dimarts, 27 de setembre del 2011

El bosc de Virós, un bosc de ferro.

He tingut el plaer de poder passejar pel bosc de Virós, situat a la vall Ferrera, tant a l’estiu com a la tardor. Per aquest motiu, la informació apareguda al diari “Ara” del 9 de Setembre sobre els boscos de ferro em va interessar d’allò més. La notícia explicava la creació d’una xarxa d’itineraris per conèixer la història de la producció de ferro a la vall Ferrera: “Durant gran part dels últims dos mil anys aquests boscos no han  parat de treure fum. Un fum provinent dels centenars de carboneres que s’amaguen avui en dia sota els troncs dels arbres que omplen la vall. I no només s’hi amaguen carboneres, sinó que també s’hi ha descobert restes de mines i de forns que van començar a funcionar a l’època romana”.

Els itineraris senyalitzats pel bosc de Virós permeten conèixer les restes de carboneres –es calcula que n’hi ha un miler -, de forns metal·lúrgics -dels quals n’hi ha una quinzena i de més de 200 mines de mineral de ferro.

Interior del bosc de Virós
Per casualitats del destí quan va aparèixer aquesta notícia estava llegint l’interessant i exhaustiva tesi doctoral del geògraf Albert Pèlachs, titulada: “Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català. Aplicació de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la vall Ferrera”.
En els seu treball, Pèlachs afirma que del bosc de Virós sortia bona part del mineral de ferro que permetia alimentar la major part de les fargues que funcionaven a la vall Ferrera, i la seva àrea d’influència, entre el 1750 i el 1850, que es considera el període de màxima pressió metal·lúrgica en aquesta part dels Pirineus. Una part de la tesi es dedica a presentar una reconstrucció de la geohistòria ambiental de la Coma de Burg i la vall Ferrera des del màxim glacial, fa uns 16.000 anys fins l’actualitat. Aquest és un apartat de gran interès ja que es dibuixa l’evolució del paisatge forestal i les seves interrelacions amb l’activitat antròpica. 

Acabem l’entrada esmentant unes paraules de les conclusions de la tesi d’Albert Pèlachs: “l’actual distribució de la vegetació està fortament afectada i condicionada per l’activitat humana, uns paisatges que són la suma pretèrita de més de sis mil·lennis d’activitat antròpica pràcticament ininterrompuda, la gestió de la qual no es pot deslligar de les pràctiques locals, dels seus interessos i de les seves necessitats i del fort arrelament patrimonial que els veïns tenen del lloc”.

Recordeu-vos de visitar el bosc de Virós !!
Rodal de pi roig

diumenge, 18 de setembre del 2011

L’Alzinar Sagrat de sant Francesc d’Assís


A uns quilòmetres d’Asissi i enfilant-nos per la muntanya de Subasio, s’arriba a un dels espais forestals italians amb més càrrega espiritual. Es tracta de l’espai anomenat: Eremo delle Carceri. En italià carceri significa retir. Per tant, ho podem traduir com el lloc de retir dels eremites. La història d’aquest indret comença l’any 1225 quan sant Francesc d’Assís aconsegueix el permís per a ell i els altres germans franciscans per poder retirar-se a meditar isoladament en aquest espai. Actualment encara es poden observar les grutes on es retiraven a meditar sant Francesc o sant Rufí. A mitjans dels segle XV sant Bernat de Siena va construir-hi un petit claustre i actualment una comunitat de clarisses custodia l’espai.

L’Eremo és, tret del petit santuari, un bosc d’alzines amb roures a més a més  d’algun auró i és ple de camins ben traçats, els quals acostumen a estar ben protegits per murs de pedra seca o per feixes de branquillons. De tant en tant apareixen petits espais que et conviden a meditar o pregar. Es tracta doncs d’un indret on ja a l’entrada es recomana silenci per tal de poder gaudir de la natura i sentir-se en íntima comunió amb ella, tot seguint l’exemple de sant Francesc que està considerat el pare de l’ecologia i el patró dels forestals.
Cartell d'entrada al bosc sagrat de sant Francesc

M’agradaria entretenir-me a parlar del bosc. Actualment aquest espai es propietat del Corpo Forestale dello Stato. Aquest ens gestiona l’espai per fomentar la passejada i mantenir els valors ambientals. El resultat és que som davant d’un dels alzinars monumentals més espectaculars de la mediterrània i conseqüement la passejada ens permet gaudir d’unes alzines i roures de dimensions espectaculars.

Tot i que no sabem com era en el segle XIII aquest espai, la llunyania de la ciutat, les formes agrestes de les roques calcàries que de manera natural generen petites balmes -fàcilment convertibles en grutes o coves on reposar- i la densa coberta arbòria fan d’aquest bosc un espai especial i únic. Per tant, no se’ns fa estrany  que sant Francesc se sentís subjugat i visqués l’alzinar com un temple on els troncs són les columnes i les capçades dels arbres les voltes i els vitralls.

En definitiva, passejar per entremig d’aquest espectacular alzinar et permet, a més a més de gaudir dels valors naturals del bosc, sentir que et mous pels mateixos camins que el sant va trepitjar i seure en qualsevol racó permet sentir-te en plena harmonia amb el món natural i que vulguis dirigir-te als gegants que t’envolten com a germà arbre !!
La capçada de l'alzinar
Caminant per l'alzinar

diumenge, 11 de setembre del 2011

Boscos a la pintura flamenca I

Aquest estiu hem pogut visitar dos grans museus holandesos: el petit però extraordinari Mauritshuis (www.mauritshuis.nl) a La Haia i  el Rijksmuseum (www.rijksmuseum.nl) d’Amsterdam. 

En el Mauritshuis es troben algunes de les obres dels grans mestres de la pintura flamenca,és a dir, la desenvolupada a Flandes entre els segles XV i XVII i que, partint de les temàtiques religioses pròpies de la pintura gòtica, són capaços de desenvolupar-ne de noves:  el paisatgisme, el retrat, el costumisme de la vida quotidiana...

De la visita al museu i en  relació amb els boscos ,hi ha hagué un quadre que va  captar la nostra atenció de manera especial, es titula:Escena forestal i és de Gerard David (1460-1523). Es tracta d’una pintura que retrata un dens bosc de roures, faigs i nogueres, i  els arbres apareixen pintats amb gran detall (Fotografia 1). 

Fotografia 1. Escena forestal. Gerard David, 1510
Cal assenyalar que, dins del bosc, no hi ha cap figura humana, només uns animals pasturant. De la primera observació vam treure’n la conclusió que era pintura clarament naturalística, sense cap rerefons religiós.  

La nostra sorpresa va ser notable quan posteriorment vam llegir en les explicacions que vam trobar en el mateix museu, que el tema del bosc no era un element estrictament decoratiu sinó que estava inspirat en uns versicles del profeta Isaïes (Is,32: 15-16). D’altra part, aquestes dues pintures eren el tancament d’un tríptic de temàtica religiosa i, per tant, aquestes peces només podien observar-se quan el tríptic estava tancat. 

¨"Fins que vessi sobre nosaltres l’esperit vingut de dalt. Aleshores el desert es convertirà en un jardí, i el jardí serà tingut per un bosc
(Is,32: 15-16)

En conclusió vam passar de pensar que ens trobàvem davant d’un dels primers paisatges forestals -ja que es va pintar el 1515 -a entendre que el bosc tenia una clara simbologia religiosa dins d’una obra estrictament religiosa.