Reflexions d’un enginyer sobre les punxes d’un llimoner. A càrrec de Pep Molsosa

En el marc de la precampanya presidencial nord-americana, El País publicava (10/01/2008) un petit article sobre el debat sempre obert en aquell país sobre l'evolucionisme i el creacionisme.

La qüestió bàsica és que molta gent veu difícil entendre que la complexitat i diversitat de la vida al nostre planeta sigui el resultat dels mecanismes evolutius que tan bé va estudiar Darwin.

Els nostres mecanismes de visió, per exemple (que són una petita meravella tecnològica, en color i 3D, amb autofocus, etc.). Costa d'imaginar, als no experts, el procés biològic que ens ha permès disposar d'aquest instrument extraordinari.

Als meus amics els hi presento l'exemple, molt més senzill i rudimentari: les espines del meu llimoner … que fa unes esplèndides llimones per reproduir-se. Aquí teniu unes breus reflexions:

 A les branques joves del llimoner que donen el fruit, hi ha unes espines fortes de punta afilada i enverinada que semblen voler dificultar que alguns animals les agafin. De fet, si proveu un dia d'agafar-ne, el més probable és que acabeu amb els braços ben esgarrinxats.

Si analitzem l'existència d'aquestes punxes, veurem que, probablement, són el resultat d'un procés com ara aquest:

- el llimoner constata, aprèn, percep ... que algú se li fot els seus fruits;

- el llimoner reflexiona, considera que això és un perill per a la seva reproducció;

- el llimoner imagina mecanismes de defensa i opta per les punxes;

- el llimoner realitza uns canvis biològics en el seu organisme que fan aparèixer les punxes en els llocs estratègicament més adequats per evitar el robatori ...

Probablement un expert darwinista explicaria com és possible que el llimoner faci tots aquests processos adaptatius i evolucioni fins a la versió actual que tinc al pati de casa.

Confesso que a mi em costa comprendre'ls:

- com se'n entera el llimoner de que li roben els fruits ?

- on, quina part del meu pobre llimoner fa el procés de reflexió i d'imaginació per dissenyar les punxes protectores ?

- com, un cop decidides, les seves branques comencen a dotar-se de punxes, que a més, en els models XT, tenen una substància irritant a la punta ?

Em sembla evident que hi ha un procés intel·ligent, que hi ha un procés de raonament davant d'una problemàtica, que condueix a canvis fisiològics i/o biològics. Que costa d'imaginar, de comprendre on i com es realitza.

Per fer-ho més complicat, també podria explicar-vos que, alguna vegada, quan té una de les seves freqüents plaga de petites bestioles blanques, l'hi ha acariciat la seva pell vella i aspre, l'hi he parlat, l'hi he dit que ja n'estem una mica cansats (a l'hivern no deixa anar les fulles i ens tapa el sol) ... i que potser millor tallar-lo. I algun cop ha reaccionat enèrgicament fent desaparèixer les bestioles i fent-nos estalviar la factura dels jardiners.

Bromes a part, com que sembla difícil imaginar que aquest procés de disseny intel·ligent el faci autònomament el meu pobre llimoner, molta gent tendeix a pensar que, de fet, hi ha algú que, des de fora, es preocupa dels llimoners, veu els seus problemes, i els hi aporta solucions ...

Molta gent imagina doncs que hi ha un gran dibuixant, un gran dissenyador, un gran enginyer tecnobiòleg, un gran ... creador, que procura les innovacions progressivament necessàries al éssers vius per a la seva existència i subsistència. I l'anomenen Deu !

Fa milers d'anys, els nostres avantpassats, quan feia vent i no sabien perquè, pensàvem que era el Deu del Vent qui els hi enviava els vendavals. I que existien els Deus del Foc, del Mar, del Vi, ...

Progressivament hem anat comprenent moltes coses i reduint el nombre de Deus, però encara som hereus d'una forta tradició (promoguda molt interessadament, ja en parlarem) que imagina l'existència d'un Deu creador ... que va enviar el seu fill a salvar-nos !

Tenim encara moltes incògnites. Els matemàtics, quan tenen equacions per resoldre, senyalen la incògnita amb una X. Nosaltres n'hi diem Deu.

Fa pocs dies el Josep Ramoneda ho deia en un article que vaig també vaig penjar en el meu bloc ( http://pepmolsosa.blogspot.com.es ): Deu és una invenció dels homes ! I el dibuixant belga Philipe Geluck ho feia dir de manera simpàtica al seu gat, le Chat que vaig transformar en animació.