Benvolguts,
Abans de res vull expressar que per mi és un
honor i una enorme alegria que la XCT hagi inclòs dins dels actes de
presentació de la Setmana de la Natura la presentació del meu llibre: “Tornar a
la natura” i que com a complement a les meves paraules fem una passejada per la
fageda d’en Jordà i així lliguem la lectura amb la natura. En conseqüència,
també vull agrair als responsables del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa el fet d’haver-nos aixoplugat a Can Jordà i programar l’esmentada
caminada, al llarg de la qual m’agradaria proposar-vos posar en practica alguns
dels consells esmentats en el meu llibre.
Les meves paraules volen ser un viatge per
diferents personatges que són presents, directament o indirectament, entre les
pàgines del meu llibre.
El primer d’ells és Stefano Mancuso, professor
de la Universitat de Florència i membre del Laboratori Internacional de
Neurobiologia Vegetal (www.linv.org) Mancuso, en el seu imprescindible llibre:
“Verde brillante. Sensibilità e intelligenza
del mondo vegetale” afirma que malgrat que les plantes no tenen ulls, nas,
orelles o cervell, poden veure, sentir, comunicar-se i fins i tot gaudir
d’intel·ligència, sobretot si tenim present com a definició d’intel·ligència,
la capacitat de resoldre problemes. Per tant, aquest científic ens convida a
superar les dues característiques que majoritàriament associem a les plantes:
immobilitat i insensibilitat i a pensar que simplement són éssers vius
diferents a nosaltres, però que mereixen més atenció per part nostre ja que,
entre altres funcions fan de vas de comunicació entre el sol i el conjunt dels
animals. Per tant, tenen una funció universal. Dit amb paraules més clares:
sense els vegetals no hauria altres espècies. A més a més, estudis recents han
demostrat que les plantes són sensibles, es comuniquen entre elles i amb els animals,
dormen, tenen memòria per saber com han d’actuar davant de certs perills, saben
processar informació del seu entorn natural per adaptar-se i establir un
comportament apropiat. En conseqüència, segons Mancuso, té sentit parlar
d’intel·ligència vegetal i de neurobiologia vegetal.
Mancuso té un altre llibre titulat: “Uomini
che amano le piante” en el
qual explica la relació de diferents
personatges de la historia amb les plantes. Un d’ells és el filòsof francès
Jean-Jacques Rousseau. El filòsof que des de jove es va convertir en un gran
aficionat a la Botànica. Ell mateix escriu, en una carta dirigida a un amic: “”Un dia d’aquests en convertiré en una
planta, em sembla que ja em surten les arrels”. Producte d’aquesta passió va
escriure un manual de Botànica que es publicà pòstumament i que és resultat
d’unes cartes dirigides a la filla d’una amiga per explicar-li les
característiques i bondats de les plantes i per aquest motiu el manual es
titula: “Cartes elementals sobre la
Botànica” i es pot considerar el primer manual de caire divulgatiu sobre la
botànica ja que està escrit amb un llenguatge molt amè i planer. Per tant, no
és gens estrany que algun dels seus textos es dirigeixi als joves, d’aquesta
manera: «Jove, alça't i camina perquè és
en el camí, en l’excursió a peu pels camps, pels boscos, per les muntanyes on
et retrobaràs, on seràs autènticament tu, on et podràs refer de les ferides i
els esgarips de l’ànima». En el llibre: “Discursos. Professió de Fe” esmenta la natura com una escola, com
un retorn al paradís, a la veritat inmaculada: “Oh home, de qualsevol contrada que siguis, siguin les que siguin les
teves opinions, escolta; heus aquí la teva història, tal com he cregut
llegir-la, no als llibres dels teus semblants, que són mentiders, sinó a la
natura, que mai no menteix. Tot el que serà d’ella serà vertader”
Parlant de francesos
voldria esmentar la pel·lícula dels directors Jacques Perrin i Jacques Cluzaud:
“Les saisons” que és una magnífica i
preciosa història sobre l’evolució del paisatge d’Europa des de la darrera
glaciació i el paper de l’ésser humà. A part de recomanar-vos, ferventment,
aquest film, m’agradaria subratllar dues frases del sintètic guió. La primera
fa referència a la vida com a viatge i esmenta que els nostres companys
d’aquest preciós viatge són la resta dels éssers vius. Per tant, s’estableix un
parentiu quasi fraternal entre totes les espècies ja que participen del mateix
itinerari. La segona idea que em va frapar és la necessitat, no només de
concebre totes les espècies com a companys de viatge, sinó d’establir amb elles
una nova aliança que ens permetin respectar-les i estimar-les per tal que el
camí sigui llarg.
Per acabar vull
parlar-vos del poeta Joan Maragall i de la fageda d’en Jordà. En un pujolet que
hi ha a l’entrada de la fageda, tot venint de l’aparcament de can Serra hi ha
un monòlit que duu la següent dedicatòria: “Sagrat
a la memòria de Joan Maragall” Aquest monòlit el van portar els olotins en
un carro tirat per bous després de la mort del poeta i la tala de la fageda
monumental que va conèixer el poeta. Al seu peu si ha posat el poema: “La fageda d’en Jordà” que esmento en el
capítol titulat: Caminar en silenci pel bosc. Ara bé, el que m’agradaria
recalcar i comentar és la paraula sagrat que apareix en el monòlit. Per què
apareix aquesta paraula ? Doncs, senzillament perquè el poeta era una persona
creient i devot de sant Francesc d’Assís que entenia i relacionava la natura
amb la creació i per tant calia considerar-la sagrada i en conseqüència lloar i
respectar-la
En conclusió, el
llibre “Tornar a la natura” de clara inspiració rousseauniana és una invitació
a tornar a cercar les connexions, sensorials i vivencials, amb el nostre entorn
natural i a reapendre ritmes més lents
que ens permetin tornar-nos a encantar, encisar i estimar a nosaltres mateixos,
que també som natura, i als nostres companys de viatge. El llibre també ens
proposa anar més enllà. Tal com diu Jordi Pigem, la interpretació materialista
de la realitat es queda curta per entendre i gaudir de tot el passa al nostre
entorn, o dit d’una altra manera: no només hem de practicar l’amor a la
saviesa, sinó la saviesa de l’amor i amb aquesta obrir el nostre cor a la
natura per aprendre a escoltar la veu del silenci subtil.
Moltes gràcies !!
