Possiblement una de les escenes més representades en l’art sigui l’expulsió del paradís d’Adam i Eva després de menjar la fruita prohibida. En primer lloc analitzarem el text del Gènesi i posteriorment el mite de les pomer de les pomes d’or del món clàssic i em traurem les oportunes conclusions.
Podem començar revisant que diu el Gènesi (Gn 3,1-14) i, ràpidament, ens adonarem que l’arbre situat al bell mig del paradís és anomenat l’arbre del coneixement del bé i del mal. Aquest arbre també s’esmenta com l’arbre de la serp o l’arbre del pecat ja que sota aquest arbre l’home i la dona prenen consciència del seu nou estat de nuesa no només material sinó també espiritual després d’haver tastat el fruit prohibit. Si llegiu el fragment del Gènesi us adonareu que no s’esmenta cap espècie concreta d’arbre. En canvi, quan es parla que l’home i la dona van cobrir la seva nuesa van fer-ho amb fulles de figuera. Amb el pas del temps i com que en llatí la pomera s’anomenava malus es va associar aquest arbre com a arbre del coneixement del bé i del mal i la poma com a fruita prohibida.
“La serp era el més astut de tots els animals salvatges que el Déu havia fet. Digué, a la dona:
-Així, Déu ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona li respongué:
-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp replica a la dona:
-“I ca, no moriríeu pas! Déu sap prou que el dia que en mengeu, se us obriran els ulls i seríeu com els àngels, que coneixen el bé i el mal”.
La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement que donava gust de mirar-se’l i era temptador per adquirir el coneixement, prengué del seu fruit i en va menja. En donà també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. I cosiren fulles de figuera i se'n feren faldars.
Sentiren els passos del Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda,i l’home i la seva dona s’ amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè Déu no els veiés.
Però Déu cridà l'home:
-On ets?
Ell va respondre:
-He sentit els vostres passos al jardí , he tingut por i m'he amagat perquè vaig nu.
Li replicà:
-I qui t'ha fet saber que anaves nu? Que potser has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?
L'home respongué :
-La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat.
Llavors Déu va dir a la dona:
-Què has fet?
La dona va respondre:
-La serp m'ha convençut que en menges”
 |
| Ceràmica grega on apareix el pomer de les pomes d'or custodiat per la serp Ladon i vigilat per les Hesperides. A la imatge de sota observarem una pintura romàmica que explica la tamptació d'Eva per la serpent. |
 |
|
En el món clàssic el fruit de la pomera ha estat un dels més preuats i generador d’importants litigis i conflictes. Sobre la taula dels Déus de l’Olimp va ser llençada una poma d’or per portava la inscripció: “per a la més bella”. En veure la poma, Hera, esposa de Zeus i Atenea, la deesa de la saviesa i Afrodita, la deesa de l’amor van iniciar una baralla per la seva possessió. Zeus, pare dels déus i de les persones, va decidir que fos un mortal, Paris, qui resolgués el litigi. Malgrat els diferents oferiments que les dees van fer a Paris, aquest finalment va donar la poma d’or a Afrodita.
També podem parlar parlar del pomer de les pomes d’or el qual és també anomenat “l’arbre de la immortalitat” el qual es trobava al jardí mitològic de les Hespèrides i que estava custodiat per la serp Ladon. Aquest arbre era el regal de noces que Gea (Terra) havia fet durant l’enllaç de Zeus i Hera. Una de les imatges de la mitologia grega relacionada amb aquest arbre és l’oferiment, per una Hespèrida, d’una poma d’or a Heracles com a recompensa per haver superat els dotze treballs.
Podem concloure i ens adonarem, fàcilment, que la utilització de la pomera com a l’arbre del pecat en la iconografia cristiana està clarament relacionada amb la imatge clàssica del pomer de les pomes d’or. Només cal tenir present que el mot clàssic prové de la paraula llatina classicus que era el mot que denominava la primera infanteria de la legió romana, els quals eren els primers en entrar en combat. Per tant, en aquest cas com en altres primer cal cercar els orígens en el món clàssic per poder il·luminar millor les connexions i capir-ho millor.
|
