dijous, 27 de gener del 2011

Arbres i cançons II Roger Mas. Trobador forestal

Quan el cantant Roger Mas va presentar el seu darrer treball: “A la casa d’enlloc” (2010) el van entrevistar a “El Periódico” i el van qualificar de trobador forestal. Segurament, el fet de viure a Solsona,  que les seves lletres estan plenes de referències al bosc amb un lèxic molt ric i que alguns vídeos segueixin camins forestals, va portar  l’entrevistador a qualificar-lo així. També cal esmentar que l’any passat, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va editar un llibre titulat:Silvae Cataloniae interioris que és un recull de fotografies de Carles Santacana a l’entorn de boscos i natura amb textos de Roger Mas. A tall d’exemple, us reproduïm alguns d’aquests breus textos:
Hem trobat terra, roure i alzines.
Hem trobat sang.
Tot és clar un instant de cada tres,
els arbres se’ls empassa el bosc i els mastega molta estona.
Travessar el riu, el bosc fosc.
Tenir por, sí, deixar-nos-la sentit. Paüra.

Si hi ha algun treball que vulgui endinsar-se en les forces del bosc, aquest és: “Les cançons tel·lúriques” disc on el qual la música ens transporta a l’interior de la foresta i les lletres de Verdaguer ens fan transitar entre el cel i la Terra. Us recomano llegir el poema: “Caminant” mentre mireu el seu vídeo.
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se'n van
totes s'enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d'una riba a l'altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l'altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca'm tot de seguida;
lo desterro se'm fa llarg,
cuita a dur-me a l'altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m'afadiga.

dimecres, 26 de gener del 2011

El “Palo borracho” de Mataró és mort i caldrà plantar-ne un nou exemplar


L’Amèlia, una bona amiga de Mataró, m’escriu per dir-me que el “Palo borratxo” és tècnicament mort.  Es tracta d'un l'arbre del "chaco" sudamericà plantat en una rotonda de l'entrada de Mataró i del qual vam parlar el 18 de gener d'enguany.

També m’adjunta una informació de la revista Capgros (www.capgros.com) on s’explica que en els darrers mesos els tècnics de manteniment de l’Ajuntament de Mataró i de la Jardineria Sala Dalmau han comprovat l’estat de l’arrelament de l’arbre i han confirmat que l’arbre està tècnicament mort, per la qual cosa s’haurà de substituir per un nou exemplar de la mateixa espècie. La substitució de l’arbre no tindrà cap cost perquè forma part de la garantia “al 100%” de l’empresa que ha plantat l’arbre. També s’esmenta que  l’arbre no ve de l’Argentina sinó que forma part del catàleg del viver.

dilluns, 24 de gener del 2011

Els valors cristians dels arbres

Aquest proper divendres 28 de gener he estat convidat a participar en el sopar-tertúlia que organitza la Sala Fivaller de Mollet del Vallès. El tema d'aquest sopar-tertúlia serà: Els valors cristians dels arbres.


divendres, 21 de gener del 2011

L’efímera bellesa de les flors d’ametller

Una de les rutes en bicicleta que més m’agrada és anar de casa fins a Caldes de Montbui resseguin la carena que separa la vall de la riera de Caldes de la de Gallecs. En dies anticiclònics i de vent es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el conjunt de la plana vallesana i de les muntanyes que l’envolten.
Avui, mentre pedalava i gaudia del paisatge, he vist el primer ametller florit enmig dels camps de Gallecs. M’he acostat a fer-ne algunes fotografies i assaborir-ne el moment. De retorn a la bicicleta pensava que no és gens estrany l’ancestral culte que molts pobles han retut als arbres ja que després de les fredors hivernals, arriba l’espectacular floració dels arbres que simbolitza el triomf de la vida davant de la letargia hivernal .
Ametller enmig dels camps de Gallecs
Sempre que observo, en ple hivern, la floració dels primers ametllers, recordo diferents situacions. La primera és la fascinació, que des de temps seculars, sent el poble japonès  per d’aquest fet. Al Japó, la floració dels ametllers s'ha celebrat des de fa vora 1000 anys amb l'arribada de la primavera i s'anomena la festa del hanami: observació de flors en japonès, que coincideix sempre amb el punt àlgid del sakura: floració dels cirerers. La segona, és la Floreta que explica que Sant Francesc d’Assís va dir-li a un ametller: Parla ! i aquest va florir i, finalment,  els increibles versos del poeta Jacint Verdaguer dedicats a l'ametller:
Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.

Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, al’Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.

Senyor,
si per lo cor
l’amar-vos és florir,
com l’ametller
jo vull cuitar
a amar;
com ell, jo vull florir,
baldament per morir
Flor d'ametller

dimarts, 18 de gener del 2011

Un arbre monumental del “chaco” sudamericà a l’entrada de Mataró

Si entrem a Mataró per la N-II des de Barcelona, a l’alçada del Rengle o del Tecnocampus observareu, en una rotonda, un arbre molt curiós ja que té forma d’ampolla. Es tracta del “palo borracho”, “árbol botella” o “yucán” (Chorisia speciosa).  És un arbre de la família de les Bombacàcies. El nom del gènere està posat en honor de l’artista J.L. Choris que acompanyava al naturalista Kotzebue en les seves campanyes per Sudamèrica i pel que fa al nom de l’espècie, significa bonica i fa referència a les espectaculars flors que fa l’arbre.
El “chaco” és un terme quítxua que vol dir: “lloc de cacera” i s’utilitza per denominar la sabana embosquinada que creix entre el riu Paraguai i la serralada dels Andes i com tots els gramenets subtropicals es caracteritzen per patir una estació seca.
El "palo borracho"
El “palo borracho” és un arbre caducifoli, que fa flors grans i que és capaç d’emmagatzemar aigua en el seu tronc inflat en forma d’ampolla. Una altra de les seves característiques és l’espinescència de la seva escorça que és una estratègia per reduir la transpiració i, a la vegada, és un sistema de defensa contra els grans herbívors. Aquest arbre es va plantar a Mataró, provinent de l’Argentina, fa un parell d’anys i té uns 70 anys, fa 7 metres d’alçada i pesa unes 10 tones.
Per tant, és un arbre que mereix aturar-se, un moment, per observar-lo tranquil·lament i gaudir-ne de les peculiaritats.
L'epiniscència de l'escorça és una de les peculiaritats d'aquest arbre.

dimarts, 4 de gener del 2011

Arbres i cançons

No és gaire comú escoltar cançons dedicades als arbres. Per aquest motiu vull recomanar-vos dos temes musicals que prenen l’arbre com a eix central. El primer és de Feliu Ventura i es titula: “El que diuen els arbres”. Es tracta d’un senzill text que ens empeny a escoltar els arbres com a element de comunicació amb l’entorn  natural i, a la vegada, a treballar per millorar el món que ens envolta. Us reprodueixo un petit fragment i us n'adjunto el video:
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.

Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només ens quedarà el vent!
Feliu Ventura - El que diuen els arbres

Aquesta cançó també la trobareu al CD que va eixir el 2005 titulat: “Que no s’apague la llum” i que és la gravació d’un concert de Lluís Llach i Feliu Ventura.

Fotografia 1
Portada del CD de Mishima: "Set tota la vida" . És una il·lustració d'Antonie Humbolt pel llibre: "L'Othopédie, ou l'art de prévenir et de corriger dans les enfants, les difformités du corps". Per tant, una clara utilització de l'arbre com a símbol de l'ésser humà.

La segona cançó és un poema de Joan Maragall escrit el 1901 i titulat: “Els Ametllers” i que l’ha musicat i cantat el grup Mishima. El trobareu en el CD que aquest quartet va publicar el 2007 i que es titula: “Set tota la vida”. A més a més, la portada d’aquest treball s’il·lustra amb el gravat d’un arbre tort lligat a un pal (Fotografia 1).

Sentir els versos de Maragall en la suggerent veu de David Caraben i la música de Mishima és un veritable plaer. Per animar-vos a escoltar-la us n'adjunto el video i reprodueixo uns versos del poema que em recorden, clarament, Sant Francesc d’Assís, el qual en una de les Floretes s'explica que va dir-li a un ametller: parla i, aquest va florir:
15 de febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit enmig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.


Mishima - Els ametllers