Històricament les
plantes han estat menystingudes. Per què ? Pel seu immobilisme, la seva
suposada insensibilitat o perquè no representen un perill per l’espècie humana
a diferència dels admirats felins o d’altres depredadors. El trist paper que
tenen els vegetals davant dels animals és comprova fàcilment si tenim present
que els protagonistes de les faules quasi sempre són animals, els quals prenen
atributs dels humans, és a dir, defectes o qualitats, per tal de desenvolupar
una història, que acostuma a ser una exposició de vicis i virtuts. Per tant,
estem acostumats a identificar-nos amb els animals i en molt poques ocasions
amb els vegetals. Per tot plegat, m’ha encantat que la periodista Nereida
Carrillo en el reportatge: “El futur és sènior” del suplement: Ara diumenge[1] del
diari Ara, identifiques el seus personatges amb arbres i com m’ha agradat tant,
us reprodueixo uns breus fragments:
“La Marta és una olivera ja que té una gran resistència a la sequera i
un fruit suculent. És una espècie profundament mediterrània, amb un tronc
gruixut, ple de protuberàncies, i una copa despentinada, lliure. Si fos un
arbre, potser la Marta seria una olivera, com les que trobem despullades al seu
taller, juntament amb altres mate- rials com ara la medul·la de rotang o el vímet”
“L’Emili és un pi blanc que viu uns 80 anys, floreix a la primavera i
té fulles fines i flexibles d’entre 5 i 12 centímetres de llarg. El pi blanc
se sap regenerar després de les flames. Amb les altes temperatures, les pinyes
s’obren i deixen anar molts pinyons que, escampats pel vent, germinen i
regeneren el bosc de nou. Si fos un arbre, com aquell de Liniers, potser
l’Emili Cobos seria un pi blanc”
“El Felipe és un plataner que és un arbre de ciutat, majestuós, de gran
alçada i que floreix entre el març i l’abril. Si fos un arbre, potser Felipe
González seria un plataner, una espècie molt urbana, exquisida. A diferència
de l’arbre de Liniers, a aquest plataner no l’han talat i continua molt actiu”
