En aquest post trobareu fotografies meves que
volen ésser una simple il·lustració als pensaments de Raimon Panikkar traduïts del
llibre: “Iconografía del espacio sagrado” publicat l’any 2002 i que podeu consultar
al fons Panikkar de la Biblioteca de barri vell de la Universitat de Girona.
 |
| Gran Canyon a Arizona |
“Descobrir la vida de la terra suposa entrar
en relació personal amb ella. Evidentment, relacionar-se amb la terra, com amb
una persona, no pot mesurar-se amb paràmetres científics,..., la relació personal
amb la terra és una relació sui generis.
És diferent de la que tenim amb els éssers humans, amb els animals o amb les
plantes. Una rosa no és una pedra, però tampoc la pedra és com el número cinc”
 |
| Posta de sol al Great Salt Lake a Utah |
“ La natura inspira temor, provocació,
adoració i, a vegades, és considerada com el terme superior d’una relació
personal. Aquí, la personificació i la divinització van, generalment, agafades
de la mà. L’ésser humà se situa al bell mig de totes els forces naturals i
divines de l’univers. La natura engendra déus, éssers vius, persones i tot
tipus de coses. Ella és la gran procreadora”
 |
| Lluçanès |
“Mentre no contempli cada tros de la terra
com el meu cos, no només menyspreu la terra, sinó que també menyspreu el meu
cos”
 |
| Solsonès |
“Jo crec que la tasca de l’ésser humà no és
dominar la natura, sinó, simplement, conrear-la, és a dir conrear-se a un
mateix i a la naturalesa, precisament perquè no es poden separar,..., jo no
estableixo diferència entre el conreu del cos, el de l’ànima i el de la natura”
 |
| Giverny a la vall del Sena |
“Imaginem que les flors no pensen ni tenen
consciència de la seva bellesa. I nosaltres, tal com diu l’Evangeli de Sant
Marc, som més que flors. Ara bé, per desenvolupar la bellesa humana, tenim que
aprendre de la flor que explota la seva bellesa des de l’interior, sense
esforç, sense violència, amb el ritme adequat i en el moment oportú. L’Evangeli
diu que tenim que contemplar els lliris del camp i els ocells del cel, no
reflexionar sobre ells ni portar-los a casa per observar-los millor. La nostra
cultura, tindria que ser, al menys, tant natural com la cultura d’una flor”
