text-align: center;"><em>Cap alè no et torba,<br />druïdesa orba,<br />metall vegetal.</em></p><p> </p><p style="text-align: center;"><em>L'hivern és vingut<br />plovisquegen glans<br />de la fortitud.</em></p><p> </p><p style="text-align: center;"><em>Un senglar, perdut<br />de la nit abans,<br />golafre hi acut.</em></p><p> </p><p> </p><p><a name="_ftn1">[1]</a> D’Ors, Eugeni (1982) Glosari, Colec. Les millors obres de la literatura catalana, Edicions 62, Barcelona.</p><p><a name="_ftn2">[2]</a> Puig i Cadafalch, Josep (1927) <em>La plaça Catalunya</em>, Llibreria Catalonia, Barcelona</p><p><a name="_ftn3">[3]</a> Permanyer, Lluís (1995) <em>Biografia de la plaça Catalunya</em>, Ed. La Campana, Barcelona.</p>Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-22871016968159265782021-03-04T07:55:00.001+01:002021-03-04T07:55:18.699+01:00Gaia sagrada, a càrrec de Ferran Puig<p>Ferran Puig és Enginyer de Telecomunicacions, però ha treballat, al llarg de molts anys, en el món de la comunicació. He tingut la fortuna de conèixer-lo en el <a href="https://www.fundacioudg.org/ca/curs-postgrau-valors-espirituals-natura.html">Postgrau Significats i Valors Espirituals de la Natura</a>. Quan va defensar el seu interessant treball final de postgrau: ”Resurrecció i re-sacralització de Gaia” no vaig poder evitar de demanar-li que m’envies el fragment que parlava del sagrat per publicar-lo en aquest bloc. Finalment, cal esmentar que en Ferran té un magníficat i premiat bloc titulat: <a href="https://ustednoselocree.com/">Ustednoselocree.com</a></p><p><strong><em> </em></strong></p><p><strong><em> “No estem parlant d’utilitat, sinó de santedat.”</em></strong> – Stephen Harding</p><p>Ciència, espiritualitat i religió convergeixen a la natura i la seva creativitat, on hi troben totes el seu encaix. Més encara a Gaia, a la Gaia vivent.</p><p>Ja al 1993, el filòsof alemany Henryk Skolimowski, al seu llibre <em>A Sacred Place to Dwell</em> va desenvolupar l’espiritualitat ecològica a l’empara dels plantejaments de l’Ecologia Profunda - per cert inspirats en l’espiritualitat aborigen - que complementaven filosòficament i espiritualment l’ecologia científica. Skolimowski, en el que anomenava “El nou Evangeli”, suggeria considerar el món com un <em>santuari</em>, convertint-lo en element sacramental de referència i per tant objecte natural de reverència, tot reconeixent que la xarxa de la vida n’inclou totes les seves formes, arribant fins la pròpia Terra. Ja la filosofia islàmica i bona part de la cristiana ha contemplat des de sempre la natura com un santuari, però Skolimowski ho estén a tota la Terra.</p><p>Les implicacions de caire religiós d‘una Gaia viva han estat destacades per diversos autors, entre ells la sociòloga Mary Midgley, fundadora de la <em>Gaia Network</em>. Midgley atribueix la sorpresa, si no rebuig, que aquesta extensió (suposadament) més enllà de la racionalitat científica produeix a moltes persones a una consideració errònia del fet religiós. També l’estretor dels conceptes de ciència, religió i de la mateixa vida assumits i consolidats durant el segle XX ha conduit a aquest resultat. Per altra banda, aquesta identificació necessària amb la transcendència, que per altra banda no cal excloure, pot ser deguda al fet que, històricament, les religions han cooptat la terminologia sacramental.</p><p>Resulta així difícil fer entendre que no en tenen l’ús exclusiu i que <em>el Sagrat</em> és perfectament vàlid fora d’aquest àmbit i que, si es defineix en termes transcendentals el concepte queda severament limitat. La sensació de ressonància, reverència, màxim respecte i impuls de vetlla consegüent enfront de diferents entitats, des d’objectes considerats sagrats fins a la pròpia Terra, forma part de la percepció i el sentiment de la gran majoria de les persones - també de les no religioses - i podria fins i tot ser considerat un universal antropològic. Motiu pel qual hem de rebutjar aquesta reducció conceptual del terme.</p><p>¿Cóm es manifesta allò Sagrat? ¿Cóm se’l reconeix? El Sagrat es manifesta de diverses maneres. En la dimensió temporal el trobem a la intersecció del temps amb l’eternitat; en l’espai, a la intersecció entre la visió i l’astorament. Perceptualment, a través de les anomenades “hierofanies”, la manifestació del sagrat en terminologia del sociòleg Mircea Eliade. En canvi, l'expressió <em>teofania</em> quedaria reservada a les percepcions de la manifestació del diví. Podem, així, establir la hierofania com una sacralitat no religiosa.</p><p>El mateix efecte el trobem amb l’<em>espiritualitat</em>. Massa sovint s’associa “el sagrat” o ”l’esperit” amb l’establerta per la religiositat convencional. No estem parlant doncs (només) de transcendències sinó, sobretot, de “relligació”, de <em>reverència</em>(per exemple per la vida) en el sentit més ampli, i de contemplar-la amb “meravella, astorament i gratitud”. Gratitud, almenys, per la interdependència. Era aquest el Déu de Spinoza i d’Einstein?</p><p>Hem dit que, en tot cas, la dimensió transcendental no n’havia de quedar necessàriament exclosa. El teòleg Juan José Tamayo explica com les religions entenen la “relligació” i enllacen amb la defensa de <em>tota</em> la vida:</p><p>“El compromís de les religions per la pau implica: la defensa de la vida, de tota la vida, la de la naturalesa i la dels éssers humans. Éssers humans, natura i cosmos formem una comunitat vital. Hi ha una interrelligació entre totes les vides. Tot el que és viu mereix respecte.”</p><p>Són aquí inspiradores i belles les paraules de Fritjof Schuon respecte a la percepció del sagrat, el <em>sentit </em>del Sagrat:</p><p>“El sentit del sagrat, que no és altra cosa que la predisposició gairebé natural a l’amor de Déu i la sensibilitat a les manifestacions teofàniques o als perfums celestes - aquest sentit del sagrat comporta essencialment el sentit de la bellesa i la tendència a la virtut; la bellesa és la virtut exterior, i la virtut, la bellesa interior. comporta també el sentit de la transparència metafísica dels fenòmens, és a dir, la capacitat de copsar els principis que conté del que és manifest, el no creat dins del creat; o de percebre el raig vertical, missatger de l'Arquetip, independentment del pla de refracció horitzontal, que en determina el grau existencial però no el contingut diví.”</p><p>La sacralitat de Gaia ens permet abastir la consciència de la unitat subjacent i la reunió de totes les facultats i dimensions humanes. Entre altres les d’humilitat, meravella, fascinació i reverència. I sobretot amor. Perquè la qüestió essencial i comuna és aquí <em>l’amor</em>, amb la feliç conseqüència de que allò que s’estima serà cuidat i vetllat.</p><p>Estaríem doncs transitant des de la biofília cap a la “Gaiafília”. <strong><em>Gaia, viva un altre cop, ha ressuscitat. A més, Gaia ha retrobat la sacralitat perduda als dominis cibernètics: Gaia, doncs, s’ha re-sacralitzat.</em></strong></p><p><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-417" height="1600" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2016/03/IMG_1634.jpg" width="1195" /></p>Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-33272620405502286302021-02-15T09:50:00.003+01:002021-02-15T09:50:49.249+01:00Clemència pels arbres del bosc de Volpelleres (Sant Cugat del Vallès)<p><span style="font-size: medium;">La bona gent que treballa per evitar la tala d’una part del <a href="https://www.volpelleresviu.com/bosc.html">bosc de Volpelleres</a> (Sant Cugat del Vallès) per edificar una nova escola, em va demanar que redactes una carta, dirigida als responsables polítics, per demanar clemència pels arbres. La podeu llegir tot seguit:</span></p><p><span style="font-size: medium;">Benvolguts,</span></p><p><span style="font-size: medium;">Mai havia demanat clemència per uns arbres però crec que és arribada l’hora de demanar a tots els responsables polítics que evitin talar més de quatre-cents arbres del bosc de Volpelleres. Per què? Senzillament perquè també són espècies vives, com nosaltres i com a tals mereixen la nostra estima i respecte. Sant Francesc d’Assís els qualificava de “germans”, com a la resta d’éssers vius i, els recordo, que l’actual Sant Pare pren el nom de Francesc en honor al sant, i que l’encíclica <em>Laudato Si’</em> està amarada de franciscanisme i s’hi demana una altra relació amb el planeta i el nostre entorn natural més proper. Aquesta transformació personal i comunitària és coneix com a ecologia integral. Per tant, en nom d’aquest canvi de paradigma que reclamen pensadors i científics de tot el món, els demano que no contraposin l’educació al bosc i cerquin una solució per a la construcció de la nova escola que no generi la tala d’una part del bosc de Volpelleres. Les dues realitats han de ser compatibles.</span></p><p><span style="font-size: medium;">No podem argumentar que plantarem tants arbres com els que tallem. Jo els pregunto si farien el mateix si es tractes d’altres espècies. Els arbres, com la resta dels vegetals són immòbils, però juguen un paper importantíssim en la qualitat de l’aire i del nostre paisatge. En un Vallès trinxat per eixos viaris, ferroviaris, zones urbanes...cal tornar a sacrificar un reducte forestal que miraculosament s’ha conservat fins avui dia?</span></p><p><span style="font-size: medium;">He començat amb sant Francesc d’Assís i voldria acabar amb un científic actual: Stefano Mancuso, professor de la Universitat de Florència i un gran divulgador a nivell mundial dels valors i les propietats dels vegetals. En un dels seus darrers llibres titulat, <em>La nació de les plantes</em>, ens recomana cobrir de plantes totes les superfícies del planeta capaces de poder rebre-les i ens encomana a defensar els boscos i omplir de plantes les nostres ciutats. Per tant, els demano que tinguin consideració i compassió d’aquests arbres que han resistit els embats del desenvolupament urbanístic de les darreres dècades.</span></p><p><span style="font-size: medium;">La història de la humanitat n’és plena de moviments i actituds compassives, tal com la de les dones dels Bishnois, a la regió índia del Rasjasthan, les quals al segle XVIII van abraçar-se als arbres per evitar que els talessin i moltes d’elles van deixar-hi la vida en aquesta heroica acció. Els arbres no són una simple mercaderia, són uns dels éssers vius més altruistes que ens envolten: ho donen tot només a canvi del nostre respecte i la nostra estima. No els decebem!</span></p><p><span style="font-size: medium;">Ben cordialment,</span></p><p><span style="font-size: medium;">Josep Gordi i Serrat</span></p><p><span style="font-size: medium;">Doctor en Geografia</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQAuZKtIziSoEeIOkNcmzhrKXzgvldsoepkhixm6o5K5sy67mibW4iSC7nvbSKkeeNYxuNrKTr9CR4lVDLz9myRwn4uuBj0br2enntbOstc9h_JkB7t2kf2ZoDaQ2xHnmzm7V6UQ845t3/s1280/unnamed.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="1280" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQAuZKtIziSoEeIOkNcmzhrKXzgvldsoepkhixm6o5K5sy67mibW4iSC7nvbSKkeeNYxuNrKTr9CR4lVDLz9myRwn4uuBj0br2enntbOstc9h_JkB7t2kf2ZoDaQ2xHnmzm7V6UQ845t3/w640-h360/unnamed.png" width="640" /></a></div><br />Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-38771022366695752021-02-09T17:12:00.002+01:002021-02-15T09:41:19.718+01:00Què és un espai sagrat ?<p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; margin: 1em 0px;"><span style="color: white; font-size: medium;">Aquest passat estiu, mentre pedalàvem per la vall del Sarca, al Trentino italià, en direcció al llac de Garda, ens van adonar de la presència, a peu de camí, d’un cartell que deia: “Eremo de San Paolo” Ens vam aturar a llegir-lo. El rètol ens convidava a seguir un corriol que s’endinsava en un alzinar per arribar a un eremitori que estava construït a redós d’una bauma i que tenia a l’exterior uns bonics frescos dedicats al sant sopar i a la vida de sant Pau. El lloc era encisador ja que respirava una gran pau al trobar-se en un indret on confluïen l’alzinar i un imponent espadat calcari.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-1700" height="1920" loading="lazy" sizes="(max-width: 2560px) 100vw, 2560px" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-scaled.jpg" srcset="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-scaled.jpg 2560w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-300x225.jpg 300w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-1024x768.jpg 1024w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-768x576.jpg 768w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-1536x1152.jpg 1536w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo-2048x1536.jpg 2048w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; display: block; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="2560" /></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; margin: 1em 0px;"><span style="color: white; font-size: medium;">Quan vam retornar al nostre allotjament, vaig cercar informació vers aquest eremitori i em vaig adonar que era molt antic ja que es tenia constància que l’esglesiola s’havia consagrat al llarg del segle XII. Per tant, en aquest indret, al llarg de segles, hi havia hagut algun religiós pregant. Ara, simplement, és un element patrimonial de la província del Trentino on s’acosten visitants curiosos, escaladors…</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-1699" height="1920" loading="lazy" sizes="(max-width: 2560px) 100vw, 2560px" src="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-scaled.jpg" srcset="https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-scaled.jpg 2560w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-300x225.jpg 300w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-1024x768.jpg 1024w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-768x576.jpg 768w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-1536x1152.jpg 1536w, https://josepgordiarbresipaisatge.cat/wp-content/uploads/2020/11/sanpaolo2-2048x1536.jpg 2048w" style="border: 0px; box-sizing: border-box; clear: both; display: block; height: auto; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="2560" /></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; margin: 1em 0px;"><span style="color: white; font-size: medium;">Davant d’aquesta realitat, em vaig preguntar: l’espai que hem visitat és un espai sagrat? I tot seguit em plantejo: què és un espai sagrat? Consulto l’enciclopèdia i llegeixo que un espai sagrat és aquell que està vinculat a la divinitat. Tot seguit, llegeixo, l’estudiós de les religions, Mircea Eliade<a href="applewebdata://B0386EC8-8D23-4283-B3E7-522210D752EC#_ftn1" name="_ftnref1" style="box-sizing: border-box; text-decoration: none;">[1]</a> que explica que el sagrat es manifesta en objectes, en el temps i en l’espai. En referència a l’espai sagrat esmenta que ha de posseir propietats, qualitativament, diferents a l’espai profà, és a dir, signes i símbols especials. Per tant, diferencia entre un espai profà i un de sagrat. El mateix autor, esmenta que el caràcter sagrat pot venir per dos camins. El primer és perquè es tracta d’un espai on s’hi ha manifestat una hierofania, es a dir, una revelació́ de la divinitat, com pot ésser l’aparició de la Verge. És el que succeeix en els santuaris. El segon, és quan som davant d’un lloc imponent i inabastable per l’ésser humà, on la natura mostra la seva grandesa i manifesta la seva immensitat d’allò̀ diví que hi ha dins seu: les altes muntanyes, les coves i cavernes, les selves i boscos, el mar, les tempestes, el sol i la lluna, l’arc de Sant Martí, la nit i les estrelles, les cascades, les fonts…</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; margin: 1em 0px;"><span style="color: white; font-size: medium;">Davant d’aquesta visió dual de la realitat, apareix la visió no dual del món, on tot és sagrat. Aquesta és la visió dels pobles indígenes i de l’església ortodoxa cristiana d’Orient. A tall d’exemple d’aquesta visió unitària podem reproduir les paraules, pronunciades el 1854, pel cap indígena Si’Ahl, segons Ted Perry<a href="applewebdata://B0386EC8-8D23-4283-B3E7-522210D752EC#_ftn2" name="_ftnref2" style="box-sizing: border-box; text-decoration: none;">[2]</a>: “<em style="box-sizing: border-box;">Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada fulla de resplendent, cada riba amable, cada boira dels boscos frondosos, cada clariana i cada insecte brunzidor són sagrats en la memòria i en l’experiència del meu poble</em>”</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; margin: 1em 0px;"><span style="color: white; font-size: medium;">A tall de conclusió m’adono que la societat occidental ha anat reduint la concepció del sagrat a espais concrets, sobretot, lligats a edificis, es a dir, santuaris o ermites. Encara som a temps de sobreposar-nos a aquesta visió reduccionista del sagrat i sentir-nos, cada cop que caminen per muntanyes, per dins dels boscos, prop de la platja o resseguint un curs fluvial, que tot el que ens envolta és sagrat i, com a tal, cal respectar-lo i estimar-lo.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"> </span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"> </span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"> </span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"> </span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"> </span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"><a href="applewebdata://B0386EC8-8D23-4283-B3E7-522210D752EC#_ftnref1" name="_ftn1" style="box-sizing: border-box; text-decoration: none;">[1]</a> ELIADE, Mircea (2012) <em style="box-sizing: border-box;">El sagrat i el profà</em>, Fragmenta editorial, Barcelona.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); font-family: Muli, sans-serif; font-size: 16px; margin: 1em 0px;"><span style="color: white;"><a href="applewebdata://B0386EC8-8D23-4283-B3E7-522210D752EC#_ftnref2" name="_ftn2" style="box-sizing: border-box; text-decoration: none;">[2]</a> PIGEM, Jordi (2019) <em style="box-sizing: border-box;">Si’ Ahl/Ted Perry. Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble</em>, Akiara books, Barcelona.</span></p>Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-20058654838301975172020-08-17T16:36:00.002+02:002020-08-17T16:36:54.114+02:00Els arbres de les Rambles de Barcelona<p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Les rambles de Barcelona són el passeig arbrat més antic i més emblemàtic de la ciutat. Abans de res, cal tenir clar que la paraula rambla fa referència a la llera d’una riera, és a dir, un espai pedregós i arenós per on circula un curs d’aigua discontinu. Es tractava de la riera d’en Malla que baixava de Collserola i que va ésser un curs funcional fins el 1447. Ho demostra el fet que al llarg dels segles XIV i XV es van construir dos ponts per creuar-la i que la muralla anomenada de Jaume I, va aixecar-se sobre la llera alta i feia de dic de contenció per evitar les inundacions a la ciutat medieval. Amb la construcció de la muralla del Raval que acabava a les Drassanes, al llarg dels segles XIII i XIV s’interromp la penetració d’aigües i, juntament amb la desviació de la riera d'en Malla, seguint la vall de la muralla fins arribar a mar; aquest espai es converteix en un areny sec, més tard en una esplanada i, finalment, en una zona de passeig. Per cert, quan s’enderroquen les muralles que envoltaven la ciutat, a mitjans del segle XIX, tornen a produir-se episodis d’inundacions al casc antic. Una de les més importants va ésser la del 1862. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Amb l’enderrocament de la muralla medieval interior que separava la ciutat vella del Raval, entre el 1768 i el 1772, deixem de parlar d’una riera i es començar a utilitzar el mot Rambles, que, poc a poc, es converteix en el carrer més ample de la ciutat emmurallada i en la zona de passeig més important de la ciutat fins que el 1802 s’inaugura el passeig de l’Esplanada.</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Tot i que es té constància documental que des del 1548 s’han plantat arbres en aquest espai, la primera gran plantació té lloc el 1700 quan es van plantar quatre fileres d’arbres. Aquest fet representa la primera plantació en alineació d’arbres de la ciutat. El Consell de Cent ordena als dos encarregats de les obres municipals i de la supervisió de les obres particulars, la plantació, el regatge i el manteniment d’una “arboleda” a la Rambla. L’arbre triat va ésser l’àlber (</span><i style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Populus alba</i><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">). Davant de les dificultats de regar aquests arbres, amb l’aigua dels pous de convents i particulars, es demana construir un conducte que dugués aigua del rec comtal al capdamunt de la Rambla. El 1703 van obtenir del Reial Patrimoni, ens titular del rec comtal, la concessió de l’aigua i a finals del 1704 la feina estava acabada. A les cròniques de Bruniquer ens apareix ja una referència a aquests arbres:</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">“A 2 de Juliol 1703, en Concell de cent se tracta de fer una fibla en lo Rech Condal pera conduhir la aygua pera regar los arbres de la Rambla”</span></i></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquests primers arbres van ésser tallats durant la guerra de successió i plantats de nou deu anys més tard, formant una doble avinguda d’àlbers i oms. Cal tenir present que el 1670 es van plantar les primeres alineacions d’arbres a París. Es tracta de les plantacions que van donar lloc al parc de les Tulleries, encarregat per Lluís XIV al seu jardiner en cap A. Le Notre. A les Rambles, es van anar succeint diferents plantacions en els diferents trams de les Rambles i s’hi van plantar acàcies, freixes i oms. Per exemple, entre desembre de 1777 i març de 1778 al llarg del passeig s’obriren quatre fileres de sots i es plantaren prop d’un miler de pollancres. Aquests treballs van ésser planificats pels enginyers militars. Francisco de Zamora que visita el Principat i va enviar, el 1798, qüestionaris als municipis diu: “La Rambla...hay hileras de árboles...piso muy bueno y muy llano, no tiene otra cosa particular sinó ser el paseo más concurido” La veritat era que les Rambles era el carrer més ample de la ciutat emmurallada i el que gaudia d’un bon arbrat, fet que no passava en cap altre via de la ciutat. </span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Es conserven els dibuixos del pla i projecte de Cermeño (1772-1782) de la Rambla de Barcelona on es preveia una nova alineació dels edificis del nou passeig així com la plantació de diferents fileres d’arbres. Al voltant d’aquest nou eix s’aixequen noves construccions, com el Palau de la Virreina (1778) o el Palau Moja (1784). Cal remarcar que aquest passeig estava reclòs ja que tenia una caserna a Canaletes, que es va demolir el 1843 i una altra a les Drassanes. Quan s’enderroquen les muralles i Barcelona deixar d’ésser una plaça forta, les Rambles prenen un major protagonista en la vida barcelonina i al seu voltant s’aixequen institucions emblemàtiques, com el teatre del Liceu que s’inaugura el 1847. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaeNf4p3CGPc2qMv6XO_mbzTNnBC7LbV8OAvirvgCvKibpDCUSy4XGKUvMXxrdurbDhBkv_IsnKZGAXQVqmRDi3yuiG4a744SlDmOQGmI3U47dDoAGLk7FD7SUjAXPgrCAAvIAxzEw-XUS/s2048/4.1lesrambles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1444" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaeNf4p3CGPc2qMv6XO_mbzTNnBC7LbV8OAvirvgCvKibpDCUSy4XGKUvMXxrdurbDhBkv_IsnKZGAXQVqmRDi3yuiG4a744SlDmOQGmI3U47dDoAGLk7FD7SUjAXPgrCAAvIAxzEw-XUS/s640/4.1lesrambles.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El 1798 tots els arbres entre el pla de la Boqueria i les Drassanes van ser arrancats i, tot seguit, s’inicia la construcció d’una andana central elevada amb graons de pedra als accessos i bancs de pedra, fanals d’oli i dues fileres d’arbres de ribera, és a dir, pollancres. Els dos carrils laterals es dedicaven al pas de les cavalleries, els quals més endavant van ésser empedrats. La remodelació de la rambla de sant Josep va començar a la tardor del 1800 i va acabar la primavera de l’any següent. De les quatre fileres d’arbres que tenia, van arrencar les més properes a les edificacions.</span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Els plàtans d’ombra (<i>Platanus hispànica</i>), que són els arbres emblemàtics d’aquest espai, no es planten fins el 1861 i es té constància que van venir de la Devesa de Girona, tal com s’esmenta en el diari La Corona del 28 de novembre de 1861: “<i>Ayer tarde se acabaron plantando a toda prisa en la Rambla los plátanos que dijimos haber sido traídos de Girona</i>” Actualment hi ha 256 plàtans d’ombra en aquest espai i alguns d’ells tenen més de 150 anys. N’hi ha alguns que s’han catalogat com a arbres d’interès local ja que es van plantar entre el 1870 i el 1879.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy3f3w423CbpxKKM1bVqiNomn0HQjuHZtDYfWSikcmLsX5OQV0-6zVWQZ7oCwNOgpfPSo40AqqRT0m1D0-NFO6UPElj73ajUM0dp1-VfhpazWXdbJ72HkvOEOUwhSGFnbK0y9nv3gFHdBQ/s2016/IMG_8269.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy3f3w423CbpxKKM1bVqiNomn0HQjuHZtDYfWSikcmLsX5OQV0-6zVWQZ7oCwNOgpfPSo40AqqRT0m1D0-NFO6UPElj73ajUM0dp1-VfhpazWXdbJ72HkvOEOUwhSGFnbK0y9nv3gFHdBQ/s640/IMG_8269.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">La simbologia del plàtan és variada i antiga. A la mitologia grecollatina ens relata que hi havia dos gegants, Otos i Efialtes, que tenien dues germanes: Pacratis i Plàtan. Davant dels excessos d’aquests dos gegants, els deus van decidir la seva mort i Plàtan, trista per la mort dels seus germans es va transformar en arbre. Si visiteu l’illa grega de Kos, podreu admirat l’arbre llegendari d’Hipòcrates, pare de la medecina, que es conserva des de fa més de 2500 anys en una plaça d’un dels seus pobles. Es tracta d’un plàtan (Platanus orientalis) Quina és la importància d’aquest arbre? Segons la tradició, el pare de la medicina ensenyava als seus alumnes sota l’ombra del plàtan, fa més de dos mil·lenis. Una tercera simbologia és la de l’arbres de la llibertat. Tot va començar el 1776 amb les protestes contra <i>l’Stamp Act</i>, el decret que feia pagar un impost per qualsevol publicació emesa en les colònies americanes que depenien de la monarquia britànica. Els colons van veure la imposició com una mena de control de censura i un atemptat contra les seves llibertats. A l’agost d’aquell any, un nombrós grup de gent es va congregar sota un gran om que hi havia a Orange Street, a Boston, per protestar contra <i>l’Stamp Act</i>. Els que més endavant es van anomenar els <i>Fills de la llibertat,</i> van penjar d’aquell arbre l’efígie del funcionari reial que imposava el nou tribut. Va ser l’inici de la resistència contra la metròpoli opressora. Algú va col·locar una placa en el tronc, amb l’expressió “Arbre de la Llibertat”. Havia nascut un dels símbols de la propera revolució.</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> </span><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">La importància dels arbres, com a emblema i símbol identitari de la revolució es va exacerbar a partir de la revolució francesa. Les tropes revolucionàries napoleòniques van exportar la tradició de plantar arbres. Durant el segle XIX, a França, en èpoques de rauxa revolucionària, com a 1848, va rebrotar la dèria pels arbres de la llibertat. Amb el temps, plantar-los més que un acte reivindicatiu va esdevenir una forma de reforçar els valors cívics que hi havia darrera de la idea de llibertat, que tan havien costat aconseguir. A Catalunya després de la Revolució Gloriosa de 1868 es van plantar diferents arbres de la llibertat en els places dels pobles, com el que hi ha a Llançà. A Barcelona se’n va plantar un solemnement a la plaça Universitat, l’onze de febrer de 1869, el matí que s’anava a proclamar la Constitució de 1869. A Gràcia se’n plantà un altre a la plaça del Sol. <o:p></o:p></span></p>Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-4293554877153029642020-05-19T17:09:00.003+02:002020-05-21T10:36:29.105+02:00Units per a salvar la figuera de Sant Antoni de Calonge. A càrrec de Karina Vizcaino<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Vaig tenir la sort de participar en un esdeveniment en el qual tres entitats socials d’un poble: ciutadania, consistori i una empresa constructora ens vam unir per a salvar un arbre, en concret una figuera centenària de Sant Antoni de Calonge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Un dia, vaig veure un rètol que indicava que s’estava a punt de construir uns apartaments en una antiga finca on hi havia una magnífica figuera. Construcció i destrucció és un clàssic en aquesta zona de l’Empordà. Recordo que cada dia que passava per davant, veia aquell rètol i pensava aquell impressionant arbre condemnat a desaparèixer. </span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Vaig sentir: <i>“Me ha tocado. No puc ignorar més aquesta situació que s’està presentant davant dels meus ulls. No sóc capaç de girar el cap i mirar a una altra banda”</i></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Sabia que necessitava aliats i que calia parlar amb les persones que posseïen el poder i la capacitat de dir que sí o que no a la salvació de la figuera. El meu objectiu era ésser la representant d’aquell arbre dintre del món humà i donar-li la possibilitat de seguir vivint. Necessitava una mirada pura i neta per ser la millor, justament, de la puresa i de la netedat de la Natura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En aquell moment era a punt de començar la campanya electoral municipal del 2019. La primera iniciativa va ésser enviar correus a tots els grups municipals explicant la situació i la necessitat de salvar la figuera. Afortunadament, em vaig sentir molt recolzada per la meva estimada Eulàlia Puig, presidenta de l’Associació de Dones del Baix Empordà, de la qual formo part. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjRShC2kOWBq9APz_rE25MvOgDblUhbCeqUxPwWpkHrAT5uXTA6yDjVLPW07ICN7e7IElJVDLEDWwUQDkGOHKtb1AKD-h9CGIvJpRWNsVzsPaYgIBjP67ZxMB83DvCUZAAsnE7LH_udPxb/s1600/Salvem+la+Figuera.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="452" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjRShC2kOWBq9APz_rE25MvOgDblUhbCeqUxPwWpkHrAT5uXTA6yDjVLPW07ICN7e7IElJVDLEDWwUQDkGOHKtb1AKD-h9CGIvJpRWNsVzsPaYgIBjP67ZxMB83DvCUZAAsnE7LH_udPxb/s640/Salvem+la+Figuera.jpeg" width="452" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquesta campanya va arribar al mateix alcalde de Calonge, que en aquells moments, era el Sr. Jordi Soler. Sortosament, em va dir que es comprometia a intentar salvar-la, i no tant sols això, em va comentar que coneixia al constructor i que li parlaria perquè accedís a deixar-nos trasplantar-la. </span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">La meva sorpresa va ser que al cap de pocs dies el Sr. Jordi Soler em va dir que els constructors també havien dit que sí i que al setembre es faria el trasplantament.</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Però tot hauria estat així de senzill si no hagués passat una circumstància i és que el Sr. Jordi Soler va deixar de ser l’alcalde i va entrar un altre equip de govern. Jo em vaig dir, Déu meu, he d’intentar que el compromís de salvar aquesta figuera no quedi en paper mullat. En aquell moment, començava una nova unió de voluntats per a salvar a aquesta figuera. Jo patia, volia que se salvés, intentava que la meva acció no s’impregnés de massa tossudesa o de massa duresa. Havia de ser, simplement, una “artífex o servidora” d’aquesta experiència i necessitava a tothom. La figuera necessitava a tots els bàndols. Vaig iniciar de nou contactes i converses amb els representants municipals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Vaig reunir-me amb en Norbert Botella, el nou regidor de medi ambient. Sincerament no crec en els polítics, no crec gaire en les paraules i el fet que en Norbert em parlés molt que sí, que ajudaria a la figuera, no feia que jo hi confiés gaire. Però la veritat és que hi va posar tota la voluntat ja que va actuar i va complir el que anava prometent. Va fer de mediador i s’hi va implicar. No menteixo, si dic públicament, que em sento profunda i absolutament agraïda amb ell. I sóc conscient, que la seva voluntat no va sorgir d’un interès polític o econòmic, sinó que s’originava en els seus valors i sensibilitat. A més a més, es va salvar també un magnolier i una palmera washingtoniana. Confesso que això va ser iniciativa d’ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Precisament, en Norbert em va presentar a en Jaume Pelegrí, representant de la constructora. Crec que aquest home em va tocar una mica el cor i em va generar un eixamplament dels meus conceptes humans. Ell es dedica al món de la construcció, però ha viatjat molt i ha estat en contacte amb diferents cultures. Un home d’una extremada sensibilitat i senzillesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En aquest punt del relat, necessito presentar un altre actor d’aquest procés: Badger Hannibal, establert a Palamós i de sang guaraní. De la seva mà, vaig aprendre que tots els éssers de la Natura es poden comunicar. Amb el seu magisteri i el seu exemple, vaig traspassar barreres creades per conceptes mentals i educatius i vaig començar simplement a entregar-me a l’experiència de la fusió i de la comunicació amb els altres regnes de la Natura, és a dir, el mineral, el vegetal i l’animal. Som un Tot. Si realment això forma part dels nostres preceptes culturals, filosòfics i religiosos, com pot ser que no els exercim? Com pot ser que no creguem que aquest tipus d’experiències són possibles? Jo et garanteixo que són possibles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquests aprenentatges en van permetre comunicar-me amb la figuera. Necessitava parlar amb ella. Necessitava explicar-li quina era la situació a la qual s’enfrontava i necessitava sobretot, preparar-la pel procés agressiu, intens i exigent a què s’hauria de sotmetre si volia sobreviure. Ella seria la que patiria la situació més crítica i més cruenta. Necessitava assegurar-me que ella, també diria un sí davant aquella situació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Un altre personatge d’aquesta història és l’Anael Hervás, que ha desenvolupant el mètode Innatur per a entrenar a persones que volen comunicar-se amb la Natura. Ella, complementava les comunicacions que jo feia amb la Figuera. També em va ajudar a parlar amb els tècnics de la Generalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Nosaltres volíem preparar d’alguna manera a la figuera davant el procés al que es veuria sotmesa, amb la poda i la posterior excavació al voltant de les seves arrels. <i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Van ser diverses comunicacions amb la figuera, a cada pas que s’obria, per a preparar-la, perquè ella sentís que estàvem cuidant dels seus interessos. Recordo un dia que vaig ser jo la que es va comunicar amb la figuera. Jo li explicava que seria trasplantada i que hauria de marxar del terreny on actualment vivia. Ella em responia: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">“<i>No entenc des del meu ser figuera perquè he de marxar. Jo, com a figuera, no entenc el concepte de “partir” per a viure en un altre lloc.”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En Jaume Pelegrí, el constructor, en una de les nostres trobades, a la finca on vivia la figuera, em va preguntar: Karina i què diu la figuera de tot això? I li vaig respondre que la figuera no entenia per què havia de marxar d’allà. En Jaume va fer un seriós silenci mentre em mirava i després del que per a ell va ser el seu temps, em va dir:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> “<i>Digues-li a la figuera, que aquí on viu ara, està sola; els propietaris de la finca van morir ja fa temps i ningú gaudeix de la seva presència, però allà on anirà n’hi haurà moltes persones que podran visitar-la, ser a prop d’ella i que ella podrà inspirar i alegrar a tothom que se li apropi. Que no es preocupi que intentarem cuidar-la en tot moment”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Jo, literalment, em vaig quedar sense paraules. Vaig sentir, que estan canviant coses al món que vivim. Potser és possible, la unió, la trobada dels extrems antagònics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR3KSRQB8Bbtfx1r30UnLlc_4icGFdqn8IMtCam03ketUi0aB8vDRqQuh_5NDLerdZjA-YPHJlY85zpeLevG3i4ukHSPpncLpzWecjSGMZgcBuQFiQ7HpPvwLJfzEnyR8H9XA2iDauHGq1/s1600/transport+figuera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR3KSRQB8Bbtfx1r30UnLlc_4icGFdqn8IMtCam03ketUi0aB8vDRqQuh_5NDLerdZjA-YPHJlY85zpeLevG3i4ukHSPpncLpzWecjSGMZgcBuQFiQ7HpPvwLJfzEnyR8H9XA2iDauHGq1/s640/transport+figuera.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Us podria explicar més coses, d’aquesta història. Reunions entre tots els implicats. Lluita entre els homes, els diners. L’espera del temps adequat pel trasplantament també va ser un pols entre les voluntats implicades. Tothom perdia diners, esperant que la figuera estigués preparada per a la poda i el trasplantament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Per a acabar us comparteixo una de les últimes converses que vaig tenir amb la figuera. Un dia, ja en ple confinament, i on dintre del meu cap, ballaven moltes informacions i desinformacions, pensant amb el futur de la humanitat i l’equilibri amb la Natura i també sobre el salt que sembla que arribarà aviat amb l’avanç de la tecnologia, vaig contactar amb la figuera. Em va compartir això, que per a mi és vaticini i enteniment: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">“<i>Primer em van arribar imatges on veia a la Figuera a l’antic solar i com posteriorment era transportada amb humans i màquines al nou lloc on viu ara i em deia:</i> “<i>Fixa’t Karina, gràcies a l’acció de l’home i de les maquines, la meva realitat és una altra i estic prosperant en aquesta nova Terra”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Va ser tan fort aquell missatge per a mi, perquè de nou vaig entendre com la Natura comprèn que la Vida passa per a l’homeòstasi, la confluència, fugir dels extrems, la barreja, l’equilibri del desequilibri, l’ordre que arriba després de l’estat de caos i l’acceptació profunda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilcQl4xYErfSRBUojbXRepWReAx3sqSeDuZUya1sBUcwHJrYPb64jsm7fXuZ_xkR6x-RZl49SyGUXG_l29ftk-X9yXTwb3PNF5hCgo67x5BLBYZD-AgtkP6EXAi6BEA_3xX1WTJ72GG16j/s1600/figuera+ara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilcQl4xYErfSRBUojbXRepWReAx3sqSeDuZUya1sBUcwHJrYPb64jsm7fXuZ_xkR6x-RZl49SyGUXG_l29ftk-X9yXTwb3PNF5hCgo67x5BLBYZD-AgtkP6EXAi6BEA_3xX1WTJ72GG16j/s640/figuera+ara.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-33956775445278030492020-05-15T17:02:00.002+02:002020-05-15T17:03:46.631+02:00Cinc anys de Laudato si'<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El 18 de juny de 2015 es va publicar l’Encíclica del sant Pare Francesc, <i>Laudato si’.</i> Per tant, d’aquí unes setmanes, farà cinc anys que va sortir a la llum. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Per celebrar aquesta efemèride, la Xarxa de Parròquies Ecosolidàries ha decidit penjar, a les xarxes socials un fragment de l’Encíclica cada dia<i>,</i> i Justícia i Pau<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[1]</span></span></span></a> promou un compromís a favor de l’ecologia integral que demana la defensa de “la casa comuna” que és la Terra, així com la de totes les persones que hi viuen. També convida a reconèixer que no som ni amos ni dominadors de la Terra sinó que, simplement, som terra, hostes o peregrins que estem cridats a custodiar-la. Al mateix temps, demana portar a la pràctica els principis de l’ecologia integral i renovar el compromís a favor dels pobles indígenes, així com assumir un estil de vida alegre, sobri, senzill, contemplatiu i solidari. Per tot plegat us convido a signar aquest compromís i, sobretot, a incorporar-lo, progressivament, a les vostres vides.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Cal recordar que l’encíclica del papa Francesc és un document molt dens i llarg, compendi de molts temes: un repàs dels problemes ambientals del planeta, una reflexió a l’entorn del paper de la creació en els textos bíblics, la necessitat d’una ecologia integral... però, per damunt de tot, és una interpel·lació personal que ens exhorta a relacionar-nos millor amb l’entorn natural, amb els altres i amb nosaltres mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En el decurs d’aquest text apareix, de tant en tant, la figura de sant Francesc d’Assís. Cal recordar que el Sant Pare en va prendre el seu nom, reconeixent-lo com a inspiració i guia. A l‘inici mateix de l'encíclica s'hi reprodueixen uns versos del <i>Càntic de les criatures</i>, escrit el 1224 en llengua úmbrica: «<i>Laudato si’, mi' Signore, per sora nostra matre terra, la quale ne sustenta et governa</i>» («<i>Lloat sies, Senyor, per la nostra germana, la mare terra, que ens sustenta i ens governa</i>») i, al primer capítol, després d’esmentar les aportacions d’altres pontífexs, diu que sant Francesc és l'exemple per excel·lència del què vol dir practicar l’ecologia integral. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El sant d’Assís va viure amb joia i en una meravellosa harmonia amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb ell mateix. La vida de sant Francesc ens demostra que les preocupacions per la natura, els pobres i la pau interior són del tot inseparables. A més a més, l'encíclica conté una altra lliçó imprescindible: cal apropar-se a la naturalesa com si es tractés de l'esplèndid llibre de Déu, que ens parla, ens ensenya, ens estimula per a la millora personal i col·lectiva... un dels ensenyaments més importants que convida a interioritzar és el de la humilitat i la fraternitat amb tots els éssers vivents.</span><span lang="EN-US" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Justícia i Pau</span></i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> presenta, de forma clara i entenedora, un seguit de compromisos, que ja hem esmentat. Com podem convertir-los en realitat? Abans de res, potser podríem començar a foragitar d’una manera conscient l’antropocentrisme de dins nostre per poder adoptar una nova perspectiva del món que ens envolta i entendre’l com la casa comuna on convivim i on han de viure els nostres descendents. Aquesta nova òptica ha de generar canvis evidents en el nostre estil de vida, que tinguin present el consum, l’energia, l’educació... i, a la vegada, que es fonamentin en una espiritualitat ecològica que alimenti la passió per tenir cura dels altres i la mare natura: en el fons, no som res més que simples custodis de la Creació. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquesta nova o vella espiritualitat ens ha de permetre reconciliar-nos amb l'entorn, sentir-nos agraïts per la bellesa que ens rodeja i que es manifesta en una sortida o una posta de sol, en un sobtat ruixat, en el cant del picot o en un rierol d’aigua freda on reposem els peus un calorós dia d’estiu. El mateix Sant Pare ens diu que la natura és plena de paraules d’amor; per escoltar-les, només hem d'aprendre a contemplar-la amb serenor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA-S5He4XmqIcyDp8uEdrf6BRVFWBDcyVV7SF0yGaFGUauxHyChuiS408X2iKl_8b-tAaWRK39Wsc4cWjxP8qs8XULCS60PyIZtY2lJue-xau8ww2dKjZ7XMfZoiQxGCinp8ZEuPWv_A5B/s1600/WhatsApp+Image+2019-02-24+at+21.11.50.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA-S5He4XmqIcyDp8uEdrf6BRVFWBDcyVV7SF0yGaFGUauxHyChuiS408X2iKl_8b-tAaWRK39Wsc4cWjxP8qs8XULCS60PyIZtY2lJue-xau8ww2dKjZ7XMfZoiQxGCinp8ZEuPWv_A5B/s640/WhatsApp+Image+2019-02-24+at+21.11.50.jpeg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Jacint Verdaguer, el nostre immens poeta, dedicà tot un llibre de poemes a la figura de sant Francesc al qual admirava devotament i, en uns d’aquells magnífics versos, reviu l’episodi de la predicació del sant als ocells. Per cloure el poema ens fa arribar aquest missatge de reflexió i sentiment: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aucellets, los meus germans,<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> lo criador quant vos ama!<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 106.2pt; text-indent: 35.4pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"> Ameu-lo, vosaltres, bé,<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">que amor amb amor se paga.</span></i><i><span lang="EN-US" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Per tant, convida a tornar aquest amor vers la naturalesa en totes les seves manifestacions, les positives i fàcils, les complexes i/o espaordidores... vers totes les criatures que hi viuen, inclosos nosaltres mateixos. Un bon amic em deia que, per copsar i viure l’amor que es desprèn de la creació, cal viure’l primer dins teu. Per tant, interior i exterior han de bategar alhora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquesta interpel·lació neix del convenciment que el paradigma tecnològic no té solucions per a tot i que, per tant, cal una conversió ecològica activa, fonamentada en principis culturals i espirituals, i que incideixi en la gestió responsable dels recursos naturals. El gran repte - i molt urgent- és protegir “la nostra casa comuna” i aconseguir que aquesta preocupació sigui compartida per tota la família humana amb l’objectiu d'assolir un veritable desenvolupament, sostenible i integral. </span><span lang="EN-US" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div>
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span></span></span></a><span lang="CA"> (<a href="http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/compromis/" style="color: purple;">http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/compromis/</a>)</span><span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-69028665803941096262020-05-03T19:33:00.001+02:002020-05-03T19:33:20.247+02:00Els valors de la Natura<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Avui, 3 de maig de 2020, he vist una imatge que recordaré i que il·lustra el moment que vivim. Eren les vuit del matí, l’autopista AP-7 a l’alçada de Mollet del Vallès, anava quasi buida i pels camins de Gallecs hi havia centenars de persones, separades entre elles, caminant, corrent o pedalant i formant una llarga filera que s’estenia per tota la carena.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Tots participàvem del gran desig de retrobar-nos amb la Natura, amb els colors i les olors de la primavera, amb els magnífics horitzons que ens ofereix la plana vallesana. Durant més de quaranta dies, les entrades a l’espai natural de Gallecs han estat tancades amb una cinta de la policia municipal. Sempre he pensat que això era un contrasentit: hem pogut caminar entre les prestatgeries dels supermercats i no hem pogut caminar enmig de camps i boscos. Per a mi la Natura és també un aliment indispensable i necessari.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikgFwTaKBpAhR1GQzGBWQZTFCvtPRgnX6I9aN1pWK5gozgOkp_UW2IHuGm5PyR_dfe7eT_yzjeOrhjRgD8ahpQYXA3NigMFRXcM6MRIj1Ph0-aETeqVm71eg3JDWB4fvHORuiQDs5WXab3/s1600/IMG_7535.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikgFwTaKBpAhR1GQzGBWQZTFCvtPRgnX6I9aN1pWK5gozgOkp_UW2IHuGm5PyR_dfe7eT_yzjeOrhjRgD8ahpQYXA3NigMFRXcM6MRIj1Ph0-aETeqVm71eg3JDWB4fvHORuiQDs5WXab3/s640/IMG_7535.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Pensem-hi tot seguit. Quins valors atresora la Natura que la converteixen en indispensable, sanadora, necessària sempre i en tot moment? Abans que cap altra consideració, hem de recordar que la Natura ens aporta salut física, mental i espiritual. Cada dia hi ha més estudis científics que avalen l’anterior afirmació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">A Catalunya fa uns mesos que es va aprovar una declaració sobre la interdependència entre salut i natura<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[1]</span></span></span></a>, on es diu: “<i>El contacte directe amb la natura pot, entre altres beneficis: millorar l’estat general de salut i augmentar la vitalitat física, millorar l’equilibri i el benestar psicològics, millorar la interacció i la cohesió social, fomentar la capacitat de meravella, el sentit d’unitat i pertinença...</i>”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">De rigorosa actualitat són les recerques científiques que giren a l’entorn dels provats beneficis dels banys de bosc, és a dir, de passejar per boscos madurs, ja que han demostrat que les persones que realitzen assíduament aquestes passejades, podem millorar el seu sistema immunològic, reduir l’estrès i millorar la funció cardiovascular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">La passejada tranquil·la per la Natura també ens pot fer adonar d’altres valors que atresoren els espais naturals. Un d’ells és el sentiment de humilitat i de pertinença al sistema natural, és a dir, nosaltres som Natura i, com una espècie més de l’ecosistema, restem sotmesos als ritmes i els cicles naturals i, al mateix temps, als perills i les adversitats. Ramon Folch escriu<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[2]</span></span></span></a> que la CoVid-19 és una més de les pandèmies que s’han produït al llarg de la història de la humanitat i, per cert, molt menys dolosa que d’altres que han provocat milions de morts. Per tant, el principal problema de l’actual virus és que ha trencat, en el nostre imaginari, el convenciment de viure dins d’un santuari de seguretat sanitària. Per tant, el problema és que, sobretot, aquesta pandèmia està afectant el primer món i la seva activitat econòmica. Per tant, no som ni tant poderosos ni tan intocables com ens podríem arribar a pensar!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Molts estudiosos del comportament humà afirmen que el contacte quotidià amb la Natura pot afavorir o inspirar sentiments sublims, és a dir, que la calma i la tranquil·litat que sentim mentre passegem per un bosc ens pot fer adonar que, darrera tanta bellesa, a part de la mà del pagès, el ramader o el silvicultor, pot néixer un sentiment d’unió, de connexió i d’amor vers tot el que ens envolta. Pensem per un moment el que ens ofereix un arbre qualsevol des de la seva immobilitat: un espai on aixoplugar-nos, on escoltar els animalons que poblen els entorns, destacant-ne per sobre de tot els ocells; un espai on sentir-nos agombolats i recolzats, un lloc per viure l’arrelament amb la mare Terra, un indret on enlairar la mirada... i tot a la nostra disposició sense demanar res a canvi. Com deia Verdaguer en un poema que parlava de la predicació dels ocells de Sant Francesc: “que amor amb amor se paga”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Finalment, la Natura també ens permet connectar, a partir del silenci, amb el misteri, el transcendent, el sublim...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Espero que d’aquesta enyorança vers la Natura que tots hem viscut neixi una actitud més respectuosa i amorosa vers el nostre entorn d’una manera clara i evident. Que el retorn de tots plegats sigui, abans que cap altra cosa, un retorn considerat i amatent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div>
<br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span></span></span></a><span lang="CA"> http://www.custodiaterritori.org/mm/file/2019/190130_declaracio_salutinatira_def.pdf</span><span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[2]</span></span></span></span></a><span lang="CA"> https://www.pensem.cat/noticia/103/superfluitat/pandemica</span><span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-91535906501131056642020-03-20T19:34:00.003+01:002020-03-20T19:34:42.664+01:00L'arbre i el virus. A càrrec de Josep Gordi Serrat- M Mercè Bruguera-Barbany<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Aquest títol us pot semblar l’inici d’una faula i, en bona mesura, podria ser així ja que</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">proposem que feu l’exercici de pensar en un arbre, un d’aquells que us trobeu o us heu trobat en algun moment de la vostra vida i del qual en teniu una experiència ben particular i intensa. O, simplement,</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">el que més us enamori, el que més us comuniqui, per, tot seguit,</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">intentar incorporar al vostre ésser part de la força que us transmet el seu record o la seva contemplació quotidiana. Fem-ho amb l’objectiu d’integrar una alta dosi de fortalesa al nostre cos la qual ens ajudi a plantar cara a aquest enemic invisible que ara ens amenaça.</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Aquests dies de confinament a casa ens agradaria que, per un moment, penseu en aquest arbre i/o en els arbres en general, i que rumieu quines són les grans diferències que hi ha entre nosaltres i ells. Podríem pensar en la seva immobilitat enfront de la nostra mobilitat, per exemple? Certament, l’arbre queda arrelat a la Terra i es projecta al cel a partir del seu tronc i la seva capçada a la recerca de llum però també es mou, i no pas poc, a nivell de les seves arrels, fulles i tiges. Arribats ací, és el moment de recordar que l’arbre, com la resta de vegetals, tenen un munt d’enemics: herbívors disposats a menjar-se les seves fulles i fruits, ocells disposats a perforar la seva escorça i un munt d’insectes preparats per foradar el magnífic tronc i cruspir-se´n tot el verd. Per altra banda, també és cert que tenen aliats i amics, podem pensar en els fongs que, sota terra, lliguen els seus filaments amb les arrels dels arbres i també en els ocells que disseminen arreu les seves llavors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Davant d’aquesta realitat, l’arbre ha aconseguit sobreviure i ocupar bona part de les terres continentals i, al mateix temps, ser l’ésser viu més longeu, com també el que pot arribar a acumular més biomassa. Només cal que tingueu present que una sequoia gegant pot arribar a pesar tant com un Boieng 747, mentre s’enfila fins els cent metres d’alçada i pot viure més de dos mil anys. Tota aquesta meravella es magnifica si pensem que neix d’una minsa llavor que pesa només uns grams. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Ara ens toca demanar-vos, com és que ha aconseguit aquest èxit tan espectacular malgrat la seva aparent immobilitat? La resposta és ben senzilla i prou complexa, doncs a partir d’una “estructura modular”, és a dir, l’arbre posseeix aquesta meravellosa capacitat de regenerar-se si alguna part del seu cos queda malmesa o desapareix. Fins i tot, hi ha arbres que, després d’un incendi, tot i perdre la seva part aèria, tenen la capacitat de rebrotar de la soca tal i com fan les alzines, els roures i els suros ho fan des de la capçada, i, per tant, tornen a créixer i reneixen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSmp-guKBZ_nDILrin_Fwq7fl4yNAxpTrjFCrE-rEpDsDklNrVTyOaC8WXAwFpROGwUINE2O7bgqmJENQaHBHkWnYb7Cr2Y186MV6lQUASjrofA0Z837z8WYp8IB1MAYqRpe0pb6-pO5rM/s1600/DSC01465_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1024" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSmp-guKBZ_nDILrin_Fwq7fl4yNAxpTrjFCrE-rEpDsDklNrVTyOaC8WXAwFpROGwUINE2O7bgqmJENQaHBHkWnYb7Cr2Y186MV6lQUASjrofA0Z837z8WYp8IB1MAYqRpe0pb6-pO5rM/s640/DSC01465_1024.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una sequoia gegant</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">A partir d’aquestes evidències ja ens apareix la primera gran lliçó: una estructura centralitzada –com la nostra, on tot passa pel cervell- és menys eficaç que una estructura descentralitzada, com la seva. Penseu que totes les cèl·lules de l’arbre tenen quasi les mateixes capacitats, és a dir, poden veure, sentir, comunicar-se i, fins i tot, pensar, si entenem el pensar arbori com la capacitat de resoldre els problemes que li van sorgint en el seu longeu devenir vital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">D’altra part, hi ha dos verbs clau que posen un punt més de claror en aquest meravellós triomf dels arbres en el món natural: comunicar i cooperar. Els científics, tenen cada dia més evidències – a partir d’estudis seriosos i molt suggerents- de les capacitats comunicatives dels arbres entre ells, sobretot a partir de la disposició olfactiva de les cèl·lules, les quals poden desxifrar les substàncies volàtils que emeten altres arbres encara que n’estiguin allunyats. Pel que fa a la cooperació, l’exerceixen a partir de les arrels d’uns arbres els quals entren en contacte amb les arrels d’altres i amb els micelis que viuen en el sòl, tot intercanviant-se nutrients que els ajuden a viure més i millor i a recolzar els més febles. Aquesta magnífica realitat ens fa entendre de manera ben clara que no som davant d’un conjunt d’individus aïllats sinó d’una comunitat profundament arrelada, mai millor dit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Per tot plegat, què podem aprendre dels arbres en aquest moment de confinament i por que estem vivint aquests dies? El primer és que no som ni millors ni superiors respecte a cap altra espècie del planeta i, per tant, que potser ha arribat el moment de viure amb més humilitat i respecte vers el nostre entorn. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">La clau de l’èxit que perseguim aquests dies, com els arbres, es fonamentaria en desenvolupar més i millor bones estratègies comunicatives i cooperatives. Ara que s’ha reduït la nostra mobilitat, hem assistit a un augment de les comunicacions digitals que ens fan descobrir acompanyaments impensats. També sortim als balcons a aplaudir per solidaritzar-nos amb els qui ens ajuden posant en perill la seva salut o xiulant i picant cassoles per aquells que actuen en contra del bé comú. Aquests dies ens n’adonem molt més i millor, que som i hem de ser més comunitat i que cal fomentar-la. Fixem-nos també, com davant d’un perill invisible però mortífer, hem estat capaços de cooperar i canviar, amb pocs dies, les nostres conductes col·lectives. Aquest fet ens pot fer sentir, potser, més optimistes davant dels reptes ambientals que segueix tenint el nostre estimat planeta. Per tant, tal com fan molts éssers vius, potser ja hem après un xic més que la clau de volta no és només competir sinó, sobretot, cooperar dins la família, la societat i aprendre aquestes lliçons per perpetuar-les tot millorant-les per a quan s’acabi el confinament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-39861126847156385322020-03-10T08:21:00.001+01:002020-03-20T19:35:50.469+01:00Estimada Amazònia, ens diu que tot està connectat<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Del 16 al 24 de maig el<strong style="box-sizing: border-box;"> papa Francesc </strong>convida a celebrar la <a href="http://w2.vatican.va/content/francesco/es/events/event.dir.html/content/vaticanevents/es/2020/3/3/videomessaggio-laudatosi-week.html" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">Setmana Laudato si’</a>. Una campanya global per rellançar el missatge de l’encíclica sobre la cura de la casa comuna coincidint amb el cinquè aniversari de la seva publicació. La invitació arriba tres setmanes després que el pontífex hagi publicat l’exhortació <em style="box-sizing: border-box;"><a href="https://www.catalunyareligio.cat/ca/estimada-amazonia-reforca-clam-dels-pobres-aparca" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">Estimada Amazònia</a>.</em> Dels quatre capítols o somnis que presenta el text –el social, el cultural, l’ecològic i l’eclesiàstic– voldria comentar el missatge del somni ecològic. Un somni que precisament segueix l’estela de l’encíclica <em style="box-sizing: border-box;">Laudato si'</em>.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">El sínode celebrat a Roma durant la tardor ja <a href="https://www.catalunyareligio.cat/ca/servit-sinode-amazonia" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">va servir</a> per girar la mirada cap a aquest territori, molt pressionat per governs i empreses. El gran pulmó de la terra que <strong style="box-sizing: border-box;">Charles Darwin </strong>va qualificar com a “Grandesa sublim”. Amb <em style="box-sizing: border-box;">Estimada Amazònia</em>, Francesc fa una primera i rellevant afirmació: l’indissociable lligam entre l’ecologia natural i la humana. És a dir, que tot està connectat. I que no es pot parlar de conservació de la biodiversitat sense tenir present que aquestes terres són habitades, des de temps ancestrals, per pobles indígenes que han estimat i custodiat, curosament, els seus hàbitats fins l’actualitat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<strong style="background-color: white; box-sizing: border-box;">Establir límits infranquejables</strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Aquesta associació és imprescindible per entendre l’equilibri que ha existit al llarg de segles a la selva amazònica. Malmetre els hàbitats –les aigües, el subsòl, els boscos…– o actuar sobre les tribus indígenes, es trencar una harmonia que és resultat de viure l’entorn com si fos la pròpia mare que acull, alimenta i ensenya i, per tant, sentint-se part de la unitat.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">El sant Pare recalca que actuar contra la terra i la gent que l’habita és actuar contra la creació i, a la vegada, contra l’equilibri planetari. En conseqüència, defensar la natura i els pobles indígenes amazònics és quelcom que ens interpel·la a tots. Per aconseguir-ho, el text proposa definir un sistema normatiu internacional que estableixi límits infranquejables per les empreses i els governs.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">M’agrada molt la incorporació del concepte contemplació: “Aprenent dels pobles originaris podem contemplar l’Amazònia i no només analitzar-la, per reconèixer el preciós misteri que ens supera”. I la crida, que fa Francesc, per tal que despertem el sentit contemplatiu que Déu va posar dins nostre i com l’ús d’aquesta actitud pot afavorir la comunió amb l’entorn.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFBlgoh5jHtcYUh9MdEfLgbWxv6IWmyFZWA0vXthYT9RpqkByo9eXuOmbDBZq2HApX_6nS408NeRM8SogIYvDUALmHSFt6FDUAl9DC7usFdl4l1KRmHAwUCQwNqhtc49TwhYyaLDXI1eek/s1600/amazonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1015" data-original-width="1600" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFBlgoh5jHtcYUh9MdEfLgbWxv6IWmyFZWA0vXthYT9RpqkByo9eXuOmbDBZq2HApX_6nS408NeRM8SogIYvDUALmHSFt6FDUAl9DC7usFdl4l1KRmHAwUCQwNqhtc49TwhYyaLDXI1eek/s640/amazonia.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<br /></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<strong style="background-color: white; box-sizing: border-box;">L’ecologia integral a la vida quotidiana</strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Aquesta necessària conversió interior que ens demana ens ha de fer cridar pel futur d’aquesta terra i sortir de la nostra indiferència. No oblidem que els místics afirmen que la contemplació de la natura és l’únic camí de comunió amb Déu. Pels monjos contemplatius, l’escala per acostar-se a la divinitat té diferents esglaons: la lectura, la pregària, la meditació i dalt de tot la contemplació. Incorporar aquest conjunt d’activitats a la nostra vida quotidiana, de ben segur, que ens permetrà apropar-nos a la vivència de l’ecologia integral i, en conseqüència, ens ajudarà a ésser menys consumistes, més serens, respectuosos i fraternals amb la natura.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px;">
<span style="background-color: white;">El pontífex conclou aquest capítol fent referència a que l’església amb la seva llarga experiència espiritual, amb la seva renovada consciència sobre el valor de la creació, amb la preocupació per la justícia, amb la seva tradició educativa... de ben segur que pot ajudar a afavorir la protecció dels pobles i ecosistèmics amazònics. Esperem que aquest somni sigui algun dia una realitat.</span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-50032925965867226132019-11-19T17:29:00.000+01:002019-11-19T17:29:01.196+01:00Un dels arbres més vells d’Europa<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Una laboriosa recerca, que va sortir a la llum fa un any, dirigida per un professor en ciències forestals de la Universitat de la Tuscia (Basilicata, Itàlia) ha determinat que un</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><i style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Pinus leucodermis </i><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">que creix al massís del Pollino té 1.230 anys i, en conseqüència, és un dels arbres més vells d’Europa. Els investigadors l’hi han posat el nom d’Italus, en memòria d’un rei que governava aquestes terres a l’edat de bronze. Es tracta d’un arbre d’uns 10 metres d’alçada, amb el seu cimal mort i amb un diàmetre de 160 cm.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzEUmDdDpeuhq7q4vCluLH2L60Qlz_OGtVZKGN3ea8zHf2BQCsLJwUJJpKvCFnW-tBR6raLCdLbHVSW-8-hb3NADW_VVz5fTdh7Xfw2_YcRawu4-8g4gmz9dtPIxHiv14GmlilaNf57cP4/s1600/180954452-e7bb079a-4782-4ee2-be74-a842ac461980.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="495" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzEUmDdDpeuhq7q4vCluLH2L60Qlz_OGtVZKGN3ea8zHf2BQCsLJwUJJpKvCFnW-tBR6raLCdLbHVSW-8-hb3NADW_VVz5fTdh7Xfw2_YcRawu4-8g4gmz9dtPIxHiv14GmlilaNf57cP4/s640/180954452-e7bb079a-4782-4ee2-be74-a842ac461980.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTVa6ceq0uz5YPouKgaMj8omT4ToZxag38WFxtuS81_isEjZSuSS9dfjZqKKG1_HrLZcbj3ybYvbMsnO_Nq3we-erVwMWmaHSoMyFcG7SVdA2Rp4_nax2MuuojxGQymyo4A9OhabpTWoZU/s1600/180954322-935f46af-0441-427a-96c0-66497f2e1619.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="660" data-original-width="495" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTVa6ceq0uz5YPouKgaMj8omT4ToZxag38WFxtuS81_isEjZSuSS9dfjZqKKG1_HrLZcbj3ybYvbMsnO_Nq3we-erVwMWmaHSoMyFcG7SVdA2Rp4_nax2MuuojxGQymyo4A9OhabpTWoZU/s640/180954322-935f46af-0441-427a-96c0-66497f2e1619.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Al massís del Pollino hi ha una de les majors concentracions d’aquests pins a Itàlia. Viuen en un terreny calcari, en un espai molt ventat i gèlid a l’hivern, ni el faig es veu capaç de competir-hi. Són uns veritables gegants que endinsen les seves arrels per les esquerdes de les roques calcàries i d’aquesta manera cerquen la necessària aigua per viure i, tanmateix, se subjecten per resistir les més que difícils condicions hivernals de la carena a més de dos mil metres d’alçada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">El “pino loricato” és el <i>Pinus leucodermis </i>o <i>Pinus heldreichii</i>. Pren aquest nom en italià perquè la seva escorça està formada per plaques que recorden la “lorica” que era la peça de la malla metàl·lica que portaven els legionaris de l’antiga Roma. La seva àrea de distribució s’estén per les muntanyes del sud est d’Europa. A Itàlia només els trobareu al massís del Pollino, bé sigui a la banda de la Basilicata o a la calabresa, però també es localitzen als Balcans i arriben fins el Mont Olimp de l’actual Grècia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Stefano Mancuso, en un article al diari La República (maig 2018), qualifica aquest pi de veritable fòssil vivent i esmenta que supera en 200 anys un altre pi de la mateixa espècie, anomenat Adone i que es va localitzar a la frontera entre Grècia i Albània. Ara bé, Mancuso remarca que aquests arbres mil·lenaris se situen molt lluny del veritable rei en longevitat d’Europa, el Old Tjikko, que es un avet vermell (<i>Picea abies</i>) que s’ha localitzat a Suècia i que es calcula que té 9.550 anys.<o:p></o:p></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-44019867157823341152019-11-13T15:45:00.001+01:002019-11-14T16:49:38.269+01:00De què ha servit el Sínode de l'Amazònia?<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">El gener del 2018 el <span style="box-sizing: border-box;">papa Francesc<b> </b></span>va visitar l’Amazònia i com a resultat d’aquesta estada i dels greus problemes ambientals i socials que afecten la seva conca, la tardor del 2019 ha tingut lloc a Roma el Sínode de bisbes per l’Amazònia. Fins i tot, dins dels museus vaticans hi ha una interessant exposició titulada '<a href="http://www.museivaticani.va/content/museivaticani/es/eventi-e-novita/iniziative/mostre/2019/mater-amazonia.html" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">Mater Amazonia. La respiració profunda del món</a>', que posa l’èmfasi en la riquesa cultural i espiritual dels seus pobles i en l’enorme valor ambiental que té aquesta conca en l’equilibri climàtic del planeta. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIBTA9971vp6RYnIm_iZ5OBC1QsxMIwsoZG-oAzJy6WrdbrYCH-7QHqO16X-pMaKT20LYp6XPt2ODSRj8d7DWs9K1Bx3ODmxOKMftaMw9hJv7eBGvqYU-m0DBRH710O_amvggmk8dOuaeF/s1600/amazonia.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1015" data-original-width="1600" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIBTA9971vp6RYnIm_iZ5OBC1QsxMIwsoZG-oAzJy6WrdbrYCH-7QHqO16X-pMaKT20LYp6XPt2ODSRj8d7DWs9K1Bx3ODmxOKMftaMw9hJv7eBGvqYU-m0DBRH710O_amvggmk8dOuaeF/s640/amazonia.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;"><a href="http://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/homilies-papa-francesc/homilia-cloenda-sinode-amazonia-242814" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">A la missa</a> que va tancar el Sínode, el papa Francesc deia: “molts testimonis ens han explicat que és possible mirar la realitat d’una altra manera, amb les mans obertes, com un do, habitant la creació no com un medi per ésser explotat sinó com la casa que cal protegir”. I en el <a href="https://www.vaticannews.va/es/papa/news/2019-10/clausura-sinodo-papa-conciencia-ecologica-se-nos-juega-el-futuro.html" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">discurs final</a> del Sínode, el pontífex feia referència a la dimensió ecològica amb aquestes paraules: “La consciència ecològica ens fa denunciar l’explotació compulsiva, la destrucció del medi i, en aquest sentit, l’Amazònia és un símbol”. Per tant, Francesc subratlla el valor ecològic d’aquest espai i la necessitat de mirar la Natura amb una mirada més àmplia.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">El pes ecològic d’aquest territori també queda recollit dins el títol i el <a href="https://www.catalunyareligio.cat/ca/amazonia-obre-mirada-esglesia" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">text final del Sínode</a>: “Amazònia: Nous camins per a l’església i per a una ecologia integral”.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<strong style="background-color: white; box-sizing: border-box;">Sense dubtes, banalitats ni ambigüitats</strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Abans d’endinsar-nos en alguns dels conceptes que presenta el text del Sínode, convé respondre a la pregunta: per què l’església mira, amb uns altres ulls, cap a aquesta terra? Perquè davant de l’<a href="https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/molina-canvi-climatic-trobada-meteorolegs-papa" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">emergència climàtica</a> en què vivim, denunciada per milers de científics i institucions, no pot haver-hi dubtes, banalitats o ambigüitats. Després de la publicació de l’encíclica <em style="box-sizing: border-box;"><a href="http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/laudato-si-en-100-cites-lenciclica-ecologica" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">Laudato Si’</a></em> era el moment de passar dels grans principis a la concreció dels problemes ecològics en territoris claus i les terres amazòniques són un dels espais més tensionats del nostre planeta. </span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Cal tenir present que als boscos amazònics es concentra la major biodiversitat del planeta i que el paper que tenen les seves masses forestals afecta l’equilibri climàtic mundial. D’altra part, en aquesta gran conca hidrogràfica, no només hi ha un problema ecològic, sinó també un de cultural i social. En aquests 7’5 milions de quilòmetres quadrats que té la conca amazònica viuen 33 milions de persones, dels quals 2’5 són indígenes, que tenen la seva pròpia cosmovisió on l’estima i el respecte per la Natura hi té un paper clau. Es tracta de persones que, a partir d’unes pràctiques antiquíssimes i de no sentir-se propietaris de la terra sinó custodis, han aconseguit viure en equilibri amb ells mateixos, la terra i el transcendent. </span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">D’altra part, si tenim present que amb els incendis i les tales abusives ja s’ha perdut una cinquena part de la massa forestal i que milers de persones s’han vist violentades per marxar de les seves terres ancestrals per reconvertir boscos en pastures, obrir carreteres, centrals hidroelèctriques o <a href="https://www.catalunyareligio.cat/ca/cases-dels-claretians-colombia-reactiven-proces" style="box-sizing: border-box; color: rgb(178, 34, 45) !important; text-decoration: none;" target="_blank">explotacions mineres</a>, el conflicte ambiental i social queda clarament reflectit. </span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Centrem-nos en les persones i, recordem, que els més de 400 pobles indígenes cada dia viuen més amenaçats per la violència de grups armats il·legals que no només han generat l’expulsió dels indígenes, sinó també la violència contra les dones, el tràfic de persones... Un reflex d’aquesta dramàtica situació és el gran nombre d’activistes i religiosos assassinats. A l’esmentada exposició 'Mater amazonia' hi ha les fotografies d’alguns dels religiosos que han deixat la vida per defensar els indígenes i la seva terra.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<strong style="background-color: white; box-sizing: border-box;">Valors ambientals i de justícia social</strong></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Davant d’aquesta realitat que és resultat de l’arribada del model de desenvolupament depredador occidental a unes terres que s’havien mantingut en equilibri gràcies al sentiment de pertinença de la població autòctona a la Natura que era concebuda com una mare que ens ensenya i ens ajuda, de què serveix el Sínode? </span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">Abans de res, per girar la mirada cap a aquestes terres que tenen un gran valor pel planeta i cap els més desafavorits que hi viuen, però no per canviar-los sinó, simplement, per defensar-los. També per mirar-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència de que vol dir l’ecologia integral.</span></div>
<div style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: "Guardian Egyptian Light"; font-size: 18.66666603088379px; margin-bottom: 13px;">
<span style="background-color: white;">De forma clara i senzilla, aquest concepte implica una nova forma d’entendre les nostres relacions amb la Natura, tant a nivell planetari com local. El fet clau és sentir-se part d’ella i no separat i, sobretot, mai per damunt seu. Si experimentem aquest sentiment, la Natura es convertirà en un espai d’aprenentatge i d’estima cap al medi, tots els éssers vius i el cosmos. Aquesta visió unitària també afecta a totes les persones que formen part d’aquesta Natura. Per tant, no es tracta només de defensar els valors ambientals, sinó també la justícia social. Si prenen consciència del nostre lloc, cal replantejar-se les nostres decisions quotidianes a nivell energètic, de consum, de mobilitat... i entendre que cal respectar i estimar tots els cicles i ritmes de la Natura amb el desig de preservar o custodiar la casa de tots i de la qual en forma part l’Amazònia.</span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-78580931838223282042019-10-15T11:04:00.001+02:002019-10-15T11:04:47.930+02:00La defensa dels arbres a la ciutat<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 14pt;">Aquest passat més de setembre, he visitat dos espais de la vil·la de Gràcia amb l’objectiu</span><span style="font-size: 14pt;"> </span><span style="font-size: 14pt;"> </span><span style="font-size: 14pt;">d’escoltar dos col·lectius de veïns que treballen per defensar els arbres i els jardins del seu barri, dins d’un districte que és el segon de la ciutat amb un menor nombre d’arbres ja que, segons dades del 2017, hi ha 7.291 peus plantats, quantitat molt allunyada dels 30.291 que té el districte de Sant Martí o dels 22.678 de l’Eixample.</span><span style="font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Em refereixo a les persones que formen <i>Salvem l’Alzina</i> , grup que lluita per salvar l’alzina de Can Vidalet i les cases que hi ha al seu davant. Cal destacar que una d’elles fou la seu de l’Ateneu Obrer que va dirigir la filla de Ferrer i Guardia. També vaig estar parlant amb els integrants de l’associació <i>Salvem el Jardí</i>, agrupació integrada per les persones que lluitaren per salvar un jardí que hi havia darrera del convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament, situat<span style="color: red;"> </span>al carrer Encarnació, que les màquines van enderrocar ja fa uns anys. Aquest jardí actualment l’anomenen <i>El jardí del silenci</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">És oportú, abans de continuar amb l’explicació dels fets, fer una breu reflexió del perquè cal protegir l’alzina de can Vidalet. Recordem que es tracta d’un arbre que té més de dos-cents anys i que, per tant, va començar a germinar a finals del segle XVIII, quan la ciutat estava emmurallada i al seu voltant només hi havia camps de conreu, masies i convents. Després de repassar el catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, s’evidencia que aquesta alzina és, possiblement, un dels arbre més vells de la ciutat. Només per aquest fet ja mereixeria el reconeixement com a arbre monumental i que la ciutat l’ honorés amb una plaça rodona al seu voltant que trenqués la geometria quadrangular dels carrers i les places del seu entorn. També cal subratllar que els arbres, sobretot dins de la ciutat, són els éssers més generosos del món ja pensant, ni que sigui, en la salut dels ciutadans: enriqueixen l’aire que respirem en expulsar oxigen; ofereixen una ombra molt preuada en els dies calorosos de l’estació estival, capten elements contaminants, són un testimoni del pas del temps i un referent per reconnectar-nos amb la natura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdPsVd78RA2UincaqghXW9dUdlU6QnTNBFuvNaZifLDdyEye0glrM3lcsm3NaRQ3do8QWdlT9ukNgeJPgxX3ugL2fgyw8L4s8LolgrC2PvYwbMFoZ2sdy7o9Zk1KUfaUZg3WzsO41ZR_vT/s1600/DSC01668.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1072" data-original-width="1600" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdPsVd78RA2UincaqghXW9dUdlU6QnTNBFuvNaZifLDdyEye0glrM3lcsm3NaRQ3do8QWdlT9ukNgeJPgxX3ugL2fgyw8L4s8LolgrC2PvYwbMFoZ2sdy7o9Zk1KUfaUZg3WzsO41ZR_vT/s640/DSC01668.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Què tenen en comú els dos espais esmentats a part de la localització? Doncs que, el fet que encara hi siguin és resultat de la mobilització popular per a la defensa dels arbres i els espais verds, davant de llicències municipals que en permetien l’enderroc i l’inici d’obres<span style="color: red;"> </span>per la construcció d’habitatges i pàrquings.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Davant d’aquests fets, és lícit preguntar-se perquè els responsables polítics no han tingut present que, malgrat la legalitat de les execucions urbanístiques empreses, estaven provocant la desaparició d’espais verds en un barri amb una elevada densitat urbana i, sobretot, que es podien haver engegat altres iniciatives per evitar-ho, tal i com, cercar permutes o iniciar processos d’expropiació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Només cal tenir present en quina situació es troben actualment aquests espais, per adonar-nos-en que la decisió inicial municipal podia haver estat ben bé una altra. L’indret on s’ubica <i>El Jardí del Silenci </i>ara<i> </i>és de propietat municipal i el gestiona, a partir d’un conveni amb l’Ajuntament, el col·lectiu que va lluitar per salvar-lo i que l’Alzina de Can Vidalet ha estat declarada recentment “arbre d’interès local” per part de l’Ajuntament de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Podem concloure, doncs, que la institució municipal ha reconegut el valor que posseeixen aquests espais per al barri de Gràcia i ha fet passos per protegir-los a partir de l’oposició veïnal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;">Sóc conscient que aquests conflictes no estan del tot tancats i el meu desig és que el verd guanyi la batalla al gris. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-5557214660445010232019-09-16T18:57:00.001+02:002019-09-27T08:25:42.999+02:00UN ESTIU DE FOC<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Aquests mesos estivals venen, lamentablement, marcats per la petjada dels incendis. Alguns són</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">ben propers, com el de la Ribera d’Ebre que va calcinar unes 6000 ha de bosc, matollars i conreus i que ha transformat totalment el paisatge d’aquestes terres o el de la illa de Gran Canària que ha cremat més de 9000 ha, la major part en espais naturals protegits i que també tindrà una greu repercussió vers els paisatges del centre de l’illa. Ara bé, els més greus s’han produït en dos dels grans biomes forestals del món: el bosc boreal i la selva tropical. A Sibèria es calcula que s’han cremat, segons Greenpeace, 12 milions d’hectàrees forestals, les quals han generat una emissió a l’atmosfera de més de 166 milions de tones d’anhídrid carbònic, així com la deposició de les cendres en el gel i l’efecte del foc sobre el permagel fets que també afavoreixen l’escalfament global. La situació a la selva amazònica, que és la llar del 80% de la biodiversitat del planeta és, també,</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">molt greu ja que durant les tres primeres setmanes d’agost s’han detectat més 70.000 focus d’incendis, més del doble que les detectades l’any passat. Algunes veus apunten que darrera l’augment d’aquests focs s’hi amaga la mà dels agricultors i els ramaders. Es diu que ho fan per guanyar més terres al bosc i, al mateix temps, obtenir veloçment el vistiplau dels seus interessos vista la inacció del govern del president Bolsonaro.</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGIT_m0ArH2WRJ9_3P8GL9fgW0E00XkfwXldJ0yinvymecTwIpwzqpuyBPOYRx9O3ecMpR2tDoep079o5FRADsv2SNbb9-LE3bNhD3WqU-c8mtCBR3ETxAM09QqiL7SLuwW7S5ZJFv7Zg5/s1600/IMG_0319.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1196" data-original-width="1600" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGIT_m0ArH2WRJ9_3P8GL9fgW0E00XkfwXldJ0yinvymecTwIpwzqpuyBPOYRx9O3ecMpR2tDoep079o5FRADsv2SNbb9-LE3bNhD3WqU-c8mtCBR3ETxAM09QqiL7SLuwW7S5ZJFv7Zg5/s640/IMG_0319.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Certament, l’espai forestal és el gran perjudicat d’aquest estiu i de retruc el clima i el futur del planeta. La desforestació té una estadística llarga en el temps i sembla no tenir aturador. Cal tenir present que és la culpable del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Malgrat aquests desastres ambientals que acceleren l’escalfament de la Terra, hom té la sensació que el conjunt de la societat no pren prou consciència ni promou les accions necessàries per fer front a aquesta dramàtica situació. Només cal recordar que, segons el baròmetre del CIS, els temes ambientals no apareixen pas dins de les 10 primeres preocupacions de la societat espanyola. Per què és produeix aquesta manca de preocupació entre la població? L’escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer, que acaba de publicar el llibre <i>Podemos salvar el mundo antes de cenar,</i>explica, abans de presentar-nos la seva recepta per lluitar conra el canvi climàtic, que potser existeix un problema de comunicació i de percepció a l’entorn de la crisi ecològica que viu la Terra. Ell afirma que, sense una bona història al darrere, no es convenç ningú i que, per tant, els informes, les previsions dramàtiques, les dades, les gràfiques, les imatges de satèl·lit, les pel·lícules colpidores sobre la fusió de les glaceres segurament no són suficients i potser, fins i tot, són contraproduents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Certament, hi ha un excés de catastrofisme en els temes relacionats amb el canvi climàtic quan, el debat de veritat, si volem aturar la dinàmica actual, va molt més enllà dels incendis i la desforestació i està relacionat directament amb el model econòmic de la major part dels països del món i en la responsabilitat dels seus governants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Per tant, caldrà esforçar-se a explicar, des de l’emotivitat, la senzillesa, la veritat... una bona i veritable història que suggestioni, sense banalitzar, el conjunt de la societat. No és un repte fàcil però cal prendre nous camins que s’allunyin del catastrofisme, que ens facin prendre consciència que el futur del planeta està en joc, que el tenim a les nostres mans i destacar, per sobre de qualsevol altre fet, que cal passar a l’acció tant a nivell personal com familiar, d’organitzacions polítiques, socials i d’altres per exercir un paper actiu des d’ara mateix i sens treva. El compte enrere ja fa temps que ha començat!<o:p></o:p></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-41670316091444976452019-09-03T19:23:00.000+02:002019-09-27T08:26:02.238+02:00La Baita d'en Nicola<b><span style="background-color: black; color: white;"><span style="color: white; font-size: large;"> </span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Fa molts anys que conec els pares d’en Nicola. Un dia van explicar-me que el seu fill, que és arquitecte tècnic, s’havia comprat un petit terreny, a més de mil metres d’alçada, a la vall dels Mocheni (Trentino, Itàlia) on hi havia les restes dels murs que havien format part d’una </span><i style="font-family: calibri; font-size: 14pt;">baita</i><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">, és a dir, d’una borda de muntanya. La meva pregunta va ésser quasi instantània:</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> </span><i style="font-family: calibri; font-size: 14pt;">Què vol fer-ne?</i><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> i la seva resposta, també va ser ràpida: </span><i style="font-family: calibri; font-size: 14pt;">doncs, reconstruir la baita seguint les pautes de construcció tradicionals i fer-ho amb les seves mans, sense llogar ningú i sense demanar cap hipoteca.</i></span></b><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Es tractava de dedicar el temps lliure i els diners estalviats a reconstruir aquest edifici característic de muntanya. De cop i volta, vaig començar a entendre el sentit de tot plegat. Un noi de quaranta anys que es passa un munt d’hores davant de l’ordinador i que estima la muntanya volia passar de treballar digitalment a fer-ho manualment, és a dir, volia passar a aixecar el seu propi edifici.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">He de confessar que aquesta iniciativa va coincidir amb la lectura del llibre de Paolo Cognetti, <i>Les vuit muntanyes</i>, on la zona de muntanya dels prats i les <i>baites </i>es converteix en el refugi del protagonista que fuig de la ciutat. En Nicola no vol fugir, simplement vol experimentar el plaer de treballar com a paleta, com a picapedrer i després com a fuster per aixecar la seva <i>baita </i>i demostrar a tothom que es pot treballar seguint les tècniques tradicionals si un vol.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Una tranquil·la tarda d’aquest agost, acompanyat dels seus pares, vaig pujar –hi per parlar amb en Nicola.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Josep. -Em pots explicar que és una <i>baita</i>?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Nicola. -Una <i>baita </i>és una casa de muntanya que s’utilitza estacionalment, es a dir, a l’estiu. Per tant, es caracteritza per la seva simplicitat i, en conseqüència, no hi ha calefacció sinó una estufa de llenya, ni electricitat. Com a tret distintiu, cal ressenyar que està construïda amb tècniques de la gent de la muntanya: els murs del primer nivell són de pedra i, en canvi, el segon pis és tot de fusta, normalment de làrix i d’avet.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Quina utilitat tenien aquests dos nivells?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Tradicionalment, a la planta baixa hi havia una petita zona utilitzada com a vivenda, on es menjava i es dormia i al costat un gran espai per als animals. En canvi, tot el segon pis era un gran magatzem per a l’herba. Normalment, s’aprofitava el desnivell de la muntanya per fer coincidir l’entrada del segon pis amb el nivell del terra per tal de facilitar l’entrada de l’herba.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per tant, era una edificació pensada per l’època en que els animals pasturaven pels prats montans?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Així era. Als llocs de grans pastures de muntanya encara es troben enormes <i>baites </i>amb petitíssims espais per viure les persones.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Imagino que la <i>baita </i>que estàs construint no seguirà aquesta estructura funcional ?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Certament, està pensada per utilitzar-la com a vivenda ocasional o per fer-hi activitats. De moment, tots els esforços van dedicats a la construcció ja que encara hi ha molta feina. </span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per quin motiu has decidit refer una <i>baita </i>de la qual només restaven els murs ?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Abans de res, perquè estimo la muntanya i com que està lluny de la ciutat és un espai magnífic per passejar-hi i gaudir del meu temps lliure. D’altra part, com que la meva feina és dibuixar i fer càlculs per aixecar nous edificis i això implica estar davant de la pantalla de l’ordinador un munt d’hores, em venia molt de gust enlairar una construcció de muntanya amb les meves mans i seguint les tècniques tradicionals, és a dir, utilitzar les pedres de les runes per refer els murs i comprar fusta per alçar el segon pis i el sostre.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per quin motiu vas decidir treballar amb fusta de làrix?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -En aquesta vall, la major part de les <i>baites </i>estan fetes amb làrix. També n’hi ha algunes construïdes amb fusta d’avet. Aquests dos arbres creixen per aquestes muntanyes properes. Ara bé, el làrix és una fusta molt resistent a l’aigua, als insectes, ofereix escalfor a l’interior i té una llarga vida. En definitiva és una fusta immillorable.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -És veritat que la fusta de làrix canvia de color amb el pas dels anys?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br />N. -Així és, del color grogós de la fusta fresca passa a tenyir-se totalment de color gris.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br />J. -Per cert, el sostre també serà de teules de làrix. Com són aquestes teules?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br />N.- Una teula de làrix és un peça d’un centímetre de gruix, uns trenta cm de llargada i uns 10 d’amplada. Té la particularitat que no s’ha fet en una serradora sinó que es fa amb la destral, és a dir, una a una a partir d’un tauló. D’aquesta manera es garanteix que la fibra de la fusta no es trenqui i així té una gran resistència a l’aigua quan plou. L’aigua s’escorre ràpidament teulada avall.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Fer el sostre seguint aquesta tècnica no és gaire comú, oi?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Certament, i la raó és estrictament econòmica. Afortunadament per a mi, la passada tardor, una ventada va tirar a terra milers d’arbres. Vaig demanar permís a l’ajuntament per veure si podia utilitzar alguns d’aquests troncs caiguts i, en respondre’m afirmativament, ho vaig començar a fer. M’he estalviat un grapat de diners.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per tant, les teules les fas tu?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Si i es tracta d’un treball molt lent i laboriós !</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per què has decidit de només comptar amb l’ajuda de la família a l’hora d’aixecar aquesta <i>baita</i>, en comptes de contractar un parell de treballadors que t’ajudin?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Per damunt de tot, perquè m’agrada treballar amb les mans i després d’un jornada davant d’una pantalla, moure pedres o taulons de fusta pot esdevenir, fins i tot, relaxant. D’altra part, l’experiència de construir una baita m’ha ajudat a dissenyar-ne d’altres. El més interessant seria, un cop acabada, tornar-la a desmuntar i refer-la de nou i, de ben segur, que evitaria molts dels erros comesos. Respecte a la no contractació de personal, és un tema econòmic. No vull endeutar-me per pagar salaris. D’altra part, no hi ha treballadors especialitzats en tècniques tradicionals. Em caldria, primer de tot, ensenyar-los.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Per tant, podem dir que estàs aprenent un nou ofici?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Jo més aviat diria que un vell ofici. Pensa que l’ única persona d’aquesta vall que m’ajuda a resoldre dubtes té vuitanta anys i encara fa algunes feines.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Quan temps et manca per acabar-la?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">N. -Aquest és el tercer any que hi treballo. Recorda que només hi dedico el meu temps lliure. Algunes setmanes només hi treballo un dia! Crec que en un any i mig estarà acabada.</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J. -Quina sensació et produeix sentir-te envoltat de fusta?</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><b style="background-color: black;">N. -Una vivència molt agradable ja que estimo la fusta i, d’altra part, un sentiment de seguretat ja que, aquesta baita construïda amb fusta de làrix és, possiblement, un dels edificis més segurs que existeixen. Cal tenir present que és totalment resistent als temporals de pluja o vent i, fins i tot, als terratrèmols. A més a més, té una molt llarg vida.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">J- Moltes gràcies !</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><b style="background-color: black;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96wnxH6Q-KKqSXzg-q-hb3zMiA9DBnnBUveZs50pAty6QczM0-0yoLJ4lsvs2BGxgkiYJTM3LrhO6V-HDPPrvEgCsx8T2v_dJJZJCYeNcy8ydNSZlb6JjUz7_uxb7zLElUIRuMFiW7iE5/s1600/IMG_8161.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi96wnxH6Q-KKqSXzg-q-hb3zMiA9DBnnBUveZs50pAty6QczM0-0yoLJ4lsvs2BGxgkiYJTM3LrhO6V-HDPPrvEgCsx8T2v_dJJZJCYeNcy8ydNSZlb6JjUz7_uxb7zLElUIRuMFiW7iE5/s640/IMG_8161.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La baita d'en Nicola</td></tr>
</tbody></table>
</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyo6AmtpfKW7V2pUuB-0BJBOL_949uv0mXy6FpypvDHHjwmrjhFWoWVNb0-q_gs3Ziy1H5blcCewOagbmy30tf0E0bofa0w-phzT9xOlN1mgWdrPOUKbdxWL8FEOVrXzGFt7OcXpYMmpdQ/s1600/IMG_8155.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><b><span style="background-color: black; color: white;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyo6AmtpfKW7V2pUuB-0BJBOL_949uv0mXy6FpypvDHHjwmrjhFWoWVNb0-q_gs3Ziy1H5blcCewOagbmy30tf0E0bofa0w-phzT9xOlN1mgWdrPOUKbdxWL8FEOVrXzGFt7OcXpYMmpdQ/s640/IMG_8155.jpg" width="480" /></span></b></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: black; color: white;">Interior d ela baita</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-_yqKCam8J59fuEK4FTDsz2VbT5zwi88F1tEB_OyeIaUXYYcFeQO_Ot2AzOqxj5VQRwUPnSzoeldVqpNj-CYhwVAd8ivxhIEMd58DfckWeTyjOCiNuSnt0D3WEiXBXuhm4fn-rJnreWW/s1600/IMG_8154.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><b><span style="background-color: black; color: white;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-_yqKCam8J59fuEK4FTDsz2VbT5zwi88F1tEB_OyeIaUXYYcFeQO_Ot2AzOqxj5VQRwUPnSzoeldVqpNj-CYhwVAd8ivxhIEMd58DfckWeTyjOCiNuSnt0D3WEiXBXuhm4fn-rJnreWW/s640/IMG_8154.jpg" width="480" /></span></b></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="background-color: black; color: white;">Les teules de làrix</span></b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><b style="background-color: black;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvH-zN3cyGD46x7mfSFDqBVvTa-RohaOR8TXOiSkhqgiG97JcrYoouP8mJTDJTwPSota6maXIobah1pd8ayvwTfTBpllGRsfHd5LPIOBf_gp6zY2vjmfyBhROhzQS02QEw0rsApNb5qxh6/s1600/IMG_8153.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvH-zN3cyGD46x7mfSFDqBVvTa-RohaOR8TXOiSkhqgiG97JcrYoouP8mJTDJTwPSota6maXIobah1pd8ayvwTfTBpllGRsfHd5LPIOBf_gp6zY2vjmfyBhROhzQS02QEw0rsApNb5qxh6/s640/IMG_8153.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exterior de la baita<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><b style="background-color: black;">J</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><b style="background-color: black;"><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
<b><span style="background-color: black; color: white;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-21108840930834324812019-08-22T09:15:00.001+02:002019-09-27T08:26:10.340+02:00El bosc sagrat de la Santa Bauma<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Hi ha boscos que presenten, abans d’anar-hi, unes notables expectatives. Aquest és el cas del forest de la</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span><i style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Santa Bauma</i><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">, del qual diverses fonts me n’havien parlat per la seva monumentalitat i bellesa.</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Finalment, a finals de juliol, va arribar el moment d’endinsar-me en aquell somniat paratge. Des de la llunyania, em va sorprendre que la boscúria s’estenia al peu d’una espectacular cinglera que, en el seu punt més elevat, arribava als 1148 m i on se situava la capella dels Àngels.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7DqaOC_iKdr9-7Dzd2Lut9amSjoxaOBSsA-sXMc-YwJyT8_-mOfRazmh85YzV9hl5wxoKugX7XU0tvp00FJ4uc0e2V-r0U68prsej64stR6GIsNeMbWrGc4Gh2GLEhMtX4OMYquPoUlsV/s1600/IMG_5712.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7DqaOC_iKdr9-7Dzd2Lut9amSjoxaOBSsA-sXMc-YwJyT8_-mOfRazmh85YzV9hl5wxoKugX7XU0tvp00FJ4uc0e2V-r0U68prsej64stR6GIsNeMbWrGc4Gh2GLEhMtX4OMYquPoUlsV/s640/IMG_5712.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En aquesta obaga, orientada al nord, la frescor i la humitat han permès créixer arbres i plantes pròpies d’altres contrades d’europa, com el faig, el pi roig, el boix grèvol... Per tant, sota l’espadat del massís de la <i>Santa Bauma</i>es desenvolupa un món amagat, ple de tresors, de gegants ben antics... que contrasta amb la vegetació de la plana o la solana on creixen les plantes adaptes a la sequedat estival, com les alzines, els pins blancs, les brolles i les garrigues. Cal tenir present que som a només 40 quilòmetres de la costa mediterrània. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJx2ZJboANL3dVCNgFNvfrvF-X7sJeDfPyVSOP60vB0RgcqzWeAPMVTIkBQszVqV92qKGYSDy-LkBV37D9zwatMFylgjYCETzQH-tE8tHHBhJXcx5-0HNHq0zBZqfGnimcrM63gAo3rUb/s1600/IMG_5706.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRJx2ZJboANL3dVCNgFNvfrvF-X7sJeDfPyVSOP60vB0RgcqzWeAPMVTIkBQszVqV92qKGYSDy-LkBV37D9zwatMFylgjYCETzQH-tE8tHHBhJXcx5-0HNHq0zBZqfGnimcrM63gAo3rUb/s640/IMG_5706.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En un dia de calor canicular aquest contrast s’accentua i un té la sensació d’endinsar-se en un paradís de frescor. Quan es comença a caminar pel camí empedrat que porta a la <i>Santa Bauma</i>, primer de tot, apareixen les alzines i els roures, alguns de dimensions colossals i, a mig camí, t’has de fregar els ulls ja que davant teu tens un faig que s’enlaira per damunt dels 20 metres i més amunt t’apareix un pi roig que s’enfila recte cap a la llum. El teu caminar lent per la pendent i per l’espectacle dels arbres s’acaba quan damunt teu s’aixeca un vertical penya-segat calcari i sota seu apareix la <i>Santa Bauma</i>. En aquesta cova la llegenda explica que ja va haver-hi un primer espai de culte a Àrtemis, deessa grega de la natura primigènia i salvatge, i segles més tard, Maria Magdalena, després d’evangelitzar la Provença, s’hi va retirar durant més de trenta anys a pregar i fins el dia de la seva mort, l’any 75. Per tant, som davant d’un espai sagrat de llarga tradició i que al cap de poc temps de morir Maria Magdalena es va convertir en el lloc de peregrinació que encara conserva. Actualment està custodiat per una comunitat dominica que a la plana té una hostatgeria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Pel fet del caràcter sagrat de la cova i de ser un lloc de peregrinació en el decurs dels segles, aquesta obaga ha gaudit, tret del període revolucionari, d’un important grau de respecte per part de la població local i del poder polític i eclesiàstic. Per exemple el pontífex Bonifaci VIII va decretar, el 1299, un edicte segons el qual qui en tallés un arbre seria excomunicat. Primer va ésser reserva reial de caça i actualment és un bosc comunal i, a la vegada, un parc natural. Aquesta situació fa que alguns estudiosos qualifiquin aquest espai forestal com a relictual o fins i tot fòssil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Us en recomano una visita, us agradarà!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAx-Cl4xl5G2_Vy-BWGto84GGNP7AVjIuYC-p1yejXHUJb72EJwP0uQDoRkIXu5oxpxxjpm-Xl7oSNzgAc_E729zBJb7ed6jolpc8FqZi7vUa6K-OU4OdTqO0Y4sg5QCxzfDD7faxBdTm5/s1600/IMG_5697.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAx-Cl4xl5G2_Vy-BWGto84GGNP7AVjIuYC-p1yejXHUJb72EJwP0uQDoRkIXu5oxpxxjpm-Xl7oSNzgAc_E729zBJb7ed6jolpc8FqZi7vUa6K-OU4OdTqO0Y4sg5QCxzfDD7faxBdTm5/s640/IMG_5697.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZz2vc4G7vQCFa4tF-nnBlEDYoCdonXQ-aczWELu-hzIyRsEQW2UsTPXnZolSQLE5JA3qLSNdJUo_VVVGEL1rCtGOKT5PtxgAQ2dzq85_9aGtcP-7gNLyGsQitkEpK2ufZcyZfcrx-TmXW/s1600/IMG_5718.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZz2vc4G7vQCFa4tF-nnBlEDYoCdonXQ-aczWELu-hzIyRsEQW2UsTPXnZolSQLE5JA3qLSNdJUo_VVVGEL1rCtGOKT5PtxgAQ2dzq85_9aGtcP-7gNLyGsQitkEpK2ufZcyZfcrx-TmXW/s640/IMG_5718.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-7100428077713553742019-06-11T18:42:00.003+02:002019-09-27T08:26:19.555+02:00Tane Mahuta. Lord of forest<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Fa uns mesos, el meu bon amic Jesús va dir-me que faria una estada de recerca a Nova Zelanda. Ràpidament, vaig dir-l’hi: Ves a veure en <b>Tane</b>, el senyor del bosc, l’arbre sagrat dels maoris. Coneixia la seva història de llegir-la en el llibre de Thomas Pakenham: “</span><i style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Le tour du monde en 80 arbres</i><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">”</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTbwUo6QVWsyyakeMhjd-uPF9P_8yCC1IxCNrWT4BmKEFriuxf_OfC8uRaQ8ZCNOsyitsxsFN1HEGflEd99j5Bg6I-ZTrgXgwjxnmJNP9egGivsM40M538ljKB5WtE1JbCN5W5Fk-0XxEy/s1600/arbrenovazelanda.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1251" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTbwUo6QVWsyyakeMhjd-uPF9P_8yCC1IxCNrWT4BmKEFriuxf_OfC8uRaQ8ZCNOsyitsxsFN1HEGflEd99j5Bg6I-ZTrgXgwjxnmJNP9egGivsM40M538ljKB5WtE1JbCN5W5Fk-0XxEy/s640/arbrenovazelanda.JPG" width="500" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El dia 20 de maig de 2019, amb motiu de la meva darrera lliçó com a professor de geografia de la Facultat de Lletres fa fer-me un gran regal: la crònica de la coneixença de Tane, escrita a mà i entregada dins d'una carta. A continuació us reprodueixo el text. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">“La primera visita al Tane Mahuta va ser el 8 d’abril de 2018. Vam unir-nos a una visita nocturna amb guies maoris. L’inici de l’itinerari començava a l’entrada del “Waipoa forest”, en el camí que porta cap a les “four sisters”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Tot començà al capvespre, encara amb una mica de llum. Entràvem al bosc de kauris més gran de les terres del nord de Nova Zelanda. La sensació inicial va ser d’estar davant d’un bosc de torres rectes, unes torres natives. Ens vam aturar per veure els dos tipus de llavor (o parts mascle i femella) que fan possible el naixement d’un kauri i en vam veure un petit de dos anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El Kauri és un arbre que creix molt lentament. A mida que ens endinsàvem en el bosc, es va fer de nit. Només la lluna ens guiava entre el silenci i la foscor. Un cop arribats i davant el Tane Mahuta, les guies maoris van començar a cantar. Va ser un moment tendre, especial, màgic... Estàvem enmig de la foscor, notant la humitat del bosc i només guiats per les estrelles. Amb tot i això, es podia intuir la silueta del Tane Mahuta i la seva gran amplada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En la cosmologia maori, Tane és el fill de Ragimi, el pare del cel i de Papatuamuku, la mare terra. Pels maoris, els kauris són sagrats perquè connecten la terra amb el cel i, quan morim, la nostra ànima puja pel seu tronc fins arribar al cel.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Al matí següent vam tornar a veure el Tane Mahuta amb la llum d’un dia molt solejat. Vam accedir per una altre entrada. Ara vam poder apreciar coses diferents a les viscudes el dia anterior: la seva escorça llisa, l’esveltesa d’un tronc cilíndric i pràcticament recte; i a la part superior les seves branques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Actualment els Kauris estan en perill. No se sap del tot cert la causa, però es pensa que un fong transportat en el fang de les sabates dels visitants, fa malbé les seves delicades arrels. Per això a les entrades del bosc hi ha raspalls desinfectants<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El Tane Mahuta és el senyor del bosc. Té uns 2000 anys i les seves dimensions són de 17,7 metres d’alçada, 13,8 metres de perímetres i un volum de 244,5 metres cúbics”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Gràcies Jesús !!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6__0zjv3_0G0j0rA19hSuW2NYWTH6FBeWCdGUtIIQwtHxyWIdP-glsB1MKMcitsmkid_SiwrwAm3pa9hVZtWxg0RaJlemOadTJO-wKqCc6CmzhbBeAFjAi9u9sXa08umJymimMju9vcBJ/s1600/IMG_7820.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6__0zjv3_0G0j0rA19hSuW2NYWTH6FBeWCdGUtIIQwtHxyWIdP-glsB1MKMcitsmkid_SiwrwAm3pa9hVZtWxg0RaJlemOadTJO-wKqCc6CmzhbBeAFjAi9u9sXa08umJymimMju9vcBJ/s640/IMG_7820.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxDra5gDTPelj8nyoSdQWT-fw2kzjw5AH1HX1idFzksc_l7zpQZiTx8bufi2YGK-Vqf9-VhLvhwxZfqaGzwbmwKTeL84J6K63g7jl_3ttQbgidYHec9yrHboh8m2hp5PBKPRgNdSqC10i4/s1600/IMG_7821.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxDra5gDTPelj8nyoSdQWT-fw2kzjw5AH1HX1idFzksc_l7zpQZiTx8bufi2YGK-Vqf9-VhLvhwxZfqaGzwbmwKTeL84J6K63g7jl_3ttQbgidYHec9yrHboh8m2hp5PBKPRgNdSqC10i4/s640/IMG_7821.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-20460741575300077312019-04-15T08:50:00.000+02:002019-09-27T08:26:36.883+02:00L’arbre d’Hipòcrates i els 10 anys de la Facultat de Medicina de la UdG<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El passat 28 de març, es va celebrar un senzill i emotiu acte als jardins de les Àligues, per festejar els 10 anys de la creació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Sempre he defensat que els rituals, sobretot si van lligats a elements naturals, ens retornen els valors i els ritmes de la natura, de la qual tots i cada un de nosaltres formem part. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">L’acte va consistir en la plantació d’un plàtan (Platanus orientalis) per fer memòria de l’arbre llegendari d’Hipòcrates que, des de fa més de 2500 anys, es conserva a l’illa grega de Kos i, paral·lelament, descobrir un bust del pare de la medicina que inclou la inscripció: “<i>Primun non nocere</i>”, és a dir, “abans de res, no fer mal.” <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">A moment d’ara, l’autèntic esqueix del plàtan de Kos es troba a la Facultat de Medicina, sota la cura del seu personal per tal que es desenvolupi, creixi i d’aquí un temps pugui ser plantat al jardí de l’edifici de les Àligues. Cal assenyalar que només sis universitats en el món tenen un arbre descendent del plàtan de Kos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglKhQah4Z5HCHuLKD5E6x2K9GpXAqFpXrkLaIf5xTIoGeXKtCN84W3w_TRLThBxnVfC6g0bmTqox-mfKQvQHnpxGAZnzJ5-QRJT9IVM214SVgDu0y3Y4cLAR6hnb7hoDPp9Bvlbb97vgIa/s1600/IMG_7553.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglKhQah4Z5HCHuLKD5E6x2K9GpXAqFpXrkLaIf5xTIoGeXKtCN84W3w_TRLThBxnVfC6g0bmTqox-mfKQvQHnpxGAZnzJ5-QRJT9IVM214SVgDu0y3Y4cLAR6hnb7hoDPp9Bvlbb97vgIa/s640/IMG_7553.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Però quina és la importància de plantar un arbre i recordar Hipòcrates ? Segons la tradició, el pare de la medicina ensenyava els seus alumnes sota l’ombra del plàtan, fa més de dos mil·lenis. D’aquests ensenyaments neix el jurament i el moviment hipocràtic. Per tant, la Facultat de Medicina de la UdG no només commemora els seus deu anys d’existència, sinó que, segons Joan Sans, els seu Degà, assumeix i reivindica, amb quest gest simbòlic, els principis del moviment hipocràtic com una font d’on han de beure i on s’han d’inserir les arrels dels futurs metges. Tal com diu Joan Sans: “<i>Ens cal reintroduir aquests valors (humanistes) a la medicina, perquè portem molts anys estant massa atents a la part més tècnica.”<o:p></o:p></i></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilGD7HfmrU5lr2JH4Ht48aKAyh59AjfP5otY68Fs9qloo9T9SvvxJx423AFoksLl-HBikcYDAAN_LMlCH0gI2YU81TEl4SwSonfvCWvOaEByeUT9AiZtyyoNzuzgHCfyF7veRjd-fEa46O/s1600/representants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1112" data-original-width="1125" height="632" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilGD7HfmrU5lr2JH4Ht48aKAyh59AjfP5otY68Fs9qloo9T9SvvxJx423AFoksLl-HBikcYDAAN_LMlCH0gI2YU81TEl4SwSonfvCWvOaEByeUT9AiZtyyoNzuzgHCfyF7veRjd-fEa46O/s640/representants.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nikos Kastanos, representant de l'Associació Moviment pel llegat Hipocràtic, Quim Salvi, rector de la Universitat de Girona, Joan Sans, Degà de la Facultat de Medicina i Rosa Núria Alexandre, presidenta del Consell Social de la UdG</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><i><br /></i></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-74754971392035110032018-11-25T18:19:00.001+01:002018-12-01T08:58:09.145+01:00Kořeny, un bon nou amic d’Ànima de Natura! A càrrec de Maria Pellicer<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Aquest és el nom d’un bon amic amb qui ens vam conèixer a primera hora d’un dilluns de tardor. Ara us explico el nostre primer dia junts.
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 28px;"><br /></span></span></span>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="line-height: 28px;">A Ànima de Natura vivim a i amb la natura, al mig del Montseny. S’acosta l’època de Nadal i fruit de la globalització sabem que ha acabat sent tradició adornar amb un arbre les cases dels pobles i les ciutats. És bonic pensà que l’arbre entra a les nostres llars. Els arbres – que jo sàpiga- creixen a la natura, i no acostumen a desenvolupar-se al mig dels menjadors. Així que els hem d’acabar comprant. Ja feia dies que veiem traginar arbrets amunt i avall, i des de la masia ens preguntàvem què faríem respecte aquesta tradició sense trobar una resposta clara que ens ressonés dins nostre.</span><span class="MsoNormal" div="" lang="CA" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;">A la masia ens acostumem a aixecar d’hora, ben d’hora. En Marcel va sortir quan encara era de nit i passant per la carretera va veure aquest bon amic del que us parlo abandonat al voral sense especificar-me on exactament, però que era petit i que feia goig. Li sabia greu no poder parar a recollir-lo, però era massa perillós fer-ho de nit. <o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white;">
</span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjDYPwpqvjfwQm2pAzPbDp8mOiRrVbtnyieO1jBu2rLLG4v33up1vffDaRuBj3s0xMFqeZDPU3nj5KH5scWtfRQkYCIfzK5RUZIUz9JDYWCmD-FgyMDEth8gtz9riWknyGFw5AwuNS4mw/s1600/20181125_092155.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjDYPwpqvjfwQm2pAzPbDp8mOiRrVbtnyieO1jBu2rLLG4v33up1vffDaRuBj3s0xMFqeZDPU3nj5KH5scWtfRQkYCIfzK5RUZIUz9JDYWCmD-FgyMDEth8gtz9riWknyGFw5AwuNS4mw/s640/20181125_092155.jpg" width="360" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Koreny, a la seva nova casa</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;">Més tard, ja de dia, vaig sortir de la masia i amb el temps just davant d’un dia que m’esperava anant amunt i avall amb el cotxe. No esperava veure’l, però casualment (o no!) també me’l vaig acabar trobant, però aquest cop no vaig poder evitar parar-me i convidar-lo a pujar al cotxe. Em digué; “Estic abandonat, acull-me”. La meva sorpresa era que no era pas petit, però no li podia dir pas que no a un bon amic que es troba abandonat a la carretera, i més si hi cabia al cotxe encara que estiguéssim estrets, no creieu? <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;">El dia va passar, i ell, sense protestar per com l’havia col·locat em va acompanyar durant tot el dia dins del cotxe i quan vaig arribar de nou a la masia, i ja de nit, vaig sentir que no havia estat gens sola, tot al contrari, em va acompanyar durant tot viatge un bon amic i em sentí molt ben acompanyada. Fins i tot, es pot dir que vam teixir una estreta relació després de tantes hores junts al cotxe. Va ser una sensació tant màgica com bonica. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;">Des de llavors que l’hem plantat a la Masia, i ens ha dit el seu nom: Kořeny. Significa “arrel” en txec, les arrels que precisament no té (al nostre país), i així hem procedit per fer honor al seu nom i arrelar-lo de nou allí d’on prové; la </span><span style="color: white;">natura! Ara ja podem dir, que tenim un arbre de Nadal al jardí de casa, però no és un arbre qualsevol, és l’amic Kořeny! </span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<span style="color: #191919; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;">TU, com ell, si vols arrelar-te a la natura que som, saps que a la Masia Anima de Natura també hi seràs molt benvingut!</span><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;"><br /></span></span>
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;"><img src="blob:https://www.blogger.com/40bc6c13-98ae-456c-add3-a3bf21750b2e" /></span></span><br />
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;"><img src="blob:https://www.blogger.com/40ce2782-a610-4820-968b-be8a8c2f6b24" /></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaDwalASXeo1Anv4ndScNCEUaMIh4ZHIZ2QWDxJ_dEMCrO-wXGrDj6B1cnRPEhBqKr5bV-GQW5N4qDd_GpNaTCwGVLfIh5haHPEGWQW9r9-JqTU4ThZBILQ6Dzx6f3Ce2KsdcDU8AU0NCf/s1600/Sin+ti%25CC%2581tulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="471" data-original-width="804" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaDwalASXeo1Anv4ndScNCEUaMIh4ZHIZ2QWDxJ_dEMCrO-wXGrDj6B1cnRPEhBqKr5bV-GQW5N4qDd_GpNaTCwGVLfIh5haHPEGWQW9r9-JqTU4ThZBILQ6Dzx6f3Ce2KsdcDU8AU0NCf/s640/Sin+ti%25CC%2581tulo.png" width="640" /></a></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large; line-height: 28px;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://www.animadenatura.cat&source=gmail&ust=1543263529867000&usg=AFQjCNGnzZmj5FeAegmHJZ1inAts7GF9Mw" href="http://www.animadenatura.cat/" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;" target="_blank">www.animadenatura.cat</a></span></span><br />
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJVd4LFgCeYjWpt3baWlPXrYVDs1N2xioucx-xWIkBDl3kIMaBN9sEHL0sNRIy2iV56nFV3d2SAsCMFPcY3q4hCa0StduhHmyV9eCPRk5D9gSKdOEfaU0s2pd-b5t7u6t5SZpf8CaBkboK/s1600/IMG-20181124-WA0009_20181125095258501.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="799" height="638" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJVd4LFgCeYjWpt3baWlPXrYVDs1N2xioucx-xWIkBDl3kIMaBN9sEHL0sNRIy2iV56nFV3d2SAsCMFPcY3q4hCa0StduhHmyV9eCPRk5D9gSKdOEfaU0s2pd-b5t7u6t5SZpf8CaBkboK/s640/IMG-20181124-WA0009_20181125095258501.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white;">La Maria i en Marcel, una parella encantadora!</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
</span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-709963759102330792018-11-22T11:08:00.002+01:002018-12-01T08:58:22.113+01:00El ginkgo del claustre de sant Domènec<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Si us acosteu al claustre de sant Domènec, situat dins l’actual Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, hi trobareu un jove ginkgo, acompanyat d’uns xipresos i un llorer.</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> </span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Aviat farà quatre anys i amb motiu de l’inesperat traspàs d’en Rafel Llussà, degà de la Facultat de Lletres, es va penjà, per homenejar-lo, d’aquest arbre la traducció catalana del poema de J.W.Goethe composat el 15 de setembre de 1815 i que porta el nom de l’arbre: “Ginkgo biloba”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Aquesta fulla que em cria</span></i><i style="color: white;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">l’arbre xinès al jardí</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">un arcà secret confia</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">a qui es plau a aprofundir.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">És potser una criatura</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">que bo i sola s’ha escindit?</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">O en són dues que han pres cura</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">de fondre’s en un delit?</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">La resposta a aquest misteri</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">fa l’enigma lluminós:</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">no sents al meu cant aeri</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">que sóc un i alhora dos?</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><i></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><span style="color: white;">Aquest poema el va recitar, en alemany i català, el Dr. Joan Vergés i la fulla del ginkgo apareixia en el targetó que es va repartir al final de l'acte d'homenatge que la Facultat de Lletres va organitzar per despedir el seu degà. Tot, seguit, us convido a endinsar-vos o aprofondir en la seva història i simbolisme.</span><span style="color: #535353;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9_-rdxMTe0epwlulmW47OD_56SZT1TQnyH9-yR5obw4pK4YH0KWZL7tXhVBUgpBtLAQhM6i_hbDLNBkqGihYzOQ8-kao2w8tjxjar74NwgI66FtQkGAtpZneBVcqX-rIsZGD_IEwQlSYp/s1600/IMG_2784.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1196" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9_-rdxMTe0epwlulmW47OD_56SZT1TQnyH9-yR5obw4pK4YH0KWZL7tXhVBUgpBtLAQhM6i_hbDLNBkqGihYzOQ8-kao2w8tjxjar74NwgI66FtQkGAtpZneBVcqX-rIsZGD_IEwQlSYp/s640/IMG_2784.jpg" width="478" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #535353; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El Ginkgo (<i>Ginkgo biloba</i>) és un arbre de la família de les ginkgoàcies, que prové dels boscos caducifolis de la Xina oriental. Aquest arbre s’adjetitvitza amb la paraula relictual ja que durant el Mesozoic, és a dir fa més de 200 milions d’anys, s’estenia per Amèrica, Europa, Àsia i Austràlia, però poc a poc el seu hàbitat va quedar reduït a les muntanyes de Tiammu, a l’est de la Xina, on forma bosquets entremig de caducifolis i coníferes. Es creu que aquest és el seu hàbitat natural ja que és l’únic indret on apareixen petits rodals de ginkgos. Aquesta afirmació presenta els seus dubtes ja que el ginkgo porta més de 2000 mil anys plantat-se pels temples, palaus i jardins de l’est d’Àsia i es difícil saber on comença la naturalitat i on acaba la mà humana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><span style="color: white;">El ginkgo és un arbre que pertany a les gimnospermes, és a dir, al mateix grup que els pins i els avets. Ara bé, el ginkgo no fa pinyes i l’únic tret de semblança amb les gimnospermes és la forma de desenrotllament de l’arbre ja que presenta un creixement monopòdic, és a dir, que creix sempre per la seva gemma terminal. El resultat d’aquest tipus de desenvolupament és que l’arbre presenta una morfologia piramidal. D’altra part, és un arbre que té una crescuda molt lenta, només cal tenir present que tarda 10 anys en arribar als 10 m d’alçada. D’altra part és un arbre d’una llarga longevitat. En alguns monestirs de la Xina i del Japó se n’han trobat peus mil·lenaris. Les fulles, característiques i inconfusibles, són caduques, llargament peciolades, en forma de ventall, d’un color verd brillant i amb uns nervis molt prims disposats radialment. Les flors masculines i femenines es troben en peus diferents i per aquest motiu diem que es tracta d’un arbre dioic. El fruit és globular i penja d’un llarg peduncle.</span><span style="color: #535353;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4gPCCYTgGqwxkIiTkzlFopPWuufRXL2ccXc2rMgx7DqtZu4twf8BaPmGr4t0dhVNhH0TAZh5zCLCjmbrqGv7-Rz3CYdLFdOlyPgXyUa8AyRkpCF6yrmcjhbjDMpAb9AvQ011wjvigsRp/s1600/IMG_2788.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1196" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEin4gPCCYTgGqwxkIiTkzlFopPWuufRXL2ccXc2rMgx7DqtZu4twf8BaPmGr4t0dhVNhH0TAZh5zCLCjmbrqGv7-Rz3CYdLFdOlyPgXyUa8AyRkpCF6yrmcjhbjDMpAb9AvQ011wjvigsRp/s640/IMG_2788.jpg" width="478" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: #535353; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El Ginkgo és també l’arbre dels cent noms. A la Xina se l’anomenava l’arbre de l’avi i del nét ja que, producte del seu lent creixement, l’avi plantava l’arbre i el net se’n menjava els fruits. També pren el nom de l’arbre dels 40 escuts ja que va ser el preu que va pagar el 1780 un comerciant francès per cada arbre comprat a Anglaterra. Sota el regnat de Lluís XVI el ginkgo se’l coneixia com l’arbre del cel o l’arbre de les pagodes, producte dels seus orígens asiàtics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">El Ginkgo es considera un arbre sagrat a la Xina, Corea i Japó i simbolitza, producte de que és un arbre dioic, la unitat dels punts oposats, és a dir, del nord i el sud, de l’actiu i el passiu, del Yin i el Yang i, a la vegada, és portador de l’esperança, la memòria i la immortalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Des de fa segles que els ginkgos més vells, situats en monestirs, són arbres venerats i acostumaven a estar rodejats per una corda de palla d’arròs trenada que també s’utilitzava per rituals de purificació i que s’anomenava <i>Shimenawa.</i>El ginkgo del temple de Yon Mun a Corea té un diàmetre de més de 4m i es calcula que té 1.100 anys. El del temple de Sendai al Japó s’estima que en té 1.250 anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Al Japó aquest arbre era plantat a les entrades dels temples i pels samurais simbolitzava la promesa de la immortalitat que rebrien si s’havien comportat honorablement en la vida i el combat. Aquest simbolisme del ginkgo com a arbre immortal s’engrandí després de que va sobreviure a la bomba d’Hiroshima. Quan el 16 d’Agost de 1945 la bomba atòmica va ser llançada sobre la ciutat es va pensar que no havia quedat res viu. En canvi, vuit mesos després al costat de les restes d’un ginkgo es va trobar que en sortia un nou rebrot. Avui dia aquell rebrot s’ha convertit en un arbre de 16 m que simbolitza la pau i l’esperança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">D’altra part, la imatge de les fulles del ginkgo emportades pel vent o donant forma als pentinats són un motiu repetit dins dels anomenats Ukiyo-e que retrataven escenes de la vida tradicional japonesa dels segles XVIII i XIX. Actualment ens apareix el ginkgo com a símbol de la ciutat de Seul i de la Universitat d’Osaka.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="color: white; font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">L’ús medicinal de les fulles i fruits apareix esmentat en els llibres de medicina xinesa tradicional; s’atribueixen al ginkgo efectes beneficiosos sobre el cor i els pulmons. Actualment existeixen plantacions de ginkgos dutes a terme per a la indústria farmacèutica, per tal d’aprofitar els seus compostos químics. Els fruits del ginkgo són presents a la cadena alimentària asiàtica ja que sempre s’han recollit i es mengen bullits o fregits. També s’han utilitzat en la cerimònia del té o com a complement per beure sake.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><span style="color: white;">El botànic i metge alemany Engelbert Kaempfer (1651-1716) que va ser un empleat de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals que va arribar al Japó el 1689. Va romandre en aquest país dos anys. Visitant monestirs va trobar-se el <i>ginkgo biloba</i>que, en aquell moment, només es coneixia com a registre fòssil. Per tant, té l’honor de ser el primer científic occidental en descriure aquesta espècie. De ben segur que els científics xinesos, japonesos o coreans ja la coneixien. Cal tenir present, tal com em recorda l’amic Josep Maria Mallarach, que la medicina tradicional xinesa o el feng-xui són ciències, no pas “coneixements ecològics tradicionals” com de vegades, des d’Occident, despectivament se’ls anomena.</span><span style="color: #535353;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-36123516328235867012018-11-20T18:54:00.002+01:002018-12-01T08:58:43.429+01:00Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Aquest llibre, després de llegir-lo la meva mare, em va caure a les mans amb la màxima: “</span><i style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">no t’agradarà</i><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">”!</span><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Doncs la veritat és que feia molt de temps que un text no m’atrapava amb tanta força. Sabia que tractava sobre la pèrdua d’un ésser estimat: el company i d’altres morts familiars ben doloroses i l’única cosa que em va empènyer a llegir-lo era la curiositat vers quin paper tindrien les plantes en aquesta dramàtica història. Ara bé, la força de la protagonista -que narra la història en primera persona- t’absorbeix i sense adonar-te’n vas submergint-te i fent teves totes les seves contradiccions, pors i, sobretot, tot el seu dolor i incomprensió per entendre el gir que pateix la seva vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHkBgNY6G3GGsPp4TPHJOzCMRhhOOZ040GuRi1lbVE_VfXFGMucekFlZzqEtiISCXKVa_yYQZm8ZaEB5Moinx1ZitDp75nOyeRnvvHi9iKSO2BHzAa2b3xOJhRxMJrFWqQ8GNSj4gvhLiV/s1600/650_1537365526plantes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="650" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHkBgNY6G3GGsPp4TPHJOzCMRhhOOZ040GuRi1lbVE_VfXFGMucekFlZzqEtiISCXKVa_yYQZm8ZaEB5Moinx1ZitDp75nOyeRnvvHi9iKSO2BHzAa2b3xOJhRxMJrFWqQ8GNSj4gvhLiV/s640/650_1537365526plantes.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Però tornem a les plantes. Les plantes, que donen títol al llibre, eren les del seu company i després del primer estiu sense ell i d’oblidar-se d’engegar el rec automàtic, les troba totes mig mortes i ella mateixa accepta que: “només sobreviuen les kènties, les cintes i el taronger”. Davant d’aquest terrabastall recorda les paraules del seu company que deia que <i>som només una part del planeta i que tant el regne animal com el vegetal mereixen la nostra atenció </i>i pensa que si l’esperit del seu home encara rondava per la terra segur que estarà enmig de plantes. A partir d’aquesta evidència, proclama: “<i>No us penso deixà morir”!</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">La història de la Paula amb les plantes de la terrassa d’en Mauro, apareix i desapareix, però forma part del dol que pateix la protagonista. En un cert moment, recorda que ell deia que parlar amb les plantes era un acte íntim i transformador, un acte de fe per aquells que no creuen en els miracles i la Paula anota a la seva llista de reptes: “<i>Aprendre a parlar amb les plantes”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Finalment, el llibre, com el dol, acaba amb la renovació de totes les plantes de la terrassa per tal que una altra persona, que ocuparà el seu pis, les cuidi i s’acomiada d’elles, tot dient: “<i>Hi estareu bé, aquí. Val la pena, viure. A vegades costa, no us enganyaré, però us prometo que val la pena.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">En conclusió i tal com demanen Edicions del Periscopi, que aposten per la bona literatura en català, us recomano que llegiu, <i>Aprendre a parlar amb les plantes</i>de Marta Orriols. De ben segur que us agradarà més que molt!<o:p></o:p></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-50527606920882407512018-11-13T19:16:00.000+01:002018-12-01T08:59:14.234+01:00Lluís Duch, alguns records de les seves lliçons a la Facultat de Lletres de la UdG <div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Em sento afortunat d’haver escoltat, la major part, de les lliçons que va impartir Lluís Duch el novembre de 2017 a la sala de graus de la Facultat de Lletres, convidat per la Càtedra Ferreter Mora</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref1" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[1]</span></span></span></a><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">i que portaven per títol: “Sortida del laberint. Una trajectòria biograficointel·lectual”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Va parlar de Montserrat, de les diferents estades en universitats alemanyes, de política i religió, del mite i el símbol... Tenia un parlar pausat, tranquil i sempre assegut darrera la taula i amb els seus papers a les mans. També vaig poder saludar-lo a l’hora del cafè, entre lliçó i lliçó i, vaig comprovar que era una persona austera en el vestir, molt cordial i assequible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5DOpkqmnoD11C_h2g8zuFWIsEKS3GFCowKgRX3YWpxFTmE1s7jH7JAuX6VqDkXudkn2S6mTyDeEI7tDwgSvCgI4OlMbA-A1xIIaSMEJxvvK0NIlgcuWRTEbHjx9cVJa_JGreEYshglfT/s1600/IMG_6846.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1024" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-5DOpkqmnoD11C_h2g8zuFWIsEKS3GFCowKgRX3YWpxFTmE1s7jH7JAuX6VqDkXudkn2S6mTyDeEI7tDwgSvCgI4OlMbA-A1xIIaSMEJxvvK0NIlgcuWRTEbHjx9cVJa_JGreEYshglfT/s640/IMG_6846.PNG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Atresorava una immensa erudició, però no defugia, com a antropòleg i monjo de Montserrat, els grans temes que afecten l’ésser humà en l’actualitat. També va parlar, encara que poc, de les relacions entre la societat i la natura. Recordo aquestes interessants frases: A la societat actual hi ha una deseducació dels sentits corporals, que són bàsics per viure la natura. La natura, actualment, està a disposició de l’ésser humà sense cap sentiment de responsabilitat. A Europa, la persona és cada cop més important i la natura s’ha convertit en un magatzem. Ja no hi ha aire de família entre la natura i la persona. Viure amb harmonia amb els ritmes naturals genera viure sense presa. Les màquines són les que generen presa ja que tenen un ritme mecànic no biològic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Afortunadament ens resten els nombrosos llibres que ha publicat. Descansa en pau.</span><br />
<div>
<br clear="all" /><hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span></span></span></a><span lang="CA"></span><span lang="ES-TRAD">Es poden visualitzar a la web de la cátedra: <a href="http://www.catedraferretermora.cat/" style="color: purple;">www.catedraferretermora.cat</a><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-43553619999898457262018-10-29T10:10:00.001+01:002018-12-01T08:59:25.442+01:00La tardor, una lliçó per la vida.<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;">Ara que la tardor meteorològica ha arribat, és un bon moment per aprofundir en el seu simbolisme. Aquesta estació genera, sobretot, en els boscos de fulla caduca, l’inici de la caiguda dels fruits, com les castanyes, i del fullatge. Aquest procés provoca que molts d’aquests arbres, com els cirerers, els aurons, les moixeres o els faigs ens regalin tot un esclat de colors que passa dels verds estivals, als ocres, als vermells, als auris... Els boscos montans és converteixen en una festa pels ulls i pel nas ja que el sotabosc s’omple de bolets. Per tant, abans d’entrar a la letargia hivernal, molts arbres i arbustos es vesteixen amb els seus millors vestits per tal de tancar el joiós estiu i preparar-se pel llarg i fred hivern.</span><span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"> </span><br />
<span style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Q1smd7HGkVJvj0uiBeXnYI0LWLj_e2dWN2W4wNuCNPdqlRVzZn2cT6oewM8v2LMloPmVAuInWYGSjVn_8tbj37ifTu4gYQKNQikrXM3CLU9lh1QllpJHbxQkV25ENdJc4DsD0675J7-D/s1600/foto+50.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_Q1smd7HGkVJvj0uiBeXnYI0LWLj_e2dWN2W4wNuCNPdqlRVzZn2cT6oewM8v2LMloPmVAuInWYGSjVn_8tbj37ifTu4gYQKNQikrXM3CLU9lh1QllpJHbxQkV25ENdJc4DsD0675J7-D/s640/foto+50.JPG" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri"; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Si volem aprendre d’aquest cicle estacional ens cal, com diu Vicenç Santamaria, monjo de Montserrat, vestir-nos de nuesa, és a dir, saber desprendre’ns de les nostres millors teles i cercar dins nostre l’essència del que som, per preparar-nos pel llarg hivern i tornar a esclatar a la primavera on ens tornarem a vestir amb les nostres millors gales. La nuesa de l’arbre després de perdre totes les seves fulles i fruits, ara ja colgats sota terra és una lliçó de que hi ha un temps per fruir externament i un altre per cercar l’essència que hi ha dins nostre. Com diu en Vicenç: “<i>La tardor que és el final, al mateix temps és l’inici. En el moment que sabem despendre’ns del nostre propi esclat, com fan els arbres a la tardor, que es despullen, es desprenen de pigmentació... comença la retrobada amb la teva essencialitat. Fer aquest pas, genera que la mort aparent que representa la tardor es converteixi en un nou inici”</i><o:p></o:p></span></div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2469742627097385812.post-16390537556341590412018-10-03T12:08:00.001+02:002018-12-01T08:59:37.028+01:00Una nova espiritualitat naturalística laica<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">Des de fa uns anys s’està desenvolupant una nova espiritualitat naturalística laica que té com objectiu viure la Natura com un espai per trobar la pau interior o per millorar la salut. Només cal tenir present l’enorme quantitat d’articles de revistes </span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref1" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[1]</span></span></span></a><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">, diaris </span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref2" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[2]</span></span></span></a><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">, programes de ràdio</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref3" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[3]</span></span></span></a><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">o llibres</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref4" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[4]</span></span></span></a><span style="font-family: Calibri; font-size: 14pt;">que parlen d’aquesta temàtica i que promouen un acostament a la Natura i, sobretot, als boscos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Roberto Mercurio<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftnref5" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;">[5]</span></span></span></a>en el seu bloc afirma que els nous guies o ideòlegs d’aquesta espiritualitat naturalística laica han substituït els vells confessors eclesiàstics, producte de l’ambient de secularització que viu la societat occidental i dels diferents escàndols que ha protagonitzat l’església catòlica. Ara bé, la nova litúrgia fonamentada amb el silenci, la lentitud, l’obertura dels sentits, la meditació o la contemplació; encara que té clars lligams amb els escrits dels autors nord-americans de la segona meitat del segle XIX, com Henry David Thoreau o John Muir, té també moltes similituds amb l’eremitisme religiós mil·lenari, amb la vida monacal contemplativa o amb les pràctiques espirituals dels diferents pobles indígenes. Per exemple, si llegiu aquest fragment, de l’eremita búlgar, sant Joan de Rila (876-946):<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">“<i>No he trobat cap home aquí, només animals salvatges i un bosc impenetrable. Em vaig establir sol enmig d’aquests animals i el cel era el meu refugi, el meu llit la terra i l’aliment les herbes</i>”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Trobareu moltes similituds amb els escrits de Thoreau o Muir ja que des de l’agnosticisme o la fe, la Natura ens permet posicionar-nos com a persones en les coordenades que hi ha entre el cel i la terra i, a la vegada, trobar resposta a les grans preguntes existencials: quins són els nostres orígens, quin és el nostre lloc en el nom, la nostra identitat, el valor de la mort... Per tant, el bosc-temple, ja sigui des del laïcisme o l’espiritualitat religiosa ens fa sentir part de la creació o de la casa comuna que és la Natura i de la qual tots en formem part i, a la vegada, sota el sostre verd o recolzat en les columnes-troncs dels arbres aprendrem a viure millor les nostres necessitats quotidianes i integrar noves actituds, com el silenci, les ombres, la llum, la solitud, la malaltia, la bellesa, la por...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Si no volem que les noves fórmules que promou l’espiritualitat naturalística laica: com abraçar un arbre, o respirar calmadament l’atmosfera forestal es converteixin en activitats efímeres o producte d’una moda; no només necessitem continuïtat sinó entendre que per moltes tradicions religioses i per tots els pobles indígenes la Natura s’escriu en majúscules ja que és sagrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Cambria; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 14pt; line-height: 28px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPn88qzXDkckbC7H5rVWQaQpbJ_tBkgZhKkb1Fg6o_rk6lnzdr-AtZ1oUuKLoN_GrtF_apqFa1wSDbgidd7_vjgMpTM2BeTC1xCs6Fe4dVBdgNXtpBFBJWzJGCnpBfiSXNqdBp9ixR-r-/s1600/20160725_065613_1_bestshot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXPn88qzXDkckbC7H5rVWQaQpbJ_tBkgZhKkb1Fg6o_rk6lnzdr-AtZ1oUuKLoN_GrtF_apqFa1wSDbgidd7_vjgMpTM2BeTC1xCs6Fe4dVBdgNXtpBFBJWzJGCnpBfiSXNqdBp9ixR-r-/s640/20160725_065613_1_bestshot.jpg" width="640" /></a></div>
<div>
<br clear="all" /><hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[1]</span></span></span></span></a><span lang="CA"></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">A tall d’exemple només esmentarem dos exemples:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">La revista CuerpoMente, en el número 315, titula el seu editorial: “Doctor Bosque” i després dedica el seu dossier als “Baños de bosque”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">La revista Le Point, en el numero 2356 del 2017, dedicat un monogràfic als: “Les arbres. Leurs surprenants bienfaits”<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></span></a></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[2]</span></span></span></span></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">La Vanguardia del 29 de setembre de 2014 treia un article titulat: “Menys pastilles i més passejos pel bosc”<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></span></a></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[3]</span></span></span></span></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">El programa de Catalunya Ràdio, L’ofici de viure, ha dedicat un parell de programes a parlar del llenguatge dels arbres i els banys de bosc<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></span></a></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[4]</span></span></span></span></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Miyasaki;Y. <i>Shirin-yoku. Baños curativos del bosque</i>, Ed. Blume<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Lavrijse,A. <i>Shirin-yoku. Sumergirse en el bosque</i>, Ed. Lince<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri;">Mencagli;mM. Nieri,M. <i>La terapia segreta degli alberi</i>, Ed. Sperling & Kupfer<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn5">
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></span></span></a></div>
<div class="MsoFootnoteText" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri;"><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">[5]</span></span></span></span></a><span lang="CA" style="font-family: Calibri;">www.robertomercurio.wordpress.com<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Josep Gordihttp://www.blogger.com/profile/02790755369194172435noreply@blogger.com12