dimecres, 27 de maig de 2015

Natura i religió

No es pot entendre la història de la humanitat en relació a l’aprofitament del recursos naturals sense tenir present el component religiós. Diferents cosmovisions s’han fonamentat amb l’antropocentrisme i aquest sentiment de superioritat respecte a la resta dels éssers vius ha generat una actitud de domini, en ocasions desmesurat i desenfrenat, vers la natura com a conjunt i recurs, que és una de les claus de l’actual crisi ecològica.

Per fortuna, cada vegada s’aixequen més veus a favor de canviar el paradigma abans descrit. El pontífex Pau VI deia que la humanitat ha d’adonar-se  que no pot es seguir utilitzant les riqueses de la terra de la mateixa manera que s’ha fet fins ara i l’actual Sant Pare està escrivint una encíclica sobre l’ecologia. L’escriptor Luis Racionero[1] ens esmenta que a la majoria de les religions, Déu no és quelcom separat de la seva creació i per tant, si el cristianisme no s’hagués separat d’aquest panteisme, fer mal a la terra hauria estat quelcom impensable. Des de l’Islam[2] també hi ha veus que reclamen que formem part de la creació juntament amb tot el que veiem i no veiem. Per tant, és des de la unitat amb la natura que la vida té sentit.



En conclusió, cal separar-nos de l’antropocentrisme i ressituar-nos fraternal dins la naturalesa i atorgar a aquesta, tal com han mantingut moltes cosmovisions, un rang d’espai sagrat que simplement hem de custodiar per les generacions futures.



[1] Racionero, Luis (2015) “L’ecologia com a religió” La Vanguardia del 24 de març.
[2] La Garriga, Dídac P. (2014) Eco-Yihad. Apertura de conciencia a través de la ecología y el consumo, Edicions Bellaterra, Barcelona.

divendres, 24 d’abril de 2015

Esport i espiritualitat

L’activitat esportiva té una gran presència a la nostra societat. Milers de nois i noies entrenen i practiquen algun esport i cada dia, apareixen centenars de pàgines de cròniques de partits o curses i d’opinions sobre que farà el nostre equip o quin és el futur repte d’un esportista d’elit.

Si ens endinsem en els fonaments de la pràctica esportiva ens adonarem que porta associats molts valors o activitats clarament espirituals. El primer punt en comú que té la practica esportiva i religiosa és l’entrenament ja que és el camí que se segueix per aconseguir un fruit, una fita, un triomf... Per tant, tant uns com els altres entrenen o practiquen fen servir el cos i la ment. Tot intentant unificar o harmonitzar cos i ment.



Una de les pràctiques religioses més antigues i comunes és el retir o recés. Els religiosos i creients practiquen periòdicament l’allunyament de l’espai quotidià per endinsar-se en el silenci d’un monestir o d’una casa d’espiritualitat. També l’esportista fa concentracions o estades a l’inici de la temporada o abans d’una fita important per separar-se del ritme diari i concentrar-se i preparar-se per la temporada o una final.

L’alimentació i el descans són també elements bàsics per la vida esportiva i religiosa. Una dieta equilibrada i les hores de descans necessàries són l’entrenament invisible i la clau d’una vida equilibrada i harmoniosa.

Un altre element en comú és l’entrenador o mestre. Aquesta figura és clau tant per la persona religiosa com per l’esportista, sobretot en els inicis, quan un bon consell, l’elecció del mètode adequat o la lectura justa són la base d’un bon i fructífer camí. Al llarg d’aquest sender un valor molt present tant en el religiós com en l’esportista és la superació. Tot recorregut implica enfrontar-se a obstacles, com el cansament, la calor, el fred...Tant les pràctiques ascètiques com certes activitats esportives es fonamenten en la unió entre el cos i la ment. La qual facilitarà la dosificació de l’esforç, la superació del cansament...




En conclusió, tot i que hi ha diferències molt grans entre un esportista i un religiós, la practica esportiva, sobretot a la natura, genera i necessita d’unes actituds i valors clarament espirituals: el coneixement d’un mateix, l’acceptació de la solitud, del silenci, aconseguir la buidor interior després de caminar o córrer a llarg d’hores i, per damunt de tot, el sentiment d’unitat i unió amb el nostre entorn humà i natural.

divendres, 27 de març de 2015

L’arbre, símbol de l’ésser humà

Mn. Ynaraja m’envia un text seu que comença amb una cita del Deuteronomi (20:19): “En el cas que hagis d’assetjar durant molt de temps una ciutat per apoderar-te’n, no tallis els arbres a cops de destral. Menja’n els fruits, no els tallis Per què has de tractar els arbres del camp com si fossin homes exposats al teu setge? “ i posteriorment m’explica les semblances entre l’ésser humà i l’arbre.

La primera és que les persones necessiten sentir-nos arrelats a una cultura, una llengua, una geografia..., com els arbres que tenen el seu propi hàbitat i, en conseqüència, parlem d’arbre mediterranis, atlàntics...

La segona és que tenim la voluntat de reproduir-nos, és a dir, plantar la nostra llavor i créixer. Aquesta voluntat tant pot entendres des del punt de vista material com espiritual, és a dir, moltes persones, volen difondre les seves idees, com les llavors que dissemina el vent a la cerca de noves contrades. Per aconseguir aquesta fita, a vegades, les persones fan servir la mateixa estratègia dels arbres fruiters que embolcallen les llavors de suculenta i dolça fruita. D’aquesta manera els animals s’acosten a menjar-la i així les seves llavors poden arribar a d’altres terres. De la mateixa manera algunes persones són capaços d’embolcallar els seus discursos d’una dolçor o d’un convenciment que aconsegueix seduir-te. Per aquest motiu moltes fruites, com la magrana, les figues o les pomes són plenes de simbologia.

També tenim la voluntat d’aixecar-nos i mantenir-nos drets. Un arbre tort o inclinat és un arbre que creix malament i aquesta imatge, en ocasions, també es trasllada a les persones.

Per totes aquestes raons a la Bíblia l’arbre apareix, en ocasions, com a paràbola de la vida. Podem esmentar dos exemples d’aquesta concepció de l’arbre. La primera és del Salm 1 (Ps 1:3-4) que diu:

Serà com un arbre arrelat vora l’aigua,
que fa fruit quan n’és el temps,
i el seu fullatge mai no es marceix;
duu a bon terme tot allò que emprèn

El segon exemple prové del Salm 128 (Ps 128: 3-6) i diu:

La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d’olivera

entorn de la taula.”
L'arbre com les persones sempre cerca la llum

dimecres, 11 de març de 2015

El bosc de pedra: la Sagrada Família

Observar l’interior de la basílica de la Sagrada Família és com sentir-se dins d’un veritable bosc de pedra. El mateix Antoni Gaudi[1] ho deixar escrit: “L’interior del Temple serà com un bosc. La decoració de les voltes seran fulles, entre les quals es veuran els ocells propis de la nostra terra. Els pilars de la nau principal seran palmeres; són els arbres de la glòria, del sacrifici i del martiri. Els de les naus laterals seran llorers, arbres de la gloria, de la intel·ligència



Els estudiosos de l’arquitectura parlen d’una obra orgànica, la qual prové, en primer terme, de l’observació de les diferents formes de la natura. Aquestes paraules de Gaudí ho expressen amb tota claredat: “Aquest arbre proper al meu obrador; aquest és el meu mestre

Per l’arquitecte de la Sagrada Família els fonaments del temple són les arrels dels arbres; les columnes, els troncs, els capitells, els nusos d’un plàtan, les columnetes superiors, les branques i les voltes que cobreixen la nau el fullatge de la capçada dels arbres.

La clau d’aquesta concepció cal cercar-la en la religiositat de Gaudí i en la seva veneració i observació de la natura, de la qual des de ben petit n’havia gaudit en les seves llargues estades al mas familiar, rodejat d’arbres, plantes, aviram i insectes. Per tant, no és gens estrany que la façana del naixement hi hagi esculpides 31 espècies vegetals i 68 d’animals. En conseqüència, la natura per Gaudí és com un gran llibre on cal anar a aprendre i cercar solucions a les preguntes edificatòries. Per tot plegat, no és gens estrany que la seva obra sigui plena d’ornamentacions que reprodueixen la fulla d’un margalló o d’un gira-sol. Fins i tot s’esmenta que la gaudiniana creu de  cinc braços està inspirada en el fruit del xiprer.



En conclusió si teniu la oportunitat de visitar l’interior de la basílica de la Sagrada Família observeu-la i admireu-la amb uns altres ulls ja que és producte d’una persona que estimada i observava atentament la natura.



[1] Cussó, Jordi (2010) Gaudir de la natura i de la Sagrada Família, Pagès editors,Lleida.

dilluns, 2 de març de 2015

Invitació a la lectura del llibre: "En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza" A càrrec d'Àngels Canals

Em va cridar l’atenció el títol “En un metro de bosque. Un año observando la naturaleza”. I no només això sinó també la referencia curta que hi ha a la solapa, signada per en James Gorman, periodista científic del New York Times, on hi diu: "Haskell pensa com un biòleg, escriu com un poeta i tracta la natura amb l’obertura de ment que s’esperaria d’un monjo zen més que no pas d’un científic"

El vaig començar a llegir i encara em va encuriosir més. L’autor en David George Haskell, biòleg i professor de la University of the South (Tennessee), durant un any es situa una petita zona de bosc, el que ell metafòricament anomena mandala, per explicar el que veu, experimenta, coneix i s’hi amaga. En tot el procés mira de seguir unes regles que exposa clarament en les primeres pàgines: “visitarlo a menudo y observar el transcurso de un año; guardar silencio, molestar lo mínimo; no matar, no mover de sitio a los animales y no cavar en el mandala ni arrastrarse por él”. Així durant un any, de gener a desembre, ens va ensenyant aspectes del mandala: els ocells, les papallones, els mamífers, els amfibis, les fulles, els arbres, la molsa, les llavors, la llum, el so, el vent...i fins i tot una pilota de golf. He après moltes coses amb les explicacions d’en Haskell, algunes no m’han estat fàcils de seguir però ha valgut la pena l’esforç. Al final del llibre, en una de les últimes entrades del mes de desembre, escriu “Este año he intentado olvidarme de las técnicas científicas y escuchar: acudir a la naturaleza sin una hipótesis, sin un plan para la obtención de datos, sin un guión de classe para darles respuestas a los alumnos, sin máquinas ni sondas. Me he dado cuenta lo valiosa que es la ciencia, pero a la vez de lo limitado de su alcance y espíritu. Es una pena que en general la práctica de escuchar no esté presente en la formación de los científicos”. 


El 2012 el llibre va guanyar el National Outdoor Book Award for Natural History Literature,  l’any seguent el Reed Environmental Writing Award. També va tenir el premi al millor llibre per les National Academies Communication, i ha sigut finalista al Pulitzer de no ficció. L’original en angles “The Forest Unseen. A Year’s Watch in Nature” és de Viking Books. La traducció al castellà l’ha fet en Guillem Usandizaga i l’ha publicat el 2014 l’editorial Turner en la col·lecció Noema. Ara el rellegeixo més lentament. Miro de fer coincidir el dia de l’entrada amb el dia que visc.  Així em farà companyia tot l’any, un plaer.