diumenge, 23 d’octubre del 2016

Arbres i persones


Històricament les plantes han estat menystingudes. Per què ? Pel seu immobilisme, la seva suposada insensibilitat o perquè no representen un perill per l’espècie humana a diferència dels admirats felins o d’altres depredadors. El trist paper que tenen els vegetals davant dels animals és comprova fàcilment si tenim present que els protagonistes de les faules quasi sempre són animals, els quals prenen atributs dels humans, és a dir, defectes o qualitats, per tal de desenvolupar una història, que acostuma a ser una exposició de vicis i virtuts. Per tant, estem acostumats a identificar-nos amb els animals i en molt poques ocasions amb els vegetals. Per tot plegat, m’ha encantat que la periodista Nereida Carrillo en el reportatge: “El futur és sènior” del suplement: Ara diumenge[1] del diari Ara, identifiques el seus personatges amb arbres i com m’ha agradat tant, us reprodueixo uns breus fragments:

La Marta és una olivera ja que té una gran resistència a la sequera i un fruit suculent. És una espècie profundament mediterrània, amb un tronc gruixut, ple de protuberàncies, i una copa despentinada, lliure. Si fos un arbre, potser la Marta seria una olivera, com les que trobem despullades al seu taller, juntament amb altres mate- rials com ara la medul·la de rotang o el vímet



L’Emili és un pi blanc que viu uns 80 anys, floreix a la primavera i té fulles fines i flexibles d’entre 5 i 12 centímetres de llarg. El pi blanc se sap regenerar després de les flames. Amb les altes temperatures, les pinyes s’obren i deixen anar molts pinyons que, escampats pel vent, germinen i regeneren el bosc de nou. Si fos un arbre, com aquell de Liniers, potser l’Emili Cobos seria un pi blanc

El Felipe és un plataner que és un arbre de ciutat, majestuós, de gran alçada i que floreix entre el març i l’abril. Si fos un arbre, potser Felipe González seria un plataner, una espècie molt urbana, exquisida. A diferència de l’arbre de Liniers, a aquest plataner no l’han talat i continua molt actiu







[1] Del 23 d’octubre de 2016

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Caminar descalç pel bosc.


Cada dia hi ha més propostes per viure el bosc amb els sentits i deixar la raó o els pensaments, per un dia, desendollats, tal com ens deia F. Pessoa:

Jo no tinc filosofia: tinc sentits...
Si parlo de la Natura no és pas perquè sàpiga què és,
ans perquè l’estimo, i l’estimo per això,
perquè qui estima mai no sap què cosa estima
ni sap per què estima, ni què cosa és estimar...

Estimar és l’eterna innocència,
i l’única innocència és no pensar...

A Itàlia n’he trobat dos exemples.
El primer (www.ilboscoincantatoostano.com) ens proposa diferents itineraris per viure el bosc de forma diferent. Un d’ells és anar descalç per dins del bosc sota diferents substrats: pedres, fusta, terra, escorça... i que es presenta com una veritable aventura naturalística, la qual porta per subtítol: Avui les sabates tenen el dia lliure !!!

La segona es localitza a la localitat alpina de Moena (www.moena.it) on un forestal ens pot acompanyar a caminar descalços per diferents senders forestals per tal de gaudir de totes les sensacions que ens ofereix el bosc.