Fa uns dies vaig escoltar una conferència de
l’islamòleg Halil Barcena on parlava del seu llibre: “Perlas sufíes. Saber y
sabor de Mevlana Rumi” (Ed Herder) i em va interessar notablement la simbologia
de la perla. Però, què és una perla ? Una perla natural és una gemma creada per
una ostra o mol·lusc. Quan una ostra detecta dins seu un cos estrany, com pot
ser un gra de sorra, desenvolupa una pel·lícula protectora de nacre al seu
voltant que al cap d’uns cinc anys aconsegueix unes mides notables. Per tant, és
curiós assenyalar que la bellesa de la perla neix com resultat d’un acte de protecció.
Un altre fet remarcable és la raresa d’aquest procés ja que només una de cada
quinze mil ostres desenvolupen perles naturals. Finalment, cal recordar que la
professió de buscador de perles, com els del golf d’Oman, era una professió de
risc ja que practicaven l’apnea extrema per trobar-les.
En conseqüència, una primera apreciació és que
una perla natural és un tresor que no està a l’abast de tothom ja que cal
capbussar-se en el mar o dins d’un mateix i perseverà al llarg dels anys fins,
quan un menys ho espera aconseguir, topar amb el tresor que ens enlluerna i ens
il·lumina el camí de la vida. En conseqüència, no és estrany que Barcena,
llegint i rellegint els textos de Rumi, tries seixanta una frases, com la
següent: “Feu del silenci un hàbit” que
es converteixen en veritables joies o en petits fars que ens il·luminen la
nostra immersió per aquest món a la recerca del veritable i perdurable tresor.
En el fons, tal com deia Barcena, tots necessitem i cerquem, al llarg de la
vida, bellesa i veritat. De ben segur, que
les sàvies paraules de Rumi atresoren una gran bellesa i si les deixem
reposar dins nostre ens ajudaran a submergir-nos, com el bussejador que busca
perles, en la cerca de la veritat, tot i que una perla pot ser una sortida de
sol o una senzilla llàgrima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada