Acabo de llegir el llibre de Fiorenzo
Degasperi: “Trekking dello spirito in Trentino” Es tracta d’un conjunt
d’itineraris agrupats en dos blocs: caminar pel sagrat i caminar per un dia com
si fos un segle. Els encapçalaments d’aquests dos apartats són una veritable
declaració d’intencions vers quins són els objectius del text: posar en
contacte els caminants amb la geografia sagrada, és a dir, la natura, d’aquesta
regió alpina i entendre el camí, no només com un sender, sinó com un espai on
el caminar pot esdevenir un pelegrinatge i, a la vegada, un mitja per assaborir
pas a pas els boscos que rodegen els
corriols, les panoràmiques que pots gaudir des d’una cruïlla, la pau i el goig
de l’arribada a un santuari.
Tal com diu l’autor, l’itinerari és també el
medi per conèixer l’entorn, per contemplar la natura des d’una altra mirada i
per harmonitzar el nostre interior amb l’exterior. En conseqüència, el mateix
fet de caminar, pas rere pas, es converteix en una escola per aprendre a estar
amb un mateix i per endinsar-se en la contemplació del sagrat, que comprèn tant
el camí, com les capelles o esglesioles que apareixen en algunes cruïlles i,
evidentment, el santuari on el caminant reposa, prega pels seus o llegeix
històries dels místics que van viure en aquell indret pregant per tothom i
contemplant la natura com un camí per acostar-se al transcendent.
En definitiva, cal valorar i redescobrir la
geografia sagrada que és molt present a tot Europa i entendre-la no només com
el conjunt de monestirs, esglésies o santuaris, sinó també com la xarxa de
camins per la qual han transitat milers de persones al llarg de la història i
al caminar sentir que trepitgem terra sagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada