dijous, 4 d’octubre del 2012

El cedres del Líban al poema de Gilgamesh


Gilgamesh és un personatge llegendari de l’època sumèria, s’atribueix que va ésser el rei de la ciutat d’Urk. Els contes sobre la vida de Gilgamesh escrits en sumeri foren redactats fa més de 5000 anys. Posteriorment la tradició babilònica va elaborar una gran corpus al seu entorn que recollia algunes d’aquestes primitives narracions sumèries i que va donar lloc a l’epopeia que el té com a protagonista, escrita en dotze tauletes, en llenguatge cuneïforme i que expliquen els grans fets de la seva vida.

A les tauletes III, IV i V s’explica l’expedició de Gilgamesh acompanyat d’Enkidu al bosc dels cedres per matar l’ogre Humbaba que té la missió de guardar el bosc. A l’inici de la tauleta V ens apareix aquesta esplèndida descripció del bosc:

Es van aturar a l’entrada del bosc,
van contemplar l’alçada dels cedres,
van contemplar l’entrada del bosc.
Per allà on Humbaba havia passat hi havia un rastre.

Els camins estaven oberts, els corriols eren
agradables,
van mirar el Bosc dels Cedres, la seu dels déus, el
santuari de les deesses;
al davant de la muntanya els cedres s’alçaven
majestuosos,
la seva ombra era agradable, a punt de gaudir-ne.

Els arbustos eren densos, cobrien tot el bosc,
Els cedres, les plantes aromàtiques

Segurament ens trobem davant d’una de les primeres descripcions d’un espai forestal carregada d’un enorme simbolisme. Penseu, que la iconografia mesopotàmica i egípcia, situa l’arbre de la vida damunt d’una muntanya: “la muntanya dels cedres”. En un altre vers del poema s’esmenta el cedre com: “la copa del qual forada el cel”.

Imatge babilònica que situa l'arbre venerat damunt d'una muntanya

Aquesta idea de la foresta dels cedres com a bosc dels deus es manté a l’Antic Testament. Per exemple, en el Salm 104 (Ps 104: 16):

 “s’assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà”

Producte d’aquesta antiquíssima valoració dels cedres del Líban com a arbres sagrats, avui en dia és fàcil trobar-los en espais religiosos. Per exemple a la plaça Abat Marcet de Montserrat hi ha dos cedres que van ser plantats pel monjo Bonaventura Ubach (1879-1960) que va ser un gran estudiós de la Bíblia, un viatger i coneixedors de les llengües de l’Orient bíblic.

Cedre del Líban plantat a Montserrat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada