Bona tarda,
Moltes vegades anem conduint i sense adonar-nos-en ens
acostem massa al cotxe del davant, o passem de la velocitat permesa... I ens va
molt bé trobar de tant en tant aquells rètols que et recorden (per la teva
seguretat ;) que respectis la distància o que no pots córrer a més de tants
quilòmetres per hora... I això que ja ho sabíem, que ho tenim clar des que ens
van donar el carnet, però sovint les circumstàncies del moment, les presses
diàries, la dispersió del pensament, fa que ens n’oblidem o que no siguem cent
per cent conscients del que estem fent i... ens passem la ratlla, amb el risc
que això comporta per la nostra vida. Per això ens va molt bé, com us deia,
trobar de tant en tant els rètols-recordatoris: ai, sí, és veritat! Sí o no? Doncs...
Benvinguts a la presentació de l’últim llibre de Josep
Gordi, Tornar a la natura, que és un
recordatori –necessari, imprescindible!- per a la nostra supervivència.
I ara anem al
llibre: he començat posant l’exemple del rètol-recordatori perquè és el que
vaig pensar quan vaig acabar de llegir aquest llibre. Mira que sabem com ens
convé rodejar-nos de natura, bocabadar amb la natura, respirar natura,
carregar-nos les piles enmig de la natura... Però... Quants dies fa que no trepitgeu
gespa (i a poder ser amb els peus descalços), o que no us heu mullat els peus
al riu, o que no heu bufat llavors de l’herba anomenada dents de lleó després de demanar un desig?
Josep Gordi ens fa un toc d’alerta sobre les
conseqüències que té per a nosaltres el
fet d’allunyar-nos cada vegada més de la naturalesa i en molts casos, per
desgracia, fins i tot de donar-li l’esquena (i ja no diguem menysprear-la, contaminar-la,
perjudicar-la).
Perquè és evident que una gran part de la humanitat viu
totalment desconnectada de la natura: metres enlaire de la terra, l’herba; kilòmetres
lluny del primer camp sembrat, florit… i a molts dies o mesos de distancia del
moment en que podrà veure el mar, un riu, un llac… Hi ha moltíssimes persones
(imagineu-vos els nens!) que surten de casa, pugen a l’ascensor, baixen fins al
pàrking, deixen els fills a la porta de l’escola, van fins al lloc de treball,
aparquen el cotxe al pàrking i a l’hora de plegar desfan el camí, que acabava
novament al pàrking de casa. (!!!) Un dia, i l’endemà, i el següent, i
l’altre... Tenim un dèficit de natura.
I necessitem, com l’aire que respirem!, recarregar-nos urgentment. Com la
bateria del mòbil, que no dura més d’un dia.
Per això penso, suggereixo i recomano que, a part de
prescriure la lectura obligatòria d’aquest llibre, les autoritats pertinents facin
milers de fotocòpies d’aquesta portada,
destacant sobretot el títol, i les pengin per tot arreu. Perquè així, mirem on
mirem, sempre trobarem davant dels nassos aquest recordatori Tornar a la natura, tan imprescindible
pel nostre benestar i la nostra salut (física i mental). I segur que cada
vegada direm: ai, sí! Però necessitem que ens ho vagin recordant. Perquè actualment
els humans vivim en una gran contradicció, ja que tots el tenim a l’abast el
remei per a millorar-los, el nostre
benestar i la nostra salut. I gratuïtament!
·
Contacte GRATUIT! amb la
natura
·
Plantes remeieres
GRATUITES! de la natura.
I en canvi ens passem la vida anant de cal metge a la
farmàcia i alguns passant també de tant en tant pel psiquiatre buscant
solucions químiques pels nostres mals. I això que només necessitem una recepta.
I sabem quina és. I la tenim a l’abast: tornar la natura.
Doncs això és el que ens regala el Josep Gordi amb aquest
llibre: no una, sinó una pila de receptes amb el fantàstic ingredient base de
la natura i ens proposa variants
suggerents i atractives. Ara ens en parlarà.
Però abans acabo aquesta breu presentació parlant de la
part formal del llibre, és a dir, el recurs que utilitza l’autor per fer-nos
arribar el seu discurs. Un recurs molt encertat i actual, que és el dels mails
que s’envien dos amics, el Bernat i la Maria (als quals després s’hi afegeix
l’Aïna), per reflexionar que sobre la natura i el present i el futur del medi
natural. Això permet a l’autor utilitzar un llenguatge senzill i pedagògic i a més,
(segons la meva opinió) li permet també dividir-se en dos alter-egos amb
els que podem identificar-nos els lectors; perquè l’un, el Bernat, és el més
introduït i docte amb el tema i l’altra, la Maria, tot i que té prou
coneixements i vivències relacionades amb la natura i comparteix la filosofia
del Bernat, seria una mica més com nosaltres, que tenim ben clara la teoria,
però les circumstàncies familiars i/o professionals no ens permeten portar-la a
la practica tan sovint i tan bé com voldríem.
El contingut pot fer pensar més en una conferència o
sèrie d’articles sobre el tema de tornar a la natura, però Josep Gordi ha
trobat una bona fórmula que és la de la semi-ficció: posa el ganxo de l’intercanvi de mails entre dos bons amics, noi i noia a més a
més ;), i això afegeix una motivació més a la lectura, ja de per sí prou
interessant. És a dir, aporta la
informació que vol donar a través de mails informals i això li permet abocar-la
de manera aparentment espontània i sense que faci feixuga la lectura. Així pot
citar articles, reflexions i opinions de reconeguts experts en temes de natura,
educació i espiritualitat, al mateix temps que inclou fragments de poemes o
cites literàries.
Un altre ganxo que ha trobat l’autor és el d’acabar cada
mail del Bernat i la Maria amb una foto que tingui a veure o el seu
subconscient relacioni amb el tema diferent que tracten cada vegada. Unes fotos
també molt suggerents, de l’Albert Gusi.
Per tot plegat, un consell: Compreu, llegiu, regaleu i
recomaneu aquest llibre de receptes per gaudir de la natura. Us trobareu molt
millor! ;)
Anna Fité
Presentació a La Llar del Llibre
Sabadell, 11 de maig de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada