dijous, 7 de juny del 2012

El bosc de Bialowieza. La història.


Dies enrere vaig tenir la fortuna d’endinsar-me  per un dels boscos més espectaculars i interessants d’Europa: la foresta de Bialowieza. És un bosc únic, -aviat sabreu perquè- tant peculiar que fins i tot per entrar-hi cal obrir una gran porta de fusta, talment com si entréssim a  un palau  privat, . Per aquest motiu, per aquesta particularitat,  dedicaré tres textos a parlar d’aquest bosc excepcional. En el primer explicaré, molt breument, la seva història; en el segon parlaré de les seves característiques forestals i en el tercer de la fauna que l’habita.
Pi roirg del bosc de Bialowieza

El bosc de Bialowieza s’estén entre Polònia i Bielorússia i és el que resta d’una gran foresta que s’estenia fins a Lituània. La seva gran peculiaritat és que es desenvolupa sobre la gran planúria centreeuropea. Per tant, la primera pregunta que podem formular-nos és la següent: com és que s’ha mantingut aquest espai forestal i no ha estat convertit en  camps de conreu ? La resposta a aquesta qüestió cal cercar-la en el fet que aquest bosc va ésser, des de temps medievals, una reserva de caça per a nobles i reis.
La petjada més contundent la van deixar els tsars. En el segle XVII el tsar Pau va expulsar els camperols assentats dins de la boscúria i no va posar cap limitació a la caça de resultats d’aquesta decisió la fauna  va disminuir de manera ostensible. Contràriament, el 1801,  Alexandre I permeté el retorn dels camperols polonesos i va establir de bell nou limitacions a la cacera, fet que va permetre’n  una lenta i progressiva recuperació.

El 1888 es va convertir en un vedat de caça exclusiu dels tsars de Rússia. Cal tenir present que aquesta gran boscúria era l’únic indret d’Europa on vivia, en llibertat, el bisó europeu. Aquest animal es va convertir sovint en una mena d’objecte de regal dels tsars cap als seus hostes, els quals, majoritàriament, els  lliuraven als parcs zoològics dels seus països per a la seva exhibició.
La Primera Guerra Mundial va tenir un gran impacte envers la foresta de Bialowieza ja que les tropes alemanyes van fomentar els aprofitaments forestals de grans àrees i els animals van ser caçats per alimentar les tropes. D’altra part, els soldats polonesos i russos es van amagar al seu interior  i s’alimentaren  de la caça que hi practicaven indiscriminadament. El 1919 les tropes poloneses van recuperar el control del bosc i està documentat que aquell mateix any es va matar el darrer bisó europeu. Per fortuna, quedaven bisons europeus en els zoològiques europeus.

El 1921, un cop acabada la guerra, una part important del bosc va ser declarat reserva nacional amb la voluntat de recuperar el bisó europeu a partir de fer criar els bisons europeus autèntics en un espai proper al bosc, fins que arribar el moment d’obrir-los la porta i alguns d’ells van endinsar-se en el bosc per retrobar els seus orígens. El 1932 es va ampliar la zona protegida i es va declarar Parc Nacional.
La Segona Guerra Mundial també va tenir efectes sobre el bosc de Bialowieza ja que els mandataris del Tercer Reich van decidir convertir -lo en un vedat de caça pe als oficials de l’exèrcit. D’altra part, el bosc també es va esdevenir una zona de refugi de guerrillers polonesos que lluitaven contra la ocupació alemanya. Aquest fet va generar diferents enfrontament armats dins la boscúria, tal I com s’evidencia en les tombes dels resistents que apareixen passejant pel bosc.

El 1944 l’exercit soviètic va ocupar el bosc i no va ser fins el 1947 que es va restablir  la seva protecció i fou obert al públic.

En el 1976 la foresta va ser declarada Reserva de la Biosfera per l’UNESCO i el 1979 Patrimoni de la Humanitat per la mateixa institució. De les més de 100.000 ha protegides, 4.747 tenen la categoria de reserva forestal integral i només poden visitar-se acompanyats d’un guia (www.bpn.com)


La porta d'entrada al bosc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada