dijous, 12 de maig del 2016

Text de la presentació del llibre: "Tornar a la Natura" feta per Anna Fité

Bona tarda,

Moltes vegades anem conduint i sense adonar-nos-en ens acostem massa al cotxe del davant, o passem de la velocitat permesa... I ens va molt bé trobar de tant en tant aquells rètols que et recorden (per la teva seguretat ;) que respectis la distància o que no pots córrer a més de tants quilòmetres per hora... I això que ja ho sabíem, que ho tenim clar des que ens van donar el carnet, però sovint les circumstàncies del moment, les presses diàries, la dispersió del pensament, fa que ens n’oblidem o que no siguem cent per cent conscients del que estem fent i... ens passem la ratlla, amb el risc que això comporta per la nostra vida. Per això ens va molt bé, com us deia, trobar de tant en tant els rètols-recordatoris: ai, sí, és veritat! Sí o no? Doncs...

Benvinguts a la presentació de l’últim llibre de Josep Gordi, Tornar a la natura, que és un recordatori –necessari, imprescindible!- per a la nostra supervivència.

I ara anem  al llibre: he començat posant l’exemple del rètol-recordatori perquè és el que vaig pensar quan vaig acabar de llegir aquest llibre. Mira que sabem com ens convé rodejar-nos de natura, bocabadar amb la natura, respirar natura, carregar-nos les piles enmig de la natura... Però... Quants dies fa que no trepitgeu gespa (i a poder ser amb els peus descalços), o que no us heu mullat els peus al riu, o que no heu bufat llavors de l’herba anomenada dents de lleó després de demanar un desig?  

Josep Gordi ens fa un toc d’alerta sobre les conseqüències que té per  a nosaltres el fet d’allunyar-nos cada vegada més de la naturalesa i en molts casos, per desgracia, fins i tot de donar-li l’esquena (i ja no diguem menysprear-la, contaminar-la, perjudicar-la).
Perquè és evident que una gran part de la humanitat viu totalment desconnectada de la natura: metres enlaire de la terra, l’herba; kilòmetres lluny del primer camp sembrat, florit… i a molts dies o mesos de distancia del moment en que podrà veure el mar, un riu, un llac… Hi ha moltíssimes persones (imagineu-vos els nens!) que surten de casa, pugen a l’ascensor, baixen fins al pàrking, deixen els fills a la porta de l’escola, van fins al lloc de treball, aparquen el cotxe al pàrking i a l’hora de plegar desfan el camí, que acabava novament al pàrking de casa. (!!!) Un dia, i l’endemà, i el següent, i l’altre... Tenim un dèficit de natura. I necessitem, com l’aire que respirem!, recarregar-nos urgentment. Com la bateria del mòbil, que no dura més d’un dia.


Per això penso, suggereixo i recomano que, a part de prescriure la lectura obligatòria d’aquest llibre, les autoritats pertinents facin milers de fotocòpies d’aquesta portada, destacant sobretot el títol, i les pengin per tot arreu. Perquè així, mirem on mirem, sempre trobarem davant dels nassos aquest recordatori Tornar a la natura, tan imprescindible pel nostre benestar i la nostra salut (física i mental). I segur que cada vegada direm: ai, sí! Però necessitem que ens ho vagin recordant. Perquè actualment els humans vivim en una gran contradicció, ja que tots el tenim a l’abast el remei per a millorar-los,  el nostre benestar i la nostra salut. I gratuïtament!
·        Contacte GRATUIT! amb la natura
·        Plantes remeieres GRATUITES! de la natura.

I en canvi ens passem la vida anant de cal metge a la farmàcia i alguns passant també de tant en tant pel psiquiatre buscant solucions químiques pels nostres mals. I això que només necessitem una recepta. I sabem quina és. I la tenim a l’abast: tornar la natura.
Doncs això és el que ens regala el Josep Gordi amb aquest llibre: no una, sinó una pila de receptes amb el fantàstic ingredient base de la natura i ens proposa variants suggerents i atractives. Ara ens en parlarà.

Però abans acabo aquesta breu presentació parlant de la part formal del llibre, és a dir, el recurs que utilitza l’autor per fer-nos arribar el seu discurs. Un recurs molt encertat i actual, que és el dels mails que s’envien dos amics, el Bernat i la Maria (als quals després s’hi afegeix l’Aïna), per reflexionar que sobre la natura i el present i el futur del medi natural. Això permet a l’autor utilitzar un llenguatge senzill i pedagògic  i a més,  (segons la meva opinió) li permet també dividir-se en dos alter-egos amb els que podem identificar-nos els lectors; perquè l’un, el Bernat, és el més introduït i docte amb el tema i l’altra, la Maria, tot i que té prou coneixements i vivències relacionades amb la natura i comparteix la filosofia del Bernat, seria una mica més com nosaltres, que tenim ben clara la teoria, però les circumstàncies familiars i/o professionals no ens permeten portar-la a la practica tan sovint i tan bé com voldríem.

El contingut pot fer pensar més en una conferència o sèrie d’articles sobre el tema de tornar a la natura, però Josep Gordi ha trobat una bona fórmula que és la de la semi-ficció:  posa el ganxo de l’intercanvi de mails entre dos bons amics, noi i noia a més a més ;), i això afegeix una motivació més a la lectura, ja de per sí prou interessant. És a dir,  aporta la informació que vol donar a través de mails informals i això li permet abocar-la de manera aparentment espontània i sense que faci feixuga la lectura. Així pot citar articles, reflexions i opinions de reconeguts experts en temes de natura, educació i espiritualitat, al mateix temps que inclou fragments de poemes o cites literàries.
Un altre ganxo que ha trobat l’autor és el d’acabar cada mail del Bernat i la Maria amb una foto que tingui a veure o el seu subconscient relacioni amb el tema diferent que tracten cada vegada. Unes fotos també molt suggerents, de l’Albert Gusi.
Per tot plegat, un consell: Compreu, llegiu, regaleu i recomaneu aquest llibre de receptes per gaudir de la natura. Us trobareu molt millor! ;)

Anna Fité
Presentació a La Llar del Llibre
Sabadell, 11 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada