Els incendis forestals a l’estiu del 2012 a Catalunya. Les dades.

Ara que s’ha acabat l’estiu és un bon moment per fer balanç del que ha passat a nivell meteorològic, dels incendis i de les controvèrsies i discussions que s’han derivat dels focs i de l’ús del bosc.

Si llegim el butlletí climàtic estacional de l’estiu del 2012 (www.meteocat.cat) ens adonarem, ràpidament, que el passat estiu ha estat càlid i eixut a gairebé tot el territori català. Pel que fa a les temperatures ha estat un dels estius més càlids dels darrers anys. S’han patit diferents onades de calor producte de l’entrada d’aire del nord d’Àfrica, com les dels dies 17, 18 i 19 de juliol o les dels dies 9, 10 i 11 d’agost. En aquests dies d’agost es van assolir valors extrems, com els 41,2ºC de Batea o els 41,8 ºC de Seròs. Ara bé, l’episodi de calor més important va tenir lloc entre els dies 17 i 23 d’agost, el qual va afectar especialment les terres pirinenques. Segons la sèrie termomètrica de l’Observatori de l’Ebre que s’inicià el 1905 aquest ha estat el tercer estiu més càlid d’aleshores ençà.

Respecte a les precipitacions, l’estiu del 2012 ha estat sec a pràcticament tot Catalunya. L’estació meteorològica que ha recollit més aigua ha estat la d’Espot amb 324,8 mm i la més eixuta la de  l’illa de Buda amb només 12,4 mm. A l’observatori de l’Ebre la precipitació recollida l’estiu del 2012 ha estat, aproximadament, una tercera part de la precipitació mitjana. El més preocupant és que aquest és l’11è estiu consecutiu en que la precipitació acumulada és inferior a la mitjana.

Pel que fa als incendis, aquest ha estat un any negre per a tota la conca mediterrània. Començarem repassant les sèries històriques d’incendis a l’Alt Empordà, Catalunya, l’Estat Espanyol i els països europeus mediterranis, amb l’objectiu de situar les dades actuals dins del seu context.

     Font: www.gencat.cat/agricultura

La comarca de l’Alt Empordà, quan més risc d’incendi pateix és en situacions estivals de vent del nord, és a dir, quan la tramuntana entra amb força i afecta un territori sec, calorós i que té un mantell forestal important. Això és el que va passar el 19 de juliol de 1986, quan les flames van devorar 25.000 ha de superfície forestal i el juliol d’aquest any en el qual,  el foc que va començar a la Jonquera, va cremar 13.000 ha. I què passa la resta dels anys ? Doncs que s’alternen períodes amb poques hectàrees cremades amb anys en el que foc s’escapa, com el 1973 en que es van cremar  5.133,5 ha o el 1978 amb 10.637 ha. En conclusió, aquest any s’ha viscut el segon pitjor any des del 1965 en quan a superfície cremada.

Si sumem tota la superfície cremada en el període 1965-2011 obtindrem 71.974 ha i si tenim present que la superfície de la comarca és de 134. 243 ha ens adonarem que en els 46 anys analitzats s’ha cremat una superfície que supera la de la meitat de la comarca. I si comparem les anteriors dades amb la superfície forestal de la comarca del 1993 que era de 81.779 ha, ens adonarem que en els 46 anys comptabilitzats s’ha cremat un equivalen al 88% del total de la superfície forestal comarcal.

Si ens remuntéssim al període 1909-1935, gràcies a un estudi que analitzava les notícies d’incendis a la premsa[1], ens adonaríem que hi apareixen molt municipis de l’Alt Empordà afectats per incendis, com: Agullana, que va patir un incendi el 1923 o la Jonquera que va sofrir focs els anys 1911, 1919, 1928 i 1933. Per tant, al llarg de tot el segle XX i principis del XXI els incendis sempre han estat presents a l’Alt Empordà.

    

    Font: www.gencat.cat/agricultura

Al conjunt de Catalunya, els focs tenen el mateix comportament que hem descrit per la comarca de l’Alt Empordà, és a dir, s’alternen períodes amb poques hectàrees cremades per any amb pics de creixements extraordinaris.

Si ens fixem en la gràfica que analitza l’evolució de la superfície forestal cremada entre  1986 i el 2011 ens adonarem que hi ha dos any que sobresurten per damunt dels altres: el 1986 amb 65.811 ha i el 1994 amb 76.625 ha cremades. Consultant estadístiques d’incendis més antigues es manté la mateixa dinàmica i ens apareixen el 1983 amb 24.064 ha cremades i el 1978 amb 31.603 ha calcinades com a anys més catastròfics. Aquest any portem unes 18.000 ha calcinades, dada que significa que ens trobem en el pitjor any des del 1994.

Una conclusió que en podem extreure d’analitzar aquestes dades és que: un nombre petit d’incendis, que es produeixen en pocs anys, són responsables de la major part de la superfície cremada. Només cal tenir present que, si sumem la superfície cremada en els anys 1986 i 1994, que equival a 139.436 ha, observarem que aquesta xifra representa el 56,3% de la superfície total cremada entre 1986 i 2011.

D’altra part, entre el 1986 i el 2011 s’han cremat a Catalunya 247.493 ha. Si comparem la superfície cremada a Catalunya i a la comarca de l’Alt Empordà ens adonarem que el que s’ha cremat entre 1986i el 2011 a l’Alt Empordà representa el 15,3% del total de Catalunya.

    Font: www.magrana.es

Si observem les dades de l’evolució de la superfície forestal cremada a l’Estat Espanyol entre 1991 i 2011, comprovarem que també ens hi apareix una distribució totalment aleatòria, és a dir, que s’alternen anys catastròfics, com el 1991 amb 227.898 ha cremades o el 1994 amb 410.503 ha, amb períodes amb xifres molt més baixes. Aquest any la superfície total cremada  a l’Estat Espanyol també la poden qualificar de catastròfica ja que des de principis d’any fins al 16 de setembre s’havien cremat 184.831 ha, xifra que no es s’havia donat des del 2006.

Finalment, si ens fixem en la informació de la Taula 1, el fet més destacable, al meu entendre, és que en 25 anys s’han cremat 12 milions d’hectàrees als països europeus mediterranis. Eduard Plana[1], investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ha estudiat amb més detall la problemàtica dels incendis, explica que tots els països mediterranis presenten una distribució com la que s’ha explicat per a Catalunya i l’Estat Espanyol. Per exemple el 2003 va ser un any catastròfic per França, el 2000 per Grècia i el 2003 i el 2005 van ser anys amb molts incendis a Portugal.

Taula 1 Superfície cremada als països de l'Europa mediterrània (1980-2006)

Superfície mitjana cremada	Portugal	Espanya	França	Itàlia	Grècia	Total
1980-1989	74.489	244.788	39.157	148.485	52.417	559.331
1990-1999	102.203	161.323	22.695	108.890	44.108	439.219
2000-2005	189.532	129.106	32.078	76.764	36.610	464.090
1980-2005	108.582	188.265	31.156	118.303	45.932	492.238
Total1980-2005	2.714.547	4.706.633	778.900	2.957.572	1.148.298	12.305.950

---

[1] Plana, Eduard (2006): Los incendios forestales en Catalunya. Una propuesta de política transversal,  Treball de recerca del doctorat de Ciències Ambientals de la UAB.

[1] Lloret,F. , Bendinelli,I. (2005): “Els incendis forestals a Catalunya de principis de segle XX a partir de fonts periodístiques” Orsis, 20, pp.83-91