dimecres, 4 d’octubre del 2017

El pacifisme de Sant Francesc d’Assís

Avui 4 d'octubre és la festivitat de sant Francesc d'Assís. Hi ha molt motius per acostar-se a la seva figura: l’estima i fraternitat per totes les espècies de la Natura, l’amor per la pobresa,la seva humilitat i docilitat, l’estima a la figura de Jesús, l’estricte seguiment de l’evangeli..., però n'hi ha un de lamentable actualitat: el seu pacifisme.

Avui, un molt bon amic: Josep Mañà, envia a un grup de persones que estimem la natura un bonic text de Sant Francesc que il·lustra el seu pacifisme:

Senyor, fes-me un instrument de la Teva pau. Allà on hi ha odi, deixa’m sembrar amor; allà on hi ha injuria, perdó; allà on hi ha dubte, fe; allà on hi ha aflicció, esperança; allà on hi ha fosca, llum; allà on hi ha tristor, joia.

Oh, Mestre Diví, concedeix-me que no cerqui esser consolat sinó consolar, no ésser comprès sinó comprendre; no ésser estimat sinó estimar. Perquè és en donar que rebem, és en perdonar que som perdonats, és en morir que naixem a la vida eterna



Un remarcable fet que reflecteix aquesta actitud pacifista o d’apòstol de la pau és la trobada amb el sultà Malek el-Kamelel el 1219 en plena creuada. Cal remarcar que es presentà davant dels soldats del sultà vestit amb el seu senzill hàbit, les mans aixecades i amb l'únic desig de dialogar. Un gran exemple !!!

El Sant Pare Benedicte XVI diu sobre la trobada de sant Francesc amb el sultà, que es produeix en una època d’enfrontament entre cristians i musulmans i que sant Francesc va anar-hi armat només amb la seva fe i la seva humilitat i així va aconseguir iniciar el camí del diàleg. 

La presència de sant Francesc i els seus fra menors travessant el camp de batalla per anar a parlar amb el sultà ha estat descrita en nombroses cròniques i pintures. En moltes d’aquestes pintures apareix sant Francesc amb el seu senzill hàbit, cenyit amb una corda i amb una actitud humil i dòcil i davant seu el sultà assegut tot escoltant les seves paraules. Què bonic dialogar !!!