L’última trobada

Fa uns dies vaig tenir la fortuna de veure, al Romea, l’excel·lent obra de teatre: “L’última trobada”, que es fonamenta en el llibre de Sandor Marai que té el mateix títol. Tant al teatre com al llibre el bosc juga un paper clau. Com sempre l’espai forestal és un territori de dubtes i desitjos. Per tal que copseu el paper del bosc i gaudiu de la magnífica prosa de Marai us n’adjunto un breu fragment.

“Era l’instant en què la nit se separa del dia, i el món inferior del superior. I potser hi ha altres coses que també se separen. L’instant en què la profunditat i l’altura, la llum i la foscor, encara es toquen en el món i en l’ànima humana, en què els dorments es desperten sobresaltats dels seus somnis pesants i turmentosos, i els malalts sospiren profundament perquè s’adonen que s’ha acabat l’infern de la nit i aviat el seu lloc l’ocuparà una sofrença més lleugera,.., Ja no és de nit, però encara no és de dia. El perfum del bosc es fa aspre i salvatge com si tots els organismes vius comencessin a despertar-se en el gran dormitori del món; com si tot, les plantes, les bèsties i fins i tot els ésser humans, exhalés els seus secrets i els seus sospirs. El perfum de les fulles humides, de les falgueres, de les escorces cobertes de molsa, del corriol del bosc cobert de rosada i ple de pinyes desfetes, de fulles i d’agulles de pi que formen un tapís lliscant, surt de la terra, com el perfum de la suor dels cossos dels amants en l’ímpetu de la passió. És un instant carregat de misteri; els antics pagans el celebraven en la profunditat dels boscos, amb devoció, amb els braços ben oberts i la cara mirant cap a Orient, amb el mateix sentit màgic d’espera amb què l’home lligat a la matèria espera eternament l’arribada de la llum, és a dir, de la raó i del sentit comú. En aquesta hora les bèsties van a abeurar-se. La nit no s’ha dissolt del tot encara, al bosc encara passa alguna cosa, els animals nocturns encara estan desperts i estan a l’aguait,.., La nit s’entreté encara al fons del bosc: la nit i tot allò que aquesta paraula significa, amb la consciència de la presa, de l’amor, de la vagabunderia, de la mateixa joia de viure i de la lluita per la supervivència. Aquest és l’instant en què en l’espessor del bosc, i també en la foscor dels cors humans passa alguna cosa”

L’evolució del paisatge forestal (1950-2013) a l’Alt Empordà, a càrrec de Jordi Bou Manobens i Víctor Àguila Gimeno

Actualment l’Alt Empordà està dominat pel paisatge forestal i agrícola. Concretament la coberta del sòl més important de la comarca és la de boscos (42.25%), que va seguida per conreus (33.33%) i matollars (20.48%). Principalment el bosc està distribuït per la zona de la Garrotxa d’Empordà i el massís de les Salines, mentre que a la plana si situen les principals zones urbanes i una gran extensió de superfície de conreu. Per altra banda, al nord est de la comarca en el massís de l’Albera, la Serra de Rodes i el cap de Creus, s’hi troba una important superfície de matollars.

Evolució de les cobertes del sòl a l’Alt Empordà Durant el període de 1957 a 2009

	1957		1993		2009
	Superfície (ha)	%	Superfície (ha)	%	Superfície (ha)	%
Boscos	45303,40	33,40%	48735,00	36,30%	52457,04	42,25%
Matollars	24030,50	17,70%	26868,00	20,10%	25424,43	20,48%
Pastures	1020,20	0,75%	2672,00	1,99%	4898,58	3,95%
Conreus	60616,50	44,60%	46644,00	34,75%	41384,37	33,33%

En aquesta comarca la major part de bosc dens és alzinar (30.89%), mostrant així un fort caràcter mediterrani en la vegetació. Amb una percentatge de superfície molt similar (24.72%) hi ha la sureda, que tot i que avui en dia no és tant aprofitada continua mantenint un recobriment important. També té un valor significatiu la superfície de pi blanc (20.27%), la qual es concentra en el sud de la comarca i a l’oest de Figueres. En comparació la resta de boscos tenen un recobriment molt menor, però destaquen algunes espècies forestals, com les les rouredes de roure martinenc (6.45%) i les fagedes (2.88%). Dos boscos amb una distribució similar a l’Empordà, tot i que amb un gradient altitudinal diferent. Es tracta de dos formacions forestals amb requeriments hídrics superiors, motiu pel qual es troben en zones més muntanyoses com és el cas del massís de les Salines i l’Alta Garrotxa. En aquestes zones hi trobem unes condicions meteorològiques més optimes però que amb el canvi climàtic, poden acabar variant i portant a la reducció de les masses forestals d’aquestes especies d’ambient més humits.

Cal tenir present que el paisatge forestal no sempre ha estat així, ja que els seus usos han canviat molt al llarg del temps. Actualment els aprofitaments fustaners s’han reduït molt, però amb aquesta davallada de l’activitat silvícola contrasta l’augment de noves activitats relacionades amb el turisme i el lleure. Així doncs en els darrers 60 anys, la comarca de l’Alt Empordà ha passat de tenir una economia fonamentada en el sector primari a una economia dominada per el sector terciari amb serveis, indústria i turisme al capdavant. Aquest procés no només ha significat un canvi econòmic sinó també social produint un gran moviment de població cap a les ciutats que ha provocat l’abandonament de les zones agràries més marginals, conreus i pastures. Aquest abandonament ha suposat l’increment de la superfície forestal i la eliminació d’espais oberts suposant això la homogeneïtzació del paisatge forestal.

El creixement esmentat del sector serveis i turisme, s’ha vist reflectit en la massificació de construccions en la costa alt empordanesa amb l’edificació de segones residencies i establiments turístics. Aquest conjunt de canvis han portat a duplicar la densitat de població de l’Alt Empordà en els últims 60 anys, i també ha suposat la reducció de la superfície forestal del litoral empordanès. A tots aquest factors de canvi esmentats, cal afegir-hi el foc, que ha estat i segueix sent un dels factors més importants de modificació del paisatge forestal  a l’Alt Empordà, sobretot quan es donen situacions de sequera i quan bufa el vent del nord o tramuntana. Això fa que en algunes zones on hi ha recurrència d’incendis, els boscos mediterranis d’alzines, sureres i pins es converteixin amb extenses superfícies de matolls i arbustos.

El futur els boscos de l’Alt Empordà, igual que la majoria de boscos del món es veurà influenciat pel canvi climàtic. Per una banda els intensos períodes de sequera podran produir la mort per estres hídric de molts arbres, i per altra, podran augmentar el nombre i intensitat d’incendis. Per això podem pensar que es veurà  fortament reduïda l’àrea de distribució d’algunes espècies forestals com el faig i el pi roig. D’altres com els roures, la pinassa i els suros també es preveu una certa reducció de la seva superfície actual i  algunes altres, com pi blanc i alzina, faran un canvi de distribució cap a cotes més superiors, desplaçant així especies de més altura o de ambients més humits.

L’evolució que s’ha donat fins ara no ha de ser un element d’estudi purament acadèmic, si no que ha de tenir implicacions en la gestió que es fa dels actuals espais forestals de l’Alt Empordà. Només tenint en compte l’evolució que s’ha donat fins ara i les projeccions futures, es podrà fer una bona gestió del paisatge forestal de la comarca. Això vol dir continuar millorant la gestió dels incendis, incidint sobretot en la seva prevenció, integrar el canvi climàtic en la gestió forestal i fer una bona tasca de manteniment del la superfície forestal.

Un dels objectius a perseguir en la gestió del paisatge forestal de la comarca, ha de ser aconseguir mantenir la diversificació dels boscos naturals i l’estructura en mosaic en els terrenys agrícoles i oberts que caracteritzen aquest entorn biogeogràfic mediterrani.