El culte als arbres.1ª part

Els arbres són molt presents a la vida quotidiana. Només cal que us fixeu i us adonareu com apareixen i, a vegades, caracteritzen bona part dels paisatges urbans i la majoria dels rurals i naturals del nostre país. D’altra part, l’arbre com a símbol s’utilitza en molts logotips de partits polítics[1], d’universitats, centres de salut, bancs, entitats ambientals o d’ajuda al tercer món i d’emprenedoria social i, en conseqüència, es visualitza en molts mitjans de comunicació. També l’arbre com a símbol és present en obres literàries, folklòriques i fins i tot en façanes[2] i interiors d’edificis.

 

Union per un Mouvement Popularire

D’altra part hi ha els arbres simbòlics. En aquest sentit es parla de l’arbre de la vida, de l’arbre del coneixement del bé i el mal, de l’arbre de la ciència, de l’arbre de  la saviesa, de l’arbre còsmic, de l’arbre de Nadal, de l’arbre dels desitjos, de l’arbre de la creu, de l’arbre de la forca...

Per acabar aquest apartat sobre la presència dels arbres a la societat, us voldria parlar breument de dos arbres que han vist milions de persones. El primer es troba a la basílica de la Sagrada Família, en concret  a la façana del naixement i per ser més precisos en el vèrtex del coronament del portal de la caritat. Allà hi ha esculpit un xiprer envoltat de coloms blancs, que simbolitza, entre d’altres atributs, la benvinguda i l’espiritualitat, és a dir, l’arbre com a pont entre la terra i el cel. També l’esveltesa del xiprer ens fa enlairar la mirada i es converteix en una escala cap a la transcendència.

 

Xiprer que corona la façana del naixement

En segon lloc vull parlar-vos de la pel·lícula “Avatar” estrenada l’any 2009, dirigida per James Cameron i que també han vist milions d’espectadors. Aquest film[3] de ciència ficció està ambientat en el 2154  en un planeta anomenat Pandora[4] el qual està recobert en bona part per boscos tropicals humits que tenen arbres de dimensions gegantes ja que sobrepassen el centenar de metre. Dins d’aquestes boscúries hi habita un poble anomenat Na Vi. Es tracta d’un poble molt similar a les antigues poblacions tradicionals que viuen en harmonia amb el seu entorn natural. Per tant, una societat caçadora i recol·lectora i que no té necessitat de dominar la natura. Un dels clans dels Na Vi, els Omaticaya viu en un arbre-casa (Kelutral) que s’assembla a alguna de les espècies tropicals del gènere Ficus. Els Na Vi tenen dos altres arbres sagrats, l’arbre de les veus, que té una morfologia força similar a la d’un salze ploraner (Salix Bibilonica) Es tracta d’un arbre amb el qual els habitants hi tenen unes relacions espirituals ja que si poden connectar neuronal amb les seves branques i conèixer l’opinió dels avantpassats. Ara bé, l’arbre més sagrat era l’arbre de les ànimes ja que és una porta de connexió amb l’energia global del planeta. No us explicaré l’argument del film, tot i que té un rerefons molt ecològic; només volia remarcar el fet que a l’hora de parlar d’un poble imaginari, el director el situa vivint dins del bosc i amb unes relacions culturals i espirituals molt important amb alguns arbres i amb la natura en global.

 

Arbres de la pel·lícula Avatar

Feta aquesta breu presentació vers la presència dels arbres a la nostra societat, voldria retornar al títol d’aquesta conferència: El culte als arbres i aprofundir en que entenen per culte. Si consulteu un diccionari us apareixen les següents definicions: “Conjunt d'actes i ritus amb què es tributa el culte i
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i la seva superioritat”. Per tant, el culte als arbres és el conjunt d’actes i ritus pels quals es reconeix que aquesta espècie vegetal atresora excel·lència, superioritat o divinitat. A continuació, podeu preguntar-vos si hi hagut un culte als arbres al llarg de la història de la humanitat. La resposta és que si que s’ha produït un culte als arbres. Només cal que llegiu el llibre de l’antropòleg escocès Sir James George Frazer (1854-1941): “La branca daurada. Màgia i religió” (1890), on trobareu un gran nombre d’exemples, alguns dels quals esmentare en aquesta xerrada, de veneració i culte als arbres repartits per tot el món. Una altra font similar és el llibre del psicoanalista i estudiós de les relacions entre la botànica i la religió, Jacques Brosse (1922-2008): “Mythologie des arbres” (1968) on també apareixen nombrosos exemples del paper dels arbres en la mitologia de moltes cultures.

Fetes aquestes reflexions preliminars, voldria repassar, breument, quins són els atributs dels arbres que els han fet mereixedors de culte i veneració.

El primer fet destacable dels arbres és que ens sobrepassen o transcendeixen, és a dir, que viuen de mitjana molts més anys i per tant són testimoni de fets vitals de les persones o del pas de les generacions. Per exemple, a vegades les famílies quan tenen descendència planten un arbre i es lliga la vida dels fills amb la dels arbres. En ocasions, he sentit explicar a propietaris forestals que aquell bosc l’havia plantat el seu pare o el seu avi i aquest fet generava uns vincles emocionals molt importants amb el forest. També es pot utilitzar el creixement de l’arbre per comparar-lo amb la persona: hi ha persones ben o mal arrelades, que creixen de forma recta o torta, que donen bons fruits... En la gestió forestal és molt comú que els fruits d’una bona ordenació i gestió els reculli la següent generació. Un cas curiós és el del Ginkgo que a la Xina se l’anomena l’arbre de l’avi i del nét ja que, producte del seu lent creixement, l’avi plantava l’arbre i el net se’n menjarà els  fruits.

Un segon element és la longevitat. Per tant, hi ha espècies que a més de transcendir-vos són testimonis d’èpoques històriques. En ocasions he sentit dir: aquest arbre el van plantar els romans o aquest roure va vist passar els exercits de Napoleó... En conseqüència, hi ha arbres pluricentenaris i d’altres de mil·lenaris i, molts d’ells han estat testimoni de fets històrics. Per exemple, A Catalunya, l’olivera anomenada “Lo Parot” es considerat l’arbre més vell del país ja que és mil·lenària. D’altra part, algunes de les oliveres de l’hort de Getsemaní a Jerusalem, on va pregar Jesucrist a l’inici de la passió, tenen més dos mil anys  i per tant són un testimoni d’un dels episodis de la vida Jesús i, en conseqüència, són un lloc de pelegrinatge.

Un tercer element que diferència els arbres de la resta d’éssers vius són les seves mesures. Els arbres són les espècies que poden acumular més biomassa, viure més anys i créixer a major alçada. Només cal recordar que les Sequoies o els Eucaliputs poden arribar a superar els 100 m d’alçada i al Japó hi ha cedres (Criptomeria japonica) que tenen milers d’anys.

Un altre element important d’alguns arbres és que els seus fruits són comestibles. Aquest fet és utilitzat en algunes paràboles del nou testament per relacionar la vida de les persones amb els arbres que fructifiquen. Alguns fruits, com les olives de l’olivera[5] o els dàtils de la palmera datilera o les magranes han tingut una gran simbologia a la mediterrània. Pel que fa als fruits vermells moltes vegades s’han associat amb la sang del Crist.

També cal tenir present que els arbres han ofert i ofereixen molt altres productes, com reïnes que han servit per fer perfums així com fusta i llenya.

D’altra part és important el seu cicle vital. Per exemple, els caducifolis en el moment que treuen les noves fulles simbolitzen el triomf de la vida davant del llarg l’hivern que representava la foscor i la letargia biològica.

Finalment l’arbre, amb les seves arrels, tronc i capçada és un ésser viu que respira i que per ell hi flueix la saba ascendent o descendent. Per tant per dins seu hi  ha energia en moviment i la seva escorça és com una pell. De la mateixa manera que acaroneu i us consola l’escalf d’una abraçada amiga, resseguir l’escorça d’un arbre o abraçar-lo us pot permetre sentir la seva energia. Per tant, abraçar un arbre és un acte de comunicació amb un altre ésser viu.

En conclusió, l’arbre ens pot fer sentir el ritme natural ja que el seu inapreciable batec, així com la seva escorça, fulles, flors i fruits us retornen al veritable ritme de la vida i, a la vegada, us enlairen la mirada.

---

[1] Per exemple, l’arbre ens apareix en el logo de l’UMP (Union per un Mouvement Popularire) o a la coalició que va néixer a Itàlia el 1995 i prenia el nom d’un arbre: L’olivo i que encapçalava el professor Romano Prodi. Actualment el partit italià: Partito Demoratico segueix mantenint la fulla de l’olivera en el seu logo. Si voleu veure més logos sobre arbres podeu consultar l’Àlbum dels arbres estratègics de Catalunya a www.albertgusi.com.

[2] A l’edifici modernista de Caixa de Sabadell projectat per Jeroni Martorell i construït entre el 1907 i el 1915 a la ciutat de Sabadell, ens apareixen magranes en alguns capitells de la façana i en els mosaics que hi ha a la primera planta abans d’entrar a la sala noble. En tots dos casos la utilització de la magrana simbolitza la maduració i la fertilitat, per tal de fer entendre als possibles clients de principis de segle que Caixa de Sabadell era una institució madura i fèrtil  i, per tant, un lloc segur on deixar els estalvis.

[3] Colletti, Lorenza (2010): “Avatar, la roresta di pandora e la selvicultura sistémica” L’Italia Forestale e Montana, 65:67-70 pp.

[4] Pandora, segons la mitologia grega, va ser la primera dona mortal ja que va obrir la Caixa que Zeus li havia confiat i que estava plena de tots els mals, els quals s’espargiren per la terra.

[5] L’oli d’oliva ha tingut i té importants aplicacions simbòliques ja que s’havia utilitzat per ungir els reis i encara es fa servir en alguns sagraments cristians