Sempre he
pensat que els poetes són pacients observadors de la realitat. En els versos
del poema 3 del: "Paisatge amb hivern" trobareu retratats el silenci,
el fred, el misteri...
has vist el
bosc
enllà del
riu
freds
esquelets de roure?
res no
respira
el brancatge
arrissat
com un dubte
fòssil
res no s'hi
mou
com és
feixuga
la tarda
la neu
l'has vist,
el bosc?
transfigurat
no hi ha
record
ni fullaraca
com l'altre
bosc
més enllà de
la vida
Del poemari
"El Volcà" d’Anna Dodas. En el següent link trobareu un article de
Mònica Boixader que parla d’aquesta malaguanyada poetessa: http://www.nuvol.com/opinio/anna-dodas-i-un-clam-modest-contra-el-silenci/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada