Una de les rutes en bicicleta que més m’agrada és anar de casa fins a Caldes de Montbui resseguin la carena que separa la vall de la riera de Caldes de la de Gallecs. En dies anticiclònics i de vent es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el conjunt de la plana vallesana i de les muntanyes que l’envolten.
Avui, mentre pedalava i gaudia del paisatge, he vist el primer ametller florit enmig dels camps de Gallecs. M’he acostat a fer-ne algunes fotografies i assaborir-ne el moment. De retorn a la bicicleta pensava que no és gens estrany l’ancestral culte que molts pobles han retut als arbres ja que després de les fredors hivernals, arriba l’espectacular floració dels arbres que simbolitza el triomf de la vida davant de la letargia hivernal .
Ametller enmig dels camps de Gallecs
Sempre que observo, en ple hivern, la floració dels primers ametllers, recordo diferents situacions. La primera és la fascinació, que des de temps seculars, sent el poble japonès per d’aquest fet. Al Japó, la floració dels ametllers s'ha celebrat des de fa vora 1000 anys amb l'arribada de la primavera i s'anomena la festa del hanami: observació de flors en japonès, que coincideix sempre amb el punt àlgid del sakura: floració dels cirerers. La segona, és la Floreta que explica que Sant Francesc d’Assís va dir-li a un ametller: Parla ! i aquest va florir i, finalment, els increibles versos del poeta Jacint Verdaguer dedicats a l'ametller:
Jo et miro
i admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, al’Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Senyor,
si per lo cor
l’amar-vos és florir,
com l’ametller
jo vull cuitar
a amar;
com ell, jo vull florir,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada