Arbres i cançons II Roger Mas. Trobador forestal

Quan el cantant Roger Mas va presentar el seu darrer treball: “A la casa d’enlloc” (2010) el van entrevistar a “El Periódico” i el van qualificar de trobador forestal. Segurament, el fet de viure a Solsona,  que les seves lletres estan plenes de referències al bosc amb un lèxic molt ric i que alguns vídeos segueixin camins forestals, va portar  l’entrevistador a qualificar-lo així. També cal esmentar que l’any passat, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va editar un llibre titulat:Silvae Cataloniae interioris que és un recull de fotografies de Carles Santacana a l’entorn de boscos i natura amb textos de Roger Mas. A tall d’exemple, us reproduïm alguns d’aquests breus textos:

Hem trobat terra, roure i alzines.

Hem trobat sang.

Tot és clar un instant de cada tres,

els arbres se’ls empassa el bosc i els mastega molta estona.

Travessar el riu, el bosc fosc.

Tenir por, sí, deixar-nos-la sentit. Paüra.

Si hi ha algun treball que vulgui endinsar-se en les forces del bosc, aquest és: “Les cançons tel·lúriques” disc on el qual la música ens transporta a l’interior de la foresta i les lletres de Verdaguer ens fan transitar entre el cel i la Terra. Us recomano llegir el poema: “Caminant” mentre mireu el seu vídeo.

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se'n van
totes s'enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d'una riba a l'altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l'altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca'm tot de seguida;
lo desterro se'm fa llarg,
cuita a dur-me a l'altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m'afadiga.