Fa uns dies que s’ha acabat la meva
experiència d’una setmana com a cap de colla al projecte boscos de muntanya (www.projecteboscos.cat) la
qual ha tingut lloc al boscos de Meranges. La meva tasca ha estat dirigir una
primera intervenció en una jove massa de pi negre que ha crescut com a resultat
de la dinàmica natural en abandonar-se unes antigues feixes de conreus.
Precisament, un dia passà un ramader de Meranges que cercava una vaca perduda i
ens va dir que encara recordava que l’últim que s’havia plantat en aquells
camps havien estat patates.
La nostra feina,
en aquesta pineda extremadament densa, era seleccionar, deixant uns 5 m entre
ells, els arbres de futur, és a dir, aquells peus que creixien amb un major
vigor i rectitud. Tot seguit, calia decidir quin arbre feina més competència al
seleccionat i tallar-lo, desbrancar-lo i trossejar-lo amb fragments d’uns 50 cm
que s’escampaven pel bosc. Es tracta d’una primera tasca preparatòria per la
primera aclarida que tindria lloc d’aquí uns anys. Cal tenir present, que la
pineda de pi negre, d’acord amb el models de gestió forestal del CPF,
s’acostuma a tractar com un bosc alt regular, sempre que no hi hagi risc
d’erosió. El seu torn és d’uns 150 anys i la competència es va regulant
mitjançant aclarides cada 25 anys.
Per fortuna, la
nostra zona d’acampada se situava en una pleta, muntanya amunt, on podíem
gaudir i admirar una pineda amb una certa maduresa ja que hi havia rodals amb
arbres d’una gran rectitud i que sobrepassaven els 20 m d’alçada. En
conseqüència, la caminada matinal, des del nostre campament fins el lloc de
treball, ens permetia observar diferents estadis de la pineda de pi negre i
així entendre millor l’objectiu de la nostra tasca.
Una de les
peculiaritats del projecte boscos de muntanya és que es fa amb voluntaris i amb
eines sense motor, és a dir, destrals, serres i podalls. Per tant, la tasca del
cap de colla és aconseguir que ningú es faci mal, que s’aprenguin a utilitzar
correctament les eines i capir l’objectiu de la intervenció.
Després d’una
setmana fen feina al bosc i convivint amb el medi i els voluntaris i tot el
personal del projecte boscos em resten en la ment molts bons moments. Només a
tall d’exemple, recordo que dormir dins la tenda sota els pins negres em
generava una sensació de protecció, d’estar entre amics... Alguna nit que em
calia sortir de la tenda per resoldre algunes necessitats del meu organisme, recordo
mirar enlaire per ordre dels arbres i observar tota la netedat de la volta celeste
que em corprenia totalment, però em feia tornar a dormir tranquil.
En definitiva us
recomano ferventment, com he dit altres vegades, que si teniu la oportunitat no
us perdeu passar una setmana a la muntanya amb la gent del projecte boscos de
muntanya: treballareu, gaudireu i comprendreu molt millor la natura i,
sobretot, els boscs.
