dissabte, 22 d’agost del 2015

Muir Woods, un magnífic bosc de sequoies vermelles

Hi ha boscos que atresoren importants valors naturals i culturals. Aquest és el cas del monument nacional Muir Woods, situat al nord Califòrnia, molt a prop de la ciutat de Sant Francisco. Es tracta d’un notable reducte de “sequoia sempervirens” situat en un fons de vall i que va ser salvat de l’explotació fustanera i protegit el 1908. Actualment està gestionat pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units.

La peculiaritat d’aquest bosc és que hi predominen les sequoies vermelles i per aquest motiu els americans l’anomenen “redwood” ja que l’escorça d’aquesta sequoia presenta unes tonalitats vermelloses. Uns altres trets característics d’aquest bosc són l’alçada dels seus arbres i la seva edat. Al tractar-se d’un bosc protegit des de fa més de cent i, per tant, exclòs dels intensos aprofitaments fustaners de la segona meitat del XIX que van afectar notablement les serralades costaneres de la costa oest, molts arbres superen, àmpliament, els 40 metres i trobem molts exemplars multicentenaris. Una darrera peculiaritat és que alguns arbres monumentals apareixen format petits grups ja que aquestes sequoies tenen la capacitat de brotar des de les arrels. Per tant, des d’un punt de vista naturalístic es tracta d’un bosc excepcional i que presenta moltes característiques d’un bosc natural, és a dir, una gran quantitat de fusta morta pel terra, arbres de diferents diàmetres i alçades i existència de grups d’arbres molt vells.



Ara bé, aquesta massa forestal també té importants valors culturals. La primera fa referència al seu nom: John Muir (1838-1914), el qual va ser un gran explorador d’Alaska i, sobretot, de Yosemite, així com un ambientalista que va fer campanyes per promoure la creació de parcs nacionals i també el fundador del Sierra Club que es va convertir en una de les principals organitzacions conservacionistes dels Estats Units. Un cop creat el parc nacional de Yosemite, del qual es compleixen 125 anys, va viuré-hi un temps en una cabana. En aquest període, en concret el 1903, va rebre la visita del president Teodor Roosevelt (1858-1919) i van fer una cèlebre excursió de tres dies pel parc al llarg de la qual de ben segur que van parlar de la necessitat de protegir alguns altres espais naturals i dels beneficis que per la societat americana tenien els espais naturals protegits. Resultat d’aquestes converses i del convenciment del president, T. Roosevelt va crear al llarg del seu mandat 5 parcs nacionals i 18 monuments nacionals.


El segon valor cultural que atresora aquest “redwood” és que va acollir una trobada dels representants de la primera conferència de Nacions Unides que va tenir lloc a Sant Francisco i que va celebrar-se el maig del 1945, un mes després de la mort del president Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Els motius de fer aquesta reunió dins del bosc van ser homenatjar el president Roosevelt ja que va ser un dels impulsors de la creació de les Nacions Unides i, a la vegada,  era un defensor dels boscos com espai no només per admirar els valors naturalístics sinó per aprofitar l’alçada i la verticalitat dels grans arbres per fomentar la renovació dels desitjos i aspiracions de les persones. Per Roosevelt el bosc era com un temple per la pau ja que la longevitat dels arbres era un exemple a seguir per mantenir els principis inspiradors de les Nacions Unides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada