La declaració d’un incendi, el diumenge 22 de
juliol a la una del migdia a la Jonquera, va ser l’inici d’un foc que, empès
per la forta tramuntana, va generar unes conseqüències catastròfiques ja que
deixà: dues persones mortes, afectà 17
municipis, calcinà 13.000 ha, provocà nombrosos danys materials i es van
tardar 5 dies per poder controlar-lo.
Per entendre algun dels perquès d’aquestes
magnituds, cal recordar que el foc, iniciat en un pàrquing de la Jonquera, va recórrer
12 quilòmetres en només quatre hores i va tenir, en algun moments, una
velocitat de 7,7 km/h. Per aquest fet i pel territori per on va córrer, el Grup
de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) en el seu informe sobre aquest incendi,
el qualifica d’incendi de cinquena generació, és a dir, que es tracta d’un gran
incendi forestal amb un comportament extremadament ràpid i virulent que
travessa una zona urbanitzada. En conseqüència, les primeres hores de l’incendi
i davant de la impossibilitat de fer-hi front van dedicar-se a l’evacuació de
persones, confinaments i protecció d’elements vulnerables. A l’esmentat informe
es parla de 600 elements vulnerables: 17 nuclis urbans, granges, masos,
autopista AP-7, repetidors...
La resta dels dies i en funció de les
condicions meteorològiques imperants els bombers van dedicar-se a l’extinció
ofensiva de l’incendi actuant, sobretot, en els punts crítics amb més potencial
d’èxit. Cal remarcar que l’incendi va tenir una extrema dificultat en la seva
extinció perquè es movia en àrees amb una important presència d’elements antròpics.
Per aquests motiu els bombers, en les seves conclusions, remarquen la
necessitat d’integrar la prevenció dels incendis en l’ordenació del territori.
El greu problema per dur a la pràctica aquesta afirmació és que, al meu
entendre, l’administració funciona com
els carrils d’una piscina, és a dir, cada nedador va pel seu i té prohibit
entrar en el del costat i, en ocasions, neda, volgudament, amb un estil diferent.
Per aquest motiu, quan els bombers parlen d’ordenació del territori ho fan en
el marc dels documents de l’administració forestal, com els Plans d’Ordenació
dels Recursos Forestals (PORF). Ara bé, l’ordenació del territori neda per un
altre carril: la dels documents urbanístics, que planifiquen i permeten
l’execució de carreteres, urbanitzacions...
Un altre element interessant que evidencia
l’informe dels GRAF és que la velocitat amb la qual arribaven les informacions
i demandes als gestors de l’emergència va ser molt més gran que la capacitat de
prioritzar, transmetre i supervisar les ordres, per tant, una gran quantitat de
decisions es van haver de prendre a peu del foc, encara que es recolzaven en
una estratègia comuna.
 |
| El foc sempre ens deixa paisatges desolats |
La fundació Pau Costa (www.paucostafoundation.org) va
recollir 24 articles que analitzaven l’incendi de l’Alt Empordà i ha estudiat
els temes que hi apareixien. Tot seguit relacionaré algunes idees, extretes del
treball de la fundació, que fan referència a l’extinció del foc. La primera és
que en una part dels textos apareix el concepte: “capacitat d’extinció”. Sobre
aquest tema cal recordar que l’actual estratègia del cos de bombers davant d’un
incendi forestal és la ràpida i contundent reacció d’atac a totes les ignicions
i en totes les localitzacions i situacions meteorològiques. L’eficàcia
d’aquesta metodologia és alta. Ara bé quan l’equilibri entre la força extintora
i el comportament del foc és clarament favorable a la segona variable, el
sistema és col·lapsa i som a les portes
d’un gran incendi forestal (GIF). Cal també recordar la definició de GIF, el
qual és aquell incendi que té una velocitat i intensitat de flama que supera la
capacitat d’extinció i acostuma a cremar més de 500 ha.
Aquesta situació genera el que els experts
anomenen: “paradoxa de l’extinció”, és a dir, que el sistema operatiu abans
descrit permet extingir el 98% dels incendis però el 2% restant acaba cremant
el 90% de la superfície.
Una altra dada interessant que esmenten les
persones de la Fundació Pau Costa és que cap articulista fa referència al cos
econòmic que ha suposat apagar l’incendi de l’Alt Empordà. Tampoc s’esmenta que
el 80 % dels recursos de l’administració es dediquen a l’extinció del focs i
tant sols un 20% a la prevenció activa.
La resumida descripció de com va funcionar
l’extinció de l’incendi del qual parlem posa de manifest els grans problemes
que hi ha en el control dels incendis a Catalunya i la possibilitat que algun
foc es converteixi en un GIF.
Mirem-nos-los. Un primer problema el
trobem en les grans continuïtats
forestals existents i les situacions meteorològiques. Cal remarcar que en
l’escenari actual de canvi climàtic en que vivim, any a any, augmenten els dies
de risc extrem de foc forestal, al llarg dels quals es poden generar velocitats
de foc que superin, en algun moment, la capacitat d’extinció, és a dir, que cap
mitja aeri o terrestre pugui actuar amb eficàcia.
En segon lloc, el fet que entremig d’aquestes
grans continuïtats forestals existeixen, en ocasions, un gran nombre d’elements
vulnerables (nuclis urbans, masies, granges...) incrementa les necessitats dels
mitjans d’extinció de protegir-los i per tant redueix el nombre d’efectius
destinats a contenir el foc.
Finalment, la simultaneïtat de focs és un
altre element que pot afavorir la creació d’un GIF ja que divideix els efectius
d’extinció.
 |
| Després del foc torna la vida al bosc. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada