Possiblement una de les escenes més representades en l’art sigui l’expulsió del paradís d’Adam i Eva després de menjar la fruita prohibida. En primer lloc analitzarem el text del Gènesi i posteriorment el mite de les pomer de les pomes d’or del món clàssic i em traurem les oportunes conclusions.
Podem començar revisant que diu el Gènesi (Gn 3,1-14) i, ràpidament, ens adonarem que l’arbre situat al bell mig del paradís és anomenat l’arbre del coneixement del bé i del mal. Aquest arbre també s’esmenta com l’arbre de la serp o l’arbre del pecat ja que sota aquest arbre l’home i la dona prenen consciència del seu nou estat de nuesa no només material sinó també espiritual després d’haver tastat el fruit prohibit. Si llegiu el fragment del Gènesi us adonareu que no s’esmenta cap espècie concreta d’arbre. En canvi, quan es parla que l’home i la dona van cobrir la seva nuesa van fer-ho amb fulles de figuera. Amb el pas del temps i com que en llatí la pomera s’anomenava malus es va associar aquest arbre com a arbre del coneixement del bé i del mal i la poma com a fruita prohibida.
“La serp era el més astut de tots els animals salvatges que el Déu havia fet. Digué, a la dona:
-Així, Déu ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona li respongué:
-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp replica a la dona:
-“I ca, no moriríeu pas! Déu sap prou que el dia que en mengeu, se us obriran els ulls i seríeu com els àngels, que coneixen el bé i el mal”.
La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement que donava gust de mirar-se’l i era temptador per adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menja. En donà també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. I cosiren fulles de figuera i se'n feren faldars.
Sentiren els passos del Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda,i l’home i la seva dona s’ amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè Déu no els veiés.
Però Déu cridà l'home:
-On ets?
Ell va respondre:
-He sentit els vostres passos al jardí , he tingut por i m'he amagat perquè vaig nu.
Li replicà:
-I qui t'ha fet saber que anaves nu? Que potser has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
L'home respongué :
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
Llavors Déu va dir a la dona:
-Què has fet?
La dona va respondre:
-La serp m'ha convençut que en menges”