Faulkner i els boscos

Quan el literat americà William Faulkner (1897-1962)  publica el relat: “El oso” som davant d’un text on els grans boscos, on viu l’ós Old Ben, són descrits com un espai immens, perdedor... on existeixen unes altres normes i, en conseqüència, el bosc es converteix en un espai d’iniciació del jove caçador i la relació entre l’ós i el caçador en una relació quasi religiosa ja que la caça es converteix en un ritus iniciàtic en que el protagonista s’endinsa i ha de superar les foscors dels boscos i prendre consciència del paper de l’ésser humà amb la natura i el bosc en el santuari on es practica aquest ritus. Les boscúries que descriu Faulkner es converteixen en un mon que està apunt de desaparèixer per l’ambiciosa societat industrial americana i on es contraposa la cosmologia que tenen els indis que viuen en aquests boscos i que es fonamenta en una concepció sagrada de la natura amb les actituds destructores de la societat industrial.