Etapes per aconseguir
una òptima comunicació amb els arbres i els boscos[1]
Per aconseguir la
vivència sanadora o saludable de la passejada per un bosc madur crec que
caldria seguir quatre etapes o passos.
- La primera és la reunió prèvia.
No és pot començar una
passejada per un bosc madur sense deixar clar que ens cal un canvi d’actitud i
tenir presents unes normes de relació entre el grup i amb l’entorn. El canvi
d’actitud es fonamenta, com a mínim, en la humilitat, és a dir, cal sentir-se en
un pla d’igualtat respecte a tots els éssers vius que conformen el bosc. Per
tant, ens cal baixar del pedestal i oblidar la possible supèrbia que
condiciona, en ocasions, la nostra observació de l’entorn natural.
Imaginen-nos, que abans d’entrar al bosc calgués passar un túnel, o un pont, o una
passera o obrir simplement una porta que ens obligui a deixar certes actituds i
entra nets al bosc. En conseqüència, cal preparar-nos per una immersió o, dit
amb altres paraules, cal preparar-nos per submergir-nos en el verd forestal.
M’agrada la similitud
d’entrar al bosc amb la de submergir-se dins el mar. Per què ? Perquè
submergir-se significa sentir-se engolit, estar dins d’un nou medi que et fa
estar atent al teu cos, als teus companys, al guia, a l’entorn i, el més
interessant és que tot això es fa en silenci. El submarinista no pot parlar,
però ha de comunicar-se amb els companys, el guia i, sobretot, ha d’estar atent
a les seves pulsacions, ha d’asserenar-se, a d’interpretar, correctament, les
indicacions dels que l’envolten, les
senyals del fons marí. Entrar en un bosc hauria de ser com submergir-se, és a
dir, entrar en un altre marc de relacions i percepcions.
Per aconseguir una
immersió en el verd forestal cal preparar-se i tenir continuïtat. Per tant, la
reunió prèvia ha de servir per fer entendre la necessitat de canviar d’actitud
respecte a la nostra relació, com espècie, amb la natura i per pactar com ens
hem de relacionar un cop s’iniciï l’activitat.
Des de la meva opinió el
desitjable seria que un cop acabi la reunió prèvia, el silenci s’apoderi de
nosaltres ja que el silenci et dona predisposició i actitud. Pe reforçar
aquesta predisposició al silenci podem llegir un fragment del poema de la
fageda d’en Jordà de Maragall. No oblidem que el silenci és una altra forma de
llenguatge que aguditza els sentits i cal aprendre a viure’l positivament, no
com una imposició sinó com un pacte ja que el manteniment del silenci ens
ajudarà a anar sense preses.
2.La passejada contemplativa
Crec que pot ser molt
útil plantejar-se que l’aproximació o una part de la passejada dins del bosc
sigui en solitud i silenci i, per tant, contemplativament ja que ens pot
preparar el nostre cos i ment per viure amb plenitud el bosc. Hi ha dos fets
clau per aconseguir un bon funcionament de la passejada contemplativa. El
primer és tenir el sentiment de grup i, en conseqüència, cal no perdre mai de vista
la persona que va davant. El segon és intentar acompassar la nostra respiració
amb el caminar. En aquest sentit pot ésser molt útil realitzar conjuntament
abans de començar la caminada diferents exercicis de relaxació dels nostre cos.
Hi ha autors que fins i tot proposen caminar meditant per tal d’intentar
aconseguir la comunió del silenci interior amb l’exterior.
- 3. Comunicar-se amb els arbres
La tercera etapa d’aquesta experiència o vivència diferent del
bosc, des del punt de vista, s’ha de recolzar en la intimitat entre la persona
i el bosc i, per tant, en el manteniment del silenci. Alguns exercicis que
podríem fer individualment i en silenci serien els següents:
- a) El primer que t’aconsello és cercar un arbre, a ser possible, d’unes certes dimensions i seure, recolzant-te en el tronc, sota la seva capçada. El tema de les dimensions de l’arbre respon al fet de poder viure el sentiment d’acolliment i aixopluc que genera està assegut sota la seva capçada. Tot seguit, heu d’entendre l’estructura de l’arbre. No oblideu, tal com hem dit, que l’arbre té una morfologia modular, és a dir, que es divideix en tres parts: les arrels, el tronc i la capçada, formada per branques i fulles. Cadascuna d’aquestes parts té la seva funció, però formen una unitat, un tot. Per tant, cal capir que sota els vostres peus, l’arbre estén tot el seu aparell radicular per aconseguir aigua i nutrients, el qual en ocasions interacciona amb altres espècies i pot arribar a representar a nivell de pes (biomassa subterrània) el mateix que la part aèria (biomassa aèria), és a dir, que, en algunes espècies, el que pesen les arrels és molt semblant al pes conjunt del tronc, les branques i les fulles. Per tant, cal aixecar la mirada i pensar que el que hi ha per damunt dels teus ulls també hi és sota terra. Fes-ne un dibuix.
- b) Un segon exercici que us proposo per comunicar-vos amb els arbres és que t’allunyis una certa distància de l’arbre on estaves assegut i et descalcis per tal de sentir sobre els teus peus la força de la terra, la seva energia i que et sentis com un arbre.
- c) Acostat a l’arbre i obre les mans, rodeja’l i tanca els ulls per sentir la seva presència i la seva energia.
- 4. Compartir experiències i vivències
Un cop acabats els
exercicis proposats és el moment de trencar el silenci i compartir els
dibuixos, el diàleg amb els arbres, les sensacions i les percepcions
[1] Aquest text és una part
de la meva intervenció en la jornada tècnica organitzada pel Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa i titulada: Itineraris terapèutics en boscos
madurs, celebrada el 25 de novembre de
2016
