El bosc en el folklore

En moltes narracions populars,  el bosc  apareix com un espai d’aprenentatge on els joves s’inicien en els misteris de la natura i de la vida. L’entrada al bosc és la porta a un món ple de misteris i paranys però, a la vegada, és l’espai on es pot trobar el “tresor” cercat, un tresor que pot prendre diverses aparences –no sempre positives i plaents- i concloure amb  resultats diversos. L’heroi hi camina per aquests boscos, s’hi endinsa i, fàcilment, s’hi toparà amb un gran nombre de perills, per exemple: amb el dimoni que el temptarà, el gegant que el perseguirà i amenaçarà la seva seguretat,  la fada/bruixa  que viu reclosa en coves remotes i  que intentarà encisar-lo...

El bosc sovint és un  “camí” d’iniciació, camí en el qual  els joves herois es veuran sotmesos a tot un seguit d’experiències doloroses: potser por, foscor, terror, fam tortures i tota mena de penalitats que els poden portar a veure’s a prop de la mort.  Els herois hi superaran tota mena de  proves i acabaran presentant una evolució, rebent  una informació màgica, patint  una marca que els assenyalarà com a vencedors o, simplement, aconseguint un tresor preuat que ha estat amagat en llocs recòndits des de temps atàvics. En ocasions quan els joves surten vencedors de totes les temptacions i proves poden aconseguir l’estimada i/o convertir-se en els amos del seu propi destí i dels béns que li havien estat negats en el passat abans d’aquestes proves iniciàtiques. El resultat és que hauran après a través de l’experiència sovint dolorosa. La porta traspassada els retornarà diferents i sovint molt millors al seu món.