dilluns, 8 d’abril del 2013

Els plàtans de les places d’ais de provença, a càrrec de Jaume Vilaginés



En la cultura mediterrània la plaça pública ha estat tradicionalment un element essencial en la vida de les comunitats. L’àgora grega i el fòrum romà, que en van ser uns bons antecedents, eren espais de trobada i d’intercanvi. Al seu voltant es reunien els edificis comunitaris, d’assemblea o religiosos. Tota ciutat romana tenia el seu fòrum on es centralitava la vida urbana. Més endavant, en època medieval la plaça urbana va esdevenir el nucli de la vida col.lectiva: centre de trobada comunitària i, especialment, lloc de mercat.

Aix-en-Provence és una característica ciutat mediterrània de la regió de la Provença. El seu recinte històric, al “centre ville”, s’enfila en un turó. A la part alta, on hi ha la catedral gòtica i una petita placeta, s’ubicà en època romana l’antic fòrum, un espai de dimensions reduïdes. Allà, en un racó, a inicis del segle VI, es va edificar un baptisteri, dins  l’espai sagrat que també incloïa un edifici de culte. El baptisteri encara realitza la seva funció litúrgica, engolit per l’edifici actual de la catedral, que va ser ampliada i modificada en diferents moments.

Tot caminant cap a la zona més baixa del barri antic, es troba la plaça (plaço, en provençal) de l’Ajuntament. L’accés des de la part alta, seguint el carrer (o carriero, en provençal), es fa a través de la torre del rellotge. Una entrada adequada per a la monumentalitat de la plaça. De terra pavimentat, la presideix una font. L’aigua és un element que dóna sentit a la ciutat, fundada com a centre termal pels romans (Aquae Sextius). Les nombroses fonts i el termalisme actual rememoren el privilegi que gaudeix la ciutat de disposar d’abundància d’aigua, en un territori que no en té en excès.



A l’esquerra, seguint l’itinerari, hi ha l’edifici de l’Ajuntament, presidit per les banderes oficials, entre les quals hi destaca la de la ciutat on hi apareixen els colors de la senyera. La bandera de la ciutat rememora el temps que els comtes de la casa de Barcelona van ser comtes de Provença i a Ais hi tenien el seu palau.

Poblant la plaça, hi destaquen una munió de plàtans que ara, en època hivernal, encara tenen les branques despullades. La seva presència imponent per l’alçada ofereix prestància al lloc i segurament una bona ombra en els dies calorosos de l’estiu.

Més avall, seguint el carriero, ens trobem amb una altra plaça (antigament, plaço dóu marcat). També aquí els impressionants plàtans criden l’atenció del vianant. En tota l’extensió de l’ampli espai públic, són testimonis de la vida relaxada de les terrasses, on els vilatans es troben per gaudir del plaer de la xerrada.

Com en moltes altres places, l’espai urbà obert, els arbres i la trobada social són elements que defineixen la vida del barri vell d’Ais. Les places d’Ais conviden el visitant a reproduir el comportament dels vilatans i asseure’s en una terrassa i contemplar la impressionant alçada de les branques dels plàtans de la plaça.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada