Com eren els boscos de les muntanyes de lleida cent anys enrera

En Francesc Giró m’acaba d’enviar aquest text estret de la Geografia General de Catalunya (1908-1918) dirigida per Francesc Carreras Candi. En concret del volum dedicat a la província de Lleida (pp.60-61) i escrit per Ceferí Rocafort, on s’explica l’estat dels boscos de les muntanyes lleidatanes. Es tracta d’un text molt interessant i clarivident respecte a alguns dels problemes històrics dels boscos de muntanya.

“La riquesa forestal, ha desmerescut considerablement en lo passat segle , y si bé hem de reconèxer que s' ha fet alguna tentativa de repoblació entre altres lIochs, en les vessants del Pallaresa, prop de Gerri, està mólt lluny de satisfer lo que la pública opinió demana. No es aquest, lloch oportú pera escarrassar-nos en demostrar los irreparables perjudicis que ocasiona al pahís, la devastació dels boscos puix tothòm n'està convençut.

Emperò, si que hem de recordar que mólta part de culpa la tenen los metexos pobles y proprietaris: los uns per la seva desídia, los altres per l'egoisme de mals entesos negocis que en definitiva resultan perjudicials a la comunitat, com s'acaba de demostrar en les recents inondacions d'Octubre de 1907 de trista recordança, quins desastrosos efectes, no hi ha dupte s' haurian vist notablement aminorats, si les montanyes enlloch de trobar-se despullades d'arbrat, haguessen sigut cobertes d'espessa vegetació pera retenir les aygues pluvials que d'altra manera sense obstacle que s' interpose en lo séu pas, devallan impetuoses emportantse·n, pera no retornar may més, les terres conreables.

Avuy podèm dir que les boscuries, fora algunes petites excepcions, quedan recloses en lo més abrupte del maciu pyrinench, axi y tot amenaçades per la cobdicia d'industrials empreses amparades per hómens de duptós patriòtisme, ¡Pobre pahís si dexant-se enganyar pèls llops disfressats d'ovella, permet que eI despullen del hermós ropatge ab que l'amorosa naturalesa ha volgut vestir la cruesa de les seves montanyesl

Aquesta exclamació, no vol dir que-I nostre criteri se tanque en lo sentit de que quede improductiva una font de riquesa de tan trascendental importancia com són los boschs, no: emperò hi ha una diferencia ben marcada entre la explotació ordenada y ben entesa y la devastació, sense altres mires que los ingressos que de moment pot reportar la venda de tantes ... mils peces, que equival a arrasar.lo;, no a traure-n interès, sinó a malmetre un capital inapreciable que’s roba al bé comú. Baix aquest aspecte merexerian la nostra aprovació quantes mides s'adoptessen pèls poders públichs, encaminades a reprimir los constants abusos de que nos hem de plànyer diariament.

Per sort, en la Vall d' Aràn, Alt Ribagorçana y Pallars, podèm admirar

encara extensions immenses de colossals abets, faigs, pins, abedolls y altres arbres; mates (66) impenetrables, refugi segur del ós del Pyrinèu, A tots interessa conservar-los, fomentar l'arbrat allà ahont se puga y mólt particularment en los costers y riberes que ademés de servir de defensa, constitueix una bellesa natural que un may se cança d' admirar”