Els cotxes dins dels boscos de Gallecs

Aviat farà 10 anys que vaig deixar de ser càrrec electe de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Des de que vaig acabar aquesta etapa, vaig tenir el ferm propòsit de no manifestar cap opinió respecte de les actuacions municipals ja que penso que, a ser possible, cal respectar i ajudar fins i tot amb el silenci els polítics locals i no posar pals a les rodes.

Doncs ara penso que cal trencar aquest silenci. Per què? Avui, passejant per Gallecs, he vist dins del bosc de can Veire, que és la massa forestal més gran de Gallecs, un cotxe particular amb un remolc, aparcat. Caldria aclarir que aquest fet és possible ja que des fa un temps s’han retirar les barreres que impedien l’accés dels cotxes a l’interior del bosc i més recentment s’han dedicat diners públics a suavitzar l’esglaonament, fet per reduir l’erosió de l’aigua de pluja, del camí interior del bosc de can Veire. Per tant, s’ha facilitat la circulació motoritzada per dins de la massa forestal. Per què és tant greu aquest fet ? Senzillament perquè és el primer cop en deu anys que hi passejo per aquest bosc que hi veig un cotxe aparcat dins seu.

Quin perill té deixar passar els cotxes per dins dels boscos de Gallecs ? Ras i curt, l’accés dels cotxes pot permetre, en primer lloc,  el furtivisme en la tala de llenya, tal com va passar anys enrera; en segon lloc,  la circulació motoritzada pot permetre i afavorir el risc d’incendi i, en tercer lloc, pot fer que la prostitució torni a exercir-se en el seu interior.

Si amb aquests motius plantejats no n’hi hagués prou, cal recordar, que permetent la circulació motoritzada pels boscos de Gallecs, no s’està respectant la llei. Expliquem-ho. L’espai natural de Gallecs va ser declarat espai natural protegit l’any 2009 i, en conseqüència, es va incorporar al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Si ens llegim la normativa del PEIN(Decret 328/1992)trobarem que l’art 14 diu:” No és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils”.

A més a més, els boscos de Gallecs van ser declarats d’utilitat pública i incorporats dins del catàleg d’utilitat pública. Si ens llegim la Llei  6/988 forestal de Catalunya, a l’article 11, trobarem el motiu pel que els boscos de Gallecs van ser declarats d’utilitat pública ja que se situen prop d’un nucli urbà i la seva funció principal és la protecció del paisatge.

Amb aquest text que enviaré a tots els implicats només desitjo i espero el següent: rectificar és de savis!

Josep Gordi Serrat

Ex-regidor d’Urbanisme i Medi Ambient  de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

El nou ferm del camí. Calia ?

Aquí abans hi havia una tanca que impedia l'entrada dels cotxes al bosc

El pistatxer de Qusayr-Amra a Jordània

El passat més de desembre anarem uns dies, amb la família i els amics Van Vila, a terres jordanes. Com que Jordània és un país on el 80% del territori és desèrtic, pocs arbres vaig poder observar. Ara bé, el dia que visitàrem l’antic palau dels Omeies, Qusayr-Amra, situat al bell mig del desert, poguérem observar a prop seu un arbre aïllat que em va cridar l’atenció. Quan m’hi vaig apropar, la sorpresa va ser que era un pistatxer o festuc.

D’aquest palau dels Omeies, que data del segle VIII, l’únic que es visita i que resta dempeus són les termes. Es tracta d’un edifici únic, declarat patrimoni mundial per l’Unesco pels frescos que té a les parets i sostres ja que es tracta de pintures on apareixen figures masculines i femenines en escenes de caça i en d’altres situacions, en estat de conservació força bo. Segurament, es tractava d’un pavelló de caça i aquest fet podria explicar  la necessitat de tenir a prop seus pistatxers que són una important font d’aliments. D’altra part, cal tenir present que el clima de 1200 anys enrere era més humit que l’actual. Respecte a la presència d’aquests arbres, al centre d’informació es poden visualitzar fotografies de principis de segle XX on els arbres eren molt més abundants que en l’actualitat.

Prop d’aquestes termes hi ha una rambla, és a dir, un curs que només porta aigua molt de tant en tant. A la riba d’aquesta llera és on es pot observar aquest pistatxer  (Pistacia vera). Es tracta d’un arbre caducifoli originari de les regions muntanyoses de l’Àsia Central. Des de l’antiguitat es va estendre per l’Orient Mitja i posteriorment per la Mediterrània. En el llibre de Josuè (Js 13:24-28) quan es descriu el territori de la tribu de Gab, es fa referència a la localitat de Betonin, lloc on es conreava aquest arbre. En hebreu el pistatxo s’anomena botnim i en àrab Butm.

El pistatxer, com ja hem vist és un arbre bíblic. Apareix clarament esmentat en el següent passatge del Gènesi (Gn 43: 11-12) com un producte bàsic per a la vida ja que té importants valors nutritius i medicinals:

“Aleshores el seu pare Israel els digué: “Si ha de ser així, feu-ho. Preneu els millors productes de la terra en els vostres atuells i porteu-los com a obsequi a aquell home: un xic de reïna i un xic de mel, adragant i làdanum, pistatxos i ametlles”

La palmera protectora

Per les festes nadalenques el meu bon amic Josep Maria Mallarach va escriure'm per fer-me coneixedor del relat alcorànic sobre el naixement de Jesús, segons el qual la Verge Maria va infantar el seu fill sola al desert i sota una palmera.

Més endavant, es va retirar,

portant-lo en el seu si,

a un lloc allunyat.

Els dolors del part la van dirigir al tronc d’una palmera.

Va arribar a dir:

“Tant de bo hagués jo mort, abans d’això!

Tot oblidat i jo oblidada!”

Llavors, la va cridar –era a sota- (l’infant nascut):

“No t’amoïnis! No ploris més! No  et desesperis! Reviu!

El teu senyor ha posat ja, a sota teu,

un riuet, que surt de terra;

posà també, a sobre teu,

el tronc fructuós de la palmera.

Agita-la,

Vincla, cap a tu, el tronc de la palmera,

que faci caure, per tu, dàtils de fresc.

Menja, doncs, i beu, que els teus ulls s’alegrin[1].

Imatge de la Verge Maria al costat de la palmera

Aquest bonic text posa en valor tots els beneficis aquest notable arbre, el qual també és molt present a la religió cristiana i per tant  dins del textos bíblics. Per exemple en els Salms apareix com a símbol de justícia i rectitud:

Els justos creixeran com les palmeres,

es faran grans com els cedres del Líban;

plantats a la casa de Jahvè,

creixeran als atris del nostre Déu;

encara donaran fruit a la vellesa,

continuaran plens d’ufana i de vigor,

per proclamar que Jahvè és recte,

que la meva roca no coneix la injustícia.

D’altra part, segons una llegenda, recollida en els evangelis apòcrifs, quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte i en un moment que Maria havia de donar el pit, es van aturar al peu d’una palmera i aquesta per amagar-los dels soldats es va ajupir per tapar-los amb la seva capçada. Aquest trasbals va generar que una gota de la llet de Maria caigués sobre la roca i aquesta es va tornar blanca. Aquesta llegenda està en l’origen de la gruta de la llet de Betlem i, per aquest motiu la palmera és símbol d’acollida i hospitalitat i, a la vegada, és una de les imatges de la Verge Maria.  Aquest episodi de la palmera i la sagrada família ha inspirat un gran nombre d’obres d’art i textos literaris. Per il·lustrar  l’episodi de la palmera que dona aixopluc a la sagrada família reproduirem uns versos de Jacint Verdaguer del poema: La palmera.

Mentres la Verge s’asseu,

de l’arbre aguaita la cima;

carregada és de fruit d’or

com núvia de pedres fines:

-Josep, si els pogués haver

dos o tres dàtils prendria.

-Alterosos són per mi,

-Ai! Lo meu braç no hi arriba.-

L’infant Jesús quan ho sent

diu a la palmera: -inclina’t-

i l’arbre abaixa el front

a les plantes de Maria,

qui en floreja els dàtils d’or

com los joiells en botiga

Fernando Llanos. Descanso en la huida a Egipto, Segle XVI. Catdral de València

[1] Sura 19:22-25 de l’Alcorà, traduit per Míkel de Epalza, Ed.Proa, 2001.