El simbolisme dels arbres a través de la visió de l'Esther. A càrrec de David Fernández.

Tinc el plaer de presentar-vos a l’Esther de la Cruz, artista plàstica, llicenciada en Bellas Arts. Ha exposat en llocs com Barcelona, Madrid, Cuenca, Gijón i pel que sé en els pròxims mesos a Girona.

Els seus projectes creatius, tant en l'àmbit de la creació digital com en la pintura, versen sobre conceptes relacionats amb la natura, la versatilitat del temps, la captació del so en la imatge i la representació de sensacions a través del color. Sinestèsia, naturalesa i identitat són els fonaments significatius de la seva obra.

Posseïdora d'una gramàtica particular, que es fa molt evident en la seva pintura, observem una visió nostàlgica cap a la natura, el color i la textura, donant molta importància a elements naturals com els arbres.

En l'àmbit de la pintura, la natura és representada a través de metàfores que serveixen per a la construcció del jo. Tant la sèrie "Ego" com "Ciclo" aprofundeixen en temes relacionats amb la formació d'una identitat a través de l'experiència de la vida. Aqui teniu alguns exemples:

Sèrie Ego

“El yo ante los demás”

Acrílic sobre llenç

81 x 85 cm

Sèrie Ego

“El yo ante su función”

Acrílic sobre llenç

73 x 100 cm

Sèrie Ciclo

Acrílic sobre taula

70 x 70 cm

Sèrie Ciclo

Acrílic sobre taula

150 x 50 cm

L'artista escriu sobre aquestes sèries de la següent manera: "els esdeveniments ens formen i modelen, davant d'ells, reaccionem, de vegades contradient als nostres desitjos, i qüestionem si les nostres accions són correctes o incorrectes per viure en societat. Per aquest motiu els elements naturals estan presents per indicar que la vida és cíclica, avança i canvia conformant de la mateixa manera que l'aire erosiona el creixement d'un arbre “.

En els seus treballs d'art digital, l'important no és representar l'instant de l'entorn natural, sinó fer conscient l'espectador que tot és fugaç i canviant. Parlem de naturalesa cíclica, fins i tot rítmica. Projectes com "Link_up", "Nature", i "Three / tree" parlen sobre el pas del temps, que marceix fulles, nua arbres i els embelleix una altra vegada amb l'arribada de la primavera. Però tot i els cicles de la natura, tot canvia, res roman igual a l'any anterior. D'aquí aquest sentiment de nostàlgia, en veure que encara que l'entorn es manté, l'essència evoluciona.

“Three/tree”

Art digital

Sèrie Link_up

Art digital

Sèrie Link_up

Art digital

Sèrie Link_up

Art digital

Els treballs de l'Esther de la Cruz es poden veure en el següent bloc: www.estherdelacruz.com

També podeu tenir accés el seu dossier d'art sobre arbres i natura en aquest enllaç: Dossier Esther

Els arbres de Comadira

Dies enrere vaig poder admirar, a l’Espai Volart de la Fundació  Vila Casas a Barcelona, la magnífica exposició de Narcís Comadira: “Obres amb arbres i altres vegetals”  Es tracta d’unes pintures on la geometria i el traç gruixut hi tenen una gran importància. Només cal tenir present com defineix un arbre l’artista[1]: “Són vius i s’estan quiets. Tenen arrels i creixen amunt. Fan ombra, protegeixen un sotabosc de plantes menudes. Alguns perden la fulla, però la recuperen cada primavera. Floreixen i fruiten”

Coincideixo amb en Josep M. Fonalleres quan diu[2] que: “la pintura, com també afirma Comadira, no vol explicar res, sinó commoure i ell aconsegueix aquesta fita gràcies a l’explicita tensió entre l’arbre –que és natura, però alhora construcció, estructura- i l’arquitectura, que intervé i participa en la naturalesa a partir de la voluntat humana”

Certament, els arbres de les pintures de Comadira commouen, però a la vegada, per mi, evoquen paisatges llunyans i propers, sensacions i emocions viscudes . Per exemple, l’obra titulada: Paisatge (Fotografia 1) em fa pensar amb Meteora i les moles de conglomerats coronades per monestirs ortodoxes. En canvi, les obres: paisatge gris i grisos (fotografies 2 i 3) em fan recordar les valls dels vessants de la serralada de l’Atles, amb palmeres i oliveres aïllades enmig de vessants sense verdor.

Fotografia 1

Per tot plegat, no us perdeu una suggerent i commovedora exposició que situa a l’arbre, com actor principal o secundari, de la majoria de les obres exposades i no oblideu que els arbres són un fidel amic de mil viatges i quietuds.

Fotografies 2 i 3

---

[1] Narcís Comadira (2015) Obres amb arbres i altres vegetals, Fundació Vila Casas, Barcelona.

[2] Fonalleres, J.M. (2014) “Els arbres de Comadira” El Punt Avui del 30 de gener de 1015