Hi ha arbres
que formen part dels nostres itineraris quotidians i sovint els mirem sense
veure’ls fins que un bon dia ens n’adonem que hi són i comencem no només a
veure’ls sinó també a contemplar-los. Prop de casa hi ha un parterre amb uns
quants ginkgos plantats. Es tracta d’arbres joves que s’enlairen amb força.
Aquests dies de tardor he assistit a la transformació del seu fullatge. Els
primers freds van començar a fer canviar el color de les fulles, el verd intens
va deixar pas un conjunt esplèndid de tonalitats grogues. Finalment, les darreres fredorades i ventades han deixat
l’arbre nu. Ha estat en aquest punt que m’he adonat de la seva estructura: és
un orant ! Certament, si observem amb calma la forma del tronc i les seves
branques, ens n’adonarem que sembla un ésser que obre tots els seus braços cap
al cel. Vist així, des d’aquesta perspectiva, no em sobte que sigui un arbre
sagrat al Japó i que es trobi plantat en molts temples.
Aquest
passat dissabte, llegint el sempre entranyable article de Narcís Comadira al
diari “Ara” (1/12/2012) el qual parlava de l’inici de l’Advent i del fort
component vegetal que té aquest període litúrgic i he pensat que les seves
paraules eren un magnífic complement a aquesta nova percepció dels ginkgos: “Els arbres es despullen de la glòria daurada
de la tardor, els vegetals es tornen com d’acer. Però hi ha les plantes de
fulla perenne i les que maduren les seves baies simbòliques. Els grèvols
s’omplen de robins entre les fulles dentades i punxents i els gallerans humils
mostren les seves boletes fràgils entremig de les bardisses. El vesc brunyeix
les seves perles opalines. A les obagues, les molses afinen el vellut dels seus
verds i els seus grisos. Els arboços encenen els fanalets granats. Es tracta de
poblar de vermells simbòlics la fredor dels dies i dels cors. Tot això ho
deixarem entrar a casa”
Tal com diu
Comadira deixeu entrar a casa i als vostres cors el simbolisme dels arbres que
de ben segur us enfortiran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada