Mn. Ynaraja m’envia un text seu que comença
amb una cita del Deuteronomi (20:19): “En
el cas que hagis d’assetjar durant molt de temps una ciutat per apoderar-te’n,
no tallis els arbres a cops de destral. Menja’n els fruits, no els tallis Per
què has de tractar els arbres del camp com si fossin homes exposats al teu
setge? “ i posteriorment m’explica les semblances entre l’ésser humà i
l’arbre.
La primera és que les persones necessiten
sentir-nos arrelats a una cultura, una llengua, una geografia..., com els
arbres que tenen el seu propi hàbitat i, en conseqüència, parlem d’arbre
mediterranis, atlàntics...
La segona és que tenim la voluntat de
reproduir-nos, és a dir, plantar la nostra llavor i créixer. Aquesta voluntat
tant pot entendres des del punt de vista material com espiritual, és a dir,
moltes persones, volen difondre les seves idees, com les llavors que dissemina el vent a la
cerca de noves contrades. Per aconseguir aquesta
fita, a vegades, les persones fan servir la mateixa estratègia dels arbres
fruiters que embolcallen les llavors de suculenta i dolça fruita. D’aquesta
manera els animals s’acosten a menjar-la i així les seves llavors poden arribar
a d’altres terres. De la mateixa manera algunes persones són capaços
d’embolcallar els seus discursos d’una dolçor o d’un convenciment que
aconsegueix seduir-te. Per aquest motiu moltes fruites, com la magrana, les
figues o les pomes són plenes de simbologia.
També tenim la voluntat d’aixecar-nos i
mantenir-nos drets. Un arbre tort o inclinat és un arbre que creix malament i
aquesta imatge, en ocasions, també es trasllada a les persones.
Per totes aquestes raons a la Bíblia l’arbre
apareix, en ocasions, com a paràbola de la vida. Podem esmentar dos exemples
d’aquesta concepció de l’arbre. La primera és del Salm 1 (Ps 1:3-4) que diu:
“Serà com un arbre arrelat vora l’aigua,
que fa fruit quan n’és el temps,
i el seu fullatge mai no es marceix;
duu a bon terme tot allò que emprèn”
El segon exemple prové del Salm 128 (Ps 128: 3-6)
i diu:
“La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera
entorn de la taula.”
L'arbre com les persones sempre cerca la llum |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada