Aquests
dies he tingut el goig d’allotjar-me a l’hostatgeria del monestir de Valvanera,
(La Rioja) situat en una estreta vall de la serra de la Demanda. Des d’aquest
indret he fet magnífiques excursions per gaudir dels alzinars i la fageda en el
seu estat primaveral, on sobresurten les blanques flors d’alguns cireres o les
noves fulles de petits grups de bedolls. També m’he enfilat, acompanyat de
l’amic Ramon Ribera per les carenes d’algunes muntanyes que ens han permès
conversar a l’entorn de la distribució dels boscos en funció de l’orientació i
l’altitud i, com dins d’aquestes masses s’han introduït geomètriques
plantacions de pi roig.
Ara
bé, un dels fets més sorprenents, per una persona enamorada i estudiosa dels
arbres i els boscos, ha estat trobar-me que la Verge que es venera en aquest
monestir -i que és la patrona de La Rioja- apareix dins d’un roure. Aquest fet
és observable en la preciosa talla romànica que es troba sobre l’altar de
l’església (fotografia 1) i on la Verge amb el nen apareix envoltada pel tronc
i les branques d’un roure. Aquesta mateixa iconografia també s’observa en el
baix relleu que hi ha a l’entrada del monestir on la Verge està rodejada per l’escorça, les fulles i el
fruit del roure (fotografia 2).
Fotografia 2 |
Els
roures tenen una important presència en els textos bíblics i de ben segur que
en les comunitats primigènies d’aquestes valls l’existència d’un gran roure
havia de ser un element teofànic. Per tant, unir un gran roure i la Verge, fer-ne la seva “casa”,
és una magnífica aliança entre la força de la Terra i l’espiritualitat.
Excel·lent comentari!
ResponElimina