Quan vaig rebre les galerades, vaig entendre millor el per què de l’oferiment. Volgudament, el marc metodològic del seu assaig no s’adreçava a especialistes, era una eina didàctica per a tothom en general. Confesso que el temps invertit en la lectura se’m va fer curt. Gordi aporta molta informació útil, segueix un fil narratiu molt ben elaborat, i quan està al bosc i ha de verbalitzar sensacions, hi té la mà trencada. Això vol dir que les percepcions com a lector van ser extraordinàriament plaents.
 |
| Presentació de Jaume Calsapeu |
Des del principi, Gordi deixa ben clar quin és el seu propòsit. “Els dies de tardor –escriu en el llibre- quan la tramuntana o el mestral han netejat el cel, m’agrada deixar la ciutat i sortir a passejar –abans de la posta del sol- per les carenes de la vall de la riera de Gallecs, situada al cor del Vallès. És un moment únic i irrepetible ja que les coloracions vermelloses que deixa el sol en amagar-se per les muntanyes properes a Montserrat et fan sentir petit i salvatge. En italià hi ha una esplèndida paraula que defineix aquest moment: il tramonto, és a dir, “l’estona en què el sol s’amaga darrere l’horitzó. Ocasionalment, mentre camino, recordo altres arbres i boscos observats en les sortides dutes a terme amb els alumnes de la Universitat de Girona, o amb la família i els amics. En tornar a casa, a vegades, començo a visualitzar un sentiment de gratitud i de deute vers els arbres. Al llarg d’aquestes agradables passejades tardorals gaudeixo de l’observació dels diferents arbres que trobo a peu de camí, en els marges propers, o en els diferents bosquets que es mantenen en aquesta vall vallesana. Com que és una caminada quasi quotidiana, recordo, amb claredat, les petites i arrodonides alzines, les siluetes dels plàtans, pollancres i albes del fons de la vall, i la dels pins pinyoners del bosc de Can Torres o de Can VeirePer tant, aquest llibre, coincidint amb l’any internacional dels boscos, neix com a mostra d’homenatge i agraïment als boscos i arbres mediterranis que m’han envoltat en sortides, caminades, excursions...”
Moltes d’aquestes vivències i itineraris, fan de bon llegir en el seu bloc i la seva pàgina web. Gordi sempre ha manifestat un interès enorme per la natura i la ciència del paisatge... És una persona molt bregada en les diverses branques de la geografia (especialment la geografia física, i també la biològica o biogeografia). A més de la seva labor docent com a professor d’aquestes matèries a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, ha escrit diversos llibres, ha treballat i treballa amb urbanistes i experts en temes de planificació territorial per a diversos municipis, i també va exercir com a regidor de l’àrea d’Urbanisme a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, quan Montserrat Tura, era l’alcaldessa.
Em va fer gràcia que el primer llibre que vaig tenir a les mans de Josep Gordi era dedicat a la lluita per Gallecs (Més de trenta anys de propostes i accions). Gallecs, per als de Mataró que estudiàvem a Bellaterra, a l’Autònoma, i que retornàvem per l’autopista, era molt més que un topònim. “Salvem Gallecs” era una pintada omnipresent, un signe d’identitat i de rebel·lia, ben visible des del cotxe, com una fita en el camí de retorn a casa.
Amb els anys, amb la meva dona i un grup d’amics he tingut ocasió de passejar per Gallecs, a tocar de la casa dels Gordi, amb la fortuna que ell ens fes de guia. També hem gaudit de la seva companyia en diverses sortides a espais protegits del Montseny, i a d’altres indrets, com la roureda de Can Pascal, prop de Camprodon, citada en el llibre, i a Salarsa, a l’Alta Garrotxa, on em va fer sentir l’energia que irradiava el tronc d’un esplèndid roure b i o tricentenari que no podia abastar amb les mans. És en llocs com aquests, lluny dels nuclis urbans, on Josep Gordi senta càtedra...
Recordo una lliçó magistral a la talaia del Matagalls, o en espais més pròxims, encara, aprofitant les dotzenes i dotzenes de vegades que ens hem arribat fins a Sant Martí de Mata. Pujant al trot, mentre ens expliquem misèries o alegries, molts cops hem quedat embadalits al racó de Sant Bernat, davant la filera ordenada d’oliveres de Can Flaquer. Un bon lloc per fer estiraments. En tombar, quan divisem el mar, al peu del Turó de Mata i les Cinc Sènies, no parem de pensar que som uns privilegiats. Què bé poder gaudir d’un espectacle d’aquesta magnitud a Mataró, una pintura tan ben executada, un ideal sublim de marina i paisatge boscà.
Recordo, també, com si fos ara, una sobretaula crepuscular a Sant Marçal del Montseny, en plena tardor, que aprofitant la bellesa del lloc, la conversa col·lectiva ens va portar pels viaranys dels boscos i dels arbres, els seus símbols i significats, un braimstorming vital d’idees i sensacions. Era tan obert i gratificant el debat que no paràvem de sacsejar la memòria i colar fantasies que torbaven la quietud de la nit. Fins i tot, vam parlar de la presència del bosc i els arbres a la mitologia clàssica, a diversos textos literaris, i rondalles de cultura popular. També ens va donar per parlar de Els Pastorets, patrimoni cultural de Mataró, i l’impacte que té, encara avui, la inquietant escena de les temptacions d’en Jonàs, el pastor que es queda sol al bosc i es perd buscant llenya quan fosqueja i la lluna comença a fer ganyotes.
Anit hi pensava en aquella nit a Sant Marçal del Montseny. Possiblement el llibre que ara surt a la llum, sobre els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals, ja s’estigués gestant. Així m’ho va semblar. En Gordi tenia molt oberts els porus de la inspiració i ja hi començava a donar voltes.
Com s’estructura el llibre? Què hi trobarem en la lectura? Gordi ha volgut esplaiar-se, lliurement, en una obra que transita, diu ell, entre l’assaig i la divulgació. L’objectiu és clar. Reconèixer i divulgar els valors intangibles dels arbres. En certa manera creu que tot plegat obre la possibilitat de fomentar un altre tipus de relació entre nosaltres i la natura. Els arbres esdevenen un element bàsic per ajudar a sensibilitzar les persones dels valors globals que atresoren els espais naturals i, en conseqüència, facilitar-ne la conservació i la bona gestió.
De forma breu, amb rigor científic, explica primer l’evolució biogeogràfica dels arbres de les nostres contrades i la influència de les civilitzacions que han viscut a la riba de la Mediterrània. Els arbres de l’antiga civilització egípcia. Els arbres de Grècia i l’antic imperi romà. La tradició dels àrabs que, en la seva dominació, van estendre el conreus de molts arbres fruiters, com el llimoner, el taronger i la palmera datilera.
L’arribada dels colonitzadors europeus al continent americà que va produir la més gran revolució botànica de la humanitat i un canvi d’hàbits i costums en l’agricultura i l’alimentació, amb l’entrada de noves espècies arbòries i hortalisses. Gordi ho explica tot dels arbres mediterranis i els provinents d’altres contrades que van passar a embellir parcs, avingudes i jardins públics i privats...
Fent-ne inventari, hi ha molts arbres que s’han anat assentant a la conca Mediterrània i que són originaris d’altres àrees (Afganistan, Àsia Menor, Amèrica, Mesopotàmia, Índia, Xina, Sud-est asiàtic, Japó, Nord d’Àfrica, Líban, Austràlia...) De tot això, també en parla.
Cenyint-nos a Catalunya, el llibre aborda l’evolució del nostre paisatge, el mantell forestal, des del final de la darrera glaciació fins als nostres dies. La prehistòria, la romanització, l’edat mitjana, l’època moderna i la contemporània. L’evolució del bosc i la seva explotació productiva (carboners, llenyataires...) La major part d’exemples se circumscriuen a les comarques gironines que tenen una importància paisatgística reconeguda i es poden extrapolar a la resta del territori. La millor referència visual de l’essència forestal del nostre territori, la pot tenir qualsevol viatger sobrevolant l’aeroport gironí.
Un altre dels capítols s’ocupa de la simbologia dels arbres a l’antiguitat. Els temples i jardins egipcis,la funció dels arbres sagrats a la mitologia grega i a les vil·les romanes. Les referències dels arbres en nombroses obres de literatura, història i geografia. En relats molt descriptius, Gordi ens va desvelant la història del xiprer, la palmera datilera, o l’origen de l’ametller, segons la mitologia, i d’altres arbres, com el magraner i el seu fruit, símbol de la fertilitat.. En boca d’ell sabrem, per exemple, perquè era tan preuat el llorer al santuari de Delfos..., perquè l’olivera és l’únic arbre que hi ha al recinte sagrat de l’Acròpolis..., i d’altres curiositats....
En la part més espiritual del llibre, analitza la pervivència dels valors dels arbres en el cristianisme i l’islamisme. S’endinsa en la Bíblia i els llibres cabdals de l’Antic Testament. Tracta la simbologia dels principals arbres mediterranis partint de l’humanisme cristià i evoca, no podia ser altrament, la figura de Sant Francesc d’Assís, a partir del qual s’origina una nova espiritualitat de l’home en contacte permanent amb la natura.
Des d’una altra perspectiva, l’autor verbalitza el paper dels arbres en la suggestiva i variada imatgeria popular. Revisa rondalles i estudia la funció del bosc, entès com un camí d’iniciació, en el qual els herois han de superar proves i situacions complicades, lluitant contra l’adversitat, la por, la foscor, el terror, els esperits del mal, etc. per aconseguir un tresor o altres beneficis... La riquesa del nostre folklore és tanta que li permet capbussar-se, ni que sigui de passada, en les festes populars, buscant simbologies de tota mena, com l’ancestral Tió, ara que ve Nadal, o la festa del pi de Centelles...
En el capítol destinat als valors socials dels arbres, Gordi se sent atret per la simbologia de l’arbre de la vida, i la de l’arbre del coneixement, i desemmascara les propietats dels arbres protectors i els tòtems. En la seva descripció destaca també l’arbre de la llibertat a la Revolució Francesa, el simbolisme de l’arbre de Gernika al País Basc i el Pi de les Tres Branques a Catalunya. En el seu recorregut, evoca d’altres paisatges idíl·lics, com el bosc de Bomarzo, a Itàlia, curull de vegetació i escultures.
El bosc, ho ha dit una veu tan autoritzada com Ramon Margalef, sovint citat per Gordi, “és l’ecosistema terrestre d’estructura més complicada. La peça cabdal del bosc, la més principal, és l’arbre. Les seves fulles vénen a ser les unitats vives. Les arrels, els troncs i les tiges, constitueixen el sistema de suport i transport.” De la mateixa manera que la superfície del mar és massa complicada perquè la descrigui un físic i cal un poeta, Margalef sustenta tanmateix que la poesia i la literatura són del tot necessàries per a descriure apropiadament el bosc i els arbres que el conformen.
És per això que el darrer capítol del llibre tracta justament això. Els vincles dels arbres amb la literatura. Gordi acumula exemples diversos que menen a textos i personatges de Shakespeare, Tolkien, Calvino, Mina di Sospiro, Saramago, Horaci, Virgili, Petrarca, Ausias March, Pons i Gallarza, Bonaventura Carles Aribau, Guerau de Liost, Eugeni d’Ors, etc. L’autor també s’identifica, en les seves conclusions, amb poemes de Josep Maria de Sagarra i del naturalista Joaquín Araújo.
Com ja he dit, Josep Gordi passa de puntetes i prescindeix dels aspectes merament biològics. No era qüestió d’escriure allò que ja se sap sobre la constitució de l’arbre, la distribució de les seves fulles, l’organització de la seva capçada, l’aigua que necessita per créixer, l’aprofitament de la llum...
El seu assaig, la seva divulgació, panoràmica i polièdrica, té un component emocional i cognitiu que va més enllà i li dóna un valor afegit. A través de la història i l’evolució de les civilitzacions, des de l’Egipte dels Faraons al temps present, ens fa partícips dels valors culturals, socials i espirituals, els símbols i la significació dels arbres en les creences més transcendents, la cultura, el folklore, i la literatura. Un coneixement categòric que vol associar a una major sensibilitat envers la natura, ja que el principal motiu que ha fet canviar els paisatges i les espècies forestals ha estat l’acció antròpica. L’acció relativa a l’home. Les percepcions de la natura evolucionaran al compàs de la mirada que sobre ella dipositem, diu en les seves conclusions.
En una entrevista a “Vallesos”, el número 2 de tardor-hivern d’aquesta publicació periòdica, que s’edita amb encert, Martí Boada, que és de Sant Celoni i s’ha dedicat tota la vida a conèixer i fer conèixer el patrimoni natural, professor i investigador de l’Autònoma, afirmava que “Els vallesos són d’un qualitat paisatgística extrema.” Afortunadament, un vallesà com Josep Gordi, no solament estima el paisatge i el gaudeix, sinó que fa un pas endavant: transferir coneixements.
Algú va dir que viure és escriure sense corregir. La frase cobra valor en aquesta societat twitera, immediata i superficial. Per això la literatura és tan necessària per donar un sentit a l’existència. Per això són necessaris els llibres com aquest. Escriure un assaig extens sobre qualsevol tema és una tasca difícil que només poden fer persones amb talent i una especial sensibilitat.
En una de les caminades a Montserrat, Gordi em deia que, quan era petit, el seu pare li va fer el seu primer bressol amb una caixa de fusta d’un cava anomenat Gomà que prenien els de Mollet. Qui sap si el fet de dormir en aquell bressol tan peculiar, va tenir efectes benèfics, com el beuratge d’Asterix, i va començar a modelar en ell la seva activitat frenètica, de cul inquiet, que no para mai... L’home que fa triatlons, va amb bicicleta, fa senderisme, corre mitges maratons, viatja tan com pot, estima els seus, i mai no es desmoralitza, salvaguardant el territori, i creant la consciència necessària perquè el ciment i l’especulació deixin d’erosionar i trossejar el paisatge.
Moltes gràcies.
 |
| Signatura del contracte del llibre per part de l'autor, l'editorial i l'ONG Sol Solidari pel qual se cedeixen els drets d'autor a Sol Solidari |
